CAPÇALERA2: IEA-AALO

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 20 de novembre

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 22.8.2016 03h00

39 departaments, 8 regions, 14 valadas: un pauc d’exactitud


Comentaris 28 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (14 vòtes)
carregant En cargament


Demest las dificultats cronicas de l’occitanisme, n’i a una que tròbi extraordinària: es la manca de precision, la cultura de l’aproximacion, la paur de l’informacion exacta, una fobia per explicar las causas simplament coma son...
 
Existís una formula repetitiva, archiconeguda, automatica, que ditz aperaquí:
 
“Occitània: 32 departaments de l’estat francés, 12 valadas de l’estat italian, la Val d’Aran dins l’estat espanhòl.”
 
Aquela formula se legissiá fa qualques decennis sus d’envolopas militantas e ara la retrobam de manièra pro identica sus diferents sits web occitanistas. Es una formula falsa. Ja perque oblida sovent Mónegue, qu’es incontestablament un territòri occitan (vejatz mon article del 2.4.2012). E mai, perque las chifras repetidas de “32” e “12” son inexactas. I a 39 departaments occitans e 14 valadas.
 
 
Los 39 departaments occitans
 
Ieu teni pas tant a definir Occitània segon los departaments. Los departaments son artificials e ajudan lo centralisme francés. Sosteni la recèrca d’entitats pus justas coma las encontradas (vejatz l’editoral de Jornalet del 12.6.2016, “Las encontradas d’Occitània”).
 
Mas per aqueles que vòlon parlar fòrt e mòrt de departaments, almens seriá una bona idèa de rectificar las chifras.
 
L’error sus los “32” departaments, supausi que ven dels manuals de vulgarizacion dels ans 60-70 tocant la question occitana, car, d’aquel temps, l’apertenéncia del Creissent a Occitània èra pas encara fòrça clara dins los esperits. Ara l’acomolacion dels estudis scientifics —e lor vulgarizacion— pròvan que lo Creissent es ben occitan (vejatz mon article del 30.4.2012).
 
I a de departaments concernits per lo Creissent, coma Charanta e Alèir, que tenon almens una gròssa mitat de lor superfícia en Occitània... Son dins lo meteis cas que los Pirenèus Atlantics pus al sud, que son pereu mièges occitans. Quand òm compta los Pirenèus Atlantics demest los “departaments occitans” —çò que se fa sistematicament—, es pas brica acceptable d’“oblidar” qu’Alèir e Charanta son, en proporcion, tant occitans coma los Pirenèus Atlantics.
 
(Precisi qu’Alèir, que val mai apelar Borbonés per de rasons culturalas, es un cas particular: se pòt prepausar son apertenéncia completa a l’espaci occitan segon certans critèris; vejatz mon article del 12.5.2014).
 
Pòdi comprene que i aja de prudéncia per comptabilizar los departaments ont una minoritat es occitana, coma es lo cas de Vinhana, Endre, Char, Léger, Isèra e los Pirenèus Orientals. Mas en aquel cas, cal èsser coerent.
 

— O ben comptam totes los departaments que cobrisson Occitània e n’i a ben 39, pas un de mens.
 
— O ben escartam los 6 departaments amb de minoritats occitanas (Char, Endre, Isèra, Léger, Pirenèus Orientals, Vinhana) e en aquel cas rèstan ben 33 departaments amb una majoritat o una gròssa mitat occitana... 33 e non pas 32...
 
Ça que la un discors occitanista equitable deuriá considerar totes los departaments concernits per la defensa de la lenga. Donc los cal comptar totes: 39 en luòc de 33 o 32...
 
Vaicí la lista dels 39 departaments que son occitans d’un biais o d’un autre. Una crotz (+) marca los que son majoritàriament o mièges occitans. Doas croses (++) marcan los que son minoritàriament occitans.
 
  1. 03 Alèir +
  2. 04 los Alps d’Auta Provença
  3. 05 los Auts Alps
  4. 06 los Alps Maritims
  5. 07 Ardecha +
  6. 09 Arièja
  7. 11 Aude
  8. 12 Avairon
  9. 13 las Bocas de Ròse
  10. 15 Cantal
  11. 16 Charanta +
  12. 18 Char ++
  13. 19 Corresa
  14. 23 Cruesa
  15. 24 Dordonha +
  16. 26 Droma +
  17. 30 Gard
  18. 31 la Nauta Garona
  19. 32 Gers
  20. 33 Gironda +
  21. 34 Erau
  22. 36 Endre ++
  23. 38 Isèra ++
  24. 40 las Lanas
  25. 42 Léger ++
  26. 43 lo Naut Léger
  27. 46 Òlt
  28. 47 Òlt e Garona
  29. 48 Losera
  30. 63 lo Puei Domat
  31. 64 los Pirenèus Atlantics +
  32. 65 los Nauts Pirenèus
  33. 66 los Pirenèus Orientals ++
  34. 81 Tarn
  35. 82 Tarn e Garona
  36. 83 Var
  37. 84 Vauclusa
  38. 86 Vinhana ++
  39. 87 la Nauta Vinhana
 

Las províncias
 
Dins l’estat italian, l’occitan se parla dins la region de Piemont, dins las províncias de Turin e Coni. Tanben se parla dins la region de Ligúria, dins la província d’Impèria.
 
Del costat de l’estat espanhòl, la Val d’Aran es dins la província de Lhèida e dins la region de Catalonha.
 
Occitània es donc cobèrta per 3 províncias de l’estat italian e per una de l’estat espanhòl.
 
 
14 valadas
 
Dins l’estat italian, lo compte pus exacte es de 14 valadas. N’i auriá 13 en agropant las vals Cluson e Sant Martin que son bessonas. Mas n’i aurà mai de 15 se tenèm compte de las subdivisions de certanas vals. En tot cas n’i a pas jamai “12”... Basta d’o verificar dins diferents estudis scientifics sus nòstra lenga de las Valadas e, pus simplament, sufís de consultar lo sit web de la Chambra d’Òc.
 
Vaicí nòstras 14 valadas cisalpencas:
  1. lo País de Ròia (contenent la Tèrra Brigasca e Auriveta)
  2. la Zòna del Quiè (agropant Èler, Corsalha e Maudanha)
  3. las Valadas de la Besimauda
  4. la Val Vermenanha
  5. la Val Ges
  6. la Val d’Estura
  7. la Val Grana
  8. la Val Maira
  9. la Val Varacha
  10. la Val Pò (o las Valadas Pò, Bronda e Infernòt)
  11. la Val Pèlis
  12. la Val Cluson (amb lo Pè de Montanha)
  13. la Val Sant Martin o Val Germanasca (sovent agropada amb la Val Cluson)
  14. la Val Dueira (o Val d’Ors o Auta Val de Susa)
 
 
Las 8 regions occitanas
 
L’IEO ven de far una campanha legitima per protestar contra la confiscacion del nom d’“Occitània” al profièch d’una sola region. Mas l’IEO a resumit sa posicion amb un eslogan malaürós e en arborant una chifra falsa, un còp de mai: “Occitània es 4 regions”, çò ditz.
 
Qué? 4 regions? E cossí?
 
Non, Occitània es cobèrta per un total de 8 regions administrativas, entre las qualas comptam 5 regions (e non pas 4) dins l’estat francés.
 
  1. lo Centre-Val de Léger
  2. la Nòva Aquitània
  3. la region de Tolosa-Montpelhièr
  4. Auvèrnhe-Ròse-Alps
  5. Provença-Alps-Còsta d’Azur
  6. Piemont (estat italian)
  7. Ligúria (estat italian)
  8. Catalonha (estat espanhòl)
 
L’error de l’IEO es d’“oblidar” los departaments de Char e d’Endre, que son dins la region del Centre-Val de Léger. Es encara aquela inèrcia que data de l’epòca que los occitanistas èran pas segurs se devián revendicar lo Creissent... Podèm esperar qu’un grand organisme istoric de referéncia, coma o es l’Institut d’Estudis Occitans, corregisca aquela imprecision.
 



publicitat
BANER1: IEA-AALO



Comentaris

29 d'agost 10.35h

Se dins las annadas 1960-1970 los occitanistas culturalistas se questionavan sus l'occitanitat del Creissent tre 1959 per Fontan e lo PNO i avia ges de dobte que lo creissent es Occitània.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 d'agost 22.52h

#26 Tant val ne rire que de'n plorar! Te prepausi ( me sembla que dins lo mitan de las miss, i a jà fòrças contestacions de la legitimitat de las eleccions) d'organisar una contra-eleccion amb de misses d'Occitània tota contra aquela eleccion de " Miss Occitanie ", que, solide, nos va lèu tombar sul nas. S'as besonh d'un adjutòri, soi aqui....


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 d'agost 21.40h

#22 Per perlongar aquela reflexion, apondrai una question un bocin metafisica. Quand se farà l'eleccion de miss Occitanie, se poiràn presentar de gojatas de Gasconha, de chatas de Provença , de dròllas d'Auvèrnha … ?


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 d'agost 15.29h

#16 E non, lo nom oficial de la region es "Occitanie" ; es encara un exonim. E benlèu val melhor. Aital aquò nos aurà estalviat una guèrra de religion entre los d'Occitània e los d'Occitania.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 d'agost 10.51h

#23
La grafia alibertina, era tanben, es pus recenta que los departaments ;D


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 d'agost 09.35h

#21 Se los departaments an un pauc mai de 200 ans, d'autras causas "etèrnas" son plan mai recentas coma los numèros (annadas 1950) o las regions (annadas 1970...) Es un pauc coma los vestits folclorics codificats al s. XIX.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 d'agost 22.39h

#20 Dins la rubrica : "Tot çò que crentavem arriba", veire un còp de mai " la Despacha" e "Midi Libre":
"Cet été, Photocash;fr en partenariat avec La Dépèche et Midi Libre vous propose un concours de la plus belle photo d'Occitanie...."; qual sap se seran acceptadas de fotòs dels Alps, de la Còsta Landesa, o dels Monts d'Auvèrnhe- probable que non! una polida fotò del Canigo, encara rai! Tot lo monde sap qu'es en "Oksitany"


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 d'agost 19.13h

#18 Vertat, aquel article coma la vòstra rubrica a lo meriti de precisar un fum de causas que poirián escapar al simple lector o a un Occitan, amai un occitanista.
Lo departament renvia a una istòria precisa, la de la Revolucion francesa e en seguida a la creacion de las prefecturas per lo primièr empèri napoleonian. Unes 134 departaments existiguèron a-aquela epòca. Mas cal rampelar que la populacion i es ara estacada, non sabèm pas se la situacion cambiarà dins lo futur, mas es una r... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 d'agost 17.59h

#9 #15 M'obligaretz jamai d'utilizar lo nom 'Occitània' dins un sens illegitim e artificiau. Siáu provençau, siáu occitan, demòri a Ais de Provença, donc siáu en Occitània. Fin de la discussion.


Valora aquest comentari:   votar positiu 11   votar negatiu 8
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 d'agost 17.57h

#9 #15 M'obligaretz jamai a utilizar lo nom 'Occitània' dins un sens illegitim e artificiau. Siáu provençau, siáu occitan, demòri a ais de Provença, donc siáu en Occitània. Fin de la discussion.


Valora aquest comentari:   votar positiu 13   votar negatiu 10
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2
-
3 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat

Perfil

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

austronesian   canfora   casinò   catalan   dark vador   enfasi   enfiteòsi   estrategia   francisme   gange   garrolha   geopolitica   istre   italianisme   lingüista   lo martegue   lorda   lugran   lusèrna   mar   mf   sumien   terminason   vènus   és  

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions