CAPÇALERA: Eth Ligam occitan Youtube

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 4 de julh

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 20.4.2015 03h00

Lo chaple dei toponims


Comentaris 28 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (11 vòtes)
carregant En cargament


L’amatorisme, encara...
 
Ai assajat d’explicar dins d’autreis articles que lei questions de lenga se pòdon tractar seriosament ren qu’amb aquela sciéncia qu’a nom lingüistica e deis especialistas d’aquela sciéncia que son lei lingüistas.
 
Ai ramentat en particular que lei diccionaris son una partida dau trabalh sus la lenga: son l’objècte de la lexicografia, qu’es una branca de la lingüistica. Leis especialistas ne son lei lexicografs.
 
Dempuei qu’ai lançat aqueleis alèrtas, certanei personas dins l’occitanisme començan de far atencion. Malaürosament, trobam encara d’individús estrangiers a la lingüistica que se fan passar per de “lingüistas” o per de “lexicografs”. Sens vergonha...
 
Una autra branca devastada de la lingüistica es la toponimia.
 
Normalament la toponimia es l’estudi scientific dei toponims (o noms de luòc).
 
En bòna logica, la sciéncia fondamentala que pòt garentir un estudi seriós dei toponims es la lingüistica car lei toponims son ben de mots, de formas de lenga. D’autrei sciéncias ajudan a comprene lei toponims coma la geografia, l’istòria e l’arqueologia, mai son de disciplinas auxiliaras.
 
Tristament, lo mitan occitanista organiza tròp sovent d’estagis de pretenduda “toponimia”, animats per d’individús que son pas lingüistas. Un jorn caudrà metre fin a aquela anomalia.
 
 
Un chaple que despassa l’occitanisme
 
La toponimia es mautractada pas solament per leis occitanistas, mai per tota una tradicion ostila a la toponimia dins lei departaments de lingüistica deis universitats de l’estat francés. L’estat francés en generau es una tèrra de desastre per la toponimia. E leis occitanistas reflectisson aquela situacion.
 
Un molon d’associacions localas e d’editors pauc rigorós publican de libres e de fasciculs de faussa “toponima” sens gaire de valor scientifica (per exemple, sovent, lei libres deis edicions Bonneton). Aquela pretenduda “toponimia” tròba un succès popular perque fòrça gents se pausan de questions legitimas sus lei noms de luòc.
 
 
L’impulsion de Chambon
 
Dempuei quauquei decennis, Joan-Pèire Chambon, grand lingüista especialista de l’occitan, assaja d’inversar aquela situacion e impulsa una restauracion coratjosa de la toponimia scientifica, que se reïntègra lentament dins certanei sectors de la lingüistica universitària dins l’estat francés.
 
D’estudiants de Joan-Pèire Chambon an publicat de tèsis d’excellenta qualitat, en lingüistica, per reviudar la toponimia. Es lo cas d’Elena Carles e de Xavier Gouvert. Gouvert, mai que mai, sintetiza lei problèmas e necessitats de la toponimia dins l’estat francés dins sa tèsi accessibla en linha:
 

— Xavier GOUVERT, 2008, Problèmes et méthodes en toponymie française, París, Université Paris-Sorbonne.
 
Deis estudis de Chambon, Gouvert o Carles sòrton una brava quantitat d’ensenhaments que leis amators de noms de luòc lei devon assimilar d’urgéncia. La tèsi de Gouvert en particular, ven desenant una lectura obligatòria per tot occitanista que pretend far de toponimia (l’excelléncia dau trabalh de Gouvert l’a pas empachat de far d’errors pontualas, per exemple sus la classificacion dau gascon, mai aquò entrepacha pas lo bòn movement globau de sa tèsi).
 
 
La documentacion correnta
 
Delà lei questions de metòde e d’analisi, una dei consequéncias concretas es aquela de la documentacion. Gouvert e Chambon explican que fòrça libres relativament facils d’accès sus lei toponims son pauc segurs e fornisson d’informacions de qualitat inegala, pas totjorn ben verificada. En particular cau consultar amb fòrça prudéncia, e sens fe cèga, lei sintèsis pron conegudas d’Albèrt Dauzat, Carles Rostang e Ernèst Negre, coma:
 
— [DAUZAT, Albèrt, & ROSTANG, Carles] DAUZAT, Albert, & ROSTAING, Charles, 1963, Dictionnaire étymologique des noms de lieux en France, París: Guénégaud
 
— [NEGRE, Ernèst] NÈGRE, Ernest, 1990-1998, Toponymie générale de la France: étymologie de 35 000 noms de lieux, Genèva: Droz, 4 vol.
 
Per còntra, existís una sintèsi pus anciana qu’es de ben melhora qualitat, maugrat un materiau mens abondós. Es lo trabalh remirable d’Auguste Vincent:
 
— VINCENT, Auguste, 1937, Toponymie de la France, Bruxelles: Librairie Générale
 
Una lectura atentiva de la tèsi de Gouvert ajudarà leis occitanistas interessats a trobar una bibliografia critica e completa. Saupràn cu poiràn consultar e cu deuràn evitar.
 
 
La codificacion dei toponims d’Occitània
 
Avèm parlat dau costat descriptiu. Rèsta lo costat prescriptiu, valent a dire: un còp que s’es fach la descripcion dei toponims, coma lei devèm codificar en occitan? Sus aquò, leis autors qu’ai citats çai sus dison ren car se vòlon limitar a la descripcion.
 
La codificacion dei toponims d’Occitània a recebut de règlas generalas dins la Gramatica occitana de Loís Alibèrt (1935) e de detalhs se son aponduts dins lei Preconizacions del Conselh de la Lenga Occitana (CLO, 1987; en particular sus la grafia dau fonèma /s/ e sus lei formas compausadas). Ma tèsi a fornit tanben d’indicacions complementàrias (Domergue SUMIEN, 2006, La standardisation pluricentrique de l’occitan, coll. Publications de l’Association Internationale d’Études Occitanes, Turnhout: Brepols).
 
Totei lei problèmas son pas resouguts mai aumens, un efòrç de documentacion, e mai una aplicacion dei règlas de basa de l’ortografia, dins lei toponims, ja serián un grand progrès. Malaürosament, lei fasciculs, libres e sits web que pretendon far de listas de toponims occitans en grafia classica son sovent plens de contradiccions:

— Errors de metòde, d’enquista e d’analisi.
 
— Violacion dei règlas elementàrias de l’ortografia de l’occitan; non respècte dei toponims ja codificats per Alibèrt e lo CLO. Lei formas corrèctas Niça, Caors, Marselha, Arle son mautractadas en Nissa*, Cáurs*, Marsilha*, Arles*...
 
— Problèmas comuns tractats amb de “solucions” divergentas segon leis estudis.
 
Un objectiu urgent, dins leis annadas venentas, es de metre de coeréncia dins la codificacion dei toponims:
 
— Exigéncia de rigor scientifica dins lo metòde, l’enquista e l’analisi.

— Respècte integrau de l’ortografia classica d’Alibèrt e dau CLO.
 
— Recèrca de solucions comunas per de problèmas comuns.
 



publicitat
BANER1: AOF



Perfil

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions