CAPÇALERA: ETH LO
CAPÇALERA2: ESTRENA DE L'AN

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 22 de genièr

Maime Caillon

Dissabte, 8.10.2016 03h00

Lo desgiau de l’antrax


Comentaris 2 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (3 vòtes)
carregant En cargament


Queste estiu, la region siberiana de Iamàlia, onte se tròba una partida de la populacion nenetza, coneguet daus cas d’antrax, malàudia que faguet fòrça mòrts en 1941. 72 personas son estadas ospitalizadas e un dròlle de 12 ans ne defuntet. Veniá d’una familia d’elevaires de rens, bèstia que pòt trapar tanben quela infeccion. 2349 ne morigueron en quauques jorns.
 
La causa de queu revelh dau bacille dau charbon es las temperaturas qu’avem conegudas queste estiu. Era lo mai chaud dempuei 137 ans, quò es a dire dempuei que s’enregistra de las donadas climaticas, segon l’Organizacion Meteorologica Mondiala. La consequéncia per las regionas articas es lo degiau dau permafròst, quela partida dau sòu que demòra gialada. Aitau, los bacilles que duermen dempuei mai de cent ans, dins daus cementeris o onte lo bestiau moriguet, se desvelhan, se propajan dins l’er, infectant òmes e animaus. Un autre vector de propagacion son los insectes coma los tavans.
 
Fàcia a queu risc sanitari daus greus, las autoritats russas fan agir los grands ressòrts: desinfeccion dau sòu a la chauç e vaccinacion massiva de la populacion mai dau bestiau. Mas la question dau nombre d’animaus dins la peninsula de Iamal se pausa. Per Nikolai Vlasov dau servici federau de susvelhança veterinària e fitosanitària de Russia, i a tròp de rens e lor populacion deuriá èsser regulada per limitar las malàudias mai lo subrepasturau. Per eu, bota en dangier la quita existéncia dau pòple nenetz. Lo governaire de Iamàlia, Dmitrii Kobylkin, prepausa de passar au sistema finlandés de pasturau barrat en tot desplaçar los rens e demenir lor nombre de 300 000 a 110 000.
 
Per l’antropològa Olga Murashko, quò seriá la fin dau biais de viure tradicionau daus nenetz, qu’an generalament daus petits tropeus d’un centenat de bèstias que son lor sol mejan d’existéncia. Nòta tanben que queu plan de reduccion daus rens correspond emb la desliurança de licéncias d’extraccion de gas sus lo mesme territòri.
 
Una autra votz s’opausa a l’aplicacion dau modele finlandés en Iamàlia: la de Bruce C. Forbes, cerchaire au Centre Artic de l’Universitat de Lapònia. Per eu, seriá remplaçar un problema per un autre. D’efiech, la semidomesticacion dau ren chamja son comportament alimentari e a un impacte important sus lo liquen daus bòscs, que se pòt pus regenerar. Creda a un dialòg entre las autoritats, los scientifics e los nenetz per trobar lo biais de gerir los problemas de l’antrax, de l’expansion de l’extraccion de gas, dau chamjament climatic, daus damatges a la vegetacion en tot preservar lo “sistema social-ecologic, vielh de mai d’un segle” de la peninsula de Iamal.
 
Podem nonmàs èsser d’acòrd coma Forbes per dire que lo dialòg es necessari e que se fau pas precipitar per chamjar l’estructura de l’elevatge en Iamàlia. Voudriá soslinhar qu’avem aquí un exemple concret de las consequéncias dau chamjament climatic. Consequéncias d’en prumier ecologicas e sanitàrias, puei economicas e socialas, e finalament culturalas, si los rus tròban pas una solucion respectuosa daus nenetz.




Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se podètz sosténer en venent sòci dels Amics de Jornalet o de l’associacion ADÒC, contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
 



publicitat
BANER1: AOF



Comentaris

9 d'octòbre 04.04h

se ne cresi lo diccionari "tot en oc", l'animau banarut s'escriu rèn, ço que lo distinguis de ren, aquo ei pas ren se i a rèn(e) que moron o que moririán a causa de bacilles que se revilharián après de soms centenaris


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 d'octòbre 11.03h

Mercés per quel article.
Mas dija, lo servici federau de Russia ditz que l'i a tròp de "rens", qu'es donc, que l'i a ren en tròp, non ? ;)


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Maime Caillon

Maime Caillon logo rss

Engenhaire de formacion, militet dins mai d'una associacion ecologista dempuei sos 19 ans.

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions