Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Un polit mème sus lei “garrolhas de lingüistas”

La cultura d’Internet a desvolopat l’art dau mème: es un tipe d’imatge fòrça difusat sus Internet, modificat, ornat de comentaris umoristics e adaptat en foncion dei centres d’interès de certanei grops sociaus.
 
En occitan ultrarecent, lo mot mème es un nom masculin, es un manlèu a l’anglés meme, qu’es d’un crosament entre lo grèc mímēma (μίμημα) “imitacion” e l’anglés gene “gèn”.
 
(De segur, existís tanben en occitan un autre mot similar, mème*~mèma* o meme*~mema*, qu’es basicament un adjectiu manlevat au francés même; mai en aqueu cas, se recomanda de preferir lei formas occitanas pus autenticas e ben vivas coma meteis~meteissa o mesme~mesma, en gascon medish~medisha.)
 
Facebook possedís un grop de discussion consagrat ai mèmes de l’occitanisme: li dison “Glorious occitan racatge and connivéncia memes”. Nòstre mèdia Jornaleti a ja consagrat un article brèu. I trobam d’imatges per galejar que leis occitanistas, mai que mai, lei pòdon comprene.
 
Cau felicitar lo creator d’aqueu grop de discussion. Es una excellenta causa de rire de se quand siás occitanista. Aquò t’ajuda a relativizar certanei problèmas intèrnes dau movement occitan que ton totalament absurdes. E après la fasa dau rire, aquò te buta a cercar d’autrei biais de foncionar que sián mai constructius e mai dobèrts vèrs la societat reala.
 
Un mème que nos a fach estraçar dau rire, a ieu a a d’autrei personas, representa dos gats que se baton. I legissèm la legenda seguenta: “Se garrolhan dos lingüistas occitans” (vejatz l’illustracion).
 
Dins aqueu mème i a una brava dòsi d’exageracion, qu’es un deis ingredients normaus de l’umor. Lei “lingüistas occitans” que se baton coma de gats, i caliá pensar. Ben trobat!
 
Dins la realitat, lei causas son ben pus nuançadas de segur.
 
1) Quau son lei famós “lingüistas occitans” segon aqueu mème?
 
a) Son de lingüistas que vivon en Occitània o que ne son originaris? Tombant lo cas, son pas forçadament de lingüistas especializats dins l’estudi de la lenga occitana. La màger part dei lingüistas occitans, d’efiech, s’interèssan sustot a d’autrei lengas e negligisson l’occitan. Son en generau de bòns lingüistas que fan de bòn trabalh en absolut, e pasmens son alienats perque se mobilizan pas per la lenga dau país que risca de morir e que se tròba just davant elei.
 
b) Son de lingüistas especializats en lenga occitana? Tombant lo cas, “lingüistas occitans”, coma ditz l’imatge, es una expression inexacta. Mai ne farem pas repròchi a l’autor dau mème bòrd que l’inexactitud es sovent necessària dins l’exageracion e dins la tactica umoristica. L’expression exacta, donc, seriá pas “lingüistas occitans” mai puslèu “lingüistas occitanistas”. Considerarem aicí lo mot occitanista dins son sens primier, “relatiu a l’estudi de l’occitan”.
 
2) Dins lo mond reau, lei lingüistas occitanistas se “garrolhan” pas tant. Aquò estonarà lei legeires de Jornalet, probable, pasmens vos disi la veritat. Lei lingüistas vertadiers son de personas qu’an una formacion scientifica dins una disciplina qu’a nom lingüistica. Dispausan d’un ensemble de luòcs serens per faire conéisser seis arguments: son lei publicacions especializadas que prenon la forma de revistas scientificas e de libres, son tanben lei laboratòris deis universitats e certaneis associacions sabentas. Aquelei luòcs per desvolopar la coneissença scientifica sus la lenga occitana an de règlas de foncionament que favorizan l’expausat calme deis ipotèsis, dei resultats e dei corrents de recèrca.
 
3) Disi pas que lei conflictes existisson pas entre lingüistas occitanistas. De segur existisson, coma existisson dins totei lei grops sociaus. Aquò es inevitable. Es la vida. Mai lei garrolhas de natura estrictament scientifica son evitadas o moderadas gràcias ai luòcs de discussion que veni de descriure au ponch precedent.
 
4) Se i a quauquei garrolhas anecdoticas entre lingüistas, s’explican pus sovent per de rasons que son pas scientificas: lo laboratòri A a daverat mai d’argent que lo laboratòri B; lo lingüista C a oblidat de citar dins son darrier article l’estudi dau lingüista D; lo Professor E a utilizat lo trabalh de son doctorand F mai a oblidat de lo citar; etc.
 
5) Lei garrolhas violentas sus de subjèctes estrictament lingüistics opausan rarament lei lingüistas vertadiers entre elei. Venon puslèu de certanei pseudolingüistas que se prenon per de lingüistas e qu’an pas la formacion sufisenta per menar una discussion scientifica e racionala. Aquelei pseudolingüistas dispausan pas de la possibilitat de far valer seis idèas dins lo circuit abituau e moderat de la rècerca. Per comolar aquela frustracion, pòdon cedir facilament a la temptacion de crear de garrolhas, mai que mai dins lei revistas occitanistas non scientificas e encara mai sus Internet. Dins lei cas extrèms, d’unei que i a devenon de tròls. Vejatz l’article connèxe: “Lingüistas e militants” (10.6.2013).
 
6) Per astre, l’immensa majoritat deis occitanistas non-lingüistas son de personas perfiechament normalas e agradivas que s’intèressan sincèrament ai questions de lenga occitana. E amb elei es totjorn interessant d’aver de discussions constructivas. Lei vejaires dei non-lingüistas son fòrça estimulants: obligan lei lingüistas a se pausar de questions novèlas, tant dins la recèrca pura coma dins la vulgarizacion.
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Pierre TERRAL
44.

#43 Plaidejatz per res, los lingüistas son sords.

  • 2
  • 2
Mèfi ! 31
43.

#42 (seguida) lexic tardiu ( culte): oxitonizacion # paroxitanizacion
L'oxitonizacion dels manlèus del grèc e del latin; çò's de finalas sens vocala atòna de sostèn, créa:
- una realizacion de la consonanta finala, differenta selon qu'es un vielh mòt popular ò un mót tardiu dit-culte.
- una difficultat eufonica de mai dins la cadena parlada, fonetica dels contactes e fonologia dels plurals.

Fenomèn => Fenomène, fenomèns => fenomènes
Grops => gropes, car se còps fai [còts(h)], Grops fai [grots]



  • 1
  • 0
Mèfi ! 31
42.

Consí conciliar garolhas de consonantas, e eufonismes complèxes e variables, ambe una grafia globala de bèlla lectura visuala e de mala lectura orala, mais que mais en mestior de plural, sensible ò non?
La grafia es pas neutra sul biais de díser, e un estandard grafic tend d'estandardizar le parlar e trenca les natius dels nòu-parlants.
Garrolhas de lingüistas! Non pas! Conflicte escriut / oral eissut de la casuda de las vocalas finalas de sostèn, fòra "a" atònas de problèma mendre.
L'oxitonisme penaliza l'occitanisme

  • 4
  • 0
Gaby
41.

#34
Solide que lo "s" finau es prononciat dens bèth-arremat de dialectes, dont lo men (encara qu'èsti soent amudit, per influéncia perigòrda o francesa). Mès lo problèma es que, quòra l'eufonia diuré hèser prononciar [z], bien de neò-locutors "ipèr-corregíssen" en disent [s] a cada còp… perqué ? … perque pénsan a l'escriut avant tot e pas a la prononciacion fluïda. Idèm per "mens", "dins" "sus" "sens" etc. , que normalament amudíssen lo "s" o lo "ns" avant consonanta, per exemple : "di l'oustal" "sém ma maïré" "sul la taoulo"...

  • 2
  • 0
Pierre TERRAL
40.

#35 Pensi,coma Gerard Cairon, que lo vocabulari es plan segondari per rapòrt a la sintaxa e a la fonologia. Qu’un mot vengue del latin, de l’araba, del francés cambia pas res a la lenga s’es adaptat a nòstra fonologia. L’estructura la pus importanta de la lenga es ben la sintaxa. La posicion d’un mot coma « tanben », per exemple, pot cambiar lo sens de la frasa o la rendre incompreensibla. Dins nòstre parlar « tanben » conjonccion que marca la consequéncia se plaça totjorn al començament de la preposicion : « Plèu, tanben demòri a l’ustal », non pas que « tanben »advèrbe se plaça aprèp lo mot, substantiu o vèrbe que modifica : « Los estudiants manifèstan contra la refòrma, los professors tanben manifèstan » ; « Los estudiants manifestan tanben contra la seleccion ».

  • 3
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article