Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Elisée Reclus, geograf anarchista e ecologista

Elisée Reclus
Elisée Reclus
Maime Caillon

Maime Caillon

Engenhaire de formacion, militet dins mai d'una associacion ecologista dempuei sos 19 ans.

Mai d’informacions
Coma ecologista e occitanista me pause la question d’una ecologia occitana. Existís una espeficitat occitana dins la pensada ecologista? La responsa es’cepta: si existís una ecologia occitana, au sens primier dau mot, d’estudi dau mitan naturau, coma zo nos mostran los tres darriers articles de Gabrièu Balloux, existís pas de pensada ecologista especificament occitana. Pertant daus occitans an participat a la creacion de quela sciéncia e de quela pensada politica. Vos los voudriá presentar.
 
Lo primier serà Elisée Reclus. Nasquet en 1830 a Senta Fe la Granda (Agenés). Filh d’un pastor protestant, anarchista que participet a la comuna de París, autor d’una geografia universala que vai transformar lo biais d’abordar quela sciéncia, Elisée Reclus es mens conegut coma ecologista nimai coma precusor de l’ecologia scientifica. Pertant fuguet un daus primiers a alertar sus lo dangier representat per las destruccions diversas de la natura tant per ela que per l’umanitat.
 
Jòune, venguet vegetarian après aver vist lo tractament reservat aus pòrcs. Un viatge au Brasil ont descubrirà la bochariá industrializada lo marcarà tanben. Detestava la corrida. Son biais noveu per un geograf d’analizar los territòris – en soslinhar la complexitat dau mitan e sens privilegiar un sol factor – li permetrà de devinar lo sòrt reservat aus èssers vivents marcats per la pollucion: “Puraràn los peissons, si l’i prenon pas garda: los glaciers, los torrents, los oceans, las nibles seràn solhats... Fau defendre la natura, breç e oxigen de l’òme”. Exilhat en Soïssa après la Comuna, i denonciarà enquera las atentas a l’environament: “Leu aglas, voutors, gipaets existiràn nonmàs dins nòstres museus, desjà se vei mas un sol niu d’un auseu solitari e mesfiós, vielh mieg paralizat, minjat per los parasits. L’orsilhon gingaire, lo lop an desjà desaparegut”. E mai i denonciarà lo productivisme: “(los especulaires) s’ocupan pas dau luench avenir: d’en primier ganhar, marchar sus un chamin pavat d’argent, e veirem mai tard: los enfants s’adobaràn! Après nautres lo deluvi!”
 
Vos conselhe de legir doas de las soas òbras que se poden trobar en linha o reeditada recentament. Son daus vertadiers tractats d’ecologia: son histoire d’un ruisseau – istòria d’un riu – e son histoire d’une montagne - istòria d’una montanha.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

La trans dau caire dau baloard Montpelhièr
8.

#6 A, zut, avia pas la sang, mèrda, annulatz l'article siuplèt, i a un fachò cap e tot que se tròba mau.

  • 2
  • 0
garric
7.

Interessant de notar que son nom foguèt représ en omenatge per lo GIP Reclús de Montpelhièr que renovelèt la geografia dins las annadas 90 altorn de Roger Brunet e realizèt una novèla geografia universala.

  • 3
  • 0
Cap e tot
6.

La familha Reclus qu'èra miei gavacha deu costat de la mair, ua Trigant de la La Ròcha Chalés, la sola comuna d'òil de Peiregòrd.

  • 0
  • 3
Batko
5.

Òsca e mercés per hèr conéisher aqueth òmi !

  • 3
  • 0
Esperança Dacs
4.

L'Elisèu qu'ahura a òmi de qui cau e benurós, a maudespieit d'estar Reclús.

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article