Diluns, 4.8.2014 03h00
Pluricentrisme?
Una lenga pluricentrica, qu’es aquò? Es una lenga estandard que pòt variar dins l’espaci, mas leugièrament e moderadament, sens que la convergéncia generala siá en causa. De lengas pluricentricas celèbras (e ben convergentas) son l’anglés, l’espanhòl, l’alemand, lo catalan, lo malai, lo neerlandés e l’arabi.
L’occitan, amb son estandard pluricentric en construccion (volgut per Pèire Bèc, Robèrt Lafont e Loís Alibèrt), pòt pas èsser autra causa qu’una convergéncia reüssida, amb solament de coloracions regionalas plan leugièras (provençal, niçard, vivaroalpenc, auvernhat, lemosin, gascon).
Qualques occitanistas, que mancan de formacion, atacan lo pluricentrisme en pretendent que seriá lo desòrdre, l’anarquia e lo cadun per se. D’autres occitanistas, que son tanben mal formats, demandan lo “pluricentrsime” perque vòlon lo cadun per se. An pas res comprés, ni los unes ni los autres.
La situacion actuala de desòrdre en occitan, amb cinc o sièis acadèmias concurrentas e quasi enemigas, es lo contrari del pluricentrisme. Dins de lengas pluricentricas en bona santat coma l’alemand, l’espanhòl o lo portugués, i a diferentas acadèmias dins diferents païses que s’acòrdan sus de solucions comunas. L’occitan pluricentric, se fonciona ben, idealament aurà una sola acadèmia, e mens idealament aurà almens d’acadèmias intelligentas que se metràn d’acòrdi entre elas.
En alemand, diferents organismes d’Àustria, de Soïssa e de l’estat d’Alemanha se coordenan regularament per armonizar l’alemand estandard mas en respectant la variacion pluricentrica. Se concertèron per reüssir ensems una reforma leugièra de l’ortografia alemanda en 1996.
En portugués, i aviá de divergéncias leugièras d’ortografia entre Portugal e Brasil. Las autoritats academicas dels dos païses an finit qu’an trobat un Acòrdi ortografic de la lenga portuguesa, signat en 1990. L’usatge social a reclamat e obtengut la convergéncia.
Lo camp d’accion
Los organismes de codificacion s’impausan sovent per la sola qualitat de lor trabalh, quitament en defòra dels estats o de las regions que los an creats.
En grèc modèrne, gaireben tot lo trabalh d’estandardizacion se fa dins l’estat de Grècia (per l’Universitat de Tessalonica, per lo centre de Lexicografia d’Atenas e per qualques impulsions del govèrn). L’estat de Chipre, ont lo grèc es tanben lenga oficiala, a pas jamai montat d’acadèmia separada. A totjorn aplicat las precisions normativas venent de l’estat de Grècia, sens discussion oficiala (per exemple, quand simplifiquèron los accents escriches en 1982). La sola qualitat del trabalh dins un estat sufís per son adopcion immediata dins un autre estat.
En catalan, l’autoritat de codificacion que s’impausa es l’Institut d’Estudis Catalans (IÈC). Son autoritat juridica li ven solament de la region de Catalonha (amb qualques collaboracions episodicas de la region de las Balearas). l’IÈC a pas de basa juridica en Catalonha Nòrd, ni dins la Franja catalana d’Aragon, ni al País Valencian. Pasmens es l’IÈC qu’orienta l’usatge normatiu dins totas aquestas regions (l’assag d’una acadèmia concurrenta, al País Valencian, a pauc d’impacte).
En occitan, lo CLO a pas jamai agut de reconeissença legala, es pas qu’una associacion privada enregistrada davant l’administracion francesa. Pasmens son trabalh de qualitat foguèt adoptat per las autoritats aranesas al començament dels ans 2000.
Quin futur “academic” per l’occitan?
Fòrça occitanistas que s’exprimisson sus las “acadèmias” an pas la mendre coneissença de çò que veni d’esboçar. E pasmens, que te donan de leiçons, que te vòlon comandar, que te vòlon prene lo primièr pòst, que vòlon contrarotlar los lingüistas. Mas sabon solament pas cossí fonciona la planificacion lingüistica (language planning).
Se volèm que l’occitan siá una lenga normala, seguent las melhoras exigéncias internacionalas en matèria de codificacion, devèm reformar las mentalitats.
Las diferentas “acadèmias” concurrentas (CLO, IEA, CPLO, AOCGS, CINLOA, CEM) se devon concertar e trobar una basa comuna. E lor sola basa possibla es la nòrma classica de Loís Alibèrt (tre 1935) amb las precisions del CLO (de 1997 a 2007).
Tota “acadèmia” que se lança dins una violacion d’Alibèrt e del CLO s’autoexclutz del trabalh seriós.
Que son nòstras cinc o sièis (o sèt) “acadèmias” disponiblas, ara?