CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 18 de setembre

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 26.10.2015 03h00

Ate e Agde: doas vilas distintas


Comentaris 13 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (6 vòtes)
carregant En cargament


Ate, vila de Provença
© Véronique Pagnier

Agde, vila de Lengadòc
© Spedona




Etiquetas
agde, at, ate, atés, dadgenc, fonetica, gd, grèc, latin, ortografia, pronóncia, prononciacion, sumien, toponim, toponimia

Doas vilas d’Occitània, Ate e Agde, an de noms que se semblan foneticament mai que s’escrivon de maniera ben distinta. E i a de bònei rasons d’o faire.
 
 
Ate, ciutat de Provença
 
La vila d’Ate, en Provença, ten un segond nom occitan, mens frequent, qu’es At.
 
La lectura dau nom pausa gaire de dificultats. La forma abituala Ate se ditz [ˈate] mentre que la forma rara At se pronóncia [ˈat].
 
Remarquem que lo dialècte provençau pronóncia ben la -t finala dins lo cas d’At [ˈat] perque es un mot fòrça cort. Per còntra lo provençau amudís la ‑t finala en règla generala dins de mots coma liberta(t), fòr(t), to(t), agu(t), secre(t).
 
L’origina dau nom occitan modèrne, Ate, remonta a una forma antica dau tipe Apta, de sens gaire clar, sortida d’una lenga anteriora au latin.

Après la conquista romana, Apta prenguèt en latin de formas pus ornadas coma Apta Julia o ben Colonia Julia Aptae. A partir de la forma de basa Apta, avèm la forma Aptae qu’es declinada au cas genitiu. Es benlèu a partir de la forma Aptae qu’un usatge preferenciau s’es fixat en latin parlat. Lo latin Aptae a evolucionat pauc a cha pauc vèrs la forma occitana Ate o At en acòrdi amb lei règlas normalas d’evolucion fonetica.

Dins lei mots de formacion populara, lo grop latin pt deven en occitan una simpla t: lei mots latins Aptae, ruptum, septem engendran en occitan Ate, rot, sèt...
 
La forma francesa es Apt e se pronóncia [apt]. Compren una reïntroduccion artificiala de la p latina per de rasons decorativas. Fa pensar au mot francés sept que se pronóncia [sɛt], amb una p decorativa que se pronóncia pas, en aqueste cas, e qu’evòca la forma latina septem.
 
I a pas la mendre rason d’utilizar aquela p en occitan. Quauquei diccionaris occitans, per error, an difusat la forma incorrècta e francizada Apte* en luòc d’Ate.
 
Un abitant d’Ate es un atés o una atesa.
 
 
Agde, ciutat de Lengadòc
 
La vila d’Agde, en Lengadòc, a un nom d’origina ben diferenta.
 
Dins lo dialècte lengadocian, Agde se pronóncia classicament [ˈadde] o pus popularament [ˈate]. Es una règla de lectura normala dau lengadocian: gd representa [dd] o [t]. D’autrei mots tipics amb lo grop gd son regde [ˈrredde, ˈrrete] e Magdalena [maddaˈlenɔ, mataˈlenɔ].
 
Quauquei personas fantasiosas se son cregudas obligadas d’escarnir l’ortografia de l’occitan. En luòc de la forma corrècta Agde, fixada per Loís Alibèrt, an començat d’escriure incorrèctament Ate* o Agte*. Quand nòtan Ate*, aquò crèa una confusion evidenta entre la vila de Lengadòc e la vila de Provença. Es clar qu’aquelei que torturan l’ortografia d’Agde  se son jamai preocupats d’aver una vision d’ensemble de la lenga occitana: se mòstran completament indiferents a la vila provençala d’Ate e se son jamai inquietats dau desòrdre qu’an creat.
 
Un abitant d’Agde es un dagdenc o una dagdenca. Aqueste mot ven de la sequéncia d’Agde amb lo sufixe ‑enc. En acòrdi amb la règla de lectura de gd, dagdenc se pronóncia en lengadocian [daˈddeŋk] o [daˈteŋk]. Es confús e incorrècte d’escriure datenc* o dagtenc*.
 
Lo nom occitan d’Agde ven de la formula latina Agathae urbs “la vila d’Agde” o Agathae civitas “la ciutat d’Agde”, ont Agathae es una forma declinada au cas genitiu. La forma latina de basa, au cas nominatiu, es Agatha “Agde”.
 
Lo nom latin ven dau grèc ancian Agáthē “Agde”, qu’es benlèu una abreviacion de la formula magica Agathḕ Týchē “bòna fortuna”. Dins l’Edat Antica, Agde foguèt fondat per de grècs e restèt lòngtemps una vila de lenga grèga. Passèt a la lenga latina lentament après la conquista romana.


_________________

PS — Mon opinion sus la manifestacion Anem Òc dau 24 d’octòbre: mens de pica-nica, mai de luchas! Se comprenèm pas que i a un conflicte de lengas, avançarem pas.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

26 d'octòbre 22.51h

#12 en setòi e mai dins lo caire clapassenc la -r a l intervocalica passa a la -d. Aquel cambiament pot menar fins a un amudiment d'aquela consonanta.
Gustava theron, felibre qu escriguèt una gramatica de l occitan setòri causís de pas transcriure graficament aquel fenomen per tau de poder facilitar la lectura au mai grand nombre d occitan possible.
Prunac un poeta anterior a Theron o transcriu: "Oda Cetodia"


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

26 d'octòbre 22.05h

#11 Mistral cita curiosament tanben un gentilici "setòdi" coma varianta de "setòri" (qu'escriu "cetòri").


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

26 d'octòbre 21.19h

#10 Sens aver d'explicacions scientificas, ai la meteissa informacion (que tèni d'amics de Seta). Per exemple dison "mayeus" (o sabi pas far en fonetica sus aquesta maquina) per Marius e doncas prononcian pas l'R (e lo U prononciat coma l'E francesa, normal enlà). Me sembla donc possibla qu'un setòri se diga "setòi" mentre que sos vesins li digan "setòri".


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

26 d'octòbre 20.45h

#6 #7
Dins lo parlar locau de Seta, de collègas m'an explicat que l'r entre doas vocalas se pòt amudir dins certanei condicions. Aquò explicariá que 'setòri' e 'setòi' se prononciarián parier.

Es quicòm que devi verificar. O pòdi pas afirmar.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

26 d'octòbre 19.29h

#8 I a mai d'una maniera d'interpretar la grafia d'aquela comuna: 'Axat', 'Atzat', 'Atsat'. Dins lo diasistèma dei correspondéncias foneticas entre lei dialèctes, la sola ortografia que pòsca far respectar pertot la pronóncia [ts] es ben 'Atsat'.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

26 d'octòbre 18.41h

Es Atzat segons http://www.oocities.org/toponimiaoccitana/11.html


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

26 d'octòbre 13.54h

#6 A Seta e dins lo bacin de Taur los que parlan encara occitan dison "setòi"(setoï) mas la forma "setòri" (creacion dels felibres setòis) es populara, conèissi un tipe que s'l tatoèt, sens saupre l'occitan!


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

26 d'octòbre 13.36h

E Seta > setòi o es setò(r)i?

Pensi tanben a guingòia... coma sufix feminin ?


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

26 d'octòbre 13.35h

At vendriá dau celto-ligur « At » que voudriá dire la gafa, lo « gué » en francés. Testimὸni d’un istorian roman.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

26 d'octòbre 13.11h

#1 Son de precisions interessantas, grandmercé.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Perfil

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions