CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 7 de decembre

Mireia Boya Busquet

Divendres, 19.6.2015 03h00

Enten, enten, er acordeon...


Comentaris 2 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (4 vòtes)
carregant En cargament


Eth ser de Sant Joan ei un ser magic. Tostemp n’a estat, tostemp en serà.
 
Ariuan ère un ser en qu’era gent, de cap ara maitiada, se lheuaue d’ora e se’n anaue entàs prats banhadi pera rosada a caminar descauça e despolhada. Auien era credença qu’er aigua dera rosada deth maitin de Sant Joan ère miracolosa, que protegie deth mau tota era annada. Aquiu cuelhien flors e huelhes d’arbes, e ne hègen ramets que dempús penjauen a secar enes cases, darrèr des pòrtes, pròp des hièstres, donques se consideraue qu’auien propietats magiques e protegien ara casa e as persones de toti es maus que podessen auer ath long der an.
 
Aué, en Aran, sonque es pòbles de Les e d’Arties consèrven era tradicion dera crema deth Haro (eth Taro en Arties). Dues hèstes deth Pirenèu que sagen d’artenher era declaracion de patrimòni immateriau dera umanitat per part dera UNESCO, en ua candidatura que juenh d’autes hèstes semblables d’Occitània, Catalonha, Aragon e Andorra.
 
Eth Haro de Les que se creme des de temps immemoriaus. Disparièrs antropològs l’an documentat coma un rituau d’origen preroman, damb arraïcs celtes. Un rebrembe des antigues tradicions de fertilitat e proteccion restacades damb eth solstici d’estiu. De hèt, qu’ei ua barreja entre er arbre de mai, un rituau de fertilitat, fecunditat e joenessa que trobam per tota Euròpa, e es huecs de Sant Joan, un aute rituau a on eth huec a propietats purificadores, profilactiques e magiques. Damb era cristianitzacion, ath torn dera Nauta Edat Mieja (sègles VIII-X) en Aran, ei quan aguesta antiga tradicion preromana s’assimile a Sant Joan.
 
Eth Haro ei donques ua varietat des huecs de Sant Joan qu’en molti lòcs deth Pirenèu, e tanben mès enlà, se celèbren era net deth 23 de junh, en tot mercar eth solstici d’estiu. Era hèsta separaue tanben dus moments der an en temps en qu’era societat aranesa viuie dera pagesia. En primauèra es trabalhs en pòble, a partir deth ser de Sant Joan era activitat se’n anaue entàs peisheus de montanha. Eth bestiar qu’i pujaue era vigília de Sant Joan e non tornaue enquià Sant Miquèu, en temps des hèires. Era Hèsta ena plaça ère donques tanben un cambi important ena vida vidanta des nòsti pairs-sénhers.
 
Ei important remercar qu’era forma deth nòste Haro e es caracteristiques dera celebracion son especifiques de Comenge e de Cosserans, en tot coincidir damb eth territòri des antigues civitas Convenarum e civitas Consoranorum. Trobam disparièrs lòcs a on eth Haro, eth Har, eth Taro, ei un arbre plantat ath costat dera gléisa o dehòra deth pòble. Era nòsta Hèsta ei deth Pirenèu, òc, mès damb ua fòrta occitanitat que cau reconeisher e potenciar. Ei a díder, la celebram coma la celebram per’mor qu’èm occitans.
 
En Aran era tradicion ei documentada dempús deth sègle XVII enes pòbles de Salardú, Tredòs e Gessa, e un costum generau en tota era Val documentat dempús dera fin deth sègle XVIII, damb, per exemple, es escrits deth viatgèr Francisco de Zamora. Mès tard, ja en plen sègle XIX, son sustot Mossen Condò e Juli Soler e Santaló es qu’hèn es milhors descripcions dera tradicion.
 
Aqueth tronc d’auet qu’ara mesure ua dotzena de mètres non tostemps a estat atau. I a ua transformacion evidenta dera sua pròpia forma. Trobam fotografies de començaments deth segle XX a on ère més petit e grossòt, damb ua forma més semblanta a çò qu’ei aué eth Taro d’Arties.
 
En Les era crema deth Haro que coincidís damb era Hèsta Major. Sant Joan, eth nòste patron, que ges dera gléisa a esquies des fradins deth pòble, que le pòrten enquiara plaça e le hèn a dar un torn. Un cop eth capelhan le benedís, “eth Haro qu’ei alugat, Sant Joan, Sant Joan, que n’ei tornat”, çò ditz era cançon. Eth huec pren era plaça deth pòble e era emocion e eth rebrembe pes que non i son es nòsti còrs.
 
Es halhes que s’aluguen e s’hen a virar eth madeish ser son peles de ceridèr, que se meten en un hiu-hèr de mens d’un mètre. N’i a ath torn de 20-25, segons qui la cremarà, s’ei mès joen o mès veteran serà mès grana o mès petita era halha. Eth huec des halhes, coma eth deth Haro, servís entà purificar eth pòble de maus esperits, per’mor d’aquerò antigaments s’hègen a córrer per toti es carrèrs deth pòble e non sonque ena plaça. En Les en tota Savièla, en Bossòst per tot eth Grauèr, en Bausen en Coret, en Vielha eth Taro e es halhes èren ena carretèra de Betren e es de Salardú e Tredòs qu’anauen d’un poblè enquiar aute. Ara es halhes qu’i son embarrades.
 
Un còp cremat, es rèstes deth Haro les metien en quèta, les subastauen. Era gent se’n emportaue tròci tà casa o tàs camps. Se les plantauen enes camps era cuelheta serie donc més grana, en casa les sauvauen per’mor que protegie des tempèstes, des tronades e sustot des bruishes. Se consideraue alavetz qu’es vertuts deth Haro sauvat en casa evitaue qu’es maus esperits i entressen. Jo encara en vau a cercar un shinhau cada an e les saui en ua caishòta.
 
Eth Haro aué qu’ei plantat eth dia de Sant Pere, mès antigaments que demoraue ena plaça de Sant Joan a Sant Joan. Eth tronc le talhaue eth darrèr maridat der an. Auie eth permís aqueth dia d’arremassar toti es bòs e es vaques deth pòble tà pujar tara montanha e baishar eth Haro. Un còp quilhat ena plaça qu’ère eth torn dera cerimònia de coronament, damb eth ram, era crotz e es garlandes qu’es darrèrs maridats i portauen entà demanar proteccion e fertilitat. En Canejan era cerimònia ère cantada e l’amiauen tres gojates e un coplan.
 
E ei qu’enes ans 60 era Hèsta de Les patic ua reellaboracion, ua folkloritzacion qu’a conformat era Hèsta actuau, sense eth balh de plaça (se’n anèc tar envelat que se plaçaue enes frares, en carrèr d’Es Banhs) e damb era incorporacion des dances barades peth grop Es Corbilhuèrs e recuperades damb eth prigond trabalh des qu’alavetz formauen part dera “seccion femenina de coros y danzas”. Eth vin caud que se servís ena plaça, per exemple, ei ua tradicion d’iuèrn. En Les se’n auferie tostemps as qu’anauen tara subasta deth taure deth pòble. Era còca, en cambi, òc que n’ei de Sant Joan, mès non se repartie ena plaça senon eth maitin dera Hèsta Major. Era tradicion mercaue qu’es coplans passèssen per totes es cases damb ua plata, ua poma e monedes encastades en tot demanar-ne as vesins. E alavetz qu’i auie eth balh de tarde damb es aubades.
 
En tot cas, es hèstes càmbien e s’adapten as naui tempsi, mès qu’ei important coneisher era tradicion, respectar-la e transmeter-la, sonque atau podem estimar-la, viuer-la e sentir-la coma ua part prigonda dera nòsta identitat collectiua.
 
Era net de Sant Joan ètz toti e totes convidadi a vier tara plaça de Les.
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

20 de junh 12.59h

Beròi article, mercés.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

19 de junh 06.05h

Bon article e ben documentat. Bon dia deth Haro.
Les tostemp ben quilhat.


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Mireia Boya Busquet

Mireia Boya Busquet logo rss

Èx-deputada dera CUP en Parlament de Catalonha. Consultora environamentau e professora associada ena Universitat Pompeu Fabra.

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions