CAPÇALERA: VAU SERENA

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 31 de març

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 13.1.2020 03h00

Quand parlan de la Bíblia (II)


Comentaris 33 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (24 vòtes)
carregant En cargament


Una Bíblia en còpte del sègle 3 o 4
© ancient-hebrew.org

Cobèrta de la Bíblia en occitan gascon aranés (2010). La forma ‘Bíblia’ i apareis naturalament.




Etiquetas
aranés, bíblia, francisme, italianisme, sumien, vaudés, vaudesiá, vaudesiáaranés

Quinas formas son atestaas en occitan actual?
 
L’occitan actual coneis tres tipes atestats: Bíblia (la forma normativa), Bibla e Bíbia.
 

— Lo tipe Bíblia se ditz espontanèament en gascon aranés actual, entre los locutors primaris qu’an la lenga del brèç. Tanben la forma Bíblia se vei confirmaa sus la cobèrta de la version aranesa de la Bíblia, editaa en 2010. Coïncidís amb lo catalan Bíblia e amb l’espanhòl Biblia (amb l’accent tonic sus Bi‑). Òm poiriá pretendre qu’es un catalanisme-ispanisme impausat a l’aranés sens defensa, mas es un argument que ten pas; efectivament sabèm que Bíblia es atestat tanben dins lo vivaroalpenc dels vaudés, luenh de tota influéncia catalana e espanhòla. Es pus racional d’explicar Bíblia coma la forma normala, regulara e pròcha del latin; qu’es simplament un tipe comun a l’occitan, al catalan e a l’espanhòl.
 
— Lo tipe Bibla es atestat abondosament dins los territòris sota administracion francesa e ven del francés Bible. Es la forma del diccionari de Mistral per exemple, que se nòta ‘Biblo’ en grafia mistralenca. Pasmens Mistral indica tanben la forma classica Bíblia, notaa ‘biblia’, dins la partia etimologica de l’article ‘Biblo’. Es remarcable que lo tipe Bibla siá absent de las tèrras pro liuras de l’influéncia francesa coma las Valadas. Ansin la natura francizaa del tipe Bibla es una evidéncia.[³]
 
— Lo tipe Bíbia o Búbia es atestat dins las Valadas e en País Niçard e ven de segur de l’italian Bibbia (amb l’accent tonic sus Bi‑). Es ben atestat dins los diccionaris non estandardizants del niçard, del roiasc e del vivaroalpenc de las Valadas o de Menton.[⁴] La natura italianizaa de Bíbia es evidenta: basta de la comparar amb la preséncia de Bíblia dins la Confession de fe de 1531 que ven precisament de la comunautat dels vaudés de las Valadas. L’usatge del vivaroalpenc de las Valadas es passat de Bíblia a Bíbia a causa de la pression de l’italian. Lo darrier lexic vivaroalpenc de las Valadas, qu’emana de la Comission Internacionala e que s’editèc en 2008 en grafia classica, pòrta ben la forma Bíblia e, ansin, restaura la bòna tradicion occitana e vaudesa.
 
 
A prepaus de Bíblia, fin finala, la nòrma es ben facha
 
En resumit, la forma normativa actuala, Bíblia, es ben facha e fòrça rasonabla.
 
— Es conforma a l’origina grècolatina del mot.
 
— Es legitimaa per d’atestacions en occitan ancian e en occitan modèrne.
 
— Establís un equilibri interessant entre los tres usatges actuals de Bíblia, Bibla* e Bíbia*.
 
— Contribuís a restaurar la dignitat generala de la lenga. Es ben melhora que las autras formas, Bibla* e Bíbia*, que son d’influéncias non indispensablas del francés e de l’italian.
 
Coma sempre, chal pas estigmatizar las personas que dison de francismes o d’italianismes de maniera espontanèa. Mas conven de mostrar tanben de respècte e d’umilitat envèrs las gents que dison Bíblia, en acòrdi amb la melhora tradicion de nòstra lenga.
 
 
Subordinacion lingüistica, alienacion e autodepreciacion
 
La polemica recenta sus la forma del mot Bíblia es solament una de las polemicas innombrablas còntra la nòrma. Escometo que d’aquí un o dos mes, una autra polemica esclatarà a prepaus d’un autre mot.
 
Lo problèma real ven pas de la forma del mot Bíblia ni dels principis de la nòrma classica de l’occitan. Lo problèma ven sustot de la subordinacion lingüistica (diglossia) e de l’alienacion. Aqueles dos fenomèns butan quauques occitanistas a evitar de combatre las lengas dominantas; preferisson combatre lor pròpria codificacion de lor pròpria lenga e lors pròpris compatriòtas occitans.
 
De segur son pas conscients d’aquò. Creon sincèrament que defendon l’occitan. Mas en realitat, quand observam lors articles e lors comentaris per lo web, lor energia se concentra sustot còntra d’autres occitans e còntra las institucions occitanas —la nòrma d’una lenga es una institucion—.
 
Aquel problèma a totjorn existit dins l’occitanisme. E tanben se constata dins d’autras minoritats etnolingüisticas. Mas aüra, amb la terribla crisi de l’occitanisme, amb la manca de perspectivas que patissèm, l’autodepreciacion e l’antinormisme son de mai en mai actius.
 
 
[³] Se pòt pas pretendre seriosament que lo tipe Bibla seriá de formacion populara en occitan. Es un pretèxt desesperat per escondre l’aspècte francizat d’aquela forma.
Las leis d’evolucion fonetica de la formacion populara pòon pas explicar facilament coma lo latin Bĭblĭa poiriá arribar a l’occitan Bibla. Quand siam dins la formacion populara, una ĭ latina brèva dona en occitan una e, lo grop latin bl dona en occitan ul puslèu que bl, la terminason latina ‑lĭa dona en occitan ‑lha, etc.
Mas l’argument definitiu es d’òrdre cronologic, los tipes Bibla e Bíblia apareguèron tard en occitan, als sègles 15 e 16, quand la formacion populara aviá cessat totalament de foncionar.
O chal ramentar: los grands especialistas de l’etimologia occitana, Coromines e Wartburg (FEW), coïncidisson per dire qu’aquel mot coneis exclusivament una formacion culta e tardiva, qu’es un manlèu sabent al latin, dins l’ensemble de las lengas romanicas. Efectivament, abans l’aparicion de Bibla o Bíblia als sègles 15 o 16, l’occitan aviá utilizat de tèrmes diferents coma Santa Escritura, per exemple veèm ‘Sanct’Escriptura’ dins Marcabrun al sègle 12.
Es ben pus tard, als sègles 15 puei 16, que los tipes Bibla puei Bíblia apareguèron en occitan, en un periòde ont la formacion populara poiá pas pus foncionar.
Aquò o confirma Gianluca Valenti dins sa tèsi: “En mai d’aquò, es de notar que los trobadors mençonan jamai lo mot Bibl(i)a, intrat tardivament dins l’usatge lingüistic vernacular [...]” (Gianluca Valenti, 2008-2011, La liturgia del trobar, Universitat degli studi di Roma Sapienza, p. 166).
En resumit: Bibla es pas autra chausa qu’un francisme del sègle 15, que ven del francés medieval Bible, qu’es el meteis un cultisme pres al latin Biblia. E pus tard, al sègle 16, en 1531, trobam l’atestacion de la forma pus occitana Bíblia dins la Confession de fe vaudesa: es encara un cultisme pres al latin Biblia mas passa pas pus per lo filtre francés aqueste còp.

[⁴] Vejatz per exemple los diccionaris de Bernard (‘bibio’), Artusio et al. (‘bibia’), Pons e Genre (‘Bubbio’), Lanteri (‘bibia’). En niçard e en vivaroalpenc de Menton, a causa de las influéncias successivas de l’italian puei del francés, i a una coexisténcia de l’italianisme Bíbia e del francisme Bibla, vejatz Calvin [Calvino] (‘bibia, bibla’) e Caserio (‘bìbia, bibla’).





abonar los amics de Jornalet

 



publicitat
BANER1: AOF



Comentaris

5 de febrièr 12.30h

#32 Correccion: del sègle XIV (anterioras a las atestacions donadas fins ara doncas...)


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 de febrièr 11.45h

Adieu a totes (e bona annada plan granada e acompanhada...), Veni de m'assabentar tot bèl just de totas aquelas luchas lexicalas (e/o ideologicas)... e francament compreni los vejaires de Joan Barceló e de Patrici Pojada... De còps que i a (o tròp sovent...) l'occitanisme "es perilhós per la santat". L'anonimat es bon dins qualques cases precises (necessari en cas de perilh), mas pòt venir una cangrena dins de discussions... e puèi avèm aicí una subreabondància de tròls...... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 de genièr 06.40h

A l'autor del brave article
Se ne vèni a parièira conclusion, ne prèni un autre camin.
Las lengas romanicas e las variantas occitanas se partejan un lexic latin commun, de fonetica e grafia, mai o mens similars, notadament segond que se tracta de formacion populara anciana o de formacion culta nòva, o mai de re-formacion grafica.
La grafia mai communa e englobanta d'un grop es d'aitant mai etimologica que le grop es bèll e divèrs, e que tota fonetica i pòsca càber.

La màjer part de la... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

17 de genièr 11.21h

#29 Encara lo meteis tròl amb 36 pseudonims: Miquèl Laflita = E. Timològ = Pau Vidal = etc
= etc.


Valora aquest comentari:   votar positiu 15   votar negatiu 6
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 de genièr 11.48h

#28 academia, acadèmia; bibla, bilbia, es çò qu'apèran "l'unitat dins la diversitat". O la diversitat en guisa d'unitat. E un bon motiu per clocar comentaris e s'amusar un pauc. Se non, la vita seré ben trista, vivòste! Aquò dit, que cau felicitar los de l'Academia Occitana com los de l'IEA p'amor que son a balhar diccionaris generaus, fruts d'ua reflexion e d'ua discussion collectivas. Qu'es çò de mei important. Bibla o bíblia, la causida impòrta pòc, n'empacha pas l'intercomp... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 20   votar negatiu 24
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 de genièr 18.59h

#26
L'AcadÈmia, vegem ! Haha


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 de genièr 18.58h

#26 lo meteis sòrt. :-D


Valora aquest comentari:   votar positiu 11   votar negatiu 22
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 de genièr 18.57h

Es aital que podèm diferenciar la lenga occitanista de la lenga occitana. La lenga occitanista es en via d'extincion per manca d'occitanistas a la mòda de D. Sumien, preguèm sus la Santa Bibla e lo magnific Diccionari General de la Lenga Occitana de l'Academia Occitana per tal que la lenga occitana seguisca pas lo meteis sòr. Aital siá, amén.


Valora aquest comentari:   votar positiu 19   votar negatiu 30
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 de genièr 11.38h

#24 Vos inquietetz pas. I a un fòl que monopoliza un 80% dels comentaris en los signant amb 36 pseudonims diferents. Aquò crèa l’illusion d’una discussion enflamada. En realitat i a un consens per dire Bíblia dins tot l’occitanisme.

D'acòrdi amb Quentin e Okksitaniaxxxxwwwzzz.


Valora aquest comentari:   votar positiu 21   votar negatiu 16
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 de genièr 10.18h

#22 biblion pas biblon, plan segur.


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 22
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2
-
3
-
4 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament e es en espera de moderacion

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER3: Ràdio Occitània

Perfil

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions