Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Çò que mi disia mon paire (IV)

A la debuta que restavem a l'ostal, lo Pijonièr de Breç, i èra pas encar l'aiga correnta. E nos chalia anar quérrer d'aigaors de 20 litres a la fònt de la plaça, una charriera mai auta. Lo sera los mascles anavam pissar sus una reaussa pròcha de l'ostal, e lo matin versavam los berengiers en un prat. 

Quora avio 9 ans, mon fraire s'a fach criar subre perqué èra anat far las crompas e avia crompat una serralha per una pòrta durbenta a drecha en plaça d'una durbenta de l'autre costat. Alora ai mostrat que si polia montar a la reversa e despí es restaa coma aquò.  

Mi soveno pas de çò que mi disia mon paire davans aquel temps. Era un taisaire, mas benlèu solament en francés. Perqué, per exemple, l'ai ausit charrar longtemps en lenga amb un òme de Sant Nectari, en Auvèrnhe. Parlavan en occitan de tecnica agricòla, mi sembla. 

Benlèu aurio poscut apréner mai de cauvas se m'aguèsse poscut parlar en lenga.  Mon paire mostrava lo cubèrt dau '' Partit das Escòlas'', qu'es devengut l'alberja comunala. Lo monde pensava lo ''bastit das escòlas'' mas mon paire disia : lo partit das escòlas, qu'èra logat per pagar l'Institutor. 

Mi disia que los ostals èran cubèrts de teules e las fenieras, sostas e estables èran cubèrts de planchas, de lamèlas (o bardatge) de mèle. Davans, sembla qu'era de cluis (cubèrt de restoble) coma en d'autres luecs de la Gavotina de la Contea.  Mi disia tanben que quora èra jove polia veire una lèbre córrer sus lo Conh, mas qu'èra devengut rare après. Charjava mai d'ans sus l'eschina!

(de seguir) 


abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article