CAPCALERA: ajuntament de tolosa
CAPÇALERA2: mot amagat

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 27 de mai

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 28.5.2012 03h00

Aran e Fenolhedés son Occitània


Comentaris 22 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (6 vòtes)
carregant En cargament


Dos parçans d’Occitània son l’objècte de revendicacions catalanas mai o mens assumidas: Aran e Fenolhedés.
 
D’un caire, Aran —o la Val d’Aran— aperten culturalament a Gasconha. Oscillèt pendent l’Edat Mejana entre divèrses poders gascons, lengadocians e catalans abans de conéisser una dominacion pro establa de la corona de Catalonha-Aragon.
 
D’autre caire, Fenolhedés —o la Fenolheda— pertanh culturalament a Lengadòc. Oscillèt durant l’Edat Mejana entre de centres de poder lengadocians e catalans. A la fin del sègle XIII se trobèt dins la província de Lengadòc e i restèt pendent cinc sègles. Es pro tard, en 1790 solament, que Fenolhedés intrèt dins lo novèl departament dels Pirenèus Orientals, creat per l’estat francés, en se restacant aital amb una zòna majoritàriament catalana (ça que la, una part petita de Fenolhedés, la Val de Santa Crotz, es dins lo departament d’Aude).
 
D’un ponch de vista etnografic, es pas gaire pertinent de se demandar s’Aran e Fenolhedés èran dins una orbita occitana o catalana pendent l’Edat Mejana. En realitat, la Catalonha medievala fasiá partida del mond cultural occitan. Per tant, an pauc de pes los arguments istorics de certans catalanistas qu’insistisson sus las ancianas apertenéncias d’Aran e Fenolhedés a tal o tal poder catalan. Poiriam citar aitant d’exemples invèrses, de bèlas comarcas catalanas que dependèron de poders medievals tolosans, bearneses o foissencs...
 
Es a la fin de l’Edat Mejana, dels sègles XIII a XV, que los Païses Catalans comencèron d’afortir lor autonomia culturala e lingüistica e que sortiguèron progressivament d’Occitània. Ben pus tard, en 1934 solament, d’intellectuals catalans, menats per Pompeu Fabra, afortiguèron solemnament que lo catalan es una lenga distinta de l’occitan. Rai.
Dempuèi lo sègle XX, los movements occitans e catalans revendican de territòris melhor delimitats. L’occitanisme a costuma de definir Occitània coma lo territòri precís de la lenga occitana. Lo catalanisme, per contra, trantalha entre doas definicions dels Païses Catalans:
 
1. Siá una definicion purament lingüistica. Los Païses Catalans son l’espaci de la lenga catalana.
 
2. Siá una definicion administrativolingüistica. Pretendon annexar als Païses Catalans de parçans de lenga occitana o espanhòla que se tròban dins de territòris administratius amb majoritat catalana. Çò es: Aran (dins la region de Catalonha), Fenolhedés (dins los Pirenèus Orientals) e divèrsas comarcas ispanofònas (dins lo País Valencian). Es aquela posicion que l’intellectual Max Cahner a fach adoptar dins la Gran Enciclopèdia Catalana, a partir dels ans 1960, puèi dins los actes del Congrès de Cultura Catalana (1975-1977). Es la vision dominanta del catalanisme actual.
 
Pasmens los catalans admeton en parallèl que cal respectar los dreches lingüistics dels occitans e dels ispanofòns dins los parçans mençonats. De segur, los occitanistas sèm contents que la Generalitat de Catalonha reconesca l’occitan coma lenga oficiala en Aran dempuèi 1990.
 
Mas aquò autoriza pas lo paternalisme e la condescendéncia. Es inacceptabla e extraordinària, aquela pretension d’annexar Fenolhedés e Aran al projècte politic o cultural dels Païses Catalans, de faiçon unilaterala, sens lo mendre assag de dialòg amb los movements occitans.
 
Es pretensiós l’argument de qualques catalanistas mal educats que nos respondon, de còps que i a: “Vos cal regaudir de çò que los catalans avèm fach per vosautres los occitans, uèi Catalonha es lo sol endrech del Mond ont l’occitan es lenga oficiala, vos planguèssetz pas”. Dins aquel argument, cambiem solament “catalan” per “espanhòl”, puèi cambiem “occitan” per “catalan”, e veirem coma los meteisses catalanistas recebràn amb gaug un tal argument venent d’un espanholista.

Dempuèi los ans 2000, gràcias a la modernizacion d’una part de l’occitanisme, de mai en mai de catalanistas intelligents e educats comprenon enfin que cal metre fin al paternalisme. Divèrses movements catalans reconeisson ara qu’Aran e Fenolhedés son de parts integrantas de la nacion occitana e non pas de la nacion catalana. La totalitat del catalanisme deu evolucionar vèrs aquela posicion, clarament e definitiva.



publicitat
BANER3: Ràdio Occitània



Perfil

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions