CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 21 d'agost

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 24.9.2018 03h00

Aubèrja


Comentaris 3 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (6 vòtes)
carregant En cargament


Una aubèrja en Auvèrnhe
© La Crotz de Fèrre / La Croix de Fer




Etiquetas
aubèrga, aubèrge, aubèrja, sumien

Lo nom femenin aubèrja o aubèrga o aubèrge, per parlar d’un tipe d’ostalariá, presenta una reparticion de sas formas pro susprenenta dins la lenga contemporanèa. Ven del gotic haribaírgo° que designava un tipe de campament.
 

Remarca — Cal pas confondre aquel mot aubèrja o aubèrga o aubèrge (un tipe d’ostalariá) amb lo mot albèrga/albèrja/aubèrga/aubèrja (tipe de fruch, que son etimologia es ben diferenta).
 
L’occitan medieval teniá de formas variablas coma albèrga, albèrja, aubèrga, aubèrja... E mai de tipes en arb- coma arbèrga... E mai de tipes masculins coma albèrge, aubèrgue... Poiriam esperar de trobar encara aquelas formas dins la lenga actuala perque correspondon a de variacions actualas (oscillacion entre ga al sud e ja al nòrd, oscillacion entre l e u davant consonanta).
 
Ara, totun, las formas realament espandidas son mens nombrosas en occitan actual.
 
— Lo tipe amb una l davant b, albèrga o albèrja, sembla d’aver completament desparegut. De diccionaris contemporanèus coma aqueles de Palai, de Mistral o d’Alibert retenon solament de formas amb u coma aubèrga o aubèrja.
 
— Lo tipe amb –ga sembla de desparéssier tanben. E mai s’es mençonat dins Mistral e Alibèrt (e dins Palai amb lo derivat aubergar), es completament absent de l’Atlàs lingüistic de França (ALF, mapa 69), qu’indica lo tipe aubèrja quasi de pertot.
 
— Enfin, lo tipe masculin coma aubèrge sembla d’aver fòrça reculat tanben, en tot cas se ne cresèm l’Atlàs lingüistic de França. Sembla de subreviure solament dins de parlars extrèm-orientals en contacte amb l’italian, ja que l’italian ditz albergo al masculin, mas subreviu tanben en auvernhat. L’auvernhat presenta de còps de fenomèns de conservatisme que son fòrça interessants e qu’ai ja evocats dins un article precedent (Jornalet, 3.3.2014).
 
Que s’es passat? Saique, lo tipe aubèrja s’es generalizat dins los parlars populars actuals jos l’influéncia del nom femenin francés auberge? l’Atlàs lingüistic de França, que coneis quasi solament aubèrja, reflectís un usatge de l’occitan al començament del sègle XX.
 
Ça que la, es pas tant evident d’afirmar que lo francés auberge auriá impausat de pertot en occitan lo tipe aubèrja. Car en realitat, es lo mot francés auberge que ven de l’occitan aubèrja o d’una forma arpitana similara!
 
Benlèu podèm imaginar lo scenari seguent.
 
1º L’occitan aviá de formas variablas a l’Edat Mejana que correspondián ja a la variacion dialectala de la lenga: aubèrja, aubèrga, albèrja, albèrga, aubèrge, etc. D’aquò ne sèm segurs.
 
2º Lo tipe occitan aubèrja (o una forma arpitana similara) passèt en francés jos la forma auberge, nom femenin. Aquò se passèt al sègle XV, a la fin de l’Edat Mejana. D’aquò ne sèm segurs.
 
3º Pus tardivament, la forma francesa aubèrja, qu’es d’origina occitana, auriá influenciat en retorn l’usatge occitan en entraïnant una reduccion de las formas occitanas dialectalas. Las formas occitanas en alb- aurián reculat primièr davant aub-. L’occitan del sègle XIX, reflectit encara per Mistral, Palai o Alibert, auriá gardat sustot de tipes coma aubèrga o aubèrja. E pus recentament las formas en –ga aurián reculat tanben, e ansin, al començament del sègle XX, trobariam un usatge quasi general de la forma aubèrja.
 
Los filològs —los lingüistas especializats dins l’estudi istoric de la lenga a travèrs dels tèxtes— pòdon confirmar, corregir o precisar aqueste scenari sus la generalizacion del tipe aubèrja.
 
Ara, dins l’usatge actual del sègle XXI, cresi que cal pas èsser pus reialista que lo rei. Lo tipe aubèrja es autenticament occitan e es pas un francisme en se (lo pas de l a u davant b es fòrça espandit en occitan e la sequéncia –ja es perfièchament normala en nòrd-occitan). Donc, ieu me permetriái pas de criticar l’usatge d’aubèrja dins l’ensemble dels dialèctes actuals, tal coma es atestat per las enquistas de terren.
 
— Dins los dialèctes occitans del nòrd (lemosin, auvernhat e vivaroalpenc), l’usatge quasi general d’aubèrja es una evidéncia.
 
— Dins los dialèctes occitans del sud (gascon, lengadocian e provençal-niçard), poiriam acceptar un usatge doble: aubèrja qu’es d’usatge general e tanben aubèrga que reflectís aparentament un usatge literari o tresanat del sègle XIX, mas encara recomandat per d’autors influents.
 
— Lo tipe masculin aubèrge, e mai s’es sustot present dins una zòna orientala en contacte amb l’italian, e tanben en auvernhat, rèsta en tot cas autenticament occitan e es corrècte pertot.
 
Es un cas interessant ont las formas dialectalas d’un mot occitan se son redistribuidas dins l’espaci en foncion de l’influéncia de las lengas dominantas (francés e italian). Mas i avèm gardat de formas occitanas autenticas.
 
 
 
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

29 de setembre 11.16h

#2 Ai augut l'autre jorn una discussion pariera m'una escolana mieua que mi reprochava de li ensenhar en italian "albergo", alora que quora es anada en Itàlia s'es avisada que la màger part dau monde preferísson emplegar "hotel". Li ai respondut:
1) que pilhar en còmpte l'usatge non vòu dire necessariament abandonar lo mòt de la lenga.
2) que "albergo" es indispensable de lo conóisser, vist que toi lu derivats n'en vènon ("alberghiero", etc.)
Si pòu faire la mema remarca per l'occitan.


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

25 de setembre 06.46h

Hotel
Aubèrga s'es fait vièlh e "hotel" es vengut un mot internacional (tirat dal francés).
La grafia ambe la "h", muda o sonòra, sembla de conformitat generala, mai que mai en panell indicatiu.
"otel" es una grafia atipica, marca d'un occitanisme exagerat.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 de setembre 16.14h

+ aubergar, auberguièr, aubergista...


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES

Perfil

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions