CAPÇALERA: Eth Ligam occitan Youtube

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 3 de julh

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 28.4.2014 03h00

Nòvas regions: qualques redecopatges en favor d’Occitània


Comentaris 27 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (10 vòtes)
carregant En cargament


Kimhunghan




Documents
Etiquetas
division regionala, regions, sumien, sumiendivision regionala

Per completar çò que presentèri la setmana passada, suggerissi uèi diferents scenaris de redecopatges regionals, favorables als occitans, dins l’encastre del debat sus la reforma territoriala.
 
Vau pas repetir totes los critèris ja detalhats dins mon article precedent (que cal revendicar un territòri lingüistic precís per i menar una politica lingüistica precisa, amb de poders estenduts, en i sostenent primièr los nuclèus d’occitanofòns actius...). Mas apondi doas precisions:
 

— Occitània a pas jamai agut de lista de regions establas. Sèm pas coma los Païses Catalans, ni coma lo Bascoat amb sas sèt províncias magicas. Los occitans avèm de regions istoricas complicadas, instablas, que s’entrevescan sens relambi d’un sègle a l’autre. Cresi pas en un sol decopatge regional, monolitic e definitiu. Aderissi a una sèria de solucions.
 
— La question de Borbonés es particulara: aquela region es devesida entre un sud ont se parla occitan e un nòrd ont se parla francés (amb de traças d’occitan). Los borboneses voldrián pas èsser separats. La revendicacion occitana deuriá considerar l’ipotèsi de revendicar un Borbonés unit, en respectant la diferéncia lingüistica del nòrd.
 
En se basant sus aquestes preliminars, vaicí quatre scenaris mai o mens optimistas, illustrats per de mapas.
 

 
Mapa 1

 

La mapa 1 imagina de cambiaments minimals. La reforma territoriala de Manuel Valls capita mal, refusada qu’es per una majoritat de senators e de deputats qu’an paur de pèrdre lors privilègis. Las regions fusionan pas en defòra de doas o tres excepcions. Los departaments se mantenon.
 
Mas en parallèl, las revendicacions autonomistas progrèssan. Los bretons obtenon en tot cas una Bretanha reünificada amb lo Léger Atlantic dedins.
 
Aquò obliga, per de rasons evidentas de coesion territoriala, d’autrejar lo departament de Vendèa a la region de Peitau-Charantas, e aquesta pren alara una forma pròcha del territòri de l’idiòma peitavin-santongés, lo país d’Aguiaina.
 
Encoratjats per los bretons, los bascos obtenon una region del Bascoat Nòrd e los Catalans ganhan una region de Catalonha Nòrd.
 
Los elegits normands argumentan sens dificultat per unificar la Bassa e la Nauta Normandia.
 
Los elegits occitans e los militants occitanistas, de lor costat, devenon enfin pro units, abils e revendicatius per obténer de causas:
 
— A las regions amb una majoritat occitana, fan restacar las franjas occitanas dependent d’autras regions (lo Bas Ador salvat dels ògres bascos, Fenolhedés concedit sens problèma per los catalans, e de partidas de Charanta, Vinhana, Endre, Char, Léger e Isèra).
 
— Tanben ganhan una separacion de la partida occitana de Ròse-Alps.
 
— Las gents de Borbonés (Alèir) refusan en tota ipotèsi una scission entre lo nòrd francofòn e lo sud occitanofòn; preferisson donc restar totes ensems dins la region Auvèrnhe, e mai se la contèstan, e amb Auvèrnhe, se restacan a la coordinacion de las regions occitanas.
 
 
Mapa 2
 


La mapa 2 supausa que la reforma de Valls capita pro ben dins sos principis teorics, mas aquò se fa en benefici dels autonomistas. De regions s’unisson, e mai se Valls auriá volgut mai de fusions, e los departaments despareisson. Las revendicacions autonomistas e independentistas prenon de vam.
 
A partir del dinamisme breton e dels bonets roges, los bascos, catalans e còrses seguisson. E tanben los occitans, a un ritme mendre. Aquò ajuda al revelh politic de certans sectors alsacians-lorencs, flamencs, e mai arpitans e aguiaineses, que se dison: “se los quites occitans obtenon de causas, perqué pas nosautres?” Lors elegits negòcian de rectificacions de limits regionals en foncion dels limits lingüistics.
 
Peitau-Charanta pren lo nom d’Aguiaina e Ròse-Alps deven Arpitània (après aver cedit son sud als occitans, e après que los savoiards an comprés que lor interès es de far una granda Arpitània puslèu qu’una Savòia reducha).
 
Dins l’estrambòrd de las fusions regionalas, Occitània s’organiza en una coordinacion de quatre regions nòvas: Auvèrnhe-Lemosin, una granda Provença, un grand Lengadòc e una granda Aquitània. I veiretz qualques similituds amb las proposicions de Jean-Charles Valadier, Joan-Francés Laffont e Gérard Onesta.
 
 
Mapa 3


 
La mapa 3 imagina que la reforma arriba ben a un dotzenat de regions, aquel nombre magic que Valls desirava, mas al profièch de las minoritats. Los politicians occitans son venguts pro aluserpits e finòchos per fondar un “Grand Sud”, en nom de la competitivitat internacionala, çò dison, e assumisson un pauc melhor la cultura d’òc per donar una identitat a lor fusion. L’estat francés es bravament embestiat e decidís de far un grand Bacin Parisenc per resistir a aquela pojada dels autonomismes e per manténer, segon el, un equilibri del costat Nòrd. Certans expèrts fòrça serioses an ja agut prepausat de crear una immensa region parisenca.
 
 
Mapa 4


 
La mapa 4 imagina quicòm de fòrça improbable: la restauracion de las regions istoricas e culturalas. Se passarà pas jamai dins l’estat francés. Podèm pas saber se se passarà dins una ipotetica e desirabla Occitània independenta. Mas o podèm teorizar.
 
Un poder occitan amb una autonomia fòrça avançada —o benlèu un estat occitan liure— restablís las províncias de la fin del Regim Ancian. O fa non pas per nostalgia monarquista, pas brica, mas solament per “restaurar la santat dels territòris après la violéncia geografica del jacobinisme”.
 
La mapa es similara a la de las províncias de 1789. Totun se garda pas certanas províncias ancianas amb una consciéncia febla: ansin se bota la Marcha dins Lemosin, lo Comtat Venaicin dins Provença e lo Comtat de Fois dins Lengadòc...
 
Se garda los limits de las Valadas e de Mónegue, que se restacan pas facilament a de províncias ancianas.
 
De debats s’animan en Aran per saber se cal rejónher o non una granda region de Gasconha.
 
Los borboneses, bearneses e niçards se regalan de retrobar enfin lors regions multisecularas.
 
 
Mapa 5
 


La mapa 5 es similaa a la numèro 4, mas imagina de regions culturalas pus pichonas, que prenon en compte los pagus (o pagi) de l’Edat Mejana e de l’Edat Antica.
 
Son d’unitats territorialas que revèrtan una identificacion regionala pus immediata, encara viva uèi lo jorn, e que remonta a de ciutats anticas immemorialas, especialament dins lo Massís Central: Lemosin (país lemoviç), Auvèrnhe (país arvèrne), Velai (país velau), Gevaudan (país gabal), Carcin (país cadurc), Roergue (país rutèn), Vivarés (país èlvi parcialament).
 
Aquestes diferents scenaris per lo futur, benlèu tròp optimistas, disi pas que se realizaràn. Mas nos mòstran qu’es necessari de nos metre d’acòrdi, los movements occitans, sus qualques revendicacions comunas essencialas. Quin territòri comun volèm? Quinas regions volèm dins aquel territòri? Per qué far? Per quina politica lingüistica?



publicitat
BANER1: AOF



Perfil

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions