CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 23 d'agost

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 15.7.2019 03h00

L’occitan estandard viu aicí e ara (I)


Comentaris 107 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (68 vòtes)
carregant En cargament


Robèrt Lafont
© Lenga e País d’Òc

Pèire Bèc




Etiquetas
nòrma classica, occitan estandard, sumien

Avís — Leis articles que parlan de l’occitan estandard revelhan de discussions excessivament passionalas dins lei comentaris. Contunharai de ne parlar coma que siá, e tranquillament. Aquelei que me legisson sens prejutjat sabon ben que l’occitan estandard es necessari per retrobar un usatge massís de la lenga. Sabon qu’un occitan estandard pluricentric, amb d’adaptacions regionalas moderadas, èra ja la via dessenhada per lei grands mèstres de l’occitanisme coma Robèrt Lafont e Pèire Bèc.
 

Grafia classica, nòrma classica, occitan estandard: de convencions en tres cercles concentrics:
 
Es evident que i a un occitan estandard, e un sol. Es aqueu que l’an elaborat progressivament Loís Alibèrt, Pèire Bèc, Robèrt Lafont e lo CLO.
 
I a tres cercles concentrics de convencions que van vèrs l’occitan estandard.
 
1. Lo cercle mai larg es la grafia classica de l’occitan. Es un usatge vielh de mai de mila ans, qu’emergiguèt vèrs 950 amb l’occitan escrich, en coneissent certanei fluctuacions inevitablas dins l’istòria.
 
2. Un cercle pus precís es la nòrma classica de l’occitan.
 
— La nòrma classica es una version codificada de la grafia classica, amb una ortografia pus exacta e amb quauquei principis clars de restauracion dei mots e dei formas gramaticalas.
 
— La nòrma classica permet de s’exprimir en occitan estandard o ben en occitan locau (fòra estandard).
 
— La nòrma classica s’apieja sus lo blòc Alibèrt-Bèc-Lafont-CLO. Nasquèt en 1935 a partir de la Gramatica occitana d’Alibèrt.
 
3. Lo cercle mai precís de totei es l’occitan estandard.
 
— L’occitan estandard es un tipe d’occitan encara pus precís dins la selecion dei formas.
 
— L’occitan estandard es un tipe d’occitan pus complet, amb un enriquiment en cors per fin d’ocupar de foncions novèlas de comunicacion.
 
— L’occitan estandard s’apieja tanben sus lo blòc Alibèrt-Bèc-Lafont-CLO. Pèire Bèc n’a formalizat lei principis essenciaus dempuei 1972 dins l’article “Per una dinamica novèla de la lenga de referéncia: dialectalitat de basa e diasistèma occitan” (Annaus de l’IEO).
 
— L’occitan estandard a vocacion d’èsser pluricentric, amb de dialèctes estandardizats e coordenats: es una causa que l’an totjorn vouguda Alibèrt, Bèc, Lafont e lo CLO.
 
— L’occitan estandard es ben avançat, mai pas encara sufisentament complet. Lei diferents dialèctes estandardizats son a d’estadis diferents d’acabament.
 
 
La realitat massissa, concreta e verificabla de l’occitan estandard
 
Un brave nombre d’autors, d’ensenhaires e de mèdias, coma Jornalet, utilizan cada jorn l’occitan estandard. Un còrpus de revistas pus ancianas an ja desvolopat l’occitan estandard dempuei lo mitan dau sègle 20 (Actualitat Occitana, Viure, Amiras, la Revista Occitana...). D’escrivans d’aut nivèu an illustrat l’occitan estandard coma aisina d’expression en literatura (Pèire Bèc, Robèrt Lafont amb sei seguidors en Provença, Joan Bodon e ben d'autres).
 
L’occitan estandard es ben una realitat, es una partida fòrça importanta de l’usatge (e mai s’es pas tot l’usatge). Negar l’existéncia d’aquel usatge es una forma d’isolament cognitiu.
 

Cau pas confondre occitan estandard e antinormisme
 
Es una error manifèsta d’afirmar que “i auriá un estandard per cada estandardizaire”: aquela afirmacion a pas lo mendre sens. Per definicion, una acomolacion d’usatges individualistas e divergents constituís pas un “estandard”, ni un ensemble d’“estandards”.
 
Mai, per astre, lo contrari existís tanben: podèm constatar pereu que i a d’usatges convergents, animats per la volontat comuna de certanei gents seriosas que vòlon far emergir un estandard. 
 
Òm pòt pas metre sus lo meteis nivèu:
 
— D’un caire, la nòrma classica e l’occitan estandard, que se basan sus un còrpus solid d’òbras coerentas e coordenadas (Alibèrt-Bèc-Lafont-CLO).
 
— E, d’autre caire, l’antinormisme (lei personas que vòlon desfar aquela nòrma classica per satisfar sei vanitats personalas, sens comprene leis enjòcs sociolingüistics; e mai se d’unei que i a pretendon far un “estandard”, la realitat es que demolisson sustot l’estandard preexistent e la nòrma preexistenta, donc crèan pas d’estandard).
 
D’organismes recents coma l’Acadèmia Occitana, lo Congrès Permanent e l’Institut d’Estudis Aranés sabon pas far la distincion fondamentala entre lei doas causas que veni d’expausar. Recebon de “normistas” e d’“antinormistas”. Donc aqueleis organismes sabon pas difusar una nòrma coerenta ni un occitan estandard.

(de seguir)

 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

30 de julh 19.26h

Tiò! Ua causa deras plan polidas aqueth standard mes cu au a entenut parlar ?


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 de julh 22.01h

I wanted to say it but I did not dare...


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 de julh 12.05h

#104 lo mur du çon tanben !


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 de julh 09.20h

En 2365, segon las previsions de Nòstra Dama, aurem per fin un diccionari pluricentric d'occitan estandard e ua gramatica pluricentrica d'occitan. Podrem anar far passejar las otarias per las pradas de l'Occitania eternal sense pòur. E aurem pas mai vergonha d'apelar guepard un guepard. La vda serà bèla.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 de julh 09.10h

Sètz totes fòls. Criticatz la revelacion sumienana en emplegant vòstre iperlocalisme depreciable en luòc de vos regaudir coma cal. Urosament aurem la seguida diluns vinenet, inspirat per l'esperit del fòrça grand Robèrt Lafont (lo paure papa de l'occitansime, pas l'editor), bendiga siá son nom.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 de julh 09.06h

Le mur du cent est dépassé !!!


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 de julh 05.39h

Magnific estandard plan vivent!


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

19 de julh 16.55h

Es un bon article que lèva de confusions amb aquel afaire dels très nivèls concentrics de conventions. Ara es verai que benlèu lo ton es tròp agressiu al darrièr paragraf, e mai ieu siá d'acòrdi sul fons. M'atriga de ne legir la seguida.


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 5
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

19 de julh 14.01h

#100 Simple, pr'amor que son linguistas deus serioses. Se disen çò de contra, que son linguistas deus maishants. Los lors arguments que son incoërents e padeishen de feblesa intellectuau. Urosament; que son pòcs e no'nse 'enganan pas a nosaus.


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 11
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

19 de julh 10.19h

#97 perqué?


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2
-
3
-
4
-
5
-
...11 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES

Perfil

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions