CAPCALERA: Lo Diari

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 19 de setembre

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 17.3.2014 03h00

Crimèa e Occitània: un pauc d’estrategia lingüistica


Comentaris 19 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (15 vòtes)
carregant En cargament


D’en primier: lei tatars de Crimèa
 
Entre Crimèa e Occitània, i a sustot de diferéncias mai, tanben, quauquei similituds. En leis analisant, comprenèm mielhs la dominacion dau rus en Crimèa e aquela dau francés en Occitània.
 
Lo solet pòble autoctòn de Crimèa, son lei tatars de Crimèa, d’origina turquesa[1]. Son elei que cau defendre en prioritat. E vos vau dire francament çò que pensi:
 

— Lei rus arrogants que se compòrtan coma en país conquerit an ren de faire en Crimèa.
 
— Lei rus de Crimèa que se vòlon integrar ai tatars, o aumens que vòlon respectar lei tatars coma pòble autoctòn amb de drechs primordiaus, aquelei rus si que meritan moralament de restar, mai semblan gaire nombrós a anar dins aqueu sens.
 
— Lei tatars de Crimèa sofriguèron fòrça sota la dominacion russa: coneguèron l’exili, la mòrt de massa e la deportacion. Preferisson logicament l’estat ucraïnés a l’estat rus. Idealament, pasmens, caudriá desirar un estat tatar liure de Crimèa.
 
— I a de parallèls amb lei rus de l’èst d’Ucraïna, vèrs Kharkiv o Donetzk: se devon integrar au pòble ucraïnés e acceptar una politica de recuperacion de la lenga ucraïnesa. L’Ucraïna de l’èst es poblada non solament de rus, mai tanben d’ucraïnés autoctòns que se senton ucraïnés e que parlan rus (son lei famós “russofòns” dei mèdias).
 
— Lei democratas rus que manifèstan còntra l’annexionisme e l’autoritarisme de Putin sauvan l’onor de Russia.
 
 
Yalta e Canas, Sebastòple e Tolon
 
Un article dau jornau francés Le Figaro dau 14.03.2014, sens se n’avisar, nos prepausa aquesta analogia amb Occitània: “Conquerida sus l’Empèri Otoman per Catarina IIa en 1770[2], Crimèa ven au sègle XX la Ribiera de Russia. Yalta es sa Canas e Sebastòple son Tolon.” E mai se Le Figaro es un mèdia desfavorable a la causa occitana, sei comparasons son interessantas.
 
— Lo parallèl entre Yalta e Canas. Lei doas vilas son de sits subrebèus en riba de mar, amb un clima agradiu. Aculhisson un torisme de luxe e de residéncias segondàrias. I venon leis elèits dei nacions dominantas. A Canas, i cau apondre lo celèbre festenau de cinèma ont, cada an, la jet-set parisenca e internacionala se concentra mai que de costuma. Poiriam citar d’autrei vilas, sus lei còstas de Crimèa e d’Occitània, qu’an de foncions comparablas.
 
— Lo parallèl entre Sebastòple e Tolon: lei doas vilas son de basas navalas vitalas per Russia e França. Sebastòple ofrís a Russia un accès militar comòde vèrs la Mar Negra e la Mediterranèa. La marina militara russa i es restada après l’independéncia d’Ucraïna en 1991, mejançant un acòrdi financier entre Kyiiv e Moscòu (teoricament, Moscòu auriá pogut amainatjar un novèu pòrt militar en defòra de Crimèa e d’Ucraïna, entre Sochi e Rostov de Dòn, sus son litorau completament russificat de la Mar Negra, mai aquò li auriá costat car). Tolon, amb sa rada propícia, garentís a l’estat francés una bèla projeccion militara en Mediterranèa (e contràriament au cas rus e crimean, França, ela, se pòt pas passar d’Occitània per accedir a la Mediterranèa)[3].
 
Per consolidar aquelei possessions estrategicas, la dominacion lingüistica es una arma utila. L’interès de Mòscou es d’aver una Crimèa russofòna e russofila. E París, parier, a besonh d’una Occitània francofòna e francofila. Mai la lenga russa s’impausa pas ges coma la lenga francesa.
 
(1) En Crimèa, lei rus e lei tatars, que i cau apondre leis ucraïnés, son tres populacions separadas, reconegudas coma talas e mesurablas dins leis estatisticas (en acòrdi amb lei tradicions administrativas sovieticas). En 2001 i aviá en Crimèa 58% de rus, 12% de tatars e 24% d’ucraïnés. La dominacion de la lenga russa es exercida per lo nombre. Se tracta d’una colònia de poblament rus que marginaliza lei tatars sens leis assimilar. L’aspècte positiu es que lei tatars, aumens, rèstan conscients d’èsser tatars. L’aspècte negatiu es que sembla fòrça complicat de prepausar una integracion a la lenga e a la nacion tataras a totei lei populacions de Crimèa.
 
(2) En Occitània, i a pas de distincion oficiala entre de populacions “occitanas” e “francesas”. Paradoxalament, aquò es un pichon avantatge —fòrça relatiu!— car incita lo movement occitanista a voler integrar totei leis abitants dins la comunautat culturala d’òc, comprés leis abitants d’origina francesa. Es la retorica positiva deis “occitans d’adopcion” que rejonhon leis “occitans de soca”. Ansin, la dominacion de la lenga francesa se fa pas per una colònia de poblament (que podèm pas mesurar), se fa per una uniformizacion culturala que fusiona leis occitans de soca e leis occitans d’adopcion dins un mòtle unic, mejançant l’escòla, lei mèdias e la propaganda oficiala. La reconquista de la lenga occitana, donc, implica la seduccion e la conviccion de l’ensemble de la populacion, sens distincion d’originas. L’aspècte positiu es que podèm prepausar un projècte de lenga e de nacion occitanas a totei leis abitants. L’aspècte negatiu es que la consciéncia d’èsser occitan es espotida tot au fons deis abís de nòstra societat, sota un ocean de francizacion omnipresenta.
 
 
Dos procès d’autodeterminacion ben diferents
 
Una autra comparason entre Crimèa e Occitània pertòca lei movements d’autodeterminacion. Aquí, lei situacions crimeana e occitana son radicalament desparieras.
 
(1) En Crimèa, fan un referendum per se separar d’Ucraïna e se restacar a Russia. Es un procès illegitim car:
 
— Aquela autodeterminacion “crimeana” es destinada a una populacion russa privilegiada, d’origina estrangiera, colonizaira, non integrada a la cultura tatara autoctòna.
 
— Se prepausa pas de garentida solida per protegir e promòure la lenga tarara.
 
— Se passa dins un ambient menaçós, desfavorable a la libertat d’expression, sota la pression d’una armada russa que patrolha de pertot (e mai se pòrta d’unifòrmes sens marcas distintivas).
 
 
(2) Dins una fraccion d’Occitània, la Vau d’Aran es concernida per lo procès d’autodeterminacion dau Principat de Catalonha, que ne depend administrativament. Contràriament a Crimèa, lo movement catalan d’autodeterminacion es legitim car:
 
— S’engatja a respectar lo caractèr occitan (lingüistic e nacionau) de la Vau d’Aran.
 
— S’apieja sus un ample movement civic que s’enracina dins la populacion autoctòna.
 
— Sedutz, convenç e intègra dins la nacion catalana leis abitants qu’an d’originas non catalanas.
 
— Se fa dins un ambient de libertat d’expression e de relativa serenitat, sens la pression militara per carrieras (aumens fins ara).
 
Lei centralistas francés e espanhòus mancaràn pas d’entretenir la confusion entre lei movements de Crimèa e de Catalonha. Sens relambi, lei democratas devèm explicar que son dos fenomèns de natura opausada, amb de consequéncias ben diferentas sus la diversitat lingüistica.
 
Dau mai lo movement occitan reüssirà a convéncer la populacion, dau mai la lenga occitana recuperarà de posicions perdudas, dau mai l’estat francés e leis elèits parisencs velharàn a protegir son accès a la Mediterranèa. Per bastir un projècte occitan integrator, deurem seduire lei massas popularas de toteis originas... mai tanben la jet-set de la Còsta d’Azur... e quitament la microsocietat d’una vila militara coma Tolon. La promocion de l’occitan deu parlar a totei lei populacions.
 
 
__________
[1] Turqués designa una familha de pòbles e de lengas. Lei turqués comprenon lei turcs de Turquia, lei tatars de Crimèa, lei tatars de Vòlga (que son distints), lei bashcòrts, lei gagauz, leis azèris, lei cazacs, lei turcmèns, lei quirguiz, leis ozbècs, leis oigors, leis iacots, lei tovas, etc.
[2] En realitat i aguèt una primiera devastacion russa en 1771, puei una annexion russa definitiva en 1783.
[3] Abans d’annexar Provença en 1481, França aguèt ja accès a la Mediterranèa amb la conquista de Lengadòc au sègle XIII e amb la fondacion d’Aigas Mòrtas en 1240 per Sant Loís, mai Aigas Mòrtas s’ennitèt tre lo sègle XIV.



publicitat
BANNER1: IEO Arièja



Perfil

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions