CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 16 d'octòbre

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 6.8.2018 03h00

Lei leis sus l’estat-nacion exclusiu: lo parallèl França-Israèl


Comentaris 4 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (12 vòtes)
carregant En cargament


Un militar israelian de cultura druza (e aràbia) protèsta còntra la lei sus l'estat-nacion israelian en 2018
© Press TV




Una novèla lei de l’estat d’Israèl, qu’a un nivèu quasi constitucionau, installa l’ebrieu coma sola lenga oficiala e afortís un estat-nacion per lei solets josieus, sens tenir còmpte de la gròssa minoritat deis arabis que son ciutadans israelians.
 
Lei mèdias francés parlan abondosament de l’afaire. Dins lo quite estat d’Israèl, de membres de la majoritat josieva protèstan còntra aquela exclusion deis arabis israelians.
 
I a un parallèl de far entre Israèl e França. L’estat francés eu tanben s’enfonza de mai en mai dins la deriva etnocentrica francesa e umília de mai en mai leis occitans e leis autrei minoritats etnolingüisticas.
 
Mai aquela comparason a de limits. En Israèl, d’intellectuaus josieus, de movements progressistas josieus coma la Patz Ara o de jornaus coma Haaretz se mobilizan de maniera ausibla per denonciar la deriva chauvina e per sauvar lei principis democratics qu’èran a l’origina de l’estat d’Israèl: de principis democratics que volián far d’Israèl un estat ont lei josieus e leis arabis aguèsson de drechs egaus. Aquela mobilizacion d’una partida (minoritària) de la societat israeliana es onorabla.
 
Dins l’estat francés, quasi ges d’intellectuau francés (“dau nòrd”) non s’escandaliza pas davant lo tractament discriminatòri que leis occitans subissèm. E mai nosautres leis occitans, siam tan paralisats que siam pas pron fòrts ni pron fièrs per protestar e per se far ausir sus la scèna internacionala. L’occitanisme, qu’es en plena crisi coma sabèm, arriba pas de se far ausir amb un discors clar e lucid còntra la discriminacion a la francesa.
 
Ieu cresi qu’es un combat perdut e inutil de voler prepausar encara una Republica Francesa que respectariá lo pòble occitan. Aquò se farà jamai. L’experiéncia justifica de mai en mai un independentisme occitan, democratic e non chauvin, d’inspiracion catalana e escocesa.
 
Totun rèsta totjorn interessant de denonciar lo chauvinisme extremista de l’estat francés dei darriers trenta ans, sostengut per quasi totei lei gròs partits francés coma En Marcha, lo Partit Socialista, LR o lei melenchonistas: aquelei partits francés seguisson sens o admetre la subredicha de l’extrèma drecha francesa lepenista. Lo chauvinisme francés dominant es vengut tant exclusiu coma lo chauvinisme extremista israelian impulsat per Netanyahu e seis aliats d’extrèma drecha, amb la collaboracion d’una partida de la senèstra israeliana de govèrn (qu’es pas tota la senèstra israeliana, de segur).
 
Per mostrar lo parallèl entre França e Israèl, e per demostrar leis escarts dins l’indignacion, ai fach una manipulacion un pauc audaciosa. Mai la perdonaretz, bòrd que la confèssi. Tradusi, adapti e manipuli, çai sota, un tèxt de l’escrivan israelian David Grossman, publicat dins Libération lo 5 d’aost de 2018 (“Israël: «Il s’agit d’un combat entre ceux qui ont renoncé et ceux qui espèrent encore»”). David Grossman i denóncia amb rason la novèla lei chauvinista dau govèrn de Netanyahu que marginaliza leis arabis israelians. I càmbii lei tèrmes: l’estat d’Israèl i deven l’estat francés, la minoritat escarnida aràbia i deven la minoritat escarnida occitana.
 
Notem que Libération, que publica lo tèxt indignat de David Grossman, favoriza una indignacion de geometria variabla coma l’ensemble de mèdias parisencs. Lei mèdias parisencs òfron de tribunas per denonciar lo chauvinisme israelian estatau còntra leis arabis, per còntra òfron quasi jamai de tribunas ais intellectuaus occitans (o francés) que voudrián denonciar l’opression lingüistica francesa còntra leis occitans.
 

*
 
Aicí donc, comença lo tèxt qu’ai adaptat e manipulat, a partir de la tribuna de David Grossman dins Libération. Lo capèu dau tèxt, enquadrat per de barras oblicas /.../, es una adaptacion dau capèu que Libération a redigit.
 
*
 
«França: “Se tracta d’un combat entre aquelei qu’an renonciat e aquelei qu’espèran encara”
 
/L’escrivan Xxx Yyy, que desira que lei leis sus “l’estat-nacion francés” uniscan còntra elei d’opausants de senèstra e de drecha, fustiga aquelei qu’an cedit a la “temptacion nacionalista e racista”/
 
Lo potenciau de division e de damatge que caup dins l’acomolacion dei leis sus l’estat-nacion francés (en particular dempuei l’article 2 de la constitucion francesa, revisat en 1992, afirmant que “La lenga de la Republica es lo francés”) es tant evident que l’obstinacion dau primier ministre a la voler pas emendar (per exemple a l’escasença la revision constitucionala actuala) revelha la sospiecha qu’eu dissimula una intencion suplementària: la volontat de gardar dobèrta, de lònga, la nafra dei relacions entre l’estat francés e la minoritat occitana que i viu. Una nafra dobèrta, reactivada e menaçosa. D’ont pòt ben provenir una tala volontat? Perqué lo govèrn e son cap o voudrián? Se podèm liurar solament a de suposicions: benlèu perque una minoritat amb de plagas dobèrtas es mai vulnerabla e mai manipulabla per que la buten vèrs l’òdi, per que l’espaventen, per que la desagrèguen? Es la politica dau “devesir per regnar”?
 
Destreça existenciala
 
Vaicí coma laissan la plaga dobèrta: d’un còp, mejançant de leis superfluas (en començant mai que mai per l’article 2 modificat de la constitucion), l’estat francés e sei govèrns an fach desparéisser lo sòu sota lei pas d’un quart dei ciutadans de França que son de cultura occitana. Un còp de mai. Per quina rason? Perque lei dirigents de l’estat n’an lo poder. Perque son segurs que ges de fòrça lei pòt pas entrepachar. Perque vòlon que lei ciutadans occitans en França viscan amb una certana sensacion permanenta de destreça existenciala. Amb una incertitud tocant son avenidor. Per fin qu’aqueleis occitans se remembren de lònga, a cada moment, que dependon dau bòn voler —o dau marrit voler— dau govèrn; que l’existéncia d’aquestei ciutadans occitans, aicí, es condicionala. Presents, se pòdon transformar a tot moment en absents.
 
E aquestei leis afortisson de maniera esbleugissenta quicòm mai: que lo govèrn de França s’es determinat per arrestar pas l’ocupacion e la situacion de discriminacion en Occitània, mai, au contrari, que la vòu intensificar e que la vòu transferir d’aqueu territòri occitan fins au còr de l’estat francés dins lo “nòrd”. En d’autrei tèrmes, aquestei leis representan, de fach, l’abandon de quina que siá possibilitat de terminar un jorn lo conflicte amb leis occitans. E ara, parlem de la “devaluacion” de la lenga occitana en França, efectuada per aquestei leis: una lenga encarna un univèrs, una consciéncia, una identitat, una cultura. Es un teissatge infinit qu’afècta lei sentiments pus intims de la vida. Cau qu’un òme —un politician— siá impudent e arrogant d’un biais qu’es pas de creire per ausar escarnir —e mai formalament, coma lo legislator o justifica— la lenga d’un autre pòble e per l’umiliar.
 
[...]
 
Mai, saique, aquestei leis nos fan un ben enòrme en desvelant, a bèus uelhs vesents, de drecha coma de senèstra, sens illusions ni sens d’autreis enganas de la consciéncia, ont siam pervenguts, ont França s’es aprefondida. Aquestei leis, saique, estrementiràn enfin toteis aquelei que, demieg nosautres, de drecha coma de senèstra, tremolam per França, per son esperit, son umanitat, sei valors francesas, democraticas e umanas. Ai ges de dobte que n’existisson fòrça d’aqueu genre, de senèstra, de drecha o dau centre, d’individús onèsts e realistas que sabon qu’aquestei leis son ren que d’actes mespresables e ren qu’una traïson de l’estat còntra sei ciutadans. [...] Se tracta d’un combat pus prefond e pus fatidic, es un combat entre aquelei qu’an renonciat e aquelei qu’espèran encara. Entre aquelei qu’an cedit a la temptacion chauvina e racista —e mai ai manipòlis de l’intimidacion— e aquelei que contunhan de s’i opausar. Aquelei que s’obstinan a preservar dins lo còr un imatge, una amira, un espèr de la maniera que lei causas se pòdon debanar dins un estat de drech.»



publicitat



Comentaris

8 d'agost 11.00h

I-a un detalh que doblidatz , que fai tota la diferència e que permet a Paris de contunhar d'agachar l'oc coma parpèlas d'agaça : NON EXISTIS DE "DJIHAD" OCCITAN . Very big difference !


Valora aquest comentari:   votar positiu 17   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 d'agost 23.07h

Pensi que l'afondrement de l'estat nacion francés, ipercentralista, iperadministrat e iperproductivista es possible per l'union del feminisme, LGBT, ecologistas, umanistas, democratas, entrepreneires individuals, artistas... Non serà pas per bastir de micro estat nacion occitan, breton, arpitan, francian... Serà puslèu un projècte de paises occitans integrats a Occitània integrada a França integrada a Euròpa integrada al monde respectuós de las diversitats de genre, de lenga, de cultu... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 5
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 d'agost 14.20h

Etnogenèse
De l'Estat-Religion a l'Estat-Nacion! La fabrèga del pòble artificial se finaliza en Nacion legitima exclusiva.
Le parallèle ambe l'Estat-Nacion francés non val sonque de per la lengua.
La fabrèga geopolitica d'un pòble occitan, de territòri virtual e de lengua muda, sens menaires e figuras de proa, sembla una quimèra... Quales son les occitans de la reüssida francesa que fosquèssan prèstes de se desvelar e declarar coma occitans? Una sòrta de "coming out"...


Valora aquest comentari:   votar positiu 14   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 d'agost 13.23h

Se l'exerci es malaisat, compreni ben la modèlisacion sobeiranista possibla. Farai dos rampèus:

1- Premier, lo caractèr teocratic de l'Estat sionista es pas de discutir, son arribats au bot de la logica sionista qu'a poscut faire illusion a la debuta de sa creacion. De ciutadans de tota mena son venguts portaires d'una lenga unenca e d'un Estat farlatat a la mòda subrecentralizada, especializat dins l'eradicacion dei vilatges de Cisjordania. Colons que colons, podèm pas dire que pòdon t... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 11   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: IEO Label ÒC

Perfil

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions