CAPCALERA: VILA DE TOLOSA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 15 d'octòbre

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 7.5.2018 03h00

La marca de Roma


Comentaris 14 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (11 vòtes)
carregant En cargament


Rumans d’Isèra, en Daufinat. En occitan popular locau que disen Rumans. En occitan ancian que disèvan Romans. En francés oficiau qu’ei Romans-sur-Isère
© Enneite




Etiquetas
roma, roman, sumien

L’expansion de Roma pendent l’Edat Antica qu’a deishat traças dens los toponims (los noms de lòc), los gentilicis (los noms e adjectius designant populacions) e los glotonims (los noms de lenga). Vejam bèras distincions utilas qui ja foncionan dens las autas lengas romanicas.
 
Lo toponim de Roma qu’ei bèth primèr lo nom de la grana ciutat d’Itàlia. Lo nom occitan tradicionau de la vila be pòrta ua o barrada: Roma miélher que Ròma*. Atau qu’ac vòu l’evolucion fonetica populara dempuish lo nom latin Rōma. Lo gentilici qu’ei roman ~ romana, deu latin romanus.
 
Roma que designa tanben lo poderós estat antic qui nascoc e crescoc a partir d’aquera vila, dab los sons tres grans periòdes: la Roma Reiala, la Republica Romana puish l’Empèri Roman. Lo gentilici qu’ei roman ~ romana.
 
Qu’aperam la Romània l’ensemble deus territòris ont se parla las lengas romanicas qui descenden deu latin. Aqueth tèrme recent, deu sègle XIX, qu’ei ua adaptacion deu latin tardiu Romania, un nom possible de l’Empèri Roman a la fin de l’Edat Antica. Los lingüistas que l’an readoptat entà’u dar lo sens lingüistic actuau. En bon occitan tradicionau, un nom de país non vòu pas l’article definit: que disèm Aran, Occitània, Euròpa en lòc de l’Aran*, l’Occitània*, l’Euròpa*. Mes dens lo cas de la Romània que hèm excepcion: qu’ei ua convencion generala de totas las lengas romanicas entà evitar confusions dab noms semblants (coma per exemple Romanha, ua region italiana). Lo gentilici qu’ei romanic ~ romanica entà designar las lengas qui vienen deu latin: las lengas romanicas. Que ns’inspiram de las solucions catalanas: la Romània, romànic ~ romànica, les llengües romàniques.
 
(Non ei pas completament impossible de díser las lengas romanas mes qu’ei un usatge pauc clar. Totas las lengas hòrtas que hèn normalament ua distincion entre un mot per romanic “relatiu a las lengas qui descenden deu latin” e un aute mot per roman “relatiu a Roma”.)
 
L’adjectiu romanic ~ romanica que s’utiliza tanben entà designar un celèbre corrent medievau de l’arquitectura e de las arts plasticas: l’art romanic, lo romanic. Aquí mei, que ns’inspiram deus tipes catalans: romànic ~ romànica, l’art romànic, el romànic.
 
Romanha (en italian Romagna, en nòrd-italian Romagna / Rumâgna) que designa ua beròia region deu nòrd d’Itàlia, a l’entorn de Ravena e Rimini. Que receboc aqueth nom pendent los sègles VI a VIII. En aqueth periòde, la màger part d’Itàlia que’s trobava devath la dominacion deus longobards. La region de Romanha que demorava devath lo contraròtle deus “romans”, çò ei, de l’Empèri Roman d’Orient o Empèri Bizantin. Lo gentilici occitan qu’ei romanhòu ~ romanhòla o romanhòl ~ romanhòla segon los dialèctes (en italian romagnolo, en nòrd-italian romagnòl / rumagnol).
 
Romania (en romanés România) que designa lo gran país latin deus Balcans que la sua capitala ei Bucarèst. Qu’ei un tèrme recent deu sègle XIX, tanben en la lenga romanesa locala! L’accent tonic que cai sus la sillaba ‑ni‑ dens lo toponim occitan Romania coma dens lo toponim romanés România: aquò qu’ajuda a har distincions dab Romanha (la region d’Itàlia) e la Romània (lo territòri de las lengas romanicas). Lo gentilici convencionau qu’ei romanés ~ romanesa, un tèrme inspirat de la forma catalana romanès ~ romanesa. Lo sufixe ‑és que ns’ajuda a evitar la confusion dab roman “de Roma”. En lenga romanesa que disen român o românesc, deu latin romanus “roman”.
 
(Frederic Mistral, en lòc de romanés, que prepausèc de díser romanesc, mes aquera forma qu’ei meilèu mobilizada, dens l’usatge occitan, entà significar “relatiu au roman coma tipe d’òbra literària”.)
 
Romanchia qu’ei la comunautat umana e lo territòri ont se parla romanch, en Soïssa orientala, dens lo canton deus Grisons. En lenga romancha locala que disen Rumantschia (dab l’accent tonic sus ‑tschi-) e rumantsch. L’adjectiu rumantsch que vien de l’advèrbi latin romanice “de manèra romana, dens la lenga deus romans”.
 
(Frederic Mistral, en lòc de romanch, que prepausèc de díser en occitan roman, mes evidentament aquò qu’auré creat confusions insolublas.)
 
Lo darrèr toponim qu’ei la vila occitana de Rumans d’Isèra, en Daufinat. En occitan popular locau que disen Rumans. En occitan ancian que disèvan Romans. En francés oficiau qu’ei Romans-sur-Isère. Lo nom qu’aparegoc a l’Edat Mejana entà senhalar bèra installacion de monges “romans” qui representavan l’autoritat deu papa de Roma. Lo passatge de la forma anciana Romans a la forma modèrna Rumans qu’ei normau dens certanas varietats d’occitan (coma dens sortir / surtir). Los occitanofòns qui demòran luenh de Rumans d’Isèra que disen encara la forma arcaïca Romans. Lo gentilici atestat, en occitan modèrne locau, qu’ei rumanés.
 
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat



Comentaris

8 de mai 21.39h

Romi
Les arabes appellan "romi" les europencs de ràcia blanca.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 de mai 14.24h

#6 Romània Submersa... per exèmple una majoritat de las 11 comunas de Liechtenstein an de noms d'etimologia romana.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 de mai 06.13h

#11 Romània
Se justifican de concèptes geolingüistics distinctes/vesins dels concèptes geografics o géopolitics, mais ambigús al monde commun.
A costat de Romània, se i'auriá Germània, Eslàvia,... ?
Se valrià pas mai d'emplegar de concèptes morfologicament lingüistics compòusats de -fonia?


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

7 de mai 23.46h

#10 Ni lingüistas "occitans", ni "acadèmia"... Lo tèrme "la Romània" que l'utilizan los lingüistas en generau, de tots los país.


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

7 de mai 22.07h

Les lengüistas (occitans)
Aquella academia informala es un mistèri al legeire commun...legitimitat, representativitat, autoritat...
Se podem ne sàber mai?


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

7 de mai 18.16h

Que serví tanben a designar l'occitan com lenga: "que no les tendra pro ni Frances ni Romans", La Guèrra de Navarra, Guilhem Anelier de Tolosa.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

7 de mai 17.50h

Simplament vòli apondre que i a encara d'autres toponims derivats de "Roma", coma la Rumelia, que vien de "rum": "roman" en turc. Amb aqueste nom los turcs otomans apelavan, en primièr, la peninsula d'Anatolia e, aprés, los Balcans (es a dire, los territòris otomans en Euròpa). Aprés las desparicion de l'emperi Otoman, aqueste toponim es pas gaire utilizat; actualament, hi ha encara de cops que s'utiliza per se referir a la Turquia europea (la region d'Estambul).


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

7 de mai 11.52h

#5 Un autre exemple d'aquela probable evolucion:
La rota vielha d'Albi a Tolosa se ditz ara ( entre abans Galhac e Rabastens, pel mens), lo Camin Tolsa - alara que , en tota logica, devia esser - Lo Camin Tolsan


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

7 de mai 11.13h

#4 Que's parla de la "Romània Nava" (en latin "Romania Nova") en integrant per exemple l'America Latina o Quebèc, e de la "Romània Submergida" (en latin "Romania Submersa") entà evocar las tèrras qui an perdut l'usatge de las lengas romanicas.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

7 de mai 11.09h

#3 Aqueth "Sant Roman" que devèva estar un sant aperat en occitan "Roman", en latin "Romanus" e en grèc "Romanos / Ρωμανός": qu'ei un nom d'òme. Dens certanas varietats d'occitan, la terminason "-an" (dab "-n" muda) que pòt evolucionar esporadiament cap a la terminason "-a": Sant Roman > Sant Roma, Sant African > Sant Africa (vila de Roergue), Moissidan > Moissida (vila de Peiregòrd)...


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions