CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 13 de novembre

Terric Lausa

Divendres, 13.4.2012 03h00

L'eleccion presidenciala francesa: cronica d'un non-eveniment per Occitània


Comentaris 12 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (5 vòtes)
carregant En cargament


Comparason de las resultas de l'eleccion presidenciala 2007 en Occitània e en França

Densitat comparada de las autovias en Occitània e en França

Densitat comparada dels camins de fèrre en Occitània e en França

Densitat comparada dels canals en Occitània e en França




Etiquetas
eleccions, frança, lausa, occitània, politica, presidencialas

Dins doás setmanas, los ciutadans de la republica francesa votaràn per elegir lo president de la republica. Ja fa mesis qu'ausissèm los candidats declinar quin serà l'avenidor de França un còp qu'arribaràn al poder, quin programa metràn en plaça, amb quin calendièr, cossí se financiaràn las refòrmas, los projèctes, quinas leis fargaràn o desfargaràn. E dins totas las Franças cadun se met a fèr sòmis o cachavièlhas de çò que vendrà lo país a partir del més de mai. Los candidats recebon dels sius elegeires totas las esperanças politicas, economicas e socialas.

Quina pression sus un solet òme o una soleta femna! E sustot quina mission lor es confiat!
 
E justament, quina mission?
 
Una messorga constitucionala 

La constitucion francesa de 1958 b'ac ditz clarament: lo president de la republica es sonque lo cap del poder executiu. Dispausa totun de tres poders dels fòrts: es lo cap de l'armada, nomenta lo primièr ministre e pòt dissòlvre l'amassada nacionala (pas lo senat).

Mas es pas encargat per la constitucion (aprovada en referèndum per 80% de l'electorat francés) de menar la politica, de fargar las leis e de gestionar la vida vidanta de la populacion. Aquò son las prerogativas del govèrn e del parlament.
 
Se la constitucion balha poders limitats al president perqué la populacion, los mèdias son presis d'una mena de baujum collectiu al sarrament d'aquesta eleccion? Perqué los candidats a la presidéncia, allòc de dire que se pausaràn en defenseire de la constitucion e en simple cap de l'executiu dison, cantan, cridan a se ne fèr petar la garganta ça que serà lor programa politic un còp elegit?
 
An pas legit la constitucion o ne fan una lectura personala contrària al siu esperit?
 
L'estat francés tot al fial de la siva istòria es totjorn estat imperialista. Lo territòri d'aqueste estat se compausa essencialament de tèrras obtengudas per la fòrça, per la violéncia, per las guèrras o per la colonisacion. L'imperialisme es l'esséncia d'aqueste estat e es la valor comuna a l'ancian regime monarquic e a la republica eissida de la revolucion.
 
Plan logicament, es de bon comprendre que la persona al cap d'un estat imperialista, que se diga rei o president, es totjorn estat un emperaire que comanda un empèri: l'empèri de França. E sabem totis que los emperaires son pas democratas: redigisson contitucions per milhor aparar lor poder personal.
 
França, de fèit, mas non pas de per la lei, dòna al siu president un poder gigantàs, un poder moral e politic desconegut dins las democràcias vertadièras. Se poiriá imaginar lo rei d'Espanha o d'Inglatèrra, o lo president de la federacion alemanda, caps del poder executiu, dirigir la politica de lor país? Pr'aquò las constitucions d'aquestis estats son pas gaire aluenhadas a la de França! Es sonque la practica constitucionala que càmbia.
 
Los presidents de la republica francesa dispausan d'un poder qu'exitís pas dins la lei d'aqueste estat. Dispausan d'un poder balhat per la tradicion imperialista d'aqueste estat. Dispausan d'un poder volgut pel sistèma, pel malhum politic imperialista. Dispausan d'un poder volgut per la francitat. E tot aquò se fa en silènci, dins la calma ensordenta politico-mediatico-sociala.

Deu pas èsser un asard que lo mot més long de la lenga francesa siá « anticonstitutionnellement ». E dire que los vièlhs academicians de París se'n glorifican! Aquò es l'anecdòta lexicala d'una tragèdia anticonstitucionalament non-democratica.

Lo president de la Republica: un president d'Occitània?

Nosautris occitans coneissem dins la nòstra carn e lo nòstre esperit l'ipocrisia totala e mespresenta de la constitucion francesa que ditz sens l'aplicar que "las lengas regionalas apartènon al patrimòni de França". Sabem totis ça que se passa cada jorn contra la nòstra lenga. Ne farem pas la tièra. Coneissem totas las vexacions, las umiliacions, las trufariás de marrit gost que ne sèm victimas cada jorn per la simpla rason que sèm occitans, que volem aparar la lenga nòstra, lo país nòstre. Coneissem totis la revòlta que bulhís dins las nòstras venas perqué refusam de nos daissar embarrar dins un jos-estatut provincial.
 
Sabem nosautris occitans que la constitucion franchimanda es una marrida galejada que la siva tòca es la continuïtat colonisatritz al País Nòstre, que la siva tòca es la reduccion del poder legislatiu e la raubariá de la democràcia parlamentària. Occitània es tèrra de parlamentarisme. La nòstra istòria es un gloriós amolonament de parlaments de províncias e de ciutats. Dins quin parçan que siá del País Nòstre, sempre la democràcia s'es exprimida dins los parlaments.

Ara la democràcia occitana deu anar al parlament de París per se poder exprimir. Deu anar tanbés als conselhs regionals e generals e a las comunas. Aquò son los lòcs de las escomesas electoralas màgers d'Occitània. L'eleccion de l'emperaire de París b'es pas. Son dins las institucions e collectivitats localas parlamentàrias que se viu la vida democratica occitana. L'esséncia de la nòstra vida politica es lo parlamentarisme. Es pas jamés estat un asserviment al prince del Louvre de Versailles o de l'Elysée.

Lo president-emperaire qu'arribarà, quin que siá, non cambiarà pas res al país d'Occitània.  Benlèu milhorarà la situacion generala en França. Mas ja sabem que si milhorament i a, Occitània ne traparà sonque las micas. L'emperaire contunharà de bastir rotas, camins de fèrres totis dirigits cap a París, contunharà crear nòvas cadenas de TV e pas una serà en occitan, contunharà de nos sonar provincials e contunharà de crear empachas al desvolopament del país d'Òc e de sa lenga. Se contunharà l'ipocrisia politica.

Disèm sovent "M'as colhonat quand t'èi vist". Benlèu que per evitar de se fèr colhonar encara un còp, caldriá cambiar d'agait e anar vistalhar endacòm més. La democràcia occitana merita sigurament milhor que ça que se passarà los 26 d'abril e 6 de mai. Aquestas doás datas faràn pas data aqui levat en èsser las cronicas d'un non-eveniment per Occitània.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

11 de mai 21.39h

"Non-eveniment per Occitània" ? Bessè qu'eras decisions presas a París s'aplican en Occitània ! Bessè qu'auràn consequéncias sus eth caumatge en Occitània, sus eth poder aquisitiu deths occitans, sus er environament hens eras nostes regions !

Lausa que nse parla dera "revòlta qui boreish hens eras nostes veas", mes be boreish tanben per un sarròt de rasons qui n'an pas arren a véder dab eth fèit occitan. Eh donc, non, n'ei pas un non-eveniment, a mensh de pensar que quau que sie et... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

18 d'abril 18.32h

#10

Voliáu escriure "vision unitària", de segur ! :-)


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

17 d'abril 11.47h

#9 Òc, i a en Provença una minoritat agressiva pseudoprovençalista e antioccitanista, mai per fòrça provençaus, e mai mistralencs, i a ges d'incompatibilitat entre leis identitats occitana e provençala. Recordem tanben que Frederic Mistral aviá una vision unitari dau "provençau" , que per eu designava tota la lenga d'òc, donc l'occitan, e dau "Miegjorn", valent a dire Occitània.

Compreni pas l'agressivat de "Català del Nord" : l'occitanisme a ren de veire amb la politica de la reg... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 d'abril 12.09h

#7 En Provença, l'idèa occitana es acceptada dins l'ensems de la populacion. La populacion vei pas de contradiccion entre l'identitat provençala e l'identitat occitana. Agachatz lo succès de la marca "L'Occitane en Provence": es ben una entrepresa provençala, de Manòsca...


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 d'abril 10.50h

#7
@ Joan Esteve

Colhonadas aquò!

Provènça es e se vòu Occitània!
Tòrna legir Mistral.
Crompa-te una cultura!


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 d'abril 01.23h

@ català del Nord
Es verai tamben per Provença ont vesem ben que los ciutadans d'aquela terra d'oc volon pas estre englobats dins un espaci pan-occitan.
Cresem que los movements occitanistas deurien entreprendre una plan seriosa reflexion sus lo concèpte d'occitania al jorn de uèi e beleu reduire lors ambicions a un espaci occitan mai modèst mai ont lo fach occitan es reconegut e acceptat per totes.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 d'abril 18.18h

Nos feu pas pena els amics occitans ! Nosaltres a Perpinyà hem de suportar el centralisme de Montpeller i de la regió Llenguadoc-Montpeller iniciat pel vostre amic Georges Frêche. L'objectiu de Montpeller és de matar Perpinyà, la identitat catalana i la economia catalana. Doncs, nos feu pas gens de pena!


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 d'abril 16.15h

Per ièu, aquest article es malastrosament realista. Après se volem pas envisatjar l'estructuracien pròpra d'Occitània, mi demandi de qué serviriá alora de parlar d'un ensèm occitan dins totei sei realitats : d’avenir culturau mas pas solament, d’avenir politic parier. E autrei coma religiosa, mas aquí es pas la questien. Per ièu es clar qu'aquelei candidats ais elecciens francesas van pas se confrontar sus la lenga ò la revitalizacien de la cultura occitana. S'anem votar, votarem ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 d'abril 14.08h

Adiu lo Yellow !
Çò qui vòu díser, ei que i a agut un cambiament important per rapòrt à 1962 : lo Chirac a talhat lo mandat deu president de 7 a 5 ans, la medisha longor que non pas los deputats, e lo Jospin a inversat lo calendèr deu biaish que l'eleccion legislativa n'aja pas mei brica d'importància. Acabada la coabitacion, lo mèste de casa qu'ei lo president adara. Qu'ei eth qui hè lo bèth temps e la plueja. Un regime presidenciau afortit, un còp d'estat en doçor.
Perqué aquò... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 d'abril 12.59h

Viáu pas de scoop dins ce que veni de lièger. Vòei, la Vna Republica es un regimi presidenciau, donc lo president l'i consacra toei lei poders. Es totjorn estat ansin despuèi 1958 e 1962, Batko, despuèi de Gaulle.

Pasmens, m'estoni, e pausi la questien: qunta nacien s'es bastida sens l'imperialisme? Roiaume-Unit? URSS? Portugau? Espanha? Aquí nimai, pas de scoop, mai lo sentiment que l'autor ven de descuerbir America (aquí tanben, un país que s'es jamai geinat per donar dins l'imperia... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR

Perfil

Terric Lausa

Terric Lausa logo rss

Faguèt d'estudis d'occitan a l'Universitat de Montpelhièr. Militant occitanista e aimador de la frairança occitano-catalana.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions