CAPÇALERA: Conselh Generau d'Aran 728x90
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 20 de mai

Matiàs Gibèrt

Dimècres, 27.6.2018 03h00

Polònia, mon amour


Comentaris 10 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (13 vòtes)
carregant En cargament


Castigat ridendo mores
 



Lo prumièr còp qu’ai vist un sktech dau Polònia, aquel programa d’umor satiric de TV3, èra en 2014 quand trabalhave a Briva la Galharda, e que començave d’ensajar de comprene quicòm a la politica espanhòla e catalana. E soi tombat sus aquel gag. S’agissiá dau sketch sul referendum dau 9 de novembre de 2014, ont los actors reprenián e adaptavan, d’un biais polemic, la cultissima scena dau bunker extracha dau film Der Untergang.
 

 
Se i vesiá l’art dau grand Queco Novell, que creèt aquel personatge extraordinari, inspirat per Mariano Rajoy, mesclant tendresa e estupiditat, amb la man tremolanta exactament coma dins la terribla interpretacion de Bruno Ganz, l’actor originau, au moment de tirar las lunetas. Estupefasent. Es a partir d’ailà, qu’ai descobèrt tornar que, coma lo ditz lo títol d’una emission de TV3 “la televisió es cultura” o aumens o pòt èsser. O aumens o pòt èsser en Catalonha.
 
Que, de biais generau, - ai pas la telè en cò mieu e que coma deve èstre l’arquetip, saique, de l’intellectuau francés bobò gauchista o dau “bob’òc” que d’unes critican - soi puslèu sceptic en generau sus la portada culturala de çò televisiu. Mas es plan possible qu’aquò siá mai degut a las evolucions recentas de las politicas culturalas francesas, la cadena franco-alemanda Arte a despart, benlèu, qu’a una apreciacion completament objectiva de la causa ...
 
Admire fòrça totes los actors dau Polònia e deve dire que soi estabosit de la qualitat dramatica e artistica de l’emission, notadament dins los sketches musicals (se pòt pas citar totas las reüssidas de reinterpretacions en musicals, siá de tubes internacionals, siá de cançons conoscudas dins lo monde iberic) vòle dire, i vese una qualitat inabituala se comparam a un programa de telè “regionau”, en França.
 
Cau pensar qu’en cò nòstre a la telè regionala, en defòra de las miquetas qu’an laissat a la còla, de valents, de France 3 Viure al país lo dimenge, e sul canau public nacionau, per ausir parlar de nosautres o per veire quicòm que se passa au país, avèm mai que mai de sèrias mediocras coma per exemple Candice Renoir, qu’es l’istòria d’una inspectritz quadragenària que trabalha a Seta e que ròda dins la region dau bacin de Taur. Sens parlar de Plus Belle la vie la sèria “marselhesa” (que se passa a Marselha, dins lo barri imaginari “Lo Mistrau”, tròn! ...) e qu’aguèt pro de succès popular, vos raconte pas...
 
Coma aquò d’aquí de Candice Renoir se passa dins mon país d’origina, a l’entorn dau Bacin de Taur, es vengut un juòc que fasèm amb lo paire de l’agachar, sustot per ensajar de i retrobar d’endreches que conoissèm e nos arriba de devinar dins un gaug narcissic plan estranh, au fenestron, un bocin dau nòstre vilatge o d’un luòc qu’aiman ben.
 
Mas sabèm plan que la tòca d’aquelas emissions es d’en prumièr de faire de manièra indirècta la promocion toristica dau país, per lo brave exagonau que vòu descobrir son prochan luòc de vaçancas. Aguèron mens de chança, los qu’an agut una tala idèa, amb la darrièra temptativa dau genre, vòle dire la sèria dels Meurtres à … notadament un Meutres à Carcassonne (2015), que francament fasiá pietat. Mas espère totjorn Meutres à Cucugnan, bòta!
 
Se i pensam ben, per nosautres, aquò’s un consolatiu plan miserable au fons e plan aluonhat de la qualitat que la cadena catalana es capabla d’ofrir a còps: citarai, per exemple, delà dau Polònia, lo jornau satiric de Toni Soler (director dau meteis Polònia, entre autras causas) Està Passant, amb los umoristas Jaír Domínguez e Òscar Andreu qu’es un moment de satira informativa requista, plan melhor, çò tròbe, que son equivalent francés (lo Quotidien de Yann Barthès), i a tanben la larga emission politica Preguntes Freqüents menada per Laura Rosel, de programas originals coma Katalonski amb l’islandés Halldor Mar, o los documentaris o d’autras sèrias de bona qualitat, coma per exemple recentament Arriba España una enquèsta suls movements ultradrechistas espanhòls, o encara i a ja quauque temps, la sèria Merlí que pertoquèt fòrça lo prof de filò que soi, per sa finesa intellectuala e son intelligéncia dramatica, enfin, d’adaptacions d’òbras classicas de la literatura catalana coma Terra Baixa d’Àngel Guimerà.
 
Après, dise aquò, mas imaginatz lo tablèu, una version France 3 de Mirèlha? Mireille, amb Patrick Sebastien (o Daniel Auteuil) en Mèstre Ramon, Kad Merad (o Christian Clavier) en Mèstre Ambròsi, Kev Adams en Vincent e Louane en Mirèlha? Bondieu!...
 
Aquò de segur es qu’amb TV3, sèm plan luònh de las neuròsis e dels psicodrametons viscuts pels personatges urbans o periurbans, totes parlaponchuts, aquò va solet, de Candice Renoir o de Plus belle la vie, dins aquel ambient aissable e convengut de solèu, de mar e de cigalas ...
 
Per tornar au Polònia, deve dire que lo que me fascinèt e que me faguèt aderir completament a l’esperit dau programa es estat l’actor Bruno Oro que lo quitèt pasmens dempuòi quauques annadas. Saupèt fargar un personatge inspirat per Artur Mas, qu’es de s’escacalassar, lo podètz veire aquí per exemple au moment de la passacion de poder entre Mas e Puigdemont.
 

 
Mas i a tanben, solide, Agnès Busquets en Soraya Sáenz de Santamaría o en Ada Colau, de s’escanar de rire o encara Lara Díez amb son personatge d’Inès Arrimadas subrepreciosa o amb una Anna Gabriel mai veraia que natura. Sens parlar d’Ivan Labanda en Gabriel Rufian twittejaire narcissic, Toni Albà dins lo ròtle d’un Rei Juan Carlos iperactiu sexuau e plan d’autres que pòde pas totes los citar dins una sola frasa.
 

 
Darrièra mençon, ça que la, a Marc Rodriguez, que me faguèt crebar de rire quora se joguèt a el solet totes los candidats dau concors d’Els 4 del Mount Rushmore català, amb notadament una Ermessenda de Carcassona antologica.
 

 
Amai, i a quauques sketches que figuran dins mon panteon umoristic personau, au costat de grandas reüssidas dels Monthy Python, dels Inconnus o dels Nuls (e i aponde lo Porta dos Fundos brasilièr) e que pòde pas mancar de mençonar aquí, tant los pòde agachar e tornar agachar sensa me’n alassar.
 
Per exemple aquel amb Bruno Oro e Queco Novell parodiant l’emission politica espanhòla “conservatritz” (es un eufemisme) El Gato al Agua qu’an situat quauques jorns abans lo Levantamiento dau 17 de julhet de 1936. La parodia d’Eduardo García Serrano, aquel Eric Zemmour espanhòl susant l’òdi e lo ranci, per Bruno Oro, s’ameritariá ben un oscar.
 

 
E solide, la version poloniesca de l’entrevista de José Maria Aznar per Bertín Osborne, jogada per David Marcé e Pep Plaza, parodia dau programa Mi casa es la tuya: aquò’s un tròç antologic que vos aconselhe se lo conoissètz pas. Raive qu’un jorn siam capables de rire de nòu dins l’Exagòn amb tanta contundència d’un Sarkozy o d’un Macron, saique antau l’actualitat jupiteriana seriá un pauc mens celestiala...
 

 
Entre totes aqueles actors de qualitat e emissions d’engenh, aprèp Bruno Oro, vòle saludar lo Queco Novell, que ten quicòm de particular e qu’admire fòrça tanben, per amor qu’es un actor capable d’una virtuositat estabosissenta dins las interpretacions e las composicions dels personatges. Me rapele lo tust quora ai passat quauques setmanas abans d’encapar qu’èra el que jogava a l’encòp (e quant simbòl qu’èra, aquò!) Rajoy e Puigdemont, atanben dins los moments de mai granda tension politica. Avètz aquí una esmoventa Carta per la llibertat qu’escriguèt recentament a Carles Puigdemont ont explica la dificulat de trobar lo rire dins una actualitat politica catalan ben trebolada.
 
Mas ont lo talent artistic de Queco Novell s’exprimèt mai fòrt a mon vejaire, es sensa dobte dins la represa de l’espetacle dau genialissim Pepe Rubianes, Rubianes solamente au moment de la reeleccion tan polemica de Rajoy en 2016, amb un Mariano Solamente vertadièrament antologic.
 

 

 
Enfin, es verai que soi dintrat dins lo Polònia a aquel moment de fòrta intensitat politica catalana, e cau dire que, certanament coma mai d’un espectador, aumens segon çò dison los experts que parlan dins aquel documentari basc a l’entorn de l’emission, son intelligéncia satirica me donèt un lum particular per tau de m’encaminar dins lo bosc de l’actualitat espanhòla e dels enjuòcs politics que se i amagavan.
 

 
Los moments cultes mancan pas, e an mostrat, retrospectivament, quant los escenaristas dau programa, son estats clarvesents dins l’interpretacion imediata dels faches e dels eveniments politics, sens jamai càser dins un “partidisme” quan que siá, ni dins un apolitisme ipocrit, tanpauc dins una complasença per sos compatriòtas, çò qu’es estat reconegut per totes e qu’es una de las rasons dau succès legitim e dau respièch que gausís lo programa dins totes los mitans: o podètz verificar dins aquel documentari el meteis satiric, Desmuntant Polònia.
 

 
L’interès màger d’una tala emission, coma va explicavan dins aquel documentari, non es pas solament de donar un lum interpretatiu per que los espectadors que vivon dins lo fuòc de l’actualitat e la menaça permanenta dels manipòlis, posquèssen s’orientar politicament, mas de permetre a cadun de rire de se meteis, de la grandesa dels discors a mai de la petitesa dau juòc politic. L’autoderision coma filosofia prumièra, qué! E tanben, e s’i trompan pas, mòstra ben, l’existéncia e lo succès dau Polònia, l’importància dau fach politic dins la vida quotidiana catalana, pr’amor qu’aquela emission segur qu’ajuda a reconóisser lo seriós dau politic a travèrs la manca de seriós de sos representants, caricaturats sensa pietat dins sa feblesa, sa mediocritat mas atanben, dins sa simpla – e pas sempre modèsta, umanitat.
 
Aquò’s lo grand meriti dau Polònia que per ieu lo situa a un nivèu que passa de luònh l’enjuòc locau de la politica espanhòla, de jamai tombar dins una complasença quanta que siá amb cap ni un òme politic, sensa jamai tombar tanpauc dins una critica vulgara e sensa finesa que nos fariá pèrdre de vista lo seriós e l’interès dels enjuòcs que i son tractats.
 
Dau mieu ponch de vista, que manque de conoissença per lo comparar amb d’autras emissions satiricas, se plaça lo Polònia a egalitat, veire plan mai en dessús, dels Guignols de l’info de la melhora epòca de Canal plus, jos l’èra Chirac (1995-2007) e dempuòi que l’ai descobèrt, Polònia es estat per ieu cada setmana lo dijòus de ser a 22 oras, un moment de granda respiracion democratica, maugrat que los subjèctes tractats sián pas los de mon país.
 
E ara es l’escasença de dire quant nos manca uòi en França una emission de tanta finesa e de tanta qualitat, quand vesèm d’un caire la mena d’impunitat e l’arrogància amb la quala nòstres representants s’exprimisson liurament cada jorn au fenestron e d’autre caire l’impoténcia e la servitud mediatica, en defòra de las rets socialas benlèu, que nos tira lo plaser e lo drech de rire d’eles bravament coma se lo meritarián.
 
Enfin, me sembla evident que la maduresa democratica d’un país se mesura au gra de satira que pòt suportar dins los medias publics e de granda difusion. Se cau rapelar que la republica francesa uòi, tota plena d’orguòlh e d’autosatisfaccion de sas “valors”, es pas que 39e mondiala en matèria de libertat de la premsa, segon l’associacion Reporters sens frontièras?
 
E diriái quitament per acabar qu’aquel rire es una de las condicions dau buf democratic d’un país e sovetariái que i aguèsse cada setmana, un rire coma lo que los dau Polònia sabon faire nàisser, un rire politic, en cò nòstre, per tornar menar sus tèrra, amb un tau rire finòt e exigent a l’encòp, la falsa grandor jupiteriana d’aqueles que, coma ditz la citacion faussament atribuida a La Boëcia (e qu’es pasmens justa), “son grands per que sèm de genolhons.”
 
Alara, visca Catalonha...
i Polònia més!
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

29 de junh 02.10h

#3 E mon cuol es de pol ... o nia ???


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

28 de junh 11.01h

Visca Jornalet... i Matiàs Gibèrt més!


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

28 de junh 02.55h

Haha qu'éy estranh de béz' ûn coumentari nourmalizatour counspuat ací. Hens la tuta de " l'occitan larg" que m'awrí pensat troubar quawques dits pouç berts.

Matias ne te'n sapis pas trop maw aqueras courrecioûns que permetenn d'espandir tabé l'emplec de las toûas fawtes


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

27 de junh 18.07h

#3 "nos manca uòi en França": non, dins la Republica Occitana Liura e Armoniosa de Paratge e Convivéncia



Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

27 de junh 15.09h

#3 Vòstra sorga per aquelas correcions? Mercé.


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

27 de junh 14.44h

#4
Tè, justament, "El Gran Dictat", que nos poiriá inspirar, a nosautres occitan, baste que trobem qualqu'un amb tant de pel sul cap e tan grandas clucas sul nas per le presentar! E trobar gents capables de letrejar en occitan...


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

27 de junh 13.41h

#1 TV3 es acostumada a l'excelléncia. Me remembri del "Gran Dictat" de l'òscar Dalmau e d'afars exteriors" d'en Miquel Calçada, que benlèu la tv catalana poiriá reviscolar .
Quina diferéncia de qualitat ambe la tv franchimanda !


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

27 de junh 12.12h

Lo contengut d'aqueste comentari es ocult perque es estat considerat inadeqüat pels legeires de Jornalet
Mostra'l


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 22
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

27 de junh 10.10h

"Son grands perqué sèm de genolhós !". Aquela, m'agrada !…


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

27 de junh 08.53h

E ben, fa plaser d'èstre pas solet!
Una brava capelada a Polònia e les sieus actors e, mès generalament, a TV3 qu'ofrís, dins un contèxt complicat (e amb las atacas que patís) unis programas de qualitat dins una lenga que, malgrat tot, es tanben la nòstra.
Ajustem-i que l'ofèrta televisuala en catalan es mès rica (que i a televisions localas mas tanben una television a las Ilhas balearas) e que ven de s'espandir amb la dubertura recenta de À punt, a Valéncia. Un autre mond… Mas un ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 17   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Matiàs Gibèrt

Matiàs Gibèrt logo rss

Professor de filosofia (Carcassona), cercaire doctorant a l'Universitat de Tolosa-Joan Jaurés

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

gibèrt   nihilisme  

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions