CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 18 de setembre

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 23.3.2015 03h00

Lo faus pretèxt de la sintaxi e de la fonetica


Comentaris 9 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (18 vòtes)
carregant En cargament


Una anecdòta

Vos vau contar una anecdòta autentica. Fa quinze o vint ans, un celèbre escrivan d’expression occitana —qu’èra pas brica lingüista— animava d’estagis de “formacion” per lei regents deis escòlas en lenga occitana. L’escrivan disiá ai regents que devián respectar l’usatge obligatòri dau preterit (parlèri) e evitar un usatge abusiu dau passat compausat calcat sus lo francés (ai parlat). De segur, aviá perfiechament rason sus aqueste ponch. Totun lo meteis escrivan disiá ai regents que devián pas utilizar lo mot occitan grasilha car, segon eu, “degun ditz pas jamai grasilha”, e donc pretendiá qu’èra melhor d’emplegar lo francisme grilha* (que ven dau francés grille). Sus aqueste segond ponch, nòstre escrivan s’enganava completament.
 
Aquesta anecdòta illustra ben un repròchi que s’ausís sovent dins l’occitanisme: certanei personas pretendon que lei normalizaires de la lenga se concentrarián tròp sus lei mots e sus l’ortografia e pas pron sus la sintaxi e la fonetica. N’i a que pretendon quitament que lei mots e l’ortografia aurián pas d’importància e que solas la sintaxi e la fonetica comptarián.
 
Aquò es un rasonament absurde que vau desmontar. 
 

Lei categorias s’entremesclan

Classicament, avèm costuma de fragmentar l’estructura d’una lenga entre lei categorias seguentas (d’autrei divisions se pòdon concebre mai lei pòdi pas detalhar aicí):
 

— La sintaxi pertòca l’ordenament dei mots dins la frasa.
 
— La fonetica pertòca la pronóncia. Pus exactament se parla de fonetica e de fonologia, que son dos nivèus diferents per analisar la pronóncia.
 
— Una categoria fòrça liada amb la fonetica es l’ortografia, que pertòca la maniera covencionala d’escriure çò que se pronóncia. Certanei lengas possedisson una ortografia, d’autras non. Una lenga pòt existir sens ortografia. Mai l’ortografia es un atots tecnologic.
 
— La morfologia pertòca la forma dei mots en relacion amb la gramatica, per exemple: partidas dau discors (articles, adjectius, noms, vèrbs, advèrbis, etc.), diferéncia de genre (masculin, femenin...), diferéncia de nombre (singular, plurau...), diferéncia de cas (objècte dirècte, objècte indirècte; declinasons dins certanei lengas), forma dei vèrbs (temps, grop de conjugason, persona, votz activa e votz passiva...), etc.
 
— Lo lexic pertòca l’inventari dei mots disponibles.
 
Toteis aquelei categorias participan au foncionament d’una lenga. Quand una lenga es menaçada coma es lo cas de l’occitan, totei lei categorias son destructuradas e menaçadas per leis influéncias excessivas de la lenga dominanta.
 
En mai d’aquò, aquelei categorias an pas de limits rigids. Son solidàrias e entremescladas, forman un ensemble coerent. Fòrça questions de lenga apertenon a mai d’una categoria a l’encòp. S’una d’aquelei categorias es menaçada per la lenga dominanta, leis autrei categorias tanben devenon menaçadas.
 

Ges de categoria rèsta intacta

Ansin es faus de creire que lei parlants natius de l’occitan, uei au sègle XXI, aurián solament lo lexic de francizat (o italianizat o espanholizat) e qu’aurián gardat per miracle una fonetica e una sintaxi purament occitanas. La realitat es ben pus complèxa. Podètz rescontrar de parlants natius de l’occitan que francizan (italianizan, espanholizan) mai la pronóncia que la generacion precedenta e que, pasmens, mantenon d’estructuras gramaticalas o lexicalas qu’an desparegut dins un autre parlar.
 
La francizacion, l’italianizacion e l’espanholizacion atacan totei lei categorias de la lenga d’òc e afèctan l’usatge de l’occitan de totei lei parlants natius. Mai aquela intrusion dei lengas dominantas se fa de maniera diferenciada segon lei personas, lei familhas, lei parçans, lei parlars e lei generacions.
 
Per exemple:
 
— Pron de parlars occitans de l’extrèm nòrd, dins lo Creissent, tendon a pèrdre la pronóncia de certanei vocalas finalas atònas coma ‑a, ‑e, ‑i, ‑o, ‑u a causa de l’influéncia excessiva dau francés: pala i passa de [ˈpalɔ] a [ˈpal]. Pasmens dins lo Creissent es encara pron frequent d’utilizar lo preterit.
 
— Lei parlars vivaroaupencs extremorientaus dei Valadas, dins l’estat italian, tendon a oblidar completament l’usatge dau preterit (parlèro) que remplaçan per lo passat compausat (ai parlat) a causa de l’influéncia excessiva dau piemontés. Pasmens, aquelei meteis parlars mantenon solidament lei vocalas finalas atònas coma ‑a, ‑e, ‑i, ‑o, ‑u.
 
La nòrma de l’occitan demanda de restaurar l’ensemble dei formas menaçadas que se son encara mantengudas dins un parlar o dins un autre. Lo grand Robèrt Lafont me diguèt un jorn: “la dialectologia confirma totjorn la nòrma”.
 
Es donc necessari de defendre totei lei categorias en occitan. Es absurde de n’abandonar d’unei (coma lo lexic e l’ortografia) per ne defendre solament d’autras (coma la sintaxi e la fonetica).
 

Aicí dins aquesta rubrica

A un nivèu pus personau, quauquei personas an criticat lei cronicas de lingüistica engatjada qu’escrivi aicí dins Jornalet. Que m’an acusat de m’ocupar tròp de la nòrma, dei mots e de l’ortografia e d’abandonar la sintaxi e la fonetica. Es un repròchi non valable perque:
 
— Escrivi dins Jornalet, entretant, d’articles sus de questions de sintaxi e de fonetica.
 
— Escrivi d’articles sus de questions qu’assòcian diferentei categorias, per exemple la sintaxi e lo lexic, o ben la fonetica e l’ortografia...
 
— Presenti pas la nòrma coma una fin en se. Utilizi la nòrma coma un instrument qu’ajuda a consolidar lo mestritge de la lenga.
 
— La màger part de meis articles parlan en prioritat de l’estatut de la lenga occitana dins la societat (perspectiva sociolingüistica). E en coeréncia amb aquò, una minoritat de meis articles parlan de questions de gramatica o de nòrma dins la perspectiva d’ajudar lei legeires a consolidar sa practica de l’occitan, precisament per l’espandir pus eficaçament dins la societat.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

27 de març 15.56h

#9 En provençau, en lengadocian orientau (montpelhierenc, cevenòu) e en portugués, existís una oposicion fonologica en posicion intervocalica: /ʀ/ uvulara vèrsus /r/ apicoalveolara. Es un sistèma d'oposicion inconegut en francés. L'influéncia dau francés me sembla donc pas evidenta dins l'existéncia de /ʀ/ en provençau. E naturalament, es pauc versemblable de supausar una influéncia portuguesa per explicar /ʀ/ en provençau. Donc i vesi puslèu una reorganizacion deis oposicions ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

27 de març 12.47h

#8 No'm haciatz pas díser çò que n'èi pas dit : Qu'afirmatz qu' "es una messòrga vergonhabla e un indici d'ignorància de pretendre que lo provençau utilizariá solament /ʀ/." Non m'avetz pas plan leguit, n'èi pas james dit acò. Que sabi plan qu'en provençau existeish en posicion intervocalica ua /r/ apicau realizada [ɾ] (batuda), mes que tot en maritim se no'm engani, e que non correspond pas exactament ara sua distribucion en lengadocian e en gascon puish que la trobam atieu non s... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

27 de març 09.45h

#7 A Pèir.

— En provençau, i a una distincion clara entre /r/ apicala (= 'r' intervocalica) e /ʀ/ uvulara (= 'rr' dobla e 'r' non intervocalica). Rèsta ben viva e la cau ensenhar imperativament, causa que ja ai explicada dins lo Jornalet. http://opinion.jornalet.com/90

— Es una messòrga vergonhabla e un indici d'ignorància de pretendre que lo provençau utilizariá solamen... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

27 de març 00.01h

#5 "Lo faus pretèxt" o "bona arrason ?

S'eth article ei pedagogic o coerrent dab era opinion de qui desvolopatz de costuma, eth títol non seré drin demagogic totun ?

Quan disetz per exemple "Quand una lenga es menaçada coma es lo cas de l’occitan, totei lei categorias son destructuradas e menaçadas per leis influéncias excessivas de la lenga dominanta", que sòi completament d'acòrd dab açò.

Per contra, quan disatz que "la nòrma de l’occitan demanda de restaurar l’ensemble d... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 de març 00.32h

E visca la catalanizacion de l'occitan !
Francament avossi ensenhat lo catalan en Gironda e pas l'occitan serí estat milanta còps mens emmerdat e estressat. La màger part deus occitanistas coneishen mau "lor" occitan e ignoran completament çò qui n'es pas deu lor parçan. De tot biais las familhas n'i coneishen pas gran causa , deu moment que los dròlles van pas d'arreculas en classa, tot va bien.
Exemple : lo collègi Jules Ferry (Juli Frederic en oc) de Lengon (33) avó successivament e... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 16   votar negatiu 10
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 de març 20.30h

#1 Lo catalan menaça pas gaire l'occitan. Una catalanizacion leugiera e ocasionala es minima en comparason amb la francizacion.


Valora aquest comentari:   votar positiu 22   votar negatiu 16
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 de març 14.15h

#1 ?


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 de març 13.13h

A prepaus : los Vasadés patoasants modèrnes disen bien ''gresilha'', aquò's amusant.


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 de març 13.07h

Doblidem pas de mencionar tanben la catalanizacion de l'occitan.


Valora aquest comentari:   votar positiu 25   votar negatiu 13
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT

Perfil

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions