CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 12 de decembre

Matiàs Gibèrt

Dimècres, 16.10.2019 03h00

Un acte vergonhós


Comentaris 2 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (30 vòtes)
carregant En cargament


Los curds avián establit en Rojava un nòu sistèma sense racisme, amb l’inclusion de las minoritats e l’egalitat per bastir una region segura per totes. Las istòrias de las milicianas curdas a inspirat fòrça movements feministas
© @Dashni_Morad

La mòrt violenta de la reponsabla politica democrata Hervin Helef (Xelef o Khalaf) es un fach inacceptable, intolerable, “un acte vergonhós” coma o disía Mustafa Kemal Atatürk per qualificar lo genocidi armèni en 1919

Als Curds, pasmens, los occidentals avián atanben promés la creacion d’un estat, promessa que rompèron puòi Franceses e Angleses amb los acòrds secrets de Sykes-Picot




Etiquetas
gibèrt, rojava

L’an tornat a faire? Dempuòi la retirada de l’armada estatsunenca dau territòri dau Rojava, sus la decision arbitrària e quitament injustificabla geopoliticament de Trump, un dels darrièrs reduches de resisténcia politica e d’experimentacion sociala dins lo mond es estat brutalament chaplat per las fòrças turcas d’Erdoğan. Lo projècte dau poder turc seriá, çò sembla, de “netejar” la zòna frontalièra entre Siria e Turquia, ont vivon Curds, Arabis e Ieziditas, per i desplaçar los tres millions de refugiats sirians, qu’utilizan coma escut uman o coma moneda d’escambi, per dire que los estats europèus intervengan pas dins aquel afaire, espaurugats per una èrsa possibla de tres millions d’èstres umans dins lo besonh, l’ipocrita Euròpa de las milas vergonhas laissa la via obèrta au funèste projècte dels neo-otomans e de sos pichòts sòmis de grandeur nacionala.
 
La tactica turca dau “desplaçament” de populacion es plan coneguda. Es justament aquel tèrme que fai servir lo discors oficiau per descriure lo genocidi armèni de 1915, puòi armèni e curd a partir de 1916. Serián estats “desplaçats” e alara pecaire, dins lo patiment de la guèrra mondiala, serián estats victimas, demèst d’autres, solide, de sas orrors. Òr, dempuòi los estudis istorics de Taner Akçam, istorian exilat en Alemanha, autor d’un valent trabalh de recèrca sul genocidi e la responsabilitat turca, la volontat genocidari e per tant, la culpabilitat dels membres dau Comitat Union e Progrès, e tot particularament de Talaat Pasha, es inequivòca, a la lectura dau libre e mai dels arquius otomans de que Akçam ne baila la revirada e lo comentari. Se tracta ben d’un genocidi, vougut, perpensat, conduch amb precision e calcul politic, per rendre impossibla tota reivindicacion territòriala armènia e curda segon los critèris de Wilson au moment dau Tractat de Sèvres en 1920. Als Curds, pasmens, los occidentals avián atanben promés la creacion d’un estat, promessa que rompèron puòi Franceses e Angleses amb los acòrds secrets de Sykes-Picot. Passe, pendent lo genocidi, sus las practicas d’espoliacion de las riquesas armènias per dire de fargar una fòrta borgesia de soca turca (quasi inexistenta fins qu’alara), lo projècte d’installacion sus las tèrras armènias dels Turcs refugiats desempuòi la pèrda dels territòris otomans dins los Balkans au sègle XIXe, e enfin sul sòmi pus generau d’expansion panturca e toranista que l’Armènia istorica (mitat èst d’Anatòlia e Armènia del Caucàs) geinava coma una pèira sul camin. Los “Joves Turcs” aprofiechèron dau caòs europenc e de la certitud de que lo militarisme alemand, per amor qu’Enver Pasha aviá fach un part de sa carrièira en Alemanha, bailariá una superioritat indiscutibla a Alemanha, per començar la bochariá en 1915, ont tuèron en quauques annadas, jol pretèxte de los “desplaçar” cap au desèrt sirian, la mitat de la populacion armènia de l’Empèri, es a dire, a pauc près 1 million de personas.
 
Levat lo marrit calcul d’alianças, degut a l’obstinacion germanica e irracionala d’Enver Pasha, lo genocidi armèni se compren plan dins la seguida dels “chaples hamidencs” (1896) menats pel Sultan Abdülhamid II a la fin dau sègle XX, que lo jove deputat de Tarn, Joan Jaurés, denonciava valentament au parlament de la Republica Francesa. E uòi? Los Armènis desapareguèron de la màger part de son espaci istoric, s’esparpalhèron dins lo mond entièr, e sobrevisquèron gràcias als interèsses russes, que dempuòi l’arribada au poder de l’imperatritz Catarina II a la fin del sègle XVIII, cobejavan d’un latz un accès a la mar Negra, d’ont l’importància de la conquèsta de la Crimèa otomana per eles (coma se vei uòi encara) e d’autre latz de destroçar la Sublima Pòrta per tau de faire d’Istanbul la capitala d’una nòva Constantinòple imperiala - lo felen de Catarina s’apelava Constantin - , jòia de la Santa Russia que l’ideologia oficiala considerava coma l’eiretièra de Bizanci, pr’aquò, per calcul politic o lagui d’umanitat, los Russes, permetèron als Armènis de se fargar en 1920 un estat-refugi, la Primièra Republica d’Armènia, dins las rudas montanhas dau Caucàs ont vivon encara.
 
Ara, après l’entrada de l’armada turca dins aquesta guèrra mondiala que dura ja dempuòi mai de 5 ans, e lo nòu chaple dels Curds qu’es a mand de se passar jos nòstre nas, d’unas voses que i a an denonciat çò que s’aparenta a una volontat genocidària de la part, un sègle puòi, d’un poder turc de que los sòmis d’expansion e la violéncia nacionalista fan pas cap de mistèri. En mai d’aquò, la mòrt violenta de la reponsabla politica democrata Hervin Helef (Xelef o Khalaf) es un fach inacceptable, intolerable, “un acte vergonhós” coma o disía Mustafa Kemal Atatürk per qualificar lo genocidi armèni en 1919, una mòrt que solha las mans dau president turc, las d’aquel dels Estats Units e mai tanben las de totes sos aliats, de totes los qu’an daissat qu’un tau crime se compliguèsse. Nos recòrda quant la real politik dels estats de volontat egemonica implica la possibilitat d’actes insuportables, de crimes òrres e d’atrocitats desesperantas qu’insultan tota l’umanitat, crimes de que la passivitat e lo cegament volontari dels poders europèus los fai venir d’autant mai complicis.
 
 
 
abonar los amics de Jornalet



 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

16 d'octòbre 08.02h

Per info
https://sapiencia.eu/armenia-istorica/


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Perfil

Matiàs Gibèrt

Matiàs Gibèrt logo rss

Professor de filosofia (Carcassona), cercaire doctorant a l'Universitat de Tolosa-Joan Jaurés

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions