CaPÇALERA A BOCA DE NET
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 20 d'abril

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 27.6.2016 03h00

L’accentuacion dels mots en -ia (II)


Comentaris 3 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (8 vòtes)
carregant En cargament


Austràlia
© Ozewex




Etiquetas
-ia, accent tonic, francés, francisme, grèc, latin, sumien

Après aver passat en revision los tres tipes d’accents tonics que marcan los mots en ‑ia, ara, vejam cossí conven de causir la bona plaça de l’accent tonic. Es un aspècte de la nòrma de l’occitan qu’es pas estat definit de manièra pro completa ni per Loís Alibèrt, ni per lo Conselh de la lenga Occitana (CLO). Mas, a partir de las indicas parcialas d’Alibèrt e del CLO, podèm generalizar qualques principis.
 
(Dins los exemples çai jos, la plaça de l’accent tonic es soslinhada.)
 
(1)
 
Los mots que venon del latin en general vòlon l’accent tonic abans la terminason ‑ia.
 

latin justitia > occitan justícia
latin gratia > occitan gràcia
latin gloria > occitan glòria
latin copia > occitan còpia
latin machinaria > occitan maquinària
latin industria > occitan indústria
latin Julia > occitan Júlia
latin Lucia > occitan Lúcia
latin Virginia > occitan Virgínia
latin Valeria > occitan Valèria
 
Notem que los mots que prenèm al latin medieval e al latin modèrne demandan tanben la meteissa accentuacion.
 
latin medieval Occitania > occitan Occitània
latin medieval Alsatia > occitan Alsàcia
latin medieval Norvegia > occitan Norvègia
latin modèrne Australia > occitan Austràlia
 
Los mots en ‑ia del latin scientific, en particular certans noms de plantas de genre femenin, entraïnan la meteissa accentuacion en occitan (e lo meteis genre femenin).
 
latin scientific begonia > occitan begònia (nom femenin)
latin scientific hortensia > occitan orténsia (nom femenin)
latin scientific fuchsia > occitan fúcsia (nom femenin)
 
(2)

La terminason latina ‑ies, que marca de noms femenins, a totjorn un accent tonic abans aquela terminason. Sovent s’es confonduda amb la terminason ‑ia en latin tardiu. En occitan produtz la terminason ‑ia (o rarament ‑ies) amb un accent tonic situat abans la terminason.
 
latin facies (1) o facia > occitan la fàcia
latin facies (2) > occitan la fàcies
latin series > occitan sèria
latin effigies > occitan efígia
latin superficies > occitan superfícia
 
(3)
 
Los mots d’origina grèga pòdon aver d’accentuacions variablas.
 
Una gròssa minoritat de mots grècs se terminan per la terminason ‑eia (‑εια) amb un accent tonic abans, e donc entraïnan una forma occitana en ‑ia amb l’accent tonic abans.
 
grèc periphéreia > occitan perifèria
grèc Alexándreia > occitan Alexàndria
 
(4)
 
La màger part dels mots grècs, ça que la, an puslèu una terminason ‑ía o ‑eía (ία o εία) amb l’accent tonic sus la í qu’es abans a. Entraïnan en occitan una terminason ‑ia amb l’accent tonic sus la i qu’es abans la a finala. Pro de noms de luòc d’Euròpa orientala e de la Mediterranèa orientala, en particular, nos venon ansin del grèc ancian.
 
grèc maga > occitan magia
grèc epidēmía > occitan epidemia
grèc parōdía > occitan parodia
grèc dēmokratía > occitan democracia
grèc aristokratía > occitan aristocracia
grèc geōgraphía > occitan geografia
grèc pharmaka > occitan farmacia
grèc Olympía (vila, prenom femenin) > occitan Olimpia
grèc Anatolía > occitan Anatolia
 
Aquestes principis son valids tanben per los mots que prenèm al grèc medieval (o grèc bizantin) e al grèc modèrne. Pro de noms de luòc d’Euròpa orientala e de la Mediterranèa orientala nos venon del grèc medieval.
 
grèc medieval chīma + chyma > occitan quimia
grèc medieval Tourkía > occitan Turquia
grèc medieval Servía > occitan Serbia
 
(5)
 
Dins qualques cases, aürosament pauc nombroses, las règlas precedentas son estadas perturbadas. Qualques mots grècs en ‑ía o ‑eía son passats per una forma latina en ‑ia, en desplaçant l’accent tonic abans la terminason segon las abituds latinas (vejatz lo ponch 1), puèi l’occitan a eiretat d’aquel accent tonic latin.
 
grèc Makedonía > latin Macedonia > occitan Macedònia
grèc Thessalía > latin Thessalia > occitan Tessàlia
 
De còps, la perturbacion es invèrsa. Qualques mots grècs en ‑eia amb l’accent tonic abans la terminason se son interpretats en latin amb una terminason ‑ia ont l’accent tonic s’es desplaçat sus la i abans a (car lo grèc ei tend a atirar l’accent tonic latin). E aquò a produch en occitan una forma en ‑ia amb l’accent tonic sus la i abans a, coma en latin.
 
grèc enérgeia > latin energia > occitan energia
grèc sympátheia > latin sympathia > occitan simpatia
 
(6)
 
Los manlèus a las lengas estrangièras actualas demandan, en occitan, que respectem l’accent tonic de la lenga d’origina.
 
eslovèn Slovenija (accent tonic sus ‑ve‑) > occitan Eslovènia
espanhòl Elodia (accent tonic sus ‑lo‑) > occitan Elòdia
arabi Samia (accent tonic sus Sa‑) > occitan Sàmia
 
romanés România (accent tonic sus ‑ni‑) > occitan Romania
espanhòl Andalucía (accent tonic sus ‑cí‑) > occitan Andalosia
francés Normandie (accent tonic sus ‑die) > occitan Normandia
francés Picardie (accent tonic sus ‑die) > occitan Picardia
 
 
(7)
 
Quand la lenga d’origina a pas de terminason de tipe ‑ia, l’accent tonic occitan, per defaut, pòt tombar sus la i qu’es abans la a finala. En aquel cas, consideram que l’occitan a pres una racina estrangièra e que li a apondut la terminason occitana ‑ia
 
mongòl Mongol Uls —> occitan Mongolia
 
(8)
 
Los mots amb l’accent tonic sus ‑iá (valent a dire, sus la ‑á finala après i) son pauc nombroses. Son de mots tradicionals, de formacion populara, emergits a la fin de l’Edat Mejana a partir dels mots en ‑ia (amb l’accent tonic sus i, que s’es mantegut encara, totun, dins qualques varietats modèrnas d’occitan coma lo niçard). Aqueles mots los cal conéisser tals coma son.
 
borgesiá 
Diá
 
A aquela categoria se restacan los mots que se terminan per lo sufixe ‑ariá. Es un sufixe productiu que permet de crear encara de mots novèls.
 
afrontariá
gendarmariá
imprimariá
cafetariá
 
  
*
 
Lo francés es una lenga fòrça perturbanta perque tend a afeblir son accent tonic, çò que crèa de formas completament contràrias a las possibilitats naturalas d’accentuacion de l’occitan. Sus aquel ponch, l’occitan deu seguir sa tradicion pròpria. E quand la tradicion d’òc dona pas de solucion, l’occitan se deu raprochar puslèu d’autras lengas latinas mediterranèas coma lo catalan, l’italian e l’espanhòl en evitant de copiar lo francés.
 
latin hortensia > occitan orténsia
(evitatz: francés hortensia > occitan francizat ortensià*)
 
eslovèn Slovenija > occitan Eslovènia
(evitatz: francés Slovénie > occitan francizat Eslovenia*)
 
Après aqueste expausat tecnic, de legeires protestaràn de manièra plan logica en disent: “Es bravament polit tot aquò, mas nosautres sèm pas lingüistas e avèm pas gaire de temps per trobar totas aquestas etimologias, cossí volètz que sapiam accentuar los mots en ‑ia?” Es una objeccion justa. Los lingüistas an tròp tardat per se metre d’acòrdi entre eles e per realizar lo grand diccionari normatiu e complet de l’occitan, que nos manca encara terriblament, uèi. Quand aurem fach un tal diccionari, tot usatgièr trobarà enfin de formas en ‑ia amb una accentuacion coerenta.
 



publicitat



Comentaris

27 de junh 19.11h


Article de sensibilizacion plan interessant e util, mercé. D'aisinas son ja a posita.
Recomandi lo Diccionari ortografic de Josiana Ubaud, publicat en 2011. Pus besonh de Lexomil : sufís de dobrir aquel libre per trobar las formas condrechas, deuriá èsser remborsat per la Securitat Sociala.


Valora aquest comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

27 de junh 18.45h

#1 Lo diccionari de Josiana Ubaud rend de servicis fòrça importants mas, simultanèament, introdutz d'errors que se podián evitar. Soscrivi completament a l'analisi justa e equilibrada de Gerard Joan Barceló sus la question: http://opinion.jornalet.com/1064


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

27 de junh 18.24h

Me sembla que, en esperant aquel diccionai, lo de la Josiana Ubaud pòt far servici, non ?
Sens estar pefièch - se sap ue los Occitan(ista)s ai man pas que la perfeccion, si que non fan pas res ! - es plan util elos legeires saberuts que tròban d'orrors pòdon las senhalar a l'autritz que se farà un plaser. d'apondre tota remarca senada sus sin site en esperant que se faga una edicion novèla.
A ieu m'es plan util

bon article çaquelà / ça que la


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat

Perfil

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions