Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Cronica d’ua decision

Mireia Boya Busquet

Mireia Boya Busquet

Èx-deputada dera CUP en Parlament de Catalonha. Consultora environamentau e professora associada ena Universitat Pompeu Fabra.

Mai d’informacions
Tot just hè ua semana, dissabte tà meddia, me prenia er aperitiu damb uns amics en barri de Gràcia de Barcelona. Bièra, trufòtes e olivòtes en tot parlar dera vida e dera actualitat. Era politica tostemps ges enes nòstes converses. Diguíem qu’era majoritat de catalans auien dat per perdut er acòrd entre Amassa per Òc e era CUP. Ère er ahèr de convèrsa en totes es taules deth bar pensi. Decepcion generalizada. Com afrontar ues naues eleccions? Anarie era gent a votar dempús deth descoratjament? Era CUP ère mòrta? En seguida comencè a arrecéber messatges en telefòn: semble que i a acòrd. Semble qu’an pactat, ne Mas ne març. Semble que eth President hè un pas tath costat. Non pòt pas èster, ei incresible!
 
Ua pensada e ua frisson entre era jòia e un auta tornada de bières. Era pensada: era Republica de Catalonha e Aran va entà deuant. I a partida, i a futur. Era frisson: dempús dera renóncia de Ramon Usall, numero 1 per Lhèida ena lista dera CUP, me tòque a jo. Eth vertigen des granes decisions me huetège era cara ena ora de vrespalhar. Solidaritat d’afectades damb Mireia Vehí, ena madeisha situacion que jo. Londeman maitin eth Conselh Politic dera CUP qu’a de confirmar era nauèra. La confirme. Me tròbi sense auer agut ua menuta entà pensar en Plen d’investidura deth nauèth President. Me tròbi que sense parar e agarrar aire era decison l’auia près en beth moment des darrères 24 ores.
 
I vau sonque per ua arrason: Aran. Mos trobam en un moment istoric en que Catalonha comence a caminar de cap ara sua immortèla (era Republica), auem de besonh un procès constituent qu’a d’èster participatiu e des de baish, des de toti es pòbles e viles dera geografia, entà bastir ua Constitucion de, e entara gent, cau crear es estructures d’Estat que garantiràn era transicion e cau implementar un plan de chòc sociau, urgent e de besonh. Òc, es catalans vòlen, volem, tot açò, mès i a un petit detalh que desbrembam: en territori de Catalonha i a dues realitats nacionaus, era catalana e era occitana, representada per Aran.
 
E alavetz? Pro simple, en procès constituent de cap ara Republica cau garantir qu’Aran aurà ua votz, qu’aurà un procès pròpri e que poirà decidir què vò èster de grana, un còp Catalonha sigue independenta.
 
Fòrces politiques araneses diden qu’Aran ja a parlat e qu’enes eleccions deth 27 de seteme guanhèren es partits unionistes. Ei cèrt, mès era qüestion non a estat era que calie. M’expliqui. S’a demanat as aranesi se vòlen que Catalonha sigue independenta. Çò que non a demanat arrés encara ei, quan Catalonha sigue independenta, que’n serà ben lèu, què vò hèr Aran? Vau tath Parlament entà qu’aguesta qüestion se pòse.
 
E acieu que calerà pensar damb eth cap, analizar es opcions e es modèus, deishar de costat es òdis e es reaccions visceraus, parcar era demagogia e es interessi de partit. Òc o non, coma en Escòcia, perquè Catalonha, a diferéncia der Estat espanhòu, òc que mos deisharà hèr eth desirat referendum en Aran. En parlaram ath long d’aguesti 18 mesi d’acòrd. Voi que me’n parlèsquetz. Cau parlar-ne de forma serena, donques es frairs catalans se mo’n van.
 
Deishi era patz des montanhes araneses e torni tara ciutat entà dar çò de melhor de jo madeisha peth país, pera sua gent. Deishi era casa, eth uart e a ua familha que veirè mens soent, mès qu’estimi, que me compren e que me da supòrt. Deishi amics entà guanhar-ne d’auti, en tot saber que les aurè a toti ath cant. Mès çò que mès m’a güejat deishar ei er Ajuntament de Les, ara que tot just eth nòste projècte començaue a plaçar-se.
 
Corròp neishec tot just hè un an, damb eth desir de dar un aire nau, de cambi, de transparéncia, de joenessa, de naues maneres de hèr, ara politica aranesa. En aguesta formacion politica que decidís per assemblada non creiguem en lideratges, non creiguem en protagonismes, non acceptam era acumulacion de cargues, non volem víuer dera politica perquè la pensam coma un servici temporau, non coma un mestièr.
 
Deishi eth cargue de còsso entà concentrar-me en Parlament de Catalonha, mès sabi qu’era persona que ven darrèr mèn ac harà encara melhor, donques ei d’aqueres qu’ac dan tot e mès pera sua gent. Aurà tot eth mèn supòrt, donques contunharé damb trabalhs d’assessorament ath grop municipau. Imma, valenta, a per totes, ei eth tòn moment e sabi que vas a hèr que sigue eth moment deth cambi e deth desvelhar deth nòste pòble.
 
E entà tot açò, occitans, aranesi, jo personauments, aurè de besonh tota era intelligéncia, aurè de besonh tot er estrambòrd, aurè de besonh tota era fòrça. Pera Republica de Catalonha e Aran, per Occitània liura, pera libertat de toti es pòbles.






 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Arri, ja !
2.

Vos soate plen de vam e d'estrambòrd sus aqueu chamin. Arri ! Au plaser de vos rescontrar un jorn o l'autre.

  • 3
  • 0
Artur Quintana i Font Speyer (RFAlemanha)
1.

Que vos serà pas facil, amb tants 'arrimats' coma avetz en Aran. Coratge!, pasmens.

  • 3
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article