Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Waltzing Matilda

Joan-Marc Leclercq

Joan-Marc Leclercq

Musician de profession, autor d’un líber de conversacion suu gascon, d'un roman istoric "Ucraïna", d'un diccionari de rimas e de duas pèças de teatre.

Mai d’informacions
Se, per cas, un jorn, anatz en Australia per ua copa deu Monde o entà seguir ua virada, que’vs calerà aprénguer uas causas basicas entà subervíver down under (“capvirat”, que vòu díser: hens l’emisfèri sud). Purmèr, cau saber qu’aquiu, l’espòrt-rei qu’ei lo football australian, aperat aussie rules, a egalitat dab lo cricket. Empacha pas los suportaires de rugbi de tractar cortesament aqueste jòc d’aerial pingpong e los autes d’enchafrar lo rugbi en tornar elegantament de cross country wrestling (catch-cross country). Aquò que s’acaba generaument sia a l’entorn d’ua frostie (botelha de cervesa plan fresca), sia en barney (batsarra), depen se son stinko (briacs) o pas.
 
Lo rugbi australian que viu au contacte permanent deu son vesin tanhent: Navèra Zelanda, lo fraire, lo concurrent, l’adversari, l’enemic. Cada annada, los dus mostres s’encontran entà la Bledisloe Cup (Los All Blacks uei lo dia que davantejan per 38 contra 12) Totun, l’iscla-continent estoc lo purmèr país qui ganhèc dus còps la Copa deu Monde, abans los trebatents vesins! Deu costat deu Tretze, que n’an ganhadas 9 de 13! N’i a pas nat campionat nacionau. Sonque en 2007 qu’an ensajat d’apitar un Australian Rugby Championship, mès qu’estoc ua capilhonada financèra pr’amor n’ei pas hens la lor cultura. Çò qui hè bolegar vertadèrament los Aussies, qu’ei lo Tri-Nations, la competicion annau qui’us opausa aus Springboks ed aus All Blacks, e lo Super 14, ua sòrta de Top 14 dab franquesas representantas estats o regions d’aquestes tres país. Estoc un exemple deu quau parlén un momentòt los capulats ovaus europencs, mès shens nada seguida, lhevat en Irlanda. Aquestes duas manifestacions que son retransmesas en pauc de pertot peu monde, gràcias au haut nivèu deu rugbi jogat e au grop mediatic poderós deu Rupert Murdoch, proprietari (entre autes) de 175  jornaus, de cadenas de television e de duas equipas de XIII.
           
Mès sustot, podóssetz assistir a un encontre internacionau, que’vs calerà aprénguer la cançon mei  populara, la qui remplaça l’imne oficiau (Advance Australia Fair), la famosa Waltzing Matilda, cantada peu purmèr còp en 1974 en responsa au haka neozelandés:
 
Un bèth dia, un vagamond campegèc au ras d’un billabong
Devath l’ombra d’un coolibah
Que cantèc en tot espiar ed esperar que son billy borisca
Veng dançar dab jo, Waltzing Matilda!
 
Bon, que cau uns esplics, sustot se n’ètz pas australians: un billabong ei la branca mòrta d’un riu (Mès tanben ua marca famosa de bermudas), un coolibah qu’ei ua mena d’eucaliptus qui creish au ras deus billabongs. Un billy ei un gòt de metau entà har bolir l’aiga (aicí entau tè) e la Waltzing Matilda qu’ei la saca, lo heishòt deu vagamond, sovent ua lheitèra rotlada, de l’alemand “aus der Waltz sein”: hèr lo companhonatge. Hens la cançon, a maugrat d’ua debuta meilèu bucolica, l’ahar va totun s’envinagrar quan lo proprietari deu moton panat qui lo vagamond a minjat va arribar dab tres policièrs. Lo panaire, enta’us escapar, va negà’s hens lo billabong. Desempuish lo son esperit frequenta los lòcs. Segon los ancians, aqueste tèxt, escrit peu Banjo Paterson (Tiò, lo qui’s troba suu bilhet de 10$, lo tenner), que hè referéncia a un eveniment tragic de l’annada 1894. Lo vagamond de la cançon s’aperava Samuel Hoffmeister (un alemand, mès enchafrat “lo francés”) e prenguèva part a la Great Shearers' Strike, cauma dura qui pertoquèc lo mitan deus tonedors de motons e qui perdurèc uas annadas. Que’s neguèc en un lòc aperat Combo Waterhole. Ua vila de l’Estat de Queensland, Winton, possedís un musèu de la cançon (Benlèu aquò qu’ei unic au monde, un musèu dedicat a ua cançon!) e lo 6 d’abriu qu’ei vasut despuish 2012 lo …Waltzing Matilda Day!
 
Hoo-roo, mates!


Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article