Coma la majoritat estatala eslovaca, los ongreses eslovacs son tanben los abitants autoctòns d’Eslovaquia ja qu’aquela region abans fasiá partida del multietnic Reialme d’Ongria durant mai de nou cents ans. A la diferéncia dels croats, sèrbes, rutèns o romaneses, sonque doas etnias se trobavan entièrament dins aquel reialme, sens téner un autre estat, comtat o territòri etnic en defòra de son encastre:  los quites ongreses e los eslovacs. Lo destin d’aqueles pobles es fòrça mai comun que çò que las gents dels dos costats a costuma d’admetre a l’ora d’ara.
 
Es mai que millenària la preséncia ongresa sul territòri eslovac actual. La migracion per las estepas de l’Euròpa orientala menèron las tribus dels ancians magiars fins a las planas de Panònia, al mièg de l’Arc Carpatic a la fin del sègle IX. La division intèrna entre los eslaus locals causèt als sègles X-XI la creacion d’una egemonia politica ongresa, gràcias al fondador de la primièra dinastia reiala ongresa, los Arpads. Lo territòri de l’actuala Eslovaquia foguèt una zòna de truc entre lo nòu reialme d’Ongria e los comtats e futurs reialmes de Polonha e Ongria. Las tribus ongresas ocupèron subretot los estenduts territòris de  Puszta, la granda planura que s’espandís entre Danubi e lo flume Tisza, absorbissent la populacion dels eslaus panonics que formavan lo continuum entre lo Mond eslau meridional e la rèsta del continuum eslau. Paradoxalament, la futura nacion eslovaca poguèt nàisser just gràcias a l’arribada dels ongreses. Malgrat qu’apertenguèsson al reialme ongrés, la majoritat dels territòris carpatics servèron lor caractèr eslau, enfortit tanben gràcias a las ondadas migratòrias dels gorals de Polonha o dels rutèns de l’Ucraïna actuala. Totas les etnias del Reialme d’Ongria vivián dins una relativa sintonia que donava pas gaire d’importància a l’origina etnica. Ansin doncas los ancians eslovacs s’identificavan sovent amb los ongreses, en referéncia al Felvidek, un concèpte ongrés qu’indica las Tèrras Superioras, las tèrras del nòrd.
 
L’invasion turca dels Balcans transformèt lo Reialme d’Ongria en un bloquièr de la crestiantat europèa. Amb la desfacha a Mohacs e la mòrt del rei IId, lo reialme foguèt devesit en tres partidas: la qu’aqueriguèron los Absborgs per d’acòrdis de succession, la qu’èra jol contraròtle dels turcs e Transilvània, vassalizada durant de decennis pels otomans. La partida majoritàriament eslovacofòna aperteniá al clan dels austriacs. L’evacuacion de las principalas institucions catolicas dempuèi Esztergom a las vilas actualas de Trnava  (Nagyszombat) e Bratislava  (Poszony Pressburg,) causèron lo fach que los principals centres intellectuals d’Ongria se situèron en territòri eslovacofòn. Per tant, i a pas res de susprenent que lo reviscolament nacional eslovac sortiguèsse al sègle XVIII dels prèires catolics  d’aquelas localitats. Quand ja s’acabava lo perilh otoman dirècte e progressava la reconquèsta dels Balcans. La noblesa locala eslovaca èra majoritàriament magiarizada e èra pas una font de ressorsas economicas substanciala per lo movement eslovac, amb paucas excepcions, com la de l’oncle del quite Lajos Kossuth, considerat coma lo creator de la nacion ongresa modèrna.
 
Lo nacionalisme ongrés apareguèt pas amb plena fòrca abans los ans trenta del sègle XIX, quand la lenga magiara començava d’èsser introducha coma lenga oficiala d’Ongria, qu’a aquel moment fasiá ja partida de l’empèri austriac. Amb la creacion d’una monarquia dualista, l’austroongresa en 1867, los principals politics ongreses seguiguèron la linha de la creacion d’una nacion politica unica ongresa, çò que supausava un perjudici clar per los eslovacs qu’avián pas cap d’universitat, ni la reconeissença oficiala de lor qualitat de nacion. A la diferéncia dels croats, dispausavan pas d’un territòri singular dins lo sistèma de l’estat de la Corona de Sant Estève, ni dispausavan tampauc de comtats independents, coma  l’autra etnia importanta dins lo reialme, los romaneses amb lors Moldàvia e Valàquia.
 
Mai de mila ans de convivéncia, majoritàriament pacifica, s’acabèron en 1918 amb la fin de la Primièra Guèrra Mondiala e la creacion de l’Estat Checoslovac. Amb l’aparicion d’una nòva entitat sus la mapa mondiala, la nacion eslovaca poguèt crear sas estructuras culturalas gaireben a partir de zèro. Los ongreses èran sobde una minoritat dins çò qu’èra pauc de temps abans lor estat. Los tractats de Trianon de 1920 que confirmèron la division de l’ancian Reialme d’Ongria son vistes fins ara coma un jorn de desfacha nacionala.