CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 20 de julh

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 28.5.2012 03h00

Aran e Fenolhedés son Occitània


Comentaris 22 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (6 vòtes)
carregant En cargament


Dos parçans d’Occitània son l’objècte de revendicacions catalanas mai o mens assumidas: Aran e Fenolhedés.
 
D’un caire, Aran —o la Val d’Aran— aperten culturalament a Gasconha. Oscillèt pendent l’Edat Mejana entre divèrses poders gascons, lengadocians e catalans abans de conéisser una dominacion pro establa de la corona de Catalonha-Aragon.
 
D’autre caire, Fenolhedés —o la Fenolheda— pertanh culturalament a Lengadòc. Oscillèt durant l’Edat Mejana entre de centres de poder lengadocians e catalans. A la fin del sègle XIII se trobèt dins la província de Lengadòc e i restèt pendent cinc sègles. Es pro tard, en 1790 solament, que Fenolhedés intrèt dins lo novèl departament dels Pirenèus Orientals, creat per l’estat francés, en se restacant aital amb una zòna majoritàriament catalana (ça que la, una part petita de Fenolhedés, la Val de Santa Crotz, es dins lo departament d’Aude).
 
D’un ponch de vista etnografic, es pas gaire pertinent de se demandar s’Aran e Fenolhedés èran dins una orbita occitana o catalana pendent l’Edat Mejana. En realitat, la Catalonha medievala fasiá partida del mond cultural occitan. Per tant, an pauc de pes los arguments istorics de certans catalanistas qu’insistisson sus las ancianas apertenéncias d’Aran e Fenolhedés a tal o tal poder catalan. Poiriam citar aitant d’exemples invèrses, de bèlas comarcas catalanas que dependèron de poders medievals tolosans, bearneses o foissencs...
 
Es a la fin de l’Edat Mejana, dels sègles XIII a XV, que los Païses Catalans comencèron d’afortir lor autonomia culturala e lingüistica e que sortiguèron progressivament d’Occitània. Ben pus tard, en 1934 solament, d’intellectuals catalans, menats per Pompeu Fabra, afortiguèron solemnament que lo catalan es una lenga distinta de l’occitan. Rai.
Dempuèi lo sègle XX, los movements occitans e catalans revendican de territòris melhor delimitats. L’occitanisme a costuma de definir Occitània coma lo territòri precís de la lenga occitana. Lo catalanisme, per contra, trantalha entre doas definicions dels Païses Catalans:
 
1. Siá una definicion purament lingüistica. Los Païses Catalans son l’espaci de la lenga catalana.
 
2. Siá una definicion administrativolingüistica. Pretendon annexar als Païses Catalans de parçans de lenga occitana o espanhòla que se tròban dins de territòris administratius amb majoritat catalana. Çò es: Aran (dins la region de Catalonha), Fenolhedés (dins los Pirenèus Orientals) e divèrsas comarcas ispanofònas (dins lo País Valencian). Es aquela posicion que l’intellectual Max Cahner a fach adoptar dins la Gran Enciclopèdia Catalana, a partir dels ans 1960, puèi dins los actes del Congrès de Cultura Catalana (1975-1977). Es la vision dominanta del catalanisme actual.
 
Pasmens los catalans admeton en parallèl que cal respectar los dreches lingüistics dels occitans e dels ispanofòns dins los parçans mençonats. De segur, los occitanistas sèm contents que la Generalitat de Catalonha reconesca l’occitan coma lenga oficiala en Aran dempuèi 1990.
 
Mas aquò autoriza pas lo paternalisme e la condescendéncia. Es inacceptabla e extraordinària, aquela pretension d’annexar Fenolhedés e Aran al projècte politic o cultural dels Païses Catalans, de faiçon unilaterala, sens lo mendre assag de dialòg amb los movements occitans.
 
Es pretensiós l’argument de qualques catalanistas mal educats que nos respondon, de còps que i a: “Vos cal regaudir de çò que los catalans avèm fach per vosautres los occitans, uèi Catalonha es lo sol endrech del Mond ont l’occitan es lenga oficiala, vos planguèssetz pas”. Dins aquel argument, cambiem solament “catalan” per “espanhòl”, puèi cambiem “occitan” per “catalan”, e veirem coma los meteisses catalanistas recebràn amb gaug un tal argument venent d’un espanholista.

Dempuèi los ans 2000, gràcias a la modernizacion d’una part de l’occitanisme, de mai en mai de catalanistas intelligents e educats comprenon enfin que cal metre fin al paternalisme. Divèrses movements catalans reconeisson ara qu’Aran e Fenolhedés son de parts integrantas de la nacion occitana e non pas de la nacion catalana. La totalitat del catalanisme deu evolucionar vèrs aquela posicion, clarament e definitiva.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

10 d'agost 18.46h

#5 Bon dia

Disculpeu que us parle en valencià, no tinc competències en occità...

Evitaré parlar d'allò que no conec, com son els casos d'Aran i la Fenolheda... però si que parlaré d'allò que com a valencià si conec, que son les comarques castellanoparlants de l'Àntic Regne de València....

Bunyol, Ademús, Sogorb, Navarrés.... i moltes altres vil.les del País Valencià que hui parlen castellà i que en el seu orige parlaven Aragonés o parlaven català (minoritariament dins d'un ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 de julh 02.32h

Fa dos anys sem tingut a Puigcerdà (Cerdanya) conferencies sus del tractat dels Pirineus. I un linguista josep Moran nos va dir que des de l'inici català i occità eren separats. D 'aqueixa cimera se va editar un llibre força interessant les fronteres catalanes i el tractat dels Pirineus. Aquest linguista de la Universitat de Barcelona escriu en el seu capitol "respecte de l'àrea constitutiva del català, és interessant d'observar dos fets. En primer lloc que malgrat l 'afinitat del catal... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

14 de julh 12.37h

#19 Los estudis estatistics d'Enric Guiter (dialectometria, glotocronologia) son fòrça contestats en lingüistica actuala. Guiter torturava las chifras per arribar a de resultats fantasioses.
Fenolhedés es ben un parçan occitan: totes los lingüistas actuals o reconeisson, tant los catalanistas coma los occitanistas.
Cal evitar, tanben, las falsas interpretacions istoricas: fins al sègle XIII, existissiá pas cap de separacion lingüistica reala entre lo catalan e la rèsta de l'occitan, ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

14 de julh 06.43h

El linguista del Vallespir Enric Guiter va estudiar tots els parlars de la Catalunya Nord i en particular el de la Fenolleda. Va publicar diferents articles sus d'aquest tema en varies revistes a l'Estat francès i espanyol. Va fer fins i tot un estudi scientific del parlar de la Fenolleda amb xifres "la catalanitat del Fenollet " dins la seua revista "la revista catalana de 1967. Per ell segons el seu estudi scientific, el parlar de la fenolleda és més aviat català que occità. Al baix feno... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

12 de junh 01.01h

Menys política ficció i més consolidar la realitat occitana dins l'Estat francés. A Catalunya fem els deures.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

30 de mai 22.30h

#16 @ Laura — L'independentisme èra pas lo subjècte d'origina de l'article: es arribat pauc a pauc dins la discussion... Sètz contra l'independentisme? Es vòstre drech, e lo respècti. A vòstre torn, respectatz la libertat de paraula de las gents que pensan pas coma vos. Tot es "sòmi" dins l'occitanisme. Lo sol fach de voler salvar la lenga occitana es un sòmi en se. L'independentisme es un sòmi, que òc. Sens sòmi, i auriá pas jamai agut de progrès uman.


Valora aquest comentari:   votar positiu 16   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

30 de mai 22.17h

#15

Dins una ipotèsi de politica independentista, l'enjòc es Aran.


Pel Baish Ador, Baiona, Anglet, Biàrritz, lo Fenolhedés, mas tanben Gasconha, Provènça, Lemosin, Dalfinat, Lengadòc, Auvèrnhe, las Valadas e la Gàrdia, (Occitània qué!) i a pas de problèma: demoraràn dins los estats franceses e italians.

De qué se fa aqui? Politica ? Politica ficcion ? Lingüistica ? Sòmi despertat ?

Mas aprèp lo sòmi, dur es lo despertar.

Los còrses e los bascos, pensi que sabètz coss... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

30 de mai 17.01h

Poiriam considerar diferents tempses.

1. Dins un avenidor immediat, s'agís que los movements catalans arrèsten lor paternalisme e lor annexionisme unilateral vèrs las tèrras occitanas de Fenolhedés e d'Aran. Lo catalanisme deu parlar d'egal a egal amb l'occitanisme.

2. Dins un avenidor pus alonhat, las independéncias representan un futur ipotetic e utopic. Que se pòt imaginar?

(a) Una Catalonha-Principat independenta que "protegirà" l'occitanitat d'Aran?

(b) Aran coma estat occita... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

30 de mai 13.57h

#13 Maime, podèm pas parlar en plaça dels andorrans, mas es d'efièch probable que demòren separats d'una Catalonha (del Sud) independenta. Que faràn puèi los valencians e los balears ? Pensi que los segonds se pòdon associar a Catalonha : lo fracàs de l'anticatalanisme del govèrn del PP mòstra que l'espanholisme i es mens desvolopat qu'a Valéncia.

Per tornar a Occitània, cresi que se deu pas negligir la possibilitat d'una independéncia d'Aran coma primièr estat occitan independen... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

30 de mai 10.43h

#11 Ta question pausa d'un biais mai generau la question de la natura daus projectes catalanista e occitanista : projectes nacionalistas o pas. La posicion de Domergue Sumien es clarament nacionalista : doas lengas, doas nacions, dos territòris qu'auràn benleu un jorn lor independéncia en formar un Estat (es pas directament mas es çò que comprene). Es un punt de vuda que respecte, de segur.

Pertant podem imaginar un autre escenari : de las nacions occitana e catalana que de las partidas ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2
-
3 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions