CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 21 de julh

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 3.8.2015 03h00

Lo marrit gadget de la Carta Europèa dei Lengas Regionalas o Minoritàrias


Comentaris 9 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (19 vòtes)
carregant En cargament


L’agenda oficiala de l’estat francés nos impausa dins l’actualitat una enena reaparicion de la Carta Europèa dei Lengas Regionalas o Minoritàrias. Lo govèrn francés a anonciat divendres 31 de julhet que voudriá enfin ratificar aquela Carta, en essent la “ratificacion” una obligacion d’aplicacion de la dicha Carta.
 
Aquela Carta —o ai ja explicat mai d’un còp dins Jornalet— nos fa pèrdre nòstre temps a nosautres leis occitans conscients.
 
Un estat que la ratifica es pas obligat de ratificar totei leis articles prevists. França prevei de ratificar lo minim d’articles, çò que reduirà fòrça l’impacte de la Carta.
 
En mai d’aquò França vòu apondre una “declaracion interpretativa” a sa ratificacion qu’empacharà d’autrejar de drechs collectius ai parlants dei lengas minorizadas. E mai amb aquò, siam pas segurs que lo Parlament francés modificarà la Constitucion, causa necessària per ratificar la Carta.
 
Leis articles d’aquela Carta entraïnan pas d’obligacion seriosa per l’estat francés. Ignòran lei mesuras que serián realament decisivas per far remontar l’usatge sociau de l’occitan.
 

— La Carta impausa pas d’ajuda concreta ai nuclèus d’occitanofòns actius ni ai familhas parlant occitan. Donc la Carta sosten pas la transmission de l’occitan entre lei generacions. E mai se la Carta foguèsse ratificada, lo francés gardariá sa plaça ultradominanta de lenga unica per integrar leis individús dins la vida sociala.
 
— La Carta impausa pas lo mendre estatut de lenga oficiala per l’occitan, prevei pas son usatge sistematic dins la vida publica. La Carta foguèsse ratificada, lo francés restariá l’unica lenga oficiala dins l’estat francés.
 
— La Carta impausa pas d’ensenhament generau de l’occitan. E mai la Carta foguèsse ratificada, l’occitan restariá probable una matèria menaçada, rara e desvalorizada dins leis escòlas de l’estat francés, coma ja es lo cas ara.
 
— La Carta impausa pas un usatge massís e ambiciós de l’occitan dins lei mèdias. Ges de quòta es pas garentida. La Carta foguèsse ratificada, lo francés contunhariá de senhorejar a la tèle, a la ràdio e dins la premsa.
 
— La Carta obliga pas de finançar seriosament la creacion en occitan. Fornís pas de quòtas ni de percentatges en budget. La Carta foguèsse ratificada, lo francés contunhariá de manjar la quasi-totalitat dei ressorsas de l’estat francés destinadas a sostenir la cançon en francés, la literatura en francés e lo cinèma en francés.
 
— La Carta impausa pas de mejans consequents per la recèrca scientifica o per lo desvolopament formau de l’occitan. La Carta foguèsse ratificada, lo francés contunhariá de gardar quasi totei lei mejans destinats a la lenga francesa dins leis universitats e leis acadèmias, coma es lo cas ara (pòsts d’ensenhaires-cercaires, programas de recèrca, mejans tecnics, tecnicians...). L’Acadèmia Francesa, aquela bofiga inutila e pretensiosa, contunhariá d’aver de mejans ben pus importants que quin que siá organisme de codificacion de l’occitan.
 
Certaneis occitanistas ja començan de lançar de cridas e de campanhas per far ratificar aquela Carta. Dison que cau ganhar la batalha dau debat public. Pèrdon son temps. Leis occitanistas farián mielhs de consagrar leis energias a installar e consolidar una practica concreta de l’occitan dins la vida vidanta:

— Nuclèus de locutors actius en occitan, familhas occitanofònas, transmission de l’occitan ais enfants. 

— Lucha per una plaça reala de l’occitan dins l’escòla, lei mèdias, l’economia e la vida oficiala.

— Respècte de la nòrma lingüistica de l’occitan...
 
Es pas la ratificacion de la Carta que melhorarà la situacion desastrosa sus lo terren.
 
Auriáu quasi enveja de lançar una crida de provocacion: “Còntra la ratificacion de la Carta”. Bòn, aquò’s pas verai, rèsti favorable a la ratificacion, mai sens estrambòrd. Aquela Carta, ratificada o non, restarà un gadget, un epifenomèn, una illusion, un pretèxt, una nívol de fum per escondre lo mesprètz francés, un desviament perilhós de nòstra energia, una leca per nòstra intelligéncia de la situacion.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

5 d'agost 20.59h

# 6 "Es pas segur que la ratificacion passesse pas". Veirem ben. Ieu ai totjorn pensat que la ratificacion passariá pas. Amai la ratificacion a la saussa Urvoas chamgèsse ren a la situacion de nòstras vièlhas lengas oprimidas, la majoritat delh personau politicaire centralista francés ne'n vòu pas; es dins lor cultura. Crese que la posicion de Hollande es tactica : se chauta de nòstras lengas, vòu emmerdar la dreita en Bretanha, Alsàcia e Corsega davans las eleccions regionalas; en O... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 d'agost 19.49h

Aquí ce que totes disètz :

" Aquela Carta, ratificada o non, (....) restarà una nívol de fum per escondre lo mesprètz francés, una leca per nòstra intelligéncia de la situacion. "
" Tot aqueu reviramainage es ren d'autre que de parpèlas d'agaça. Es aqueu maudich article 2 de la Constitucion que cau tanben modificar. "
" (...) sabèm totes qu'un tèxte cambiarà pas res (...), e que cal pas quitar las accions de terrenh, mas de còps lo simbolic, l'oficial es important (....) Es donc... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 d'agost 15.13h

las lengas regionalas de frança son lengas "minorizadas"?; lo nom mes correcte seria lengas "desvalorizadas" o lengas "devaluadas"; lo poder politic frances a eliminat lor valor comunicatiu a la vida social; las a privat de valor; lo frances, logicament, seria la lenga "hypervalorizada" o "supervaluada" (hypermegasupervaluada!!!).


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 d'agost 13.31h

#4 Totalament d'acordi. Es pas segur que la ratificacion passesse pas - lo vote de l'Assemblada en 2014 èra massissement per, l'opinion, segon los sondatges es puslèu per, e se las logicas d'aparelh intervenon pas (una fatwa de Sarkozy contra, mas coma Fillon tanben es contra, Sarkozy benlèu se quesarè, sabèm aqueu mond coma fonccionan) lo texte pot passar. Tau coma, chambiarè pas grand qué. o sabèm, mas dins l'immediat, es l'escasença de se manifestar suus malhums sociaus, los per exe... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 d'agost 17.25h

Vertat qu'avèm la sentida qu'un còp de mai , lo grand jacobin cerca de ganhar de temps , mas çò major es qu'un emperador de l'emperi «papal» ( qu'es Innocent III que faguèt França) jutja important d' alisar als « regionalistas e lors lengas cantonalas » , e de se sovenir de las promessas . Que soi estabosit! Sul cuol! Plegat! Cal esperar e pregar los Dieusses de la natura e del cèl!
Que las enganas seràn fòrça numerosas sus aquel camin e que van ben se trobar un mejan. Pas de... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 d'agost 10.29h

Es efectivament probable que la ratificacion de la Carta cambiarà pas res. Mas la crispacion que l'i a sus aquesta Carta es quicòm d'important. La crispacion es de l'autre costat, del costat dels ipernacionalistas-francés-e-punt-final. Fàcia a aquesta crispacion que los fa desparlar tre que s'engatja lo debat, avèm a menar un còp de mai los arguments. E coma pel còp passat (cf. debat a l'Assemblada Nacionala) se ridiculizaràn. Aqueles que passavan per ridiculs, excessius, retrogrades i ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 13   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 d'agost 17.16h

De vertat, aquèra carta non cambiarà pas grana causa mès e at pòt assegurar los dispositius d'uei lo dia. En mei, que s'avia dens aqueth parat la pelejada ideologica e era : be'ns la cau miar !!!!


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 d'agost 14.44h

Sieu en fasa embe lo vejaire de D.Sumien. Tot aqueu reviramainage es ren d'autre que de parpèlas d'agaça. Es aqueu maudich article 2 de la Constitucion que cau tanben modificar.


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 d'agost 11.07h

Plan dit tot aquò! Que cau parlar, mes n'ia pas mei de locutors dens lo men parçan. Qu'èm isolats!
Com vosatis qu'esperi ua vrai renaishença de la nòsta lenga.
Anem!!!


Valora aquest comentari:   votar positiu 12   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions