CAPÇALERA: VAU SERENA

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 26 de mai

Terric Lausa

Divendres, 1.8.2014 03h00

Estonants estonians. Impressions de viatge en Estònia


Comentaris 9 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (15 vòtes)
carregant En cargament


Memorial de la Via Baltica a Käru

Tallinn

Via Baltica del 23 d'agost de 1989

La campanha estoniana




Àudios Estonants estonians (MP3, 12' 4'')

Escolta audio


Etiquetas
estònia, lausa

Tòrni d’Estònia ont ai passat qualques jorns de vacanças. Coneissi ben lo nòrd d’Euròpa ont ai fòrça viatjat e ont ai viscut unas annadas, mas jamai èri pas anat dins aqueste petit país baltic d’una estenduda egala a la d’Auvèrnhe e de Lemosin reünits e d’una populacion d’1,3 milions d’abitants.
 
Lo païsatge estonian es fòrça planièr, cobèrt de sèlvas nordicas, de lacs e de prats. Lo territòri es piquetat amb de bòrias isoladas, de vilatges pintoresques e de qualques vilas a talha umana. Lo relèu pacifista e las infinidas variacions verdencas d’una vegetacion abondosa banhan l’arma dels viatjaires dins una granda serenitat. Cal dire que i a de plaça dins la campanha ja que los 2/3 dels estonians son de ciutadins. La capitala Tallinn a còsta de mar es una meravelha pels uèlhs.
 
Las gents son calmes e pausats. Los estonians son de monde que mantenon un contacte estreit amb la natura, çò qu’es un trait comun a totes los Nordics. Estònia sembla èsser un país sens stress.
 
 
Una istòria tragica
 
Çaquelà, darrièr aquesta suavitud presenta reala, s’amaga una istòria dolorosa e violenta qu’es indispensable de conéisser per comprene l’Estònia de uèi. A partir del sègle XIIen, l’òrdre dels Chivalièrs Germans de l’Espasa prenguèt possession de gaireben la totalitat del territòri estonian. Pendent de sègles, Estònia viurà jos un regim que la noblessa germanofòna ultraminoritària ne serà l’elèit, ja que proprietària de las tèrras, e lo pòble estonian, de lenga finoogrica, demorarà dins un estat de servitud absoluda. La manmesa politica de Suèda al sègle XVIIen o l’integracion d’Estònia a l’Empèri Rus a partir de 1710 non cambiaràn pas vertadierament aquesta situacion feudala e caldrà esperar la fin de la primièra guèrra mondiala e l’afondrament de l’Empèri Rus per que los estonians arriben a l’independéncia de lor país en 1918.
 
Aquesta libertat enfin ganhada serà de corta durada. En 1939 los nazis allemands e los stalinians sovietics signan lo pacte Molotov-Ribbentrop de non-agression, qu’una de las clausulas secrètas èra l’annexion d’Estònia per l’U.R.S.S.. A partir de 1939, la dictatura sovietica s’installa en Estònia amb la siá sèria d’orrors abituala: deportacions de populacions cap a Sibèria, execucions arbitràrias, decapitacions de l’elèit intellectual e politic, collectivizacions forçadas.
 
En 1941, los nazis fan rompedura del pacte de non-agression e envasisson lo país. Son aculhits favorablament a la debuta ja que la populacion i vesiá un mejan de se desfar de l’opression assassina sovietica. Mas pauc a pauc, los nazis tanben installèron un regim de terror. A la fin de la guèrra, l’Union Sovietica tornèt ocupar Estònia e las purgas sovieticas reprenguèron que mai amb un somalh dins l’annada 1949.
 
 
L’independéncia de 1991
 
Los estonians de uèi son un pòble eurofil, modèrne, dubèrt, eficaç e caparrut. Lor tenacitat e lor vòlha an contribuit a l’implosion de l’empèri sovietic. Dins qualques jorns se celebrarà lo 25en aniversari de la Via Baltica: lo 23 d’agost de 1989, una cadena umana de 560 km liguèt Tallinn, Riga e Vilnius, las tres capitalas dels estats baltics. Aqueste movement popular gigantàs de 2 milions de personas menèt a l’independéncia d’Estònia dos ans mai tard, lo 20 d’agost de 1991.
 
Uèi, Estònia es sòcia de la Comunautat Europèa, del Conselh Nordic, de l’OTAN. Ten l’èuro per moneda. La vida i es modèrna amb encara unes cretges de l’ancian regim sovietic. Se sentís per tot arrèu una volontat de viure plenament una vida a l’encòp estoniana e europèa.
 
 
Impressions estonianas
 
Passèri unes jorns dins una bòria dels entorns de Tartu. La proprietària, Küllike, una anciana editritz de Tallinn, me contèt que fa 20 ans aviá tornat crompar la bòria que los sovièts avián confiscat a son grand abans de lo deportar al golag ont çai moriguèt. Li demandèri cossí èra la vida al temps sovietic. Me diguèt: “Materialament, aquò podiá anar. Mas lo problèma èra la stagnacion en seguissent lo temps: i aviá pas cap de progrèsses, ni materials, ni socials del temps que la rèsta del mond avançava. E puèi insuportables èran las messorgas oficialas, l’endoctrinament, la propaganda. E sustot i aviá una tala pression de la lenga russa: un vertadièr procès de substitucion”.
 
Se de comunautats russas existisson dempuèi de temps ancestrals sus la tèrra estoniana (per exemple los Vièlhs Cresents) e i vivon en bona armonia amb los estonians, pòble tolerant per esséncia, cal dire que las annadas sovieticas foguèron las d’una vertadièra colonizacion demografica russa. Las autoritats fasián venir de russes per milièrs e lor reservavan de bons emplecs. Los pòstes publics de responsabilitat lor èran donats e coma dins un regim collectivista totes los pòstes son publics...
 
Uèi lo jorn, 26% de la populacion d’Estònia son de russes etnics valent a dire qu’an la nacionalitat estoniana mas son de lenga e cultura russa. Una partida d’entre eles an pas volgut aver lo passapòrt estonian, e coma l’U.R.S.S. existís pas mai, son apatridas. Lo govèrn a bastit un programa de reduccion del nombre d’apatridas en metre en plaça de corses de lenga estoniana per facilitar lor integracion sociala. Interrogada sul sentiment dels estonians cap als russes, la miá ostessa Küllike m’expliquèt que gaireben totes los estonians son russofòns en segonda lenga e que los estonians sabon far la diferéncia entre los russes e lo regim sovietic. Per ela los individús s’endevenon plan. Puèi a ajustat “Nosautres en Estònia sèm dins una posicion ideala ja que campam al punt de trobada de l’Euròpa occidentala e orientala. Coneissem plan ben Russia, çò qu’es pas lo cas de vosautres. Pensatz que podètz cambiar los russes, mas los cambiaretz pas. Es pas un pòble que plaça la democracia al primièr plan. Son concernits çò primièr per l’interés del pòble rus. Es aquò que, quand vesem çò que se passa en Ucraïna, sèm un chic laguioses”.
 
Estònia vòl anar endavant e non pas demorar crispada sul passat sovietic. Ai visitat plusors musèus locals e cadun i resèrva una exposicion sul periòde sovietic per fin de lo far descobrir a las joves generacions e lo far digerir a los que l’an conegut. A Tallinn, i a un Musèu de las Ocupacions (nazi e sovietica) que la visita es fòrça emocionanta. Me pensavi a quin coratge a calgut als estonians per traversar totas aquelas espròvas! Mas tanben lo monde amb qui ai parlat d’aquò m’an dit que malgrat la dictatura, las gents avançavan dins la vida: se maridavan, fasián d’estudis, d’espòrt, tenián mainatges, trabalhavan, risián.
 
 
Un pòble poliglòta
 
Una de las riquesas umanas d’Estònia es l’abiletat dels sieus estatjants a parlar mai d’una lenga. Sul mercat de Tallin, me congostèri de discutir amb un jove vendeire de sovenirs que se desencusava de non pas parlar cap lenga romanica. Li demandèri quantas lengas parlava: me respondèt amb l’aire tristòt “Solament l’estonian, lo rus, lo finés, l’alemand, l’anglés e lo suedés!”. Un delici e una leiçon per l’ensenhament de las lengas dins l’estat francés! E las capacitats d’aquel gojat son comunas a una brava partida de la populacion, sustot los joves.
 
Los estonians sentisson un fòrt sentiment de frairança amb los fineses: coma eles parlan una lenga finoogrica e se l’intercompreneson instinctiva es pas tròp bona, se melhora amb una iniciacion pas gaire penosa. Los estonians gaitan regularament las cadenas TV finlandesas.
 
 
Estònia: un exemple per Catalonha e Occitània

Un comerçant estonian m’expliquèt que i a de russes que vivon en Estònia dempuèi 40 o 50 ans e qu’an pas jamai volgut far lo mendre esfòrç per aprene l’estonian. Los joves russes dempuèi l’independéncia tenon un accès sistematic a l’ensenhament en estonian, mas las generacions d’abans son arribadas al país en posicion de colonizaire amb una lenga e cultura dominatritz e an pas jamai comprés la necessitat de mestrejar l’estonian vist que los estonians tanben parlavan rus. Se trapan fòrça cases atal en Catalonha ont una partida de la comunautat castelhana que viu al Principat, son arribats del temps de la dictatura franquista e an pas volgut aprene lo catalan, una lenga que jutjavan sens interés, ja que los catalans parlavan castelhan. An creat e mantengut una situacion de diglossia.
 
A Käru, a broa de rota, un memorial rampèla aquesta jornada de la Cadena Umana Baltica: tres pèiras (una per cada republica baltica) ligadas per una cadena. Aqueste eveniment es estat un exemple per l’independentisme catalan que se’n inspirèt quand organizèt la siá cadena umana del 11 de septembre de 2013.

Ai enveja de dire als fraires catalans de servar la fe e l’estrambòrd estonian: s’un pichon pòble d’un milion e mièg de personas a reüssit a se desfar d’una de las piègers calamitats de l’istòria umana, lo sovietisme, amb tota la siá dimension de violéncias faita als òmes, es pas la petita corona castelhana que poirà arrestar lo vam del pòble catalan dins la siá quista de la libertat.
 
La situacion lingüistica de l’epòca sovietica cap a l’estonian èra la d’una lenga en cors de substitucion pel rus. La venguda de l’independéncia a arrestat aqueste procès lingüicidari. Es una bona leiçon de prene Estònia en exemple: lo genre uman a pas res inventat de melhor per protegir una nacion, son pòble, sa cultura e sa lenga que de bastir un estat.
 
Lo salvament de la nacion occitana e de sa lenga non se poirà pas passar d’un movement nacional modèrne e decidit. Un reprovèrbi estonian çò ditz que Magaja kassi suhu hiir ei jookse (Es pas en pantaisar que lo gat agafa la mirga). Se contunham de saunejar que l’estat francés ajudarà Occitània, se fasem pas un jorn la nòstra Via Occitana en oposicion politica a l’estat, serem condemnats definitivament a èsser negats dins l’empèri francés. Lo francisme es una calamitat per Occitània atal coma lo sovietisme russista o èra per Estònia. Lo petit pòble estonian, a la siá manièra, a mostrat que la resisténcia, la determinacion e la persisténcia dins la luta totjorn ganhan. 



publicitat
BANER1: AOF



Comentaris

3 d'agost 13.20h

#8

Car Vincent (?) se cercatz lo ridicul, lo traparètz dins l'organ plaçat juste darrièr lo vòstre front


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 d'agost 08.19h

I a pas ren a veder enter l’Estònia e "l'Occitánia". Tots los occitans que son plan francés e que volen parlar francés. Digun parla l'occitan. En Estònia i a duas comunatats etnicas e linguisticas mentre que en "Occitània" i a que los francés-occitan, o "français du Midi". Dalhurs ua lenga non hé pas ua identitat nacionala. En Escósia o en Irlanda parlan plan l'anglés e son pas d'anglés. En "Occitánia" quan parlerén occitan que serén totstemps francés. Que voletz har ua nacion... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 7
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

1 d'agost 22.14h

#2 Adieu a totes,
Pensi pas que l'oficialitat de l'estonian durant l'epòca sovietica ajudèsse gaire la lenga, es mai un pantais qu'una realitat a mon vejaire... Per çò que sabi d'Ucraina ont l'ucraïnian fonciona pas gaire socialament manca dins la part occidentala, las lengas autras que non foguèssen lo rus avia'n un ròtle limitat e gaireben museistic, per pas dire folcloric (en Ucraïna per exemple es dins/per mejan de la poesia que s'aprenia' la lenga mai que mai) . Aital avèm de co... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 5
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

1 d'agost 19.50h

#5 D'efièch, cresi que cal pas idealizar la politica lingüistica de l'Union Sovietica: l'ensenhament de las lengas empachava pas la volontat de russificacion. Me sembla parièr en China uèi.


Valora aquest comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

1 d'agost 18.02h

#4

Mercés de portar aquesta precision. L'oficialitat de l'estonian aviá pas empachat la russificacion que patiguèt Estònia del temps sovietic. Aquí un extrait d'un document en anglés de la Generalitat de Catalonha que me sembla pro clar e fa la demostracion de la volontat de substitucion lingüistica del temps dels sovièts:

http://www6.gencat.net/llengcat/noves/hm04primavera-estiu/docs/rannut.pdf

"Language policy of Russification

Language policy in official documents was discussed im... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

1 d'agost 17.17h

#3 - Mes l'article aviá de dire que l'estonian èra lenga oficiala pendent totas las annadas sovieticas.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

1 d'agost 14.18h

#2

L'article ditz pas que l'estonian èra interdich d'escòla o que partissiá de zèro. Parla dau procès de substitucion lingüistic per la lenga russa.


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

1 d'agost 13.49h

Comparatz, siuplet, la situacion de la lenga estoniana quan formava part de l'Union Sovietica amb la de la lenga occitana e catalana, ja sia jos lo fascisme, la monarquia, lo pétainisme e la republica tan la de Madrid, coma la de Paris, L'estonian foguet lenga oficiala e de l'escola pendent totas las annadas sovieticas, dementres que l'occitan e lo catalan .... Se l'estonian se recupera es que non partia de zero, dementre que l'occitan e lo catalan ... .

Que quan calomniam, cal calomniar s... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

1 d'agost 09.08h

aci en Marselha lo francisme es pas tròp mau, qu'em sembla un pòble fièr e simpatic los marselhés! Mès non ei pas trobat nat occitan, dilhèu que seràn enquera mei braves!


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 8
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Terric Lausa

Terric Lausa logo rss

Faguèt d'estudis d'occitan a l'Universitat de Montpelhièr. Militant occitanista e aimador de la frairança occitano-catalana.

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions