CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 8 de decembre

Matieu Castel

Dijòus, 4.9.2014 03h00

Espectaclosa descubèrta scientifica


Comentaris 5 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (26 vòtes)
carregant En cargament


La qualitat de nòstra premsa quotidiana regionala manca jamai de m’estabosir totjorn que mai. Un article de La Provence pareissut en linha lo 17 de julhet nos apren donc que, probable, sus la famosa Canebiera marselhesa, l’atrobaviam de plantacions de canebe, fins a la perfin de l’edat mejana.
 
Aquela descuberta espectaclosa seriá deguda a un estudi menimós d’una còla de cercaires dau Centre Nacionau de Recèrca Scientifica (CNRS) que prenguèron lo temps d’analizar lei sobras de pollèn que capián dins d’insèctas fossilizats sus lo sit.
 
Ailadonc, encuei, en 2014 a Marselha, per comprene la significacion dau mòt “Canebière”, fau rampelar tota una batariá de cercaires paleoentomologistas per posquer reconstituir l’origina dau nom dei luecs.
 
Remirable. Evidentament, lo jornalista prenguèt pas lo temps de durbir lo mendre diccionari de lenga occitana per assajar de veire se lo mot  “canebière “ porriá pas se religar a una realitat dins aquesta lenga (coma s’aquela lenga existissiá ! Siguem seriós!).
 
Auriá pougut tanben anar vesitar la pagina wikipèdia (en francés) sus lo subjècte, que li auriá bessai espranhat de temps, e mai se se ditz que se fau totjorn marfisar d’aquel enciclopèdia que vulgariza de tròp e qu’a pas lo seriós de l’institucion francesa qu’es lo CNRS.
 
Rapòrt ai scientifics que son estudi l’es presentat, es de mal imaginar que sabián pas en fasent aquel estudi çò que significava lo nom Canebiera e l’activitat que se debanava (es lo cas de va dire!) dins aquesto ròdol a n’aqueu temps, franc de pensar que lei burèus dau CNRS son tant ermetics a son environa istorica, sociala e culturala coma l’es la carabeça deis insèctes fossilizats qu’estudièron.
 
Avem pasmens de qu’èstre estrambordats per lei perspectivas qu’aquel estudi duerbe per la recèrca e l’emplec dei scientifics dau CNRS e subretot per lei negrejaires de papafards de nòstra premsa quotidiana regionala que s’amerita pron ben lei doei premierei letras de son acronim. Totei lei fondamentas dei carrieras, quartiers, lotissaments ò ostalàs qu’an de noms un pauc estranhs coma  “Arenc”,  “Les Aygalades”,  “Les Arnavaux”,  “Montolivet”, “Loubière”, “Vaufrèges” (per parlar solament de la toponimia marselhesa) e companhiá se veiràn probable analizats tant menimosament per posquer comprene la significacion d’aquesteis apelacions ocultas.
 
L’article nos apren d’alhors tanben que, gràcias a-n-aquel estudi, l’auriá agut de figuieras dins lo còr de vila de Marselha. Òc! Ren qu’aquò! Nòstre jornalista a pas paur de desplegar de veritats que riscarián de far tremolar lo monde (Que degun li digue pasmens que de figuieras ne l’a encara dins lo còr de vila, sus lo jardin en fàcia de mon ostau per exemple... Bessai que li va deuriáu senhalar a n’aqueu particulier, tant se pòu que siegue un vestigi tanben de l’edat metjana que s’ameritariá un article).
 
Au liegir d’aquel article, doei pensadas me venon. La promiera es aquela dau lassutgi, davans lo nivèu miserable de la premsa quotidiana regionala en França. La seconda es aquela d’una nègra colèra, davans la negacion quasi sistematica de l’existéncia de la lenga occitana, son escafament dramatic, talament que ne’n siam encuei en França a anar cercar d’estudis de paleoentomologistas e afiliats per anar confirmar çò que de generacions de marselhés an totjorn sachut (e que d’unei sabon encara).
 
Vaquí m’onte ne siam dins la França de 2014, un país que se vuejèt talament de son istòria e de sei rasigas que li fau menar d’estudis que còstan segurament quauquei sòus per anar demostrar d’evidéncias que lei lengas que derrabèron en de milions de personas l’aurián porgidas sus lo còp... Mai evidentament, vos respondràn qu’aquestei lengas, s’un còp avián existit, çò que siam luech d’èstre segur, an pas mai d’utilitat per lo monde racionalizat d’encuei, pas manco aquela de far espranhar de temps, de papier e de trabalh en de personas seriosas e qualificadas.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

4 de setembre 15.34h

#2 "Oh ben non alors, moi j'aime pas les câpres dans la tapenade"....


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 de setembre 13.41h

#4
"La wikipèdia francesa se congosta d'aqueleis explicacions farlabicadas."

Corregida : voliáu evidentament dire :

La wikipèdia francesa se congosta d'aqueleis explicacions SERIOSAS.


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 de setembre 13.39h

#2 Coneissent lo seriós dau mond universitari francés, mai que mai en matèria d'etimologia, me pensi que siás un pauc ambiciós. Veuriáu puslèu una explica d'aquela mena :
"A l'origine, la tapenade était consommée rapidement par les prostituées marseillaise entre deux passes, d'où son nom, issu de "tapin", qui s'est par la suite déformé en tapEnade avec le temps*".

#3 Avans que de prepausar aquela ipotèsi completament farlabicada que nos fas, me pensi que nos vendràn prepausar q... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 24   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 de setembre 13.24h

Me dison qu'una còla de cercaires de la seccion cosina del CNRS, ajudats per d'arqueò-gastrològs e lo ganhant del Top Chef de l'an passat vènon enfin de trobar la compausicion originala de çò que dison "alhòli" dempuèi de centenas d'annadas. Aparentament, tenètz-vos plan, seria mai que mai fach amb d'alh e d'òli. Una descobèrta espectaclosa saludada per la comunautat scientifica e lo Gault & Millau amassats.


Valora aquest comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 de setembre 12.49h

Deman, lo CNRS estudiarà l'istòria pregonda de la tapenada, e après d'annadas d'estudis, farà coma conclusion que òc, a l'origina, dins un temps ben luench e mauconegut, lo podetz creire ò non, "il y avait de la câpre dans la tapenade !"


Valora aquest comentari:   votar positiu 13   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Matieu Castel

Matieu Castel logo rss

Matieu Castel, encargat de projècte dins lo lotjament sociau en DREAL, sòci de l'Ostau dau País Marselhés e bracejaire vigorós

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions