Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

E la maison contunha de brutlar…

Maime Caillon

Maime Caillon

Engenhaire de formacion, militet dins mai d'una associacion ecologista dempuei sos 19 ans.

Mai d’informacions
Mete de caire per queu mes l’analisi dau projecte de lei de la ministra de l’ecologia sus la transicion energetica per m’interessar a l’actualitat. Mai d’un rapòrt o comunicacion ven de sortir a la debuta de mes de setembre. Lo prumier es lo de PwC, cabinet de consulting qu’a un despartament especializat dins lo desvelopament duradís: “Segon los especialistas dau chamjament climatic chas PwC, d’aicí 2100, los país dau G20 deuràn diminuir de 6,2% per an lors emissions de carbòni liadas a l’energia per chasque dòlar de PIB. Queu taus de descarbonizacion es mai de cinc còps superior au taus actuau. L’objectiu de reduccion de las emissions de carbòni liadas a l’energia correspond au volum de baissa estimat que los país deven realizar tot en assegurant lor creissença ecomica, si vòlen limitar a 2°C l’eschaurament climatic”.  Adonc, per quilhs especilistas, un eschaurament de 2°C sembla inevitabe, e mai, necessitariá un esfòrç daus beus.
 
Puei, dimars 9 de setembre l’Organizacion meteorologica mondiala (OMM), basada a Geneva, anonciet que los gas a efiech de serra atenhen un concentracion recòrd en 2013 e lo taus d’acroissament dau CO2 coneguet l’aumentacion annuala la mai fòrta dempuei 1984. Michel Jarraud, secretari generau de l’OMM, interrojat per Le Monde, “sabem emb certitud que lo clima es a chamjar e que las condicions climaticas venen mai extremas per’mor de las activitats umanas, coma l’expleitacion daus combustibles fossiles (...) L’ignorància pòt pus justifiar l’inaccion”.
 
Darrier estudi, sortit lo 6 de setembre, lo de l’Observatori nacionau sus los efiechs dau reschaufament climatic (Onerc) que balha daus escenaris regionalizats (podetz’nar veire coma se vai passar dins vòstre canton sus lor sit web. Çò que podem notar es que quau que siá l’aumentacion de temperatura (de 2°C a 8°C) l’est d’Occitània eschaparà pus a una aumentacion de 5 a 10 jorns de chalorassa (scientificament definida per una temperatura maximala superiora de mai de 5°C a la normala pendent au mens 5 jorns de seguida).
 
A Johannesburg en 2002, Jacques Chirac nos disset: la maison brutlar e visem alhors. Dozte ans mai tard, contunham, e mai si los scientifics descriven plan ben çò que nos esperar. Nos podem demandar perque sem’ribat a quela situacion. La responsa se tròba dins l’article de Joan-Marc Leclercq dau dimars 9 de setembre: “sèm entrats dens un periòde senhorejat per una oligarquia qu’a confiscat au pòble lo poder de decision.” D’efiech, quela oligarchia, que nos descriu mai que bien lo jornalista Hervé Kempf, contunha son objectiu pròpe: s’enrichesir. La question es de saubre qualas consequencias economicas e mai politicas auràn las consequencias fisicas dau reschaufament climatic. Per Kempf, la “clau d’un avenidor pacific” es la democracia. Mas l’oligarchia nos laissarà decidar?
 
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Maime Limòtges
7.

Vos mercege tots per vòstres comentaris ! Me sembla tant ne'n meritar ! Ne'n rogesiria !
Fau au mielhs per balhar de que se carcular sus nòstre monde. Sei content de vos aportar quauquaren.

  • 1
  • 0
Domergue Sumien Ais de Provença
6.

#5 Òc ben. Mancam d'especialistas diversificats dins lo movement occitan. Es un astre que Maime Caillon faga aqueste trabalh d'analisi e de vulgarizacion sus l'ecologia, en partent d'un ponch de vista occitanista. Li cau donar mai d'audiéncia.

  • 3
  • 0
Felip Espinasse
5.

Article e sintèsi remirables. Òsca a tu Maime de'ns hèr partatjaraqueths rapòrt que pausan vertadèrament ua question fondamentau de democracia.

  • 3
  • 0
JC Dourdet
4.

Ai plan paur que contunhe de bruslar bien dau temps. Mercés Maime per quel article.

  • 4
  • 0
Terric Lausa Quilhan
3.

Vertadierament, los articles de Maime Caillon sus l'ecologia, de per lor precision e lor costat percutent, fan òbra d'utilitat publica. Una brava capelada!

  • 7
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article