CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 23 de setembre

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 4.8.2014 03h00

Sus las “acadèmias” (II)


Comentaris 15 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (26 vòtes)
carregant En cargament


Pluricentrisme?
 
Una lenga pluricentrica, qu’es aquò? Es una lenga estandard que pòt variar dins l’espaci, mas leugièrament e moderadament, sens que la convergéncia generala siá en causa. De lengas pluricentricas celèbras (e ben convergentas) son l’anglés, l’espanhòl, l’alemand, lo catalan, lo malai, lo neerlandés e l’arabi.
 
L’occitan, amb son estandard pluricentric en construccion (volgut per Pèire Bèc, Robèrt Lafont e Loís Alibèrt), pòt pas èsser autra causa qu’una convergéncia reüssida, amb solament de coloracions regionalas plan leugièras (provençal, niçard, vivaroalpenc, auvernhat, lemosin, gascon).
 
Qualques occitanistas, que mancan de formacion, atacan lo pluricentrisme en pretendent que seriá lo desòrdre, l’anarquia e lo cadun per se. D’autres occitanistas, que son tanben mal formats, demandan lo “pluricentrsime” perque vòlon lo cadun per se. An pas res comprés, ni los unes ni los autres.
 
La situacion actuala de desòrdre en occitan, amb cinc o sièis acadèmias concurrentas e quasi enemigas, es lo contrari del pluricentrisme. Dins de lengas pluricentricas en bona santat coma l’alemand, l’espanhòl o lo portugués, i a diferentas acadèmias dins diferents païses que s’acòrdan sus de solucions comunas. L’occitan pluricentric, se fonciona ben, idealament aurà una sola acadèmia, e mens idealament aurà almens d’acadèmias intelligentas que se metràn d’acòrdi entre elas.
 
En alemand, diferents organismes d’Àustria, de Soïssa e de l’estat d’Alemanha se coordenan regularament per armonizar l’alemand estandard mas en respectant la variacion pluricentrica. Se concertèron per reüssir ensems una reforma leugièra de l’ortografia alemanda en 1996.
 
En portugués, i aviá de divergéncias leugièras d’ortografia entre Portugal e Brasil. Las autoritats academicas dels dos païses an finit qu’an trobat un Acòrdi ortografic de la lenga portuguesa, signat en 1990. L’usatge social a reclamat e obtengut la convergéncia.
 
 
Lo camp d’accion
 
Los organismes de codificacion s’impausan sovent per la sola qualitat de lor trabalh, quitament en defòra dels estats o de las regions que los an creats.
 
En grèc modèrne, gaireben tot lo trabalh d’estandardizacion se fa dins l’estat de Grècia (per l’Universitat de Tessalonica, per lo centre de Lexicografia d’Atenas e per qualques impulsions del govèrn). L’estat de Chipre, ont lo grèc es tanben lenga oficiala, a pas jamai montat d’acadèmia separada. A totjorn aplicat las precisions normativas venent de l’estat de Grècia, sens discussion oficiala (per exemple, quand simplifiquèron los accents escriches en 1982). La sola qualitat del trabalh dins un estat sufís per son adopcion immediata dins un autre estat.
 
En catalan, l’autoritat de codificacion que s’impausa es l’Institut d’Estudis Catalans (IÈC). Son autoritat juridica li ven solament de la region de Catalonha (amb qualques collaboracions episodicas de la region de las Balearas). l’IÈC a pas de basa juridica en Catalonha Nòrd, ni dins la Franja catalana d’Aragon, ni al País Valencian. Pasmens es l’IÈC qu’orienta l’usatge normatiu dins totas aquestas regions (l’assag d’una acadèmia concurrenta, al País Valencian, a pauc d’impacte).
 
En occitan, lo CLO a pas jamai agut de reconeissença legala, es pas qu’una associacion privada enregistrada davant l’administracion francesa. Pasmens son trabalh de qualitat foguèt adoptat per las autoritats aranesas al començament dels ans 2000.
 
 
Quin futur “academic” per l’occitan?
 
Fòrça occitanistas que s’exprimisson sus las “acadèmias” an pas la mendre coneissença de çò que veni d’esboçar. E pasmens, que te donan de leiçons, que te vòlon comandar, que te vòlon prene lo primièr pòst, que vòlon contrarotlar los lingüistas. Mas sabon solament pas cossí fonciona la planificacion lingüistica (language planning).
 
Se volèm que l’occitan siá una lenga normala, seguent las melhoras exigéncias internacionalas en matèria de codificacion, devèm reformar las mentalitats.
 
Las diferentas “acadèmias” concurrentas (CLO, IEA, CPLO, AOCGS, CINLOA, CEM) se devon concertar e trobar una basa comuna. E lor sola basa possibla es la nòrma classica de Loís Alibèrt (tre 1935) amb las precisions del CLO (de 1997 a 2007).
 
Tota “acadèmia” que se lança dins una violacion d’Alibèrt e del CLO s’autoexclutz del trabalh seriós.
 
Que son nòstras cinc o sièis (o sèt) “acadèmias” disponiblas, ara?
 

1.    Lo Conselh de la Lenga Occitana (CLO). Foguèt actiu de 1997 a 2007 e a laissat un trabalh de qualitat, encara inegalat. Es una referéncia indefugibla per los especialistas. A precisat o esclarzit de questions qu’Alibèrt aviá pas terminadas. A pas pro desvolopat la lenga estandard mas almens li a fornit de basas sanas. Lo CLO es en sòm mas garda una existéncia juridica...
 
2.   L’Institut d’Estudis Araneses-Acadèmia Aranesa de la Lenga Occitana (IEA). Comença a pena sas foncions academicas nòvas. Anóncia que vòl collaborar amb los autres organismes. Entre sos membres, i a de bons lingüistas. Li cal laissar lo temps de reüssir. E veirem ben...
 
3.   Lo Congrès Permanent de la lenga Occitana (CPLO). Compren de lingüistas fòrça serioses. Mas compren tanben de tecnocratas estrangièrs a la lingüistica. Los lingüistas an decidit d’adoptar l’eiretatge d’Alibèrt e del CLO... mas los tecnocratas semblan d’o voler pas. Lo sit web del CPLO es un amàs de causas eteroclitas e de qualitat inegala. La simpla utilizacion d’un occitan estandard sembla d’èsser una question tabó per qualques tecnocratas del Congrès Permanent... Rèsta lo sosten preciós de qualques regions...
 
4.   L’Acadèmia Occitana-Consistòri del Gai Saber (AOCGS). Compren d’excellents lingüistas. Compren tanben de non-lingüistas. L’AOCGS a l’avantatge teoric de voler trabalhar clarament sus l’occitan estandard. Excellenta intencion! Mas dins los faches, son sit web es plen d’articles polemics que viòlan los principis d’Alibèrt e del CLO. Es illogic, aquò a pas de sens. Òm bastís pas una lenga estandard en destrusent sa nòrma...
 
5.   La Comission Internacionala per la Normalizacion Lingüistica de l’Occitan Alpenc (CINLOA). A editat en 2008 una guida ortografica e lexicala per las Valadas. I a d’explicas benvegudas e de solucions utilas. I a tanben qualques causidas antinormistas que viòlan Alibèrt e lo CLO. I vesèm pas pro la convergéncia amb lo vivaroalpenc de l’autre costat de la frontièra, ni amb la rèsta de l’occitan.
 
6.   Lo Conselh de l’Escrich Mistralenc (CEM). Trabalha sus la nòrma mistralenca e a pas de connexion solida amb los usatgièrs de la nòrma classica. Sos trabalhs son pauc coneguts. I a un risc de divergéncia inutila, pr’aquò seriá pensable de regardar coma las doas nòrmas poirián convergir (mai que mai dins los neologismes).

7. Lo Grop de Lingüistica Occitana (GLO). Es puslèu un organisme de conselh, pas de codificacion. Conselhèt las autoritats aranesas e catalanas. Adoptèt la nòrma classica d’Alibèrt e del CLO. Faguèt un excellent trabalh en general. Se formèt a partir de la comission del traductor automatic occitan en linha. Editèt un excellent resumit de la gramatica de l’occitan estandard. Foguèt actiu un pauc abans e un pauc après 2010. Ara es en sòm e, de fach, sas foncions se transferisson a l’IEA. Cal esperar que l’IEA trabalhe dins la meteissa via.
 
Ara per ara, lo sol organisme qu’a produch un trabalh scientific pro consistent es lo CLO. La sola acadèmia reconeguda per una lei es l’IEA. Lo CPLO e l’AOCGS devon metre lors publicacions en acòrdi amb lors objectius. La CINLOA e lo CEM se son tròp isolats.
 
Ara, idealament, caldriá combinar un bon trabalh scientific amb una solida institucionalizacion. Quina acadèmia i arribarà?



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

5 d'agost 09.30h

Los qu'utilizan l'occitan se'n trufan d'aqueles afars ''d'acadèmias'' e de lors causidas (tot còp curiosas ça que la). Lo CLO per exemple, de tant que lo trabalh foguèt remirable, demòra pas qu'una associacion de personas que sabon la lenga (o puslèu 1 o 2 dialèctes). En realitat, los utilizators cèrcan de diccionaris o de lexics en linha e de conjugadors perque son dins lo besonh. Se'n chautan de las vòstras garrolhas bufècas.


Valora aquest comentari:   votar positiu 40   votar negatiu 10
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 d'agost 22.30h

#11 Non vo'n dasquetz pas a pausar questions atau. N'arribarà pas jàmes ! Se per cas, emplegatz eth condicionau, mèslèu, ja s'estarà plan mès ath ahèr ! Mr Sumien que mos ditz çò qu'ei "acceptable" o pas. Mes de quin dret ?! Be deu èster un "scientific" pòc regorós entà emplegar a tot pim pam vocabulari tan subjectiu...


Valora aquest comentari:   votar positiu 16   votar negatiu 28
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 d'agost 20.15h

#11 Emmanuèl Isopet a demandat:

1. «quantes e quines "centres" dins l'occitan pluricentric?»

Un centre principal per totes (l'occitan general) amb 6 centres regionals (gascon, lemosin, auvernhat, vivaroalpenc, niçard, provençal).

2. «dins las zonas de contactes, i aurà la causida entre dos "dialectes referénciats"?»

Per ieu, que òc.

3. «perqué IÈC e pas IEC?»

IÈC se pronóncia coma un mot normal,... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 23   votar negatiu 16
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 d'agost 19.00h

Per jo, ne considèri pas las preconizacions deu CLO com un tribalh suu quau ne's poderé pas tornar. Dens la question de l'abséncia de junhent, dens la màger part deus mots compausat, que'm sembla que i a causas qui's deverén apregonir: - n'ei pas tostemps aisit entaus usatgèrs de l'occitan escriut de saber distinguir los compausats qui prenen un accent suu prumèr compausat ("sòcioeconomic") e los qui ne'n prenen pas ("sociologic"); - mercés a la creativitat d... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 17   votar negatiu 25
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 d'agost 19.00h

E ieu! Ai pas de responsas a mas questions! Torni demandar, mai cort : -quantes e quines "centres" dins l'occitan pluricentric? -dins las zonas de contactes, i aurà la causida entre dos "dialectes referénciats"? -perqué IÈC e pas IEC?


Valora aquest comentari:   votar positiu 12   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 d'agost 15.45h

L’abondància lexicau n’ei pas un mau qui cau corregir ! Qu’ei ua riquessa a la quau e haré mestièr un chic d’ordi… Vertat qu’ei la rigor taxinomica ne senhoreja pas en çò deus locutors eretats, qui ne n’an pas nat quéhar e qui mesclan sovent las espècias. Un collectatge ne pòt pas hornir sonque ua basa lexicau. Mes justaments aquesta qu’ei indispensabla entà identificar los mots mei espandits / mei compreneders, etc. (shens parlar de sauvar lo lexic en si).


Valora aquest comentari:   votar positiu 12   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 d'agost 14.30h

# 1, 5 e 6 Plan evidentament que cal gardar la riquessa lexicala mas es vertat qu'al nivèl del lexic naturalista (animals e plantas) observam una abondància tala que la cal corregir en promòure tèrmes mai generics, de bon comprene. Mas es un trabalh plan malaisit qu'ensagèrem de començar en Roergue al moment de la parucion del libre "Faune sauvage de l'Aveyron - Atlas des vertébrés" editat per la LPO e las Editions du Rouergue. Aqui, òm se pòt pas passar d'una collabora... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 14   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 d'agost 11.45h

#7 Lo francés es considerat coma una lenga timidament pluricentrica, amb de variacions dins son estandard, segon los diferents estats francofòns. Mas l'estandard francés es tan rigid e tan comol de règlas absurdas qu'es pas un bon exemple. Es per aquesta rason que lo citi pas sovent.


Valora aquest comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 7
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 d'agost 11.41h

« L’occitan, amb son estandard pluricentric en construccion (volgut per Pèire Bèc, Robèrt Lafont e Loís Alibèrt), pòt pas èsser autra causa qu’una convergéncia reüssida, amb solament de coloracions regionalas plan leugièras »
Au léger los comentaris de jornalet, las variacions dialectaus (especiauments en gascon o en lemosin) be’m semblan d’estar drin mei que « coloracions leugièras », e que’m va plan atau.

Ne mentàvetz pas jamei lo francés coma lenga pluricentri... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 d'agost 11.30h

#1 #3 #5 Dins una lenga estandard, l'ortografia e los mots an de formas fixas. Per contra lo lexic es dobèrt, los sinonims son acceptables.

En occitan estandard 'las = cansat = fatigat'; en anglés estandard 'truck = lorry'; en francés estandard 'lotte = baudroie'.

Ara, quand una meteissa espècia d'aucèl a 15 o 20 noms de possibles, es ben necessari de promòure un nom pus general que los autres (mas los sinonims rèstan acceptables).


Valora aquest comentari:   votar positiu 16   votar negatiu 9
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT

Perfil

Categorias

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions