Opinion
Istòria d’òc: las institucions provincialas
Se pòt pas far un panorama general e complèt de las institucions occitanas de l’epòca modèrna en qualques mots. Nos acontentarem de nos interessar, aicí, a las institucions provincialas de las tèrras occitanas dins lo reialme de França, institucion que lor assegurava, malgrat tot, un petit gra d’autonomia.
Los Estats provincials concernissián encara, a la debuta del sègle XVI, Lengadòc, Provença, Dalfinat, Bigòrra, Nebosan (a l’entorn de Sent Gaudenç), Comenge, País de Foish (Bearn es fòra corona de França a l’epòca). Aquestes Estats provincials (o particulars) representavan generalament los tres òrdres dins una amassada que sa principala atribucion èra de votar l’impòst demandat per la monarquia (impòst considerat coma una ajuda excepcionala abans de venir regular: se disiá qu’èra “consentit” per la província al rei). Aquestas prerrogativas, respècte a d’autras províncias, explican que los Estats ajan particularament patit de la centralizacion e de l’absolutisme monarquics que los volguèron destrusir. Coneissèm plan lo cas de Comenge que la desaparicion dels sieus estats se faguèt per etapas, pendent mai d’un sègle, entre 1519 e la creacion definitiva de l’eleccion[1] de Comenge per Loís XIII en 1622:
En cambi, en Provença (1630: revòlta dels Cascavèus) e en Lengadòc (1632), la monarquia arribèt pas, per en causa de doas revòltas, a suprimir los Estats per crear d’eleccions, mas lo ròtle vertadièr dels Estats se redusiguèt fòrça.
A costat dels grands estats coma los de Lengadòc, Provença o Dalfinat, dins los Pirenèus, al sègle XVIII, existissián encara los Estats de Quate Vaths, Nebosan, Foish, Bigòrra, Bearn. Los Estats pirenencs èran plan estacats al principi que lo rei podiá pas levar d’impòst sens lo consentiment dels Estats - es una expression del pactisme - (çò que Loís XIII s’èra engatjat a respectar aprèp l’annexion de Bearn en 1620). I trobam lo sistèma corrent de l’abonament (fixacion prealabla de la soma, repartida puèi entre las comunitats, a partir del cadastre, segon lo sistèma de la talha reala).
Los Estats provincials concernissián encara, a la debuta del sègle XVI, Lengadòc, Provença, Dalfinat, Bigòrra, Nebosan (a l’entorn de Sent Gaudenç), Comenge, País de Foish (Bearn es fòra corona de França a l’epòca). Aquestes Estats provincials (o particulars) representavan generalament los tres òrdres dins una amassada que sa principala atribucion èra de votar l’impòst demandat per la monarquia (impòst considerat coma una ajuda excepcionala abans de venir regular: se disiá qu’èra “consentit” per la província al rei). Aquestas prerrogativas, respècte a d’autras províncias, explican que los Estats ajan particularament patit de la centralizacion e de l’absolutisme monarquics que los volguèron destrusir. Coneissèm plan lo cas de Comenge que la desaparicion dels sieus estats se faguèt per etapas, pendent mai d’un sègle, entre 1519 e la creacion definitiva de l’eleccion[1] de Comenge per Loís XIII en 1622:
1) lo rei Francés Ir crèa los elegits en 1519 mas Comenge crompa los cargues a la monarquia;
2) abril de 1543: segonda creacion d’elegits crompats per la província en 1544-1545;
3) tresena creacion d’elegits en 1553, reemborsats per la província en 1558;
4) quatrena creacion d’elegits en 1582, crompats pels Estats;
5) 1603: nòu edicte, que crèa d’elegits en Comenge, suprimit en 1611 (oposicion fòrta dels Estats de Comenge);
6) edicte de setembre de 1621 que restablís, definitavament aqueste còp, l’eleccion de Comenge.
2) abril de 1543: segonda creacion d’elegits crompats per la província en 1544-1545;
3) tresena creacion d’elegits en 1553, reemborsats per la província en 1558;
4) quatrena creacion d’elegits en 1582, crompats pels Estats;
5) 1603: nòu edicte, que crèa d’elegits en Comenge, suprimit en 1611 (oposicion fòrta dels Estats de Comenge);
6) edicte de setembre de 1621 que restablís, definitavament aqueste còp, l’eleccion de Comenge.
En cambi, en Provença (1630: revòlta dels Cascavèus) e en Lengadòc (1632), la monarquia arribèt pas, per en causa de doas revòltas, a suprimir los Estats per crear d’eleccions, mas lo ròtle vertadièr dels Estats se redusiguèt fòrça.
A costat dels grands estats coma los de Lengadòc, Provença o Dalfinat, dins los Pirenèus, al sègle XVIII, existissián encara los Estats de Quate Vaths, Nebosan, Foish, Bigòrra, Bearn. Los Estats pirenencs èran plan estacats al principi que lo rei podiá pas levar d’impòst sens lo consentiment dels Estats - es una expression del pactisme - (çò que Loís XIII s’èra engatjat a respectar aprèp l’annexion de Bearn en 1620). I trobam lo sistèma corrent de l’abonament (fixacion prealabla de la soma, repartida puèi entre las comunitats, a partir del cadastre, segon lo sistèma de la talha reala).
Las Quate Vaths d’Aura, Nèsta, Manhoac e Varossa. Reünion cada an a Castèth Nau de Manhoac, presidida pel jutge en cap del país e amb participacion de tres sindics generals e dos deputats de Manhoac, dos deputats d’Aura, un deputat de Nèsta e un deputat de Varossa. Son ròtle èra la reparticion dels impòstes mas l’intendent d’Aush, qu’asistissiá a las deliberacions, i aviá una autoritat granda.
Nebosan: enclavat dins l’eleccion de Comenge, a l’entorn de Sent Gaudenç. Los Estats representavan los tres òrdres o braces: clergat (tres abats e sindics del capítol de Sent Gaudenç), noblesa (8 barons, 12 senhors, los capitanis de quatre castèls), tèrç estat (al sieu cap, lo cònsol màger de Sent Gaudenç; cònsols de las vilas e vilatges). Los tres òrdres s’acampavan amassa.
País de Foish: Estats presidits per l’avesque de Pàmias. Amassats cada an, pendent una setmana, representavan los tres òrdres amb 70 nòbles e 120 cònsols de las vilas e vilatges.
Bigòrra: Estats presidits per l’avesque de Tarba, convocats cada an pendent una setmana. Representavan los tres òrdres: clergat (avesque, quatre abats, dos priors, un comandaire de l’òrdre de Malta), noblesa (los 12 barons del país e 70 senhors), 29 deputats del tèrç estat (causits dins las comunitats). L’intendent d’Aush i assitissiá gaireben cada annada.
Bearn: los Estats pirenencs mai importants (per la superficia, la populacion, etc.). Reünion al començament de l’an a Pau, en preséncia, generalament, de l’intendent. Las reünions se fasián en dos “còsses” distints: 1) lo còs grand (avesques de Lescar e d’Auloron, quatre abats, 12 barons e los possessors de las 500 senhorias); absenteïsme elevat. 2) lo tèrç estat que representava las vilas, las vals (Aspa, Aussau, Varetons), las comunautats.
Nebosan: enclavat dins l’eleccion de Comenge, a l’entorn de Sent Gaudenç. Los Estats representavan los tres òrdres o braces: clergat (tres abats e sindics del capítol de Sent Gaudenç), noblesa (8 barons, 12 senhors, los capitanis de quatre castèls), tèrç estat (al sieu cap, lo cònsol màger de Sent Gaudenç; cònsols de las vilas e vilatges). Los tres òrdres s’acampavan amassa.
País de Foish: Estats presidits per l’avesque de Pàmias. Amassats cada an, pendent una setmana, representavan los tres òrdres amb 70 nòbles e 120 cònsols de las vilas e vilatges.
Bigòrra: Estats presidits per l’avesque de Tarba, convocats cada an pendent una setmana. Representavan los tres òrdres: clergat (avesque, quatre abats, dos priors, un comandaire de l’òrdre de Malta), noblesa (los 12 barons del país e 70 senhors), 29 deputats del tèrç estat (causits dins las comunitats). L’intendent d’Aush i assitissiá gaireben cada annada.
Bearn: los Estats pirenencs mai importants (per la superficia, la populacion, etc.). Reünion al començament de l’an a Pau, en preséncia, generalament, de l’intendent. Las reünions se fasián en dos “còsses” distints: 1) lo còs grand (avesques de Lescar e d’Auloron, quatre abats, 12 barons e los possessors de las 500 senhorias); absenteïsme elevat. 2) lo tèrç estat que representava las vilas, las vals (Aspa, Aussau, Varetons), las comunautats.
[1] Una eleccion èra una circonscripcion financièra, dirigida per d’elegits (oficièrs proprietaris de lor cargue) que lor foncion èra de repartir entre las comunautats la talha demandada per la monarquia. Dins una eleccion, la soma a levar èra impausada e brica negociada.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
"los Estats ajan particularament patit de la centralizacion e de l’absolutisme monarquics que los volguèron destrusir"
Ben interessant.
E me fan rire lei mèdias parisencs quora comprenon pas la manca de volentat politica dei francés d'ara.
Fa de sègles que França combate l'iniciativa politica sus lo terren. An recoltat çò que s'es semenat. Lei castas dau poder son totjorn en aut à comandar.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari