CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 23 de setembre

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 17.3.2014 03h00

Crimèa e Occitània: un pauc d’estrategia lingüistica


Comentaris 19 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (15 vòtes)
carregant En cargament


D’en primier: lei tatars de Crimèa
 
Entre Crimèa e Occitània, i a sustot de diferéncias mai, tanben, quauquei similituds. En leis analisant, comprenèm mielhs la dominacion dau rus en Crimèa e aquela dau francés en Occitània.
 
Lo solet pòble autoctòn de Crimèa, son lei tatars de Crimèa, d’origina turquesa[1]. Son elei que cau defendre en prioritat. E vos vau dire francament çò que pensi:
 

— Lei rus arrogants que se compòrtan coma en país conquerit an ren de faire en Crimèa.
 
— Lei rus de Crimèa que se vòlon integrar ai tatars, o aumens que vòlon respectar lei tatars coma pòble autoctòn amb de drechs primordiaus, aquelei rus si que meritan moralament de restar, mai semblan gaire nombrós a anar dins aqueu sens.
 
— Lei tatars de Crimèa sofriguèron fòrça sota la dominacion russa: coneguèron l’exili, la mòrt de massa e la deportacion. Preferisson logicament l’estat ucraïnés a l’estat rus. Idealament, pasmens, caudriá desirar un estat tatar liure de Crimèa.
 
— I a de parallèls amb lei rus de l’èst d’Ucraïna, vèrs Kharkiv o Donetzk: se devon integrar au pòble ucraïnés e acceptar una politica de recuperacion de la lenga ucraïnesa. L’Ucraïna de l’èst es poblada non solament de rus, mai tanben d’ucraïnés autoctòns que se senton ucraïnés e que parlan rus (son lei famós “russofòns” dei mèdias).
 
— Lei democratas rus que manifèstan còntra l’annexionisme e l’autoritarisme de Putin sauvan l’onor de Russia.
 
 
Yalta e Canas, Sebastòple e Tolon
 
Un article dau jornau francés Le Figaro dau 14.03.2014, sens se n’avisar, nos prepausa aquesta analogia amb Occitània: “Conquerida sus l’Empèri Otoman per Catarina IIa en 1770[2], Crimèa ven au sègle XX la Ribiera de Russia. Yalta es sa Canas e Sebastòple son Tolon.” E mai se Le Figaro es un mèdia desfavorable a la causa occitana, sei comparasons son interessantas.
 
— Lo parallèl entre Yalta e Canas. Lei doas vilas son de sits subrebèus en riba de mar, amb un clima agradiu. Aculhisson un torisme de luxe e de residéncias segondàrias. I venon leis elèits dei nacions dominantas. A Canas, i cau apondre lo celèbre festenau de cinèma ont, cada an, la jet-set parisenca e internacionala se concentra mai que de costuma. Poiriam citar d’autrei vilas, sus lei còstas de Crimèa e d’Occitània, qu’an de foncions comparablas.
 
— Lo parallèl entre Sebastòple e Tolon: lei doas vilas son de basas navalas vitalas per Russia e França. Sebastòple ofrís a Russia un accès militar comòde vèrs la Mar Negra e la Mediterranèa. La marina militara russa i es restada après l’independéncia d’Ucraïna en 1991, mejançant un acòrdi financier entre Kyiiv e Moscòu (teoricament, Moscòu auriá pogut amainatjar un novèu pòrt militar en defòra de Crimèa e d’Ucraïna, entre Sochi e Rostov de Dòn, sus son litorau completament russificat de la Mar Negra, mai aquò li auriá costat car). Tolon, amb sa rada propícia, garentís a l’estat francés una bèla projeccion militara en Mediterranèa (e contràriament au cas rus e crimean, França, ela, se pòt pas passar d’Occitània per accedir a la Mediterranèa)[3].
 
Per consolidar aquelei possessions estrategicas, la dominacion lingüistica es una arma utila. L’interès de Mòscou es d’aver una Crimèa russofòna e russofila. E París, parier, a besonh d’una Occitània francofòna e francofila. Mai la lenga russa s’impausa pas ges coma la lenga francesa.
 
(1) En Crimèa, lei rus e lei tatars, que i cau apondre leis ucraïnés, son tres populacions separadas, reconegudas coma talas e mesurablas dins leis estatisticas (en acòrdi amb lei tradicions administrativas sovieticas). En 2001 i aviá en Crimèa 58% de rus, 12% de tatars e 24% d’ucraïnés. La dominacion de la lenga russa es exercida per lo nombre. Se tracta d’una colònia de poblament rus que marginaliza lei tatars sens leis assimilar. L’aspècte positiu es que lei tatars, aumens, rèstan conscients d’èsser tatars. L’aspècte negatiu es que sembla fòrça complicat de prepausar una integracion a la lenga e a la nacion tataras a totei lei populacions de Crimèa.
 
(2) En Occitània, i a pas de distincion oficiala entre de populacions “occitanas” e “francesas”. Paradoxalament, aquò es un pichon avantatge —fòrça relatiu!— car incita lo movement occitanista a voler integrar totei leis abitants dins la comunautat culturala d’òc, comprés leis abitants d’origina francesa. Es la retorica positiva deis “occitans d’adopcion” que rejonhon leis “occitans de soca”. Ansin, la dominacion de la lenga francesa se fa pas per una colònia de poblament (que podèm pas mesurar), se fa per una uniformizacion culturala que fusiona leis occitans de soca e leis occitans d’adopcion dins un mòtle unic, mejançant l’escòla, lei mèdias e la propaganda oficiala. La reconquista de la lenga occitana, donc, implica la seduccion e la conviccion de l’ensemble de la populacion, sens distincion d’originas. L’aspècte positiu es que podèm prepausar un projècte de lenga e de nacion occitanas a totei leis abitants. L’aspècte negatiu es que la consciéncia d’èsser occitan es espotida tot au fons deis abís de nòstra societat, sota un ocean de francizacion omnipresenta.
 
 
Dos procès d’autodeterminacion ben diferents
 
Una autra comparason entre Crimèa e Occitània pertòca lei movements d’autodeterminacion. Aquí, lei situacions crimeana e occitana son radicalament desparieras.
 
(1) En Crimèa, fan un referendum per se separar d’Ucraïna e se restacar a Russia. Es un procès illegitim car:
 
— Aquela autodeterminacion “crimeana” es destinada a una populacion russa privilegiada, d’origina estrangiera, colonizaira, non integrada a la cultura tatara autoctòna.
 
— Se prepausa pas de garentida solida per protegir e promòure la lenga tarara.
 
— Se passa dins un ambient menaçós, desfavorable a la libertat d’expression, sota la pression d’una armada russa que patrolha de pertot (e mai se pòrta d’unifòrmes sens marcas distintivas).
 
 
(2) Dins una fraccion d’Occitània, la Vau d’Aran es concernida per lo procès d’autodeterminacion dau Principat de Catalonha, que ne depend administrativament. Contràriament a Crimèa, lo movement catalan d’autodeterminacion es legitim car:
 
— S’engatja a respectar lo caractèr occitan (lingüistic e nacionau) de la Vau d’Aran.
 
— S’apieja sus un ample movement civic que s’enracina dins la populacion autoctòna.
 
— Sedutz, convenç e intègra dins la nacion catalana leis abitants qu’an d’originas non catalanas.
 
— Se fa dins un ambient de libertat d’expression e de relativa serenitat, sens la pression militara per carrieras (aumens fins ara).
 
Lei centralistas francés e espanhòus mancaràn pas d’entretenir la confusion entre lei movements de Crimèa e de Catalonha. Sens relambi, lei democratas devèm explicar que son dos fenomèns de natura opausada, amb de consequéncias ben diferentas sus la diversitat lingüistica.
 
Dau mai lo movement occitan reüssirà a convéncer la populacion, dau mai la lenga occitana recuperarà de posicions perdudas, dau mai l’estat francés e leis elèits parisencs velharàn a protegir son accès a la Mediterranèa. Per bastir un projècte occitan integrator, deurem seduire lei massas popularas de toteis originas... mai tanben la jet-set de la Còsta d’Azur... e quitament la microsocietat d’una vila militara coma Tolon. La promocion de l’occitan deu parlar a totei lei populacions.
 
 
__________
[1] Turqués designa una familha de pòbles e de lengas. Lei turqués comprenon lei turcs de Turquia, lei tatars de Crimèa, lei tatars de Vòlga (que son distints), lei bashcòrts, lei gagauz, leis azèris, lei cazacs, lei turcmèns, lei quirguiz, leis ozbècs, leis oigors, leis iacots, lei tovas, etc.
[2] En realitat i aguèt una primiera devastacion russa en 1771, puei una annexion russa definitiva en 1783.
[3] Abans d’annexar Provença en 1481, França aguèt ja accès a la Mediterranèa amb la conquista de Lengadòc au sègle XIII e amb la fondacion d’Aigas Mòrtas en 1240 per Sant Loís, mai Aigas Mòrtas s’ennitèt tre lo sègle XIV.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

25 de març 22.02h

E las Americas e l'Australia , e la Nòva zelanda e l'Africa del Sud e Israèl.......
Qu'avem un brave problèma ambe las Americas.... Non?
D'imaginar..... i avia pas que d'indians dins America e d'un còp arribèron de pòbles europencs de pertot.
De que ne fasem ?
Ont los metre los "blancs " de New York que son pas russes ni tatars , mas polonès , germans italians, ece......?
Una idèa i a de plaça dins Russia? disètz?



Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 de març 18.22h

#17 Pichonas entresenhas sus lo Khanat de Crimèa. Sabi pas se interessara monde m’enfin aquò rai !
Lo prumièr viatjaire europenc dins lo Kanat de crimèa en 1607 fuguèt un occitan. Era Julian Bordier nascut dins lo vilatge de Pluvièrs costa de Nontronh Dordonha. Era « écuyer » al prep de « Jean de Gontaut Baron de Salinhac » ambassador pel rei de Fransa a constantinòple.
Trobaretz lo texte aqui :

http://www.persee.fr/web/revues/home/prescript/article/cmr_0008-0160_1971_num_12_3_1... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 de març 18.20h

#16 Pichonas entresenhas sus lo Khanat de Crimèa. Sabi pas se interessara monde m’enfin aquò rai !
Lo prumièr viatjaire europenc dins lo Kanat de crimèa en 1607 fuguèt un occitan. Era Julian Bordier nascut dins lo vilatge de Pluvièrs costa de Nontronh Dordonha.
Era « écuyer » al prep de « Jean de Gontaut Baron de Salinhac » ambassador pel rei de Fransa a constantinòple.
Trobaretz lo texte aqui : Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 de març 20.32h

#15 Coma se risca de parlar de Crimèa mentre un brave moment e per fin d’aportar d’informacions de tal biais que cadun se posquessa far son ideia, trobaretz çai-jos un ligam sus l’estudi d’un estudiant de Science Po Grasanòble sus los Tatar de Crimèa. N’en retraça l’istòria et s’acaba per de testimònis de Tatars.
Cal caquelà precisar que Lo khanat de Crimèa fuguèt un estat independent mentre 350 ans. Que los Tatars aguèron de far faça a dos exilhs e òm pòt compren... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 de març 19.55h

#14 James (o Jaume), te farai la meteissa respònsa qu'a un autre legeire.

Desvolopi en detalh una posicion que cèrca de far coexistir leis autoctòns (tatars) e lei non-autoctòns (rus) en incitant pasmens lei segonds a respectar lei primiers. Es una posicion nuançada e umanista.

Ma posicion es pas "etnicista" ("etnicista" es un "mèstre-mot" polemic, estigmatizant, amb un sens confús, segon l'analisi d'Edgar Morin).

En tèrmes precís: ma posicion ten còmpte de la preséncia d'una mi... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 11   votar negatiu 8
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 de març 18.58h

#13

"Denonciar", "deplorar", mai perqué assajatz pas primier de comprene çò que si passa, puslèu que d'aplicar un filtre nacionalista basic a una situacion que ne'n sabètz quasi ren?? E disi pas aquò per aparar lei rus, mai enfin la vision etnicista que defendes es ninoia e mena a ren, senon a copar lo mond entre lei bòns oprimits e lei marrits oprimaires, mai lo mond foncciona pas ansin. Lei questions de poder son totjorn mai complexas, e dire que lei rus an un territori immens e donc... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 5
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 de març 11.21h

Ma posicion, es de se preocupar d'en primier per un pòble, lei tatars de Crimèa, e per sa lenga, car son menaçats per una majoritat russa dins son propri país.

Lei tatars de Crimèa pòdon pas aver d'emancipacion nacionala e lingüistica en defòra de Crimèa.
Lei rus, au contrari, an de territòris immens a sa disposicion, e deurián laissar lei tatars tranquils.

Se denóncii l'expansionisme de l'estat rus, deplòri tanben l'incoeréncia deis Estats Units e de l'Union Europèa. L'UE repr... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 11
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 de març 10.51h

Curios un còp lo pòble i pòt anar , un còp pas. Un còp pòt demandar e votar per l'independéncia , ( ambe un çaganh mediatic l'UNESCO, ONU ..) un còp pas!!!
Es bon se Paris Londres o Washington dison de òc. Mas es mal s'aquò's Mosco.
2 e 2 fan pas 4 mais 3,14 ?
Alara lo Kosovo es serba?, albanes?
L'UE daissa tombar Grècia a la verticala e se preissaràn per prestar d'argent a Kiev qu'es encara mai aroïnada ????
E per Catalonha de que diràn los parliquejaires professor... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 de març 09.53h

#10 Cossi turquia poria ataben reclamar le Crimèa.

D’apèi un tractat de 1783 signat per los dos empèris (Otoman e Rus), Turquia saria en drech al jorn de uèi de reclamar Crimèa.
Desempuèi 1474 Crimèa era un aligat de l’empèri otoman. Los Rus agachavon aquel pichon territòri que banhava la mar negra e permitia un acces a mediterraneu.

Apèi un guerra mentre detz ans, Crimèa venguèt russa en 1774. En 1783 la granda Catarina de Russia signèt lo tractat de transfert de Crimèa ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 de març 00.35h

Me sembla estranh d’afortir qu’un pòble seriá mai legitim sus un territòri qu’un autre pòble perque l’aviá envasit avans aquest’autre. Lo problema es que se ne cercam un – lo mai legitim (que siaguèsse rus puslèu qu’ucrainien, tatar puslèu que rus etc.) – acabam totjorn per n’en trobar d’autrei que foguèron « colonisats » per aquèu. Se se tracta dei Tatars et de la lenga, vesèm encuèi totei lei grops qu’an degut passar a una varietat lingüistica turquesa sot... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 13   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR

Perfil

Categorias

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions