CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 23 de setembre

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 20.7.2015 03h00

Los tres nivèls de la nòrma de l’occitan


Comentaris 10 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (25 vòtes)
carregant En cargament


La nòrma mistralenca foguèt lo primièr assag modèrne de codificacion per nòstra lenga occitana. Foguèt inventada per l’escrivan Josèp Romanilha en 1853, puèi illustrada per Frederic Mistral. Valorizèt l’occitan mas calquèt l’ortografia francesa (la mountagno en luòc de la montanha).
 
L’alternativa foguèt puèi la grafia classica, que respectava melhor la tradicion occitana autoctòna (la montanha en luòc de la mountagno). Divèrses assages de restauracion de la grafia classica apareguèron al sègle XIX e al començament del sègle XX.
 
La codificacion seriosa de la grafia classica, amb de règlas precisas, comencèt realament en 1935 quand Loís Alibèrt publiquèt sa Gramatica occitana. A partir d’aquela data, podèm parlar non solament de grafia classica (sens règlas garentidas), mas pus precisament de nòrma classica (amb de règlas precisas). La nòrma classica d’Alibèrt foguèt precisada per las òbras ulterioras de Robèrt Lafont e Pèire Bèc, sustot pendent los ans 1950, 60 e 70, puèi per lo Conselh de la Lenga Occitana (CLO) a partir de 1996.
 
Es aquela nòrma classica qu’apèli de còps “lo blòc Alibèrt-CLO”. Se pòt aplicar amb tres nivèls diferents d’intensitat.
 
 
1. Lo nivèl estandard
 
Es lo nivèl de l’occitan estandard. Evita las variacions localas tròp complicadas e refusa tanben certanas influéncias excessivas de las lengas dominantas (francismes, italianismes e espanholismes). Es una varietat pro unificada, amb pauc d’esitacion dins las formas. Segon Alibèrt, Lafont e Bèc, l’occitan estandard a la vocacion d’èsser pluricentric: admet un tipe general (occitan estandard general, basat sus lo dialècte mejan lengadocian, ara pro ben fixat) e accèpta tanben de leugièras variacions dialectalas-regionalas (gascon, lemosin, auvernhat, vivaroalpenc, niçard, provençal; mas son pas encara pro ben fixadas dins certans dialèctes).
 
Aquel nivèl estandard es lo sol adaptat per la restauracion completa de la lenga e per un projècte d’extension illimitada de sas foncions socialas (de foncions socialas que l’occitan a vocacion de recuperar dins un conflcte contra lo francés, l’italian e l’espanhòl). Sol l’estandard garentirà un occitan complet, disponible, reproductible e accessible a de milions de personas.
 
Prengam l’exemple de l’article primièr de la Declaracion universala dels dreches umans.
 

a) Occitan estandard general (de basa lengadociana):
 
“Totes los èssers/èstres umans naisson liures e egals en dignitat e en dreches. Son dotats de rason e de consciéncia e devon agir entre eles dins un esperit de fraternitat”.
 
b) Occitan estandard amb de variacions regionalas leugièras:
 
“Totes (totei/toi/tots) los (leis/lu) èssers/èstres (èsters) umans naisson (naishen) liures e egals (egaus) en dignitat e en dreches (drechs/dreits). Son dotats de rason e de consciéncia e devon (deven) agir entre eles (elei/elu/ilhs/eths) dins (dens) un esperit de fraternitat”.

(NB - Es possible e es corrècte d'apondre d'enonciatius, especialament en gascon, coma: que naishen, que son dotats, que deven.)
 
 
2. Lo nivèl mejan

Es encara lo nivèl mai acceptat per los occitanistas. Autoriza de notar totes los dialèctes e sosdialèctes, accèpta de formas localas innombrablas. Es un occitan normatiu al minim, es pas un occitan estandard. Pr’aquò, en nom de la restauracion de la lenga, demanda d’eliminar las influéncias excessivas de las lengas dominantas (francismes, italianismes e espanholismes). Aquel nivèl mejan es una estapa preliminara per rendre sa dignitat a la lenga en atendent un occitan estandard. Per exemple:
 
“Totes (totei/toi/tots/totis/trestots/tuchi) los (leis/lu/eths/els/es/lhi) èssers/èstres (èsters) umans naisson (naishen/nèishen/naissen) liures e (i) egals (egaus) en dignitat e (i) en dreches (drechs/dreits/drets). Son dotats de rason (d’arrason / de radon / d’arradon) e (i) de consciéncia e (i) devon (deven/diven) agir entre (enter) eles (elei/elu/ilhs/eths/eri/elis/els) dins (dens) un esperit (esprit) de fraternitat”.
 
 
3. Lo nivèl descriptiu

Es pas realament un nivèl de la “nòrma”. Es puslèu una convencion tecnica qu'utiliza una partida de la nòrma (l’ortografia, la notacion normativa dels sons) per fin de transcriure de fragments de paraula espontanèa. Aquel nivèl fa pas ges de seleccion de las formas oralas; permet d’escriure las formas localas e quitament las influéncias excessivas de las lengas dominantas (francismes, italianismes e espanholismes). Aquel nivèl representa pas una lenga de comunicacion larga e facila. Vaicí un exemple ont los francismes, italianismes e espanholismes superflús pòrtan un asterisc (*).
 
“Totes (totei/toi/tots/totis/trestots/tuchi) los (leis/lu/eths/els/es/lhi) èssers/èstres (èsters) umans (umèns*) naisson (naishen/nèishen/naissen) liures (libres*) e (i) egals (egaus/ugüales*/igüals*) en dignitat (degnitat*) e (i) en dreches (drechs/dreits/drets/drits*/dirits*). Son dotats de rason (d’arrason / de radon / d’arradon / de reson*) e (i) de consciéncia (consciença*/cosciença*) e (i) devon (deven/diven) agir entre (enter) eles (elei/elu/ilhs/eths/eri/elis/els) dins (dens) un esperit (esprit/espirit*) de fraternitat (fratelança*)”.
 
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

17 de novembre 18.37h

A, la cacunha! Be'm sovieni lo temps passat enter Sent Macari e Sent Pèir de Lengon.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 de julh 12.56h

#9
Los filològues son pas scientifics e los lingüistas si ?!? Mès qu'es aquò, una sciéncia, lavetz ?


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 de julh 09.50h

#3 No són lingüistes, els que diuen això. La lingüística, com a ciència que és, no diu què és occità i què no ho és. Això ho fan els filòlegs, que no són científics, que a partir de criteris històrics, socials, ètnics, polítics, etc. decideixen que dues varietats són o no són la mateixa llengua. Per tant, aquest debat no té res de lingüístic.


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 de julh 23.15h

#7 "Lo nivèu estandard s'utiliza benlèu dins las associacions occitanistas universitàrias" => Tanben s'utiliza entre certans ensenhaires, escrivans e militants qu'an beneficiat d'una bona formacion ;).


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 de julh 19.00h

Crese qu' un pauc pertot s'utiliza dins l'occitanisme un nivèu mejan (en literatura, dins los butletins de las associacions occitanistas, sus lo web...) o tanben descriptiu per de las notacions etnolinguistcas (collectas, tèxtes o racontes a valor etnograficas, textes per difusion locala...).
Lo nivèu estandard s'utiliza benlèu dins las associacions occitanistas universitàrias mas sufra d'un manca de legitimitat dins la societat per aura. Per lo rendre legitime, li faudriá trobar una uti... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 de julh 16.11h

#5
Mmmm...òc mès çò que volèvi diser èra l'integracion dens la nòrma dau registre sostingut (1), corrent (2) e familièir (3). Amèi d'aquò i a lo registre familièir (òc autentic) e lo registre, vam diser, populari (francisat) (4).

(1) he... pas aisit
(2) En gaitant la veitura, l’òme s’esmalit.
(3) En lutzant la cacunha, lo viton carguèt lo borit.
(4) En regardant la voatura, lo tipe se faishèt.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 de julh 14.45h

#2 "N'en parlan jamèi, daus registres de lenga en òc." => Si que se'n parla. Ai ja parlat dels registres aquí: http://opinion.jornalet.com/1410


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 de julh 11.03h

No costaria pas gaire fer una norma comuna que unís el català amb la resta de l'occitanoromànic. Es podrien eliminat les 'h' i es podria adoptar la 'ny' arreu, així a més s'evita el punt gascó n·h. Després caldria polir poques coses més.


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 de julh 09.32h

Quina varietat de formes (totes-totei-toi-tots-totis-trestots-tuchi)! I totes són occitanes. Totes no: les catalanes no. I no pas perquè per raons lingüístiques objectives no ho siguen, sinó perquè els "entesos" han decidit que no. Si hi és present 'tots' no és pas perquè siga una forma catalana, sinó perquè és una forma llenguadociana, la que figura en primer lloc en la Gramàtica Occitana d'Alibert. Hom pot admetre la forma gascona 'naishen' com a occitana, però la forma catalana... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 de julh 09.09h

Aqueths tres nivèus de nòrma poiràn èster a crotzar demb tres registres de lenga ! N'en parlan jamèi, daus registres de lenga en òc.


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES

Perfil

Categorias

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions