CAPÇALERA: IEA-AALO
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 24 de junh

Mireia Boya Busquet

Dijòus, 1.9.2016 03h00

Pèrder un linçò en cada bugada


Comentaris 7 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (11 vòtes)
carregant En cargament


Er estiu ei era sason des hèstes majors e des actes e concèrts en carrèr. Tara gent de montanha, eth bon temps e eth solei ludent son hònt de vida, e gessem, e baram, e hestejam e revendicam es nòstes tradicions.
 
Eth darrèr dimenge de junhsega, com cada an, en Aran auem era Corsa Aran per sa Lengua, qu’artenh ja 23 ans e qu’amasse lèu un milenat de persones. Caminam e mos trobam ena plaça dera glèisa de Vielha, a on, despús des parlaments, mos demore un aute concèrt mès deth grop Nadau. Era joenessa beu, bare, saute e cante totes es cançons. Se les sap de còr. Era plaça tremòle e toti auem eth madeish sentiment: èm aranesi, tenguem era lengua, tenguem era clau... un dia ar an aumens.
 
Enguan gessí des deth Baish Aran e vos pogui plan assegurar qu’era lengua occitana s’escote ben pòc en tot caminar. Bona part des marchaires parle castelhan, sustot es mès joeni. Entres ena plaça e çò de madeish: plen de drapèus occitans, toti damb era samarreta que tòque e converses ena lengua minoritzant, exaltacion nacionau ena lengua der imperi. E un an mès me’n torni tà casa preocupada peth futur dera nòsta lengua en carrèr.
 
Era lengua occitana ei oficiau en Catalonha hè ja dètz ans e a ua lei pròpia, pòc desvolopada, tot sigue dit. Se la reconeish coma lengua d’usatge preferenciau entara administracion en Aran. Pensatz qu’ei atau pertot? Non. Molti des nòsti Ajuntaments an trigat un bilingüisme enes comunicacions, a on enterren eth catalan tot sigue dit tanben, an trigat de hèr es programes de hèsta major e es pannèus des hèires en castelhan, en tot renegar dera lengua pròpia. Atau toti ac pòden compréner, ce diden. Era error qu’aucís era lengua ei pensar que non se mos compen, avergonhir-mos de hèr-la a servir, amagar-la.
 
Molti des politics aranesi, des associacions, des entitats publiques, des enterpreses, mos parlen enes hilats sociaus en castelhan. Datz un torn per Facebook o Instagram. Es hestivaus d’estiu apòsten peth country american, pera salsa cubana e peth flamenc. Ath delà des dances tradicionaus araneses, ne ua soleta manifestacion culturala en occitan, se non siguesse per Alidé, que de tant en tant mos hè erosi damb un concèrt ena nòsta lengua.
 
Es amics se mariden e an familha. Es nòms occitans son lègi, ja non les meten, e parlen en castelhan as sòns hilhs e hilhes. E eth 17% des aranesi qu’auem coma lengua mairau era occitana se redusís. Quedam apuprètz uns 1700. E me demani qui, en aguesta agonia lenta, serà eth darrèr moïcan.
 
E ven eth debat d’investidura en Govèrn espanhòu e veigui espaventada eth pacte PP-C’s que vò acabar damb era immersion lingüistica. Òc, se governen aqueri s’acabe er aranés coma lengua principau enes prumèrs ans d’escòla. Ei atau de clar. E pensi enes resultats en Aran des passades eleccions generaus, e pensi en Aran per sa lengua, e non compreni arren. Cantar Montanhes Araneses damb era man en còr e trigar a partits que non respecten ne era lengua ne eth dret ara autodeterminacion. O piri, demanar qu’era Val d’Aran pogue decidir se Catalonha artenh era independéncia e negar aquera madeisha demana ara as catalans en tot votar partits deth regim deth 78. Esquizofrenia nacionau.
 
Enteni er acordion dera lengua que pòc a pòc s’amòrte. Sentisqui era substitucion dera cultura pròpria. Patisqui era manca de politiques d’integracion entàs nauvengudi. Plori en compréner qu’er occitan en Aran non ei de besonh. Arrincaria cada pannèu de hèira, de concèrt, de hèsta major en castelhan. Se siguessa en Conselh Generau non daria subvencions a revistes en d’autes lengües, sajaria qu’era actualitat d’Aran se podèsse liéger en aranés. Sajaria d’assegurar era perviuença de mejans coma Jornalet, tot çò qu’auem es lectors occitanistes.
 
È eth sentiment qu’era Val d’Aran ei perduda, e hesqui ua crida ara responsabilitat pera pervieunça deth nòste tresòr mès gran: era lengua. Sajatz d’anar a dromir cada dia en tot pensar qu’auetz hèt tot çò qu’ei enes vòstes mans entà non deishar-la morir. Sagem entre toti de non pèrder un linçò en cada bugada. Des occitans, mo’n queden massa pòcs.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

2 de setembre 21.54h

Sagi de parlar aranés ath bar " Era Plaça" de Vielha damb eth crambèr :

Dialòg :

_ Porqué hablas " catalan" (sic) i no espanol ?

- Pr'amor que sagi de parlar laguens era lengua deth pais . " No entiendo el castellano". Sò un "cabron" de francés e parlar francés o espanhòu non m'agradi !

Totun, cau dider que de cara a la situacion en Occitània gran, era situcion der occitan en Aran es plan melhor.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

2 de setembre 21.20h

#5 E cossi far per legitimar nòstras reivindicacions legitimas s'avèm pas un part de la societat civila darrèr nosautres?- los decisionaires agachon pas que: "quantes d'electors?" Se'n foton ben plan de Manjacostel a Mureth o de Cairon a-z-Albi...
Es plan l'interés de l'article de Mireia Boya-Busquet, de mostrar qu'emai una reconeissenca oficiala de la lenga e de mejans empachan pas lo processus de minorizacion.
Quand parlavi dels mercats- era pas per dire sonque que calia parlar la len... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

2 de setembre 20.57h

#4;
De segur que cal parlar la lenga tre que possible , dins las carrièras , al mercat, de pertot, mas ambe qual? Quand ensaji de parlar , de dire un o dos mots , ai la sentida de mendicar un signe de reconaissénça ... Una pietat. Es pas de la vergonha . Reverti l'avugle , que trantolèja dins la carrièra , a l'espèra d'un signal d'un OVNI (Occitan Valent Normalament Instintiu) . E ben non. Me tombèt pas jamai l'astrada d'entamenar sul pic una conversa.
La tòca es pas de cercar de p... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

2 de setembre 12.36h

Un brave article! Una trista constatacion! - e los occitanistas d'Occitània tota- avèm pas res a dire, que la situacion es marrida pertot, e nos devèm de saludar los esfòrces dels militants de la Val d'Aran per una reconèissença oficiala de la lenga.
Aquò dich, sus de que nos esclaira la paraula de Mireia Boya Busquet?
Que l'oficialitat de la lenga, la reconeissença institucionala, tanplan coma lo trabalh de promocion culturala de la lenga dins sa dignitat ( accions culturalas, d'a... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

1 de setembre 23.24h

Òc e ieu que me cresiau que la Val d'Aran èra l'isla sauva de la lenga d'Òc , sauva coma lo ròc al mitan de la tempèsta . Alara qu'es en passa de perdre son indentitat. Tristesa, lo malastre grand es lo meteis qu'amenaça nòstra lenga de pertot d'Occitània . Sem venguts al temps de l'uniformitat. e degun non l' aima aquela uniformitat que fa revertar totas les banlegas e totas las ciutats. Benlèu , (dilhèu) nos n' poder servir coma d'una arma vist que la joventut asira l'unif... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

1 de setembre 12.27h

Adieu Mireia,
Es un triste constat, piéger de çò que pensavi ja en veire la dominança de l'espanhòl sus qualques paginas de Facebook de gents aranesas (per astre pas la tia!). Constatèri tanben dempuèi un brave brieu lo passatge a l'espanhòl dins de comunicacions informalas amb las gents que son pas aranesas coma dins los restaurants per exemple, e lo comportament me sembla pro generalizat e mai per de gents plan sensibilizadas a l'occitan... e pensi malastrosament que las abituds ling... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

1 de setembre 11.02h

Bon dia Mireia,

He fet dos nits a Vielha i tres excursions espaterrants pels seus voltants (Tuc de Ratèta-Circ de Colomèrs, Tuc deth Rosari-Lacs de Vacivèr i la Vall de Sant Nicolau) aquest divendres, dissabte i diumenge.

L'aranés i totes les variants gascones són molt boniques. Vaig trobar-me dues persones franceses que em van parlar una mica en gascó.

El que ha passat a la Val d'Aran és fruit de no tenir un estat amb prou mecanismes per a protegir la llengüa i la cultura davant u... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 13   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR

Perfil

Mireia Boya Busquet

Mireia Boya Busquet logo rss

Èx-deputada dera CUP en Parlament de Catalonha. Consultora environamentau e professora associada ena Universitat Pompeu Fabra.

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions