CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 7 de decembre

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 10.6.2019 03h00

Lo mòle coma construccion portuària


Comentaris 3 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (23 vòtes)
carregant En cargament


Lei lexics especializats de la mar, de la navigacion e de la pesca pòrtan regularament de curiositats requistas e deliciosas d’analisar. Lo mòle, nom masculin, n’es un exemple: es “una diga de maçonariá que prolònga un pòrt, que facilita l’acostament e qu’afeblís leis èrsas.”
 
L’usatge d’aqueu mot, en occitan autentic, es atestat per lo diccionari etimologic FEW (6/3: 34) e per de diccionaris que son pròches de l’usatge popular (Mistral...).
 
En occitan ancian se disiá mòl, sens -e de sosten. Aquela forma anciana ven dau nòrd-italian (genoés) mòlo, que ven eu meteis dau grèc bizantin mṓlos o mólos (μώλος o μόλος).
 
En catalan dison el moll.
 
Lo passatge de l’occitan ancian lo mòl a l’occitan modèrne lo mòle, amb una -e de sosten, s’explica pas per l’influéncia de la forma francesa le môle. Sembla gaire probable qu’un mot tan tipic de l’univèrs dei mariniers mediterranèus —grècs, italians, occitans, catalans...— foguèsse passat per una influéncia francesa. Au contrari es lo mot francés, le môle, que ven de l’occitan provençau segon lo FEW.
 
Lo passatge de lo mòl a lo mòle s’explica pus facilament per una evolucion occitanocatalana intèrna. L’occitan e lo catalan an una curiositat comuna.
 
L’occitan provençau maritim pronóncia sovent ò, non pas amb un sòn simple [ɔ], mai puslèu amb un diftong [wɔ], [wa] o [we]. E precisament lo mòle [lu ˈmɔle] se pòt dire dins lei parlars maritims [lu ˈmwele]. Mistral o nòta ‘mouele’ en grafia mistralenca.
 
Se tròba qu’en provençau maritim, lo nom masculin lo mòle [lu ˈmwele] (construccion portuària) coïncidís de maniera susprenenta amb l’adjectiu corrent mòle ~ mòla [ˈmwele ~ ˈmwelɔ] (“pas dur”). Dins aquel adjectiu que significa “pas dur”, la forma provençala maritima mòle ~ mòla [ˈmwele ~ ˈmwelɔ], amb una -e finala, s’explica perfiechament per l’evolucion fonetica istorica.
 
(L’adjectiu que significa “pas dur” se disiá mŏllis en latin. En occitan modèrne, après una ll dobla venent dau latin, lo dialècte provençau actuau coneis tres tractaments tipics segon lei parlars: mòu ~ mòla [ˈmɔw ~ˈmɔlɔ], mòle ~ mòla [ˈmwele ~ˈmwelɔ], mòlh ~ mòla [ˈmwej ~ ˈmwelɔ]...)
 
En catalan, avèm la meteissa analogia: el moll (construccion portuària) coïncidís de maniera susprenenta amb l’adjectiu corrent moll ~ molla (“pas dur”). En catalan, quand se ditz el moll per la construccion portuària, i a pas ges de rason etimologica de trobar -ll en fin de mot.
 
Donc l’occitan (provençau maritim) e lo catalan an evolucionat de maniera similara. Per parlar de la construccion portuària: i aguèt una forma grèga bizantina mṓlos o mólos (μώλος o μόλος), que passèt puei en nòrd-italian (genoés) a mòlo, que passèt puei en occitan medievau a lo mòl e en catalan medievau a el mol. Aquelei doas darrierei formas, lo mòl e el mol, se son raprochadas pus tard de l’adjectiu corrent mòle ~ mòla (“pas dur” en provençau maritim) o moll ~ molla (“pas dur” en catalan).
 
Un tau raprochament entre de formas analògas s’apèla la paronimia. Es un factor possible dins l’evolucion istorica dei mots. Es pas lo pus frequent. Sabèm pas exactament per quina rason i aguèt una paronimia. Benlèu de mariniers occitans e catalans trobèron amusant d’utilizar un mot similar per parlar de çò qu’es “mòu” o “mòle” (“pas dur”) e, a l’encòp, per designar una construccion qu’es au contrari fòrça dura per arrestar leis èrsas... L’usatge d’una forma dins son sens contrari, per umor o per ironia, es una antifrasa.
 
L’occitan actuau e locau, per designar la construccion portuària, coneis doas formas ben atestadas uei: lo mòle en provençau e en niçard, e tanben lo mòlo solament en niçard. En provençau lo mòle se pronóncia [lu ˈmɔle, lu ˈmwele...]. En niçard lo mòle se pronóncia [lu ˈmɔle] e lo mòlo se pronóncia [lu ˈmɔlu]. La segonda forma, lo mòlo, es fòrça mai italianizanta e benlèu se pòt evitar. Leis autrei parlars occitans modèrnes semblan pas de conéisser lo tipe lexicau lo mòle, mai utilizan de sinonims mai o mens exactes coma la diga, la peirada, lo massís, la getada, etc.
 
En occitan estandard es possible d’acceptar totei lei tipes lexicaus: lo mòle, la diga, la peirada, lo massís, la getada...



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

11 de junh 08.59h

A Caors, sus l’Òlt,, l’i a un endrech que s’apèla lo mòl (sans e finala) e que correspond justament a-n aquela construccion.


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

10 de junh 06.26h

En catalan, i deguèt aver confusion enter mol(e) e moll (= oc. molhat ).


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 6
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

10 de junh 03.11h

moll en catalan es un peis que se sona en francés "rouget". Quina es l'origina d'aquel nom catalan de peis ?


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT

Perfil

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions