Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Las divisions administrativas d’Occitània: unes espleits per nos estofar



Terric Lausa

Terric Lausa

Faguèt d'estudis d'occitan a l'Universitat de Montpelhièr. Militant occitanista e aimador de la frairança occitano-catalana.

Mai d’informacions

Tèxte legit

Me rapèli dels corses de geografia del mius ans de collègi e de licèu. Sovent los professors, aprèp nos aver lausat la perfeccion exagonala, nos assabentavan sus la composicion administrativa de França. Ieu, pichòt noirigat del Rasés, m’espantavi de çò que me disián de la diversitat del miu departament Aude. Aqueles braves professors, en tota inocéncia, m’explicavan quin astre aviam de viure dins un departament tant variat que s’i trapava la mar, la montanha, la garriga, las planas, los bòscs e las vinhas, la campanha e las vilas ont fasiá ni tròp caud ni tròp fred. Vertadierament lo Nòstre-Sénher que demòra a París, perdon dins lo cèl, nos aviá gastat de nos fabricar un departament tant variat.

Me rapèli que mainatge quand partissiam de viatge amb los parents, me regaudissíái quand vesiái una veitura immatriculada amb un “11” tot audenc. Aquò me rassegurava de saber que i aviá un tipe del país dins lo vesinatge. Cada occitan a degut jogar a aquel jòc de devinhar los departaments de per los numèros que se trapavan, e se trapan encara, sus las platas d’immatriculacion. Dèvi confessar qu’aquestes jòcs de devinalhas me demòran escrincelats dins la ment e encara uèi, malgrat ieu, d’un biais automatizat, me susprèni de còps que i a, a cercar d’ont sortisson las automobilas que son davant mos uèlhs. 
 Ah! La polida França departamentala, tradicionala, eternala! Las províncias! Lo miegjorn! E París!
 
 
L’organizacion administrativa francesa d’Occitània: una correguda desalenada e forsenada a l’amolonament
 
Daissarai de caire lo subjècte fastigós de la perfeccion exagonala o de la santissima estela que dardalha dempuèi París cap a França tota e mai enlai cap a l’univèrs entièr en un vertadièr sindròm del rei-solelh aplicat a la geografia francesa. Cadun, o espèri, ja se serà fait sa quita opinion. M’interèssa mai l’organizacion administrativa de l’Occitània dita “Granda”, la qu’es administrada per l’estat francés.

La quimia administrativa francesa se compausa de: comunas, cantons, arrondissaments, departaments, regions: aquò’s pels elements simples. Pel elements compausats i a: comunautats de comunas, comunautats d’aglomeracions, SIVOM, SIVU, Comissions interdepartamentalas e interregionalas e ne passi. De segur cada escalon genera son malhum de politicians e de foncionaris. Lo public, siá i comprènon pas res, siá se congostan de saber sus quin fial se pòt o se pòt pas trepitjar dins çò que sembla mas sustot que se vòl èsser una telaranha per agafar los ciutadans e lor i fa perdre lo sens practic de la democracia.
 
Me rapèli que quand èri pichon teniái una natura curiosa. Sovent demandavi a mon paire çò qu’èra lo Rasés, lo Donasan o lo Lauragués. E lo pauròt me respondiá çò que podiá: 
”El Donasan? Es un bocin de tèrra a l’entorn de Quergut. Es un país.
- Ah òc? E i a un cònsol o un president en Donasan?
- E non perqué es un país qu’existeis pas!
- Existeis pas?! Mas ara meteis, ont èm?
- En Donasan! Mas aquò es de missant comprendre. Te caldrà escriure a’n Giscard: benlhèu elh t’o explicarà tot coma cal”.
 
La miá curiositat me butava a pensar que quicòm trucava. Arièja, Aude, Pirenèus-Orientals, Rasés, Donasan, Lauragués e Fenolheda: d’unes endreits “existissián” e d’autres pas. Pensavi qu’òm m’amagava quicòm mas fin finala daissèri tombar aquò per qualques annadas. Me calguèt esperar que se passèsse lo temps benesit de l’enfància, per que l’universitat occitanista de la vida me permeteguèsse de me desexagonalizar lo cervèlh, e de m’assabentar de çò qu’un fum de causas que l’escòla republicana francesa m’aviá aprés non solament èra un molonàs de contra-vertats, sustot en istòria e en geografia, senon tanben qu’èran elements de propaganda estatenca.
 
Fait unic sul planèta, l’organizacion administrativa de l’estat francés tradicionalament es anomenada per aqueste quite estat jos l’escais de “découpage administratif de la France”. Macarèl fa paur aquesta tradicion lexicala! Découpage?Dé-cou-page? Es a dire: talhonatge? Oh Jèsus, Maria, Josèp: a furore normannorum libera nos domine! Res a veire, o espèri, amb aquesta autra anciana tradicion republicana de talhonar en dos bocins los còsses vius e conscients dels condamnats a mòrt?! Mas que òc! Qu’es la meteissa tradicion! En ambdós casses s’agís de crear una empacha. Per çò de la guilhotina lo condamnat es empachat de contunhar de viure coma èsser uman e per aquò far la republica a besonh de lo talhonar en dos. E per çò del territòris reals, vius, los “Païses” multi-seculars, la tòca de l’estat tanben es de los talhonar per los far desaparéisser.

Aquí un exemple per fa veire la clartat de l’objectiu de l’estat: oficialament las femnas e los òmes de Lauragués se pòdon pas identificar coma lauragueses senon que coma “audois”, “haut-garonnais” o “tarnais” d’aprèp lo nom dels departaments d’acuèlh del Lauragués talhonat.
 
Lo talhonatge administratiu francés en Occitània a per tòca unenca d’espotir las realitats antropologicas d’Occitània e de fargar un èsser nòu, francizat, provincializat, administrat, departamentalizat, comunalizat, cantonalizat fins ara. E d’ara endavant l’homo occitanicus serà tanben sivomizat, aglomeracionizat intercomunalizat, interdepartamentalizat, territorializat e interregionalizat. Cal ajustar qu’aqueste trabalh de negacion antropologica necessita de bravas còlas de politicians de mestièr e mantunes i trapan bon compte.
 
Quand se vei totes aqueles escalons territorials òm poiriá pensar que França es campiona del mond de l’identitat multipla... Mas ailàs non pas. França es campiona del mond de l’identitat monolitica coma cadun o sap. En tot perdre tota oficialitat de las mantunas identitats terradorencas, los occitans avèm perdut tota escasença d’oficialitat de la nòstra quita identitat occitana. Lo principi es simple: per exemple l’òme que se pòt dire cevenòl es un occitan. Mas se lo cevenòl es un “gardois”,  l’òme ven un francés.

Aqueste sistèma es talament fòl que quitament l’estat lo vòlguèt reformar sens i arribar, es a dire sens o voler. Ja votèron la lei dita Voynet “d’orientacion per l’amainatjament e lo desvolopament sostenible del territòri” qu’a per sola ambicion d’aver volgut cambiar las causas sens i aver pas brica capitat. Ara al govèrn, son a metre en plaça una nòva organizacion de las collectivitats territorialas que degun a l’ora d’ara es pas capable de dire çò que ne serà exactament. Çò segur es que ja sabem çò que seràn pas: organs de decision vertadièr amb poders budgetaris, legislatius, lingüistics vertadièrs. Contunharan d’èsser d’espleits al servici del jacobinisme.
 
 
Los parçans d’Occitània
 
Lo nòstre vesin catalan s’a sabut organizar en territòris administratius amb una identitat reala: son las comarcas. Lo Val d’Aran es una entitat administrativa autogovernada que fonciona. Dins las Valadas las comunautats montanas son tanben unas realitats administrativas que correspondon a un territòri real.

En Occitània Granda un trabalh fòrça interessant de proposicions de delimitacions dels parçans ja a començat, en particular amb las òbras de Frederic Zégierman e de Benedicta e Joan-Jaume Fenièr que prepausan solucions interessantas e ancoradas dins çò modèrne.
 
L’organizacion d’Occitàniaa l’encòp sul principi dels parçans e de las regions vertadièras auriá per avantatge de renforçar lo desvolopament d’un territòri, en trabalhar sus una coeréncia economica, sociala, culturala, lingüistica en adequacion amb una populacion conscienta, en renforçar la democracia de proximitat e generala. Los departaments e los talhonatges regionals coma ja existisson pòdon pas téner aqueste ròtle de per lor artificialitat e los politicians locals o sabon plan: la màger part d’eles s’esbufan a inventar ex nihilo una logica pròpia a lor departament sens i arribar.
 
Una Occitània politicament madura seriá organizada entre comunas, parçans e regions federadas. Òm la pòt fargar, preparar. Mas d’aquí a çò que venga una realitat politica res nos empacha pas a nosautres occitans, dins la nòstra vida vidanta e dins las nòstras convèrsas d’emplegar a ronfle los noms dels nòstres parçans e de daissar completament tombar çò que París nos impausa per la fòrça contra tota logica umana. I ganharem en dignitat e en libertat.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Ferriòl Macip Jornalet
21.

Que pregui un pauc d'arrespècte enes comentaris. Mès sustot que pregui qu'es acusacions personaus e siguen tostemp presumides, documentades, justificades e non anonimes entà que non venguen difamacions.

  • 10
  • 3
Terric Lausa Quilhan
20.

#18

Car Sénher anonim Garibaldi.

Ai volgut escriure "E ieu vos acusi de mentir": es un lapsus clavis.
E o renfortissi: sètz un messorguièr.
Coneissi pas res mai d'aquesta acadèmia que çò que n'ai legit dins lo jornalet (se parlatz de l'Académia Occitana).

Sapiatz, car Sénher Soi-un-messorguièr-difamator-e-pro-coard-per-donar-pas-mon-identitat qu'ai pas besonh de copiar los autres per saber escriure las miás opinions.

Mostratz doncas çò qu'auriá plagiat e per la meteissa ocasion fagatz-o en mostrar la vòstra vertadièra identitat.

  • 10
  • 5
Garibaldi Condom
19.

"A ieu vos acusi de mentir!".
Quin polit lapsus. Manca pas que lo "me" a la plaça de "vos".
Lo nas de Pinocchio que punteja.

  • 3
  • 10
Terric Lausa Quilhan
18.

#16

Sénher Garibaldi,

M'acusatz de plagiat??!!
Auriái ieu représ "un article de l'Acadèmia (ara suprimit) e lo mot del president (encara en linha) sens los citar"?

A ieu vos acusi de mentir!

Sabi pas solament de qué parlatz: quina acadèmia de qué e quin sit?

  • 10
  • 5
Garibaldi Condom
17.

Manca pas de fetge lo Terric de reprene un article de l'Acadèmia (ara suprimit) e lo mot del president (encara en linha) sens los citar !

  • 4
  • 15

Escriu un comentari sus aqueste article