Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Marselha, en cu profiechan lei crimis?

Matieu Castel

Matieu Castel

Matieu Castel, encargat de projècte dins lo lotjament sociau en DREAL, sòci de l'Ostau dau País Marselhés e bracejaire vigorós

Mai d’informacions
Despuei quauquei temps, l'actualitat resclantís gaireben cada setmana d'una novèla fuselhada mortala dins la region marselhesa.

Lei crimis semblan pas de se vouguer arrestar e aquela actualitat venguèt quasi un subjècte de galejadas dins França tota a mai d'un simbèu de la perda de controròtle de l'Estat sus la criminalitat marselhesa.

Cada visita de l'ancian ministre de l'Interior èra d'alhors seguida d'un novèu reglament de còmpte, coma se volián lei nervis li far resson en li mostrant son abséncia de poder.

Lo vira-vira dei prefèctes despuei un parèu d'annadas, sota la volontat de l'ex-president-candidat , èra testimòni de la volontat de l'Estat de mostrar que laissava pas lei causas se debanar sensa ren far.
 
D'efiech, qu porriá imaginar de taus eveniments dins de ciutats civilizadas de la França dau sègle XXI? Pasmens, se l'actualitat criminologica marselhesa es ansinta mostrada dau det, es avans tot per posquer far créisser dins l'inconscient collectiu que la politica repressiva dei darriereis annadas menada dins França tota se justifica per protegir, segond lei mòts conjonchs de JM Le Pen e de N. Sarkozy, "les petits, les sans-grades, ceux qui n'ont pas la parole" .
 
Marselha, incurabla despuei la Revolucion Francesa, sierve aquí a demostrar a l'opinion la risca que pòu existir d'aguer de grandei vilas encara popularas dins nòstre pais. Es dins l'eime marselhés que seriá cavilhada aquela tendéncia a la violéncia e lo fach d'insistir sus aquela impossibilitat d'intervenir sierve tanben de ramentar ais autres ciutadans francés que sa situacion es fin finala pas tant marrida.
 
Un biais de confirmar, un pauc mai de doás cent annadas après, lo diagnostic sevèr e definitiu que faguèt lo procònsol revolucionari Fréron, encargat de l'administrança de la ciutat dau temps de la Revolucion Francesa1.
 
D'efiech, l'urgéncia per leis autoritats, e bèu promier lo municipi, es de curar la populaça marselhesa per li metre de gents que sauprián aprofiechar de l'environa paradisiaca dau relarg marselhés (e pagar de talhas!), ja que Marselha es encuei la darriera ciutat granda de la costiera mediterranenca que lo cost de l'imobilier li venguèt pas encara de tròp proïbitiu.
 
Per rassegurar lei personas candidatas a la "transfusion freroniana", la municipalitat entamenèt, renfortida per lei grandeis operacions ja evocadas dins mon article precedent, un netutge progressiu de la ciutat e una policiarisacion de l'espaci public.
 
Ansinta, de grandei cameras se son vengudas tancar au mitan dei quartiers centraus de Marselha (quartiers que pasmens l'aguèt pas de reglaments de còmptes recents). Lo Municipi comencèt tanben de faire barrar lei luecs de vida nocturna que son en fòra dei zònas toristicas, sospichosa qu'es de la populacion que se li rebala e lei companhiás de CRS patrolhejan per carriera per posquer empegar lei veituras mau parquejadas e controrotlar lei personas un pauc tròp bronzejadas de son biais energic (tot en laissant lei trafègs e lo negòci de la dròga contunhar plan-planet dins lei quartiers dau nòrd de la vila sensa jamai li intervenir, a levat quora lo ministre li ven far una operacion mediatica).
 
D'aquesta mediatizacion e de la politica que ne'n sòrte, podem far lo parallèl ambé la situacion en Corsèga, que lei tuariás ailà son mediatizadas e mesas en avans tant parier per assajar de metre un vèu sus leis autrei revendicacions legitimas localas. Un biais de decredibilizar lei defenseires de la nacion còrsa, coma aqueu fenomène de reduccion de la criminalitat marselhesa a l'esséncia de sa populacion que seriá enrasigada dins la violéncia e l'abséncia de respècte de la lei permete encuei de decredibilizar leis actors dau refús de la subrepoliciarisacion de la ciutat focèa.
 
Pasmens, quora viam leis afars que se debanan dins lei corredors dau poder centrau, cu's que non porriá afortir que la vertadiera criminalitat, aquela que fa lo mai de mal ai ciutadans, s'atròba pas dins lei salons parisencs dau Cercle Wagram, dins leis oficinas barbosardas, dins lei ministèris, dins leis avions e lei bagatges diplomatics qu'arriban cada jorn dins la capitala francesa?

Mai d'aquelei criminaus, degun ne'n parla pas jamai dins la premsa, franc d'articles malurosament pas pron liegits dins lo Canard Enchaîné...
 
En laissant lei nervis s'entressaunar, leis autoritats aplican la vièlha règla dei pastres que laissavan lei lops se manjar entre elei. Mèfi pasmens que de còps que l'a, lei lops pòdon trabalhar cotria per se servir dins l'aver...
 


_______
1"Je crois que Marseille est incurable à jamais, à moins d’une déportation massive de tous les habitants et d’une transfusion d’hommes du nord"

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Mahmut
2.

Polida opinion :) laissatz Marselha en patz ..

  • 4
  • 0
Faidit Comuns
1.

Una polida cronica, fòrça ben entresenhada e redigida.

  • 5
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article