Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Mosaïc d’identitats (III)

Marçau de l'Oliu

Marçau de l'Oliu

Mèstre en literatura comparada, Márcio de Oliveira s’especializa en teatre occitan al sègle XVII. A d’articles, cronicas e poemas publicats en portugués brasilian. Aquí fa sa debuta en lenga occitana.

Mai d’informacions
Lo dangièr màger de s’acceptar lo mestissatge coma concèpte scientific e autojustificable es quand el pròpri ven una valor. Una valor sociala – de convivéncia individuala directa – o quitament una valor nacionala e l’expression màja d’una identitat comuna. A-n-aqueste darrièr nivèl, l’idèa de mestissatge es pas sonque faussa coma tanben vuèja del sol sens positiu que poiriá jamai aver, qu’es d’amassar en consciéncia comuna de grops socials desseparats d’en primièr per estructuras etnistas rigidas e conflictuosas.
 
Aquí, coma valor nacionala, la perversion del rapòrt puretat e mestissatge ven insostenible e se consagra coma la justificacion furtiva d’una realitat fòrça lontanha d’aquela desirada. Sus aquela question, vos pòdi parlar del Estat Nacion que coneissi segurament melhor: la Republica federativa del Brasil.
 
Bastit sus una societat coloniala esclavagista e prigondament etnista[1], mon país visquèt al començament del sègle XX una revolucion etnosociologica entrepresa mai que mai per l’intellectual Gilberto Freyre. Dins son òbra Casa Grande e Senzala (1933), Freyre retracha l’evolucion dels rapòrts entre dominant e dominat, entre sénher e esclau, tre l’espaci de demorança dels actors socials dins lo microcòsme del latifundi agricòla – e subretot tre los espacis d’interseccions culturalas entre los dos. Avèm aquí la primièra pensada sistematica del Brasil coma una nacion’’naturalament’’ mestiça.
 
E ben, lo Zeitgeist d’aquelas annadas èran propícias per aquò: entre los dos sègles se cercava dins l’intellectualitat brasilièra de reférencias d’identitat nacionala seguissent lo modèl europèu. Politicament democratizant e artisticament modèrn, aqueste univèrson eurocentrat voliá conéisser culturalament los autres mondes que convivián dins son sen, pr’aquò l’exotisme foguèsse encara moneda correnta – es lo cas d’o dire. Aital, la conceptualizacion del mestissagte a la brasilièra se realizèt dins un contèxt generalizat de presa de consciéncia comuna de tot un pòble.
 
Totun, tot lo long del sègle passat, mai d’un governament populista (dictatorial o non) institucionalizèt e instrumentalizèt un tal mestissatge per un discors politic afeblit de sens concrèt e subretot d’accion sociala. L’ufan artistic, desportiu e – per qué pas? - estetic del pòble brasilièr contrasta amb lo comodisme e l’immobilisme efectiu dins los rapòrts socials d’aquel país. A tal punch que l’inacceptable ven polit, brave, unenc.
 
Vaquí lo Brasil que vosautres, amics forastièrs, vesètz, coneissètz, cultivatz e quitament admiratz. Lo vos avèm vendut e lo consumissèm, nosautres, a cada repais, sus cada agach, per carrièras. Vivèm l’apartheid dels ascensors’’socials’’ e’’de servici’’, vivèm l’educacion publica desfasada e inutila, vivèm de quòtas racials venguts una ideologia incoërenta e un comèrci interpartidari. Mas, ah!, sabèm festejar, dançar, sorire, aimar coma degun d’autre – e aquò nos sufís! I a tanben la Copa del Monde de fotbòl, la nòstra comunion d’anmas e de còrs darrièr un grand projècte de societat justa e egala! Vivèm fòra de l’istòria, dins un moment eternal de bonaür, mercés a nòstre doç mestissatge: un mestissatge de fòrças conservatrices, de megalomania abstracha. Un mestissatge qu’es tot, levat mestiç.
 
Lo mes que ven, veirem l’autre costat de la moneda: la cultura de la puretat dins l’Euròpa, la question sensibla dels flusses imigratòris e lo rapòrt de cap a las culturas e lengas dichas regionalas. Fins ailà, un pauc de samba soul plan tipic de cò meu: lo cantar bolegant d’una realitat amarga, amb la revòlta d’una votz que refusa de se far calar. Çò vesi coma lo real mestissatge que pòt aver l’esperit uman.


 
 


_____ 
[1] Nòta 1: Vos convidi a anar cercar de vocabulari lusofòn concernissent los divèrses tipes de mestissatge: pardo, mulato, caboclo, cariboca, cafuzo, taioca, cafuçu, els. Fins al sègle XIX e a l’alba de l’abolicion de l’esclavagisme al Brasil, pro sovent de denominacions especializadas èran encara balhadas per de’’proporcions’’ de mestissatge. Per exemple, lo tèrme nordèstin cabra (qu’uèi designa tot simplament l’òme colloquial de l’occitan, lo mec del francés) a coma origina la motivacion de dessaparar lo mulato’’pur’’ (es a dire, lo’’mescladís’’ entre nègre e caucasian) del mestiç de nègre e mulato – e aquò servissiá activament coma marca de diferenciacion sociala. V. la tèsi de Maria Ferreira do Bom Parto,’’Inventaire des politiques et des pratiques culturelles à Floresta et à Tacaratu dans la province de Pernambouc (1840-1880)’’

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Galèc
4.

jo qu’èi plan comprès. Dilhèu pr’amor que parlam la medisha lenga he he http://grooveshark.com/#!/s/Lo+Tamborn+Dei+P+ples/H7hiG?src=5

http://www.youtube.com/watch?v=thDQqmxYNGM

  • 1
  • 0
Marçau de l'Oliu Tolosa
3.

(E òc, lo baròc dins ma lenga mairala es prigondament racionalizant... Deu semblar estranh)

  • 0
  • 0
Marçau de l'Oliu Tolosa
2.

#1 Sabi pas se aquò's un compliment o una critica a mon pedantisme dobèrt. Se al mens arribi a me far compréne un chiquet... Se que non, arresta-me dins mon vam baròc ! ;)

  • 0
  • 0
Joan-Baptista Resseguièr
1.

oi ! oi ! oi ! quina lenga ! la gramatica ! lo sens !

  • 1
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article