CAPÇALERA2: Entèsta drecha, convergéncia occitana-fixa

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 22 d'octòbre

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 21.8.2017 03h00

Formiga o maseda (II)


Comentaris 23 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (9 vòtes)
carregant En cargament


Los mots de la familha de maseda
 
Una autra familha de mots occitans per parlar de la “formiga” se religa a una origina completament diferenta. Lors tipes fondamentals son la maseda e la masa. Lo tipe maseda es lo pus espandit dels dos e coneis de variantas nombrosas coma amasida, mesede, masede, masada, mesedre, moidre...
 
Maseda e masa s’utilizan sustot dins lo dialècte auvernhat mas son coneguts tanben en lemosin. Coma son de mots pro espandits dins una partida importanta de nòstra lenga, los cal considerar coma de mots normals de l’occitan estandard. Totun lo tipe la maseda seriá prioritari perque es majoritari.
 
La preséncia de maseda o masa en auvernhat e lemosin i exclutz pas l’usatge simultanèu dels tipes formija, formic o formitz.
 
De formas de tipe mase se tròban tanben dins de zònas de lenga francesa que foguèron ancianament de lenga occitana: lo nòrd de Borbonés e l’extrèm sud de Berrí.
 
Dins la lenga arpitana o francoprovençala, vèrs Lionés e Forés, donc près de l’occitan auvernhat, i a de formas emparentadas de tipe mase o masota.
 
L’etimologia de maseda o masa sembla pas brica evidenta mas un còp de mai lo FEW prepausa una explicacion ben argumentada. Remontarián a doas lengas germanicas ancianas, lo gotic e lo burgondi, parladas per los conquistaires de las Grandas Invasions de la fin de l’Empèri Roman e del començament de l’Edat Mejana. Lo gotic lo parlèron los visigòts qu’ocupèron mai o mens Occitània mentre que lo burgondi lo parlèron los burgondis que s’implantèron puslèu en Arpitània e en Borgonha.
 
Las formas occitanas vendrián del gotic af-maitjô° “formiga”, del vèrb af-maitan “talhar”. Seriá una allusion al fach que la formiga talha de tròces pichonets de vegetacion (o ben una allusion a l’aparéncia talhada del còrs de la formiga). Lo tipe cort masa remonta pus dirèctament a af-maitjô° “formiga”. Lo tipe long maseda remonta a af-maitjô° (mas...) aumentat del sufixe gotic -ithi  (...eda) qu’a un sens collectiu o diminutiu, çò que deviá significar donc en gotic “formigueta” o “formigum”.
 
De lengas germanicas modèrnas coneisson de formas de la meteissa origina: se ditz en anglés ant (o pus rarament emmet) e en alemand Ameise (o pus rarament Emse).
 
L’occitan ancian deviá utilizar puslèu de formas coma amaseda e amasa°, ont la a- iniciala reflectissiá l’element gotic af-. L’auvernhat modèrne coneis encara lo tipe amaseda (amasida) dins un usatge fòrça localizat. Ara, es la casuda ben coneguda de a- iniciala en nòrd-occitan —l’aferèsi— que pòt explicar las formas pus generalas maseda o masa.
 
Es remarcable qu’una racina gotica aja daissat d’usatges encara tant importants en occitan quand sabèm que los visigòts perdèron rapidament l’usatge de lor lenga germanica. Se metèron a parlar latin tre lo sègle V. En mai d’aquò Auvèrnhe coneguèt una implantacion pus febla e pus tardiva dels visigòts que non pas la rèsta d’Occitània. L’istòria dels mots maseda o masa merita donc de recèrcas suplementàrias.



 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat



Comentaris

25 d'agost 23.17h

#22 Amb plaser! Bona nuèch! :-)


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

25 d'agost 22.07h

#19 Ok, mercés per l'argumentacion estinglanta , que m'avetz convençut. Jo tanben que crei en l'azard en lingüistica, totun que dus mots tà díser ahromiga, l'un latin e l'aute germanic, e pogossen miar entà un mot semblant a partir de dus etimons distints , que seré un pòc tròp com azard. Dongas, d'acòrd peu mot gotic. Tot aquerò que m'a permés d 'apréner que lo mot gascon masedar (dontar, dreçar, subjugar, tranquillizar, apatzimar) (de mansuetus) n'èra pas en fèit lo quite mot ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

25 d'agost 18.52h

#20 Mocin de frasa emblidat : "... e que creson de servir eficaçament la causa, malgrat çò evident. Quò's pas lo bòn camin, fagetz mièg-torn, diable !"


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

25 d'agost 18.24h

Un article intitulat "La souffrance de Claude Alranq est aussi la nôtre" (del 25 de setembre de 2011 que l'autor n'es Jean-Pierre Cavaillé) dins lo blòg "Mescladís e còps de gula" resumís perfaitament la situacion qu'es la nòstra : desillusion, abséncia de la lenga, indiferéncia mai o mens generala, eca...

Dirai als "doctors" e altres de quela nerça coma als occitanistas associatius, militants de la lenga e de la cultura, que lo problème ven d'avudre privilegiat la forma al fons. No... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

25 d'agost 17.41h

#16 Per ieu, l'ipotèsi gotica -e grandmercé per "gasalha", es fòrça interessant-, a l'avantatge de la simplicitat: se foguèt manlevat per l'occitan, ja aviá lo sens de "formiga". Me demandi sonque perqué lo mot se tròba pas mai al sud, ont teoricament l'influéncia gotica deviá èsser mai fòrta, mas i a d'azards en lingüistica


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

25 d'agost 16.58h

#13 Avètz rason, i a l'etimon galés "ambactos" latinizat en "ambactus". Remarqui que lo diccionari latin-francés de Gaffiot, revisat per Pierre Flobert, lo mençona coma a l'origina d'"ambaissada" -sens parlar de la transicion per l'occitan, mas ben sabètz cossí son los diccionaris franceses-. Alara, gotic o non? En realitat, se pensa que lo gotic "andbati" es un manlèu al galés, e es una error que fasèm sovent de rasonar en foncion d'un solet etimon: i a puslèu una istòria dels mots.... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

25 d'agost 13.31h

Second capítol sus las fornises. Aquò vòl dire que n'i aurà un tresen ? Aurem dreit a d'altres insèctes ? S'espefida tant e mai los punts lexicals e gramaticals que se n'emblida de realitats mai priondas tocant los locutors e lor consciéncia occitana a partir de çò local. Las remarcas e questions aun sovent per responsas :
- de referéncias per sabentasses de la lenga, de rasonaments tròp intellectuals, alunhats del viscut populari ;
- o de silenci.
La lenga, son los çaucles de "doct... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

25 d'agost 09.05h

#14 Bon que m'arrèst aquiu.
La question pausada diferentament:

masa, maseda derivats postverbaus de masedar (de mansuet /us /are, pr'amor deus pucets), ei possible, aquò?


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

25 d'agost 07.48h

#14 N'avetz pas dab aquerò ua ipotèsi mei credibla qu'un ipotetic mot gotic non atestat enlòc?


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

25 d'agost 07.40h

Question: en gascon qu'am l'adjectiu maset, maseda qui significa calmat, fatigat. En catalan, maset, maseda, id (de mansuetus-a). Question: lo nom 'gotic' de l'arhomiga non poiré pas estar latin, mei simplament? Los mots masa e maseda non poiré pas estar deverbaus de mansuetare (en gascon masedar, amasegar), allusion a la caracteristica d'aqueste insècte de masedar pucets? Cf. cat. masegar: "ressentir des picotements". ) Non serà pas aqueste, l'etimon? N'avetz pas aquerò ua ipotèsi ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2
-
3 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Perfil

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions