Diluns, 5.3.2018 03h00
Presentacion simplificada per los començaires
Lo vèrb irregular dar coexistís amb lo vèrb regular donar. Totes dos an lo meteis sens.
Donar es un vèrb regular de la 1a conjugason que pausa pas ges de dificultat d’aprendissatge. Dar es un vèrb irregular de la 1a conjugason que demanda mai d’esfòrç de remembrança.
Dins una presentacion rapida e simplificada, es possible de dire que lo vèrb donar es l’usatge occitan majoritari quand dar es l’usatge occitan gascon. Es bon d’o presentar ansin a de personas que començan d’estudiar la lenga.
Reparticion dialectala dels usatges frequents de dar e donar
En realitat, tanlèu passar a un nivèl mai avançat, se vei qu’aquesta reparticion es pas sistematica. Qualque usatge de donar se pòt trobar en gascon, qualque usatge de dar se pòt trobar dins los dialèctes non gascons.
Dins la màger part dels dialèctes, en defòra del gascon, se ditz en general donar. Lo vèrb dar i es tanben conegut mas es arcaïc e rar.
Totun l’usatge vivaç de dar si que rèsta possible en provençal e vivaroalpenc, dins qualques cases ben precises.
(1)
En provençal se ditz puslèu donar a totes los tempses, mas dar se pòt utilizar facilament encara:
— al futur: donarai, donaràs, donarà, donarem, donaretz, donaràn; o ben darai, daràs, darà, darem, daretz, daràn
— al condicional: donariáu, donariás, donariá, donariam, donariatz, donarián; o ben dariáu, dariás, dariá, dariam, dariatz, darián
— a l’imperatiu, a la 2a persona del singular: dona (o da, dau).
(2)
En vivaroalpenc, se ditz puslèu donar a totes los tempses, mas dar se pòt utilizar facilament encara:
— al present, a las 1a, 2a e 3a personas del singular e a la 3a persona del plural: dono (o dau), donas (o das), dona (o da), donam, donatz, donan (o dan)
— a l’imperatiu, a la 2a persona del singular: dona (o da, dau).
(3)
En gascon, al contrari, se ditz en general dar a totes los tempses. Totun donar es conegut en gascon, sustot dins certanas encontradas del nòrd e de l’èst de Gasconha.
L’interjeccion dau Es a partir del vèrb
dar que s’es creada l’interjeccion
dau, qu’exprimís l’encoratjament e que se pòt utilizar corrèctament dins totes los dialèctes.
Nòstre
dau occitan correspond ben al mot italian
dai que servís tanben d’encoratjament. Ça que la, l’italian
dai a de senses pus diversificats que l’occitan
dau. L’italian
dai a la meteissa etimologia: es un imperatiu del vèrb
dare “dar”.
Formas conjugadas completas de dar en gascon Ja que lo gascon utiliza mai
dar que los autres dialèctes, e ja qu’es es un vèrb irregular, vos presentam sa conjugason completa dins lo gascon mejan de Pèire Bèc. De segur, i a de variacions.
Infinitiu: dar
Present: dau, das, da, dam, datz, dan
Imperfach: davi, davas, dava, dàvam, dàvatz, davan
Preterit: dèi, dès, dèc (dè), dèm, dètz, dèn
Futur: darèi, daràs, darà, daram, daratz daràn
Condicional: darí, darés, daré, darem, daretz, darén
Futur del passat: dèra (dèri), dèras, dèra, dèram, dèratz, dèran
Subjontiu present: de (dei), des, de, dem, detz, den
Subjontiu imperfach: dèsse (dèssi), dèsses, dèsse, dèssem, dèssetz, dèssen
Imperatiu positiu: da (dau), dem, datz
Imperatiu negatiu: non des pas, non dem pas, non detz pas
Gerondiu: en dant, en dar, en tot dar, en bèth dar
Participi: dat, dada
Balhar, bailar Coma sinonim de
dar o
donar, totes los dialèctes coneisson tanben lo vèrb regular
balhar (o
bailar; mas en gascon se preferís
balhar).
Dins certans dialèctes, especialament en auvernhat e en gascon, se fa pas sovent una diferéncia de sens entre lo parelh
dar,
donar e lo parelh
balhar, bailar...
D’autres dialèctes tendon a far una diferéncia de sens. En provençal,
donar o
dar an puslèu un sens general; per contra
balhar o
bailar evòcan l’idèa de responsabilizar la persona que recep, e eventualament d’esperar d’ela una contrapartida (en aqueste darrièr cas,
balhar o
bailar son tanben sinonims de
fisar o
remetre).
A las personas qu’aprenon la lenga, es important de remembrar que
donar e
dar son de vèrbs occitans corrèctes. Es una error d’eliminar sistematicament
donar e
dar per dire solament
balhar, en cresent qu’aquò fariá “pus occitan”.