CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 23 de setembre

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 28.4.2014 03h00

Nòvas regions: qualques redecopatges en favor d’Occitània


Comentaris 27 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (10 vòtes)
carregant En cargament


Kimhunghan




Documents
Etiquetas
division regionala, regions, sumien, sumiendivision regionala

Per completar çò que presentèri la setmana passada, suggerissi uèi diferents scenaris de redecopatges regionals, favorables als occitans, dins l’encastre del debat sus la reforma territoriala.
 
Vau pas repetir totes los critèris ja detalhats dins mon article precedent (que cal revendicar un territòri lingüistic precís per i menar una politica lingüistica precisa, amb de poders estenduts, en i sostenent primièr los nuclèus d’occitanofòns actius...). Mas apondi doas precisions:
 

— Occitània a pas jamai agut de lista de regions establas. Sèm pas coma los Païses Catalans, ni coma lo Bascoat amb sas sèt províncias magicas. Los occitans avèm de regions istoricas complicadas, instablas, que s’entrevescan sens relambi d’un sègle a l’autre. Cresi pas en un sol decopatge regional, monolitic e definitiu. Aderissi a una sèria de solucions.
 
— La question de Borbonés es particulara: aquela region es devesida entre un sud ont se parla occitan e un nòrd ont se parla francés (amb de traças d’occitan). Los borboneses voldrián pas èsser separats. La revendicacion occitana deuriá considerar l’ipotèsi de revendicar un Borbonés unit, en respectant la diferéncia lingüistica del nòrd.
 
En se basant sus aquestes preliminars, vaicí quatre scenaris mai o mens optimistas, illustrats per de mapas.
 

 
Mapa 1

 

La mapa 1 imagina de cambiaments minimals. La reforma territoriala de Manuel Valls capita mal, refusada qu’es per una majoritat de senators e de deputats qu’an paur de pèrdre lors privilègis. Las regions fusionan pas en defòra de doas o tres excepcions. Los departaments se mantenon.
 
Mas en parallèl, las revendicacions autonomistas progrèssan. Los bretons obtenon en tot cas una Bretanha reünificada amb lo Léger Atlantic dedins.
 
Aquò obliga, per de rasons evidentas de coesion territoriala, d’autrejar lo departament de Vendèa a la region de Peitau-Charantas, e aquesta pren alara una forma pròcha del territòri de l’idiòma peitavin-santongés, lo país d’Aguiaina.
 
Encoratjats per los bretons, los bascos obtenon una region del Bascoat Nòrd e los Catalans ganhan una region de Catalonha Nòrd.
 
Los elegits normands argumentan sens dificultat per unificar la Bassa e la Nauta Normandia.
 
Los elegits occitans e los militants occitanistas, de lor costat, devenon enfin pro units, abils e revendicatius per obténer de causas:
 
— A las regions amb una majoritat occitana, fan restacar las franjas occitanas dependent d’autras regions (lo Bas Ador salvat dels ògres bascos, Fenolhedés concedit sens problèma per los catalans, e de partidas de Charanta, Vinhana, Endre, Char, Léger e Isèra).
 
— Tanben ganhan una separacion de la partida occitana de Ròse-Alps.
 
— Las gents de Borbonés (Alèir) refusan en tota ipotèsi una scission entre lo nòrd francofòn e lo sud occitanofòn; preferisson donc restar totes ensems dins la region Auvèrnhe, e mai se la contèstan, e amb Auvèrnhe, se restacan a la coordinacion de las regions occitanas.
 
 
Mapa 2
 


La mapa 2 supausa que la reforma de Valls capita pro ben dins sos principis teorics, mas aquò se fa en benefici dels autonomistas. De regions s’unisson, e mai se Valls auriá volgut mai de fusions, e los departaments despareisson. Las revendicacions autonomistas e independentistas prenon de vam.
 
A partir del dinamisme breton e dels bonets roges, los bascos, catalans e còrses seguisson. E tanben los occitans, a un ritme mendre. Aquò ajuda al revelh politic de certans sectors alsacians-lorencs, flamencs, e mai arpitans e aguiaineses, que se dison: “se los quites occitans obtenon de causas, perqué pas nosautres?” Lors elegits negòcian de rectificacions de limits regionals en foncion dels limits lingüistics.
 
Peitau-Charanta pren lo nom d’Aguiaina e Ròse-Alps deven Arpitània (après aver cedit son sud als occitans, e après que los savoiards an comprés que lor interès es de far una granda Arpitània puslèu qu’una Savòia reducha).
 
Dins l’estrambòrd de las fusions regionalas, Occitània s’organiza en una coordinacion de quatre regions nòvas: Auvèrnhe-Lemosin, una granda Provença, un grand Lengadòc e una granda Aquitània. I veiretz qualques similituds amb las proposicions de Jean-Charles Valadier, Joan-Francés Laffont e Gérard Onesta.
 
 
Mapa 3


 
La mapa 3 imagina que la reforma arriba ben a un dotzenat de regions, aquel nombre magic que Valls desirava, mas al profièch de las minoritats. Los politicians occitans son venguts pro aluserpits e finòchos per fondar un “Grand Sud”, en nom de la competitivitat internacionala, çò dison, e assumisson un pauc melhor la cultura d’òc per donar una identitat a lor fusion. L’estat francés es bravament embestiat e decidís de far un grand Bacin Parisenc per resistir a aquela pojada dels autonomismes e per manténer, segon el, un equilibri del costat Nòrd. Certans expèrts fòrça serioses an ja agut prepausat de crear una immensa region parisenca.
 
 
Mapa 4


 
La mapa 4 imagina quicòm de fòrça improbable: la restauracion de las regions istoricas e culturalas. Se passarà pas jamai dins l’estat francés. Podèm pas saber se se passarà dins una ipotetica e desirabla Occitània independenta. Mas o podèm teorizar.
 
Un poder occitan amb una autonomia fòrça avançada —o benlèu un estat occitan liure— restablís las províncias de la fin del Regim Ancian. O fa non pas per nostalgia monarquista, pas brica, mas solament per “restaurar la santat dels territòris après la violéncia geografica del jacobinisme”.
 
La mapa es similara a la de las províncias de 1789. Totun se garda pas certanas províncias ancianas amb una consciéncia febla: ansin se bota la Marcha dins Lemosin, lo Comtat Venaicin dins Provença e lo Comtat de Fois dins Lengadòc...
 
Se garda los limits de las Valadas e de Mónegue, que se restacan pas facilament a de províncias ancianas.
 
De debats s’animan en Aran per saber se cal rejónher o non una granda region de Gasconha.
 
Los borboneses, bearneses e niçards se regalan de retrobar enfin lors regions multisecularas.
 
 
Mapa 5
 


La mapa 5 es similaa a la numèro 4, mas imagina de regions culturalas pus pichonas, que prenon en compte los pagus (o pagi) de l’Edat Mejana e de l’Edat Antica.
 
Son d’unitats territorialas que revèrtan una identificacion regionala pus immediata, encara viva uèi lo jorn, e que remonta a de ciutats anticas immemorialas, especialament dins lo Massís Central: Lemosin (país lemoviç), Auvèrnhe (país arvèrne), Velai (país velau), Gevaudan (país gabal), Carcin (país cadurc), Roergue (país rutèn), Vivarés (país èlvi parcialament).
 
Aquestes diferents scenaris per lo futur, benlèu tròp optimistas, disi pas que se realizaràn. Mas nos mòstran qu’es necessari de nos metre d’acòrdi, los movements occitans, sus qualques revendicacions comunas essencialas. Quin territòri comun volèm? Quinas regions volèm dins aquel territòri? Per qué far? Per quina politica lingüistica?



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

1 de mai 08.31h

#23 Segur que la mapa 2 sariá la que nos permetriá de recampar mina de ren occitania amb un morre plan cande de regions francesas volgudas per paris. Auriam alavetz l'emmòtle d'una occitania que demandariá pas que de de crèisser.
Es aquèla mapa dos que cal trabalhar e tres ara presentar un projecte a las regions concernidas e als departaments. Lo govern vòl anar d'aviat, a nosaus d'anar mai d'aviat qu'el.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

30 d'abril 22.25h

#17 http://7seizh.info/2014/04/10/valls-declaration-guerre/


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

30 d'abril 22.18h

#17 Mercés ben Domergue. Se an cambia las limits de Bretanha, se es fach lo "Granwest", se Bretanha es pas reünificada, se la Leger-Atlantic es dins lo Val-de-Leger o una "usina a gaz" de mai, serà la GUERRA. Bonets Roges X100000000000 ! De Ouessant fin Ancenis, la tera bretona es sacrat.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

30 d'abril 19.28h

Anèm, se se cal prononciar per de retalhatges, pensi que ço que pegaria mai a la vida de cadun, seria de s'apevar sus de mapas dins l'estile d'aquelas :
"les zones d'influence des villes françaises" (L'Espace Français, D. Noin, 1995) que se trapa aisidament sus la tela

o aquela :
http://farm4.static.flickr.com/3578/3535975526_5d9b16798a.jpg


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

30 d'abril 18.17h

Adishatz,
la mapa 2 seria ja un plan bèl progrès. Ambe de tamèrias occtanas plan defintidas. L'Occitania tornaria dins son espaci. Se ai plan comprendut totas las explicas...


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

29 d'abril 22.08h

#18 Los que creson a lapartenéncia a Gasconha fan generalament passar la termièra imagenària subre la linha de partiment de las aigas cap a Arièja (lengadocian) e cap a Garona (gascon) puèi, tre qu'Arièja se junh a Garona, lo partiment passa per seguir precisament lo flume occitan fins a l'entre doÁs mars que i despassariá un pauc la riva… Es per aquò que me permeti d'avançar que Tolosa seriá copada en doás mièjavilas. Aquò dit, ieu, me'n tondi que ma region es tanben mon país ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

29 d'abril 17.52h

Jo que m'estimi mei la #2, dab uns trèits de la #4
Atau : Agenés e seré pas mei lengadocian que non pas gascon ? Que rasoni lhèu en tèrmis simplistas, mei qu'èi tendéncia a concéber Gasconha com « cisgaronenca » (de Gasconha estant, solide) cara a un Lengadòc « transgaronenc »…
Qu'auré lo meriti de la simplicitat (o lo defaut deu simplèr… e d'enclavar lo monde hens sosidentitats).


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

29 d'abril 13.25h

#15 Sus un programa occitan :-)


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

29 d'abril 13.02h

#16 A Ernèst Guevarra Jr.: mercé per vòstra atencion. Vos devi dire que ben sovent soi d'acòrdi amb vòstras analisis.
Aurem pas jamai de limits perfièches de las regions occitanas e tot se pòt contestar, emendar o melhorar.
Dins las versions 4 e 5:
— La region istorica de Lengadòc, ça que la, a qualque pes istoric, qu'es una eiretièra indirècta del Comtat de Tolosa.
— La region de Gasconha respond a un sentiment d'apertenéncia fòrt, que se pòt constatar facilament sus lo ter... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

29 d'abril 12.52h

#15 A Pèir: preni un fons de mapa liure de drech (en aqueste cas del sit web de l'IGN), e lo modifiqui dins Word, amb de foncions de dessenh.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2
-
3 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Perfil

Categorias

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions