CAPÇALERA: Conselh Generau d'Aran 728x90
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 26 de mai

Terric Lausa

Divendres, 3.1.2014 03h00

2014, l’an 1 de la nòstra Catalonha


Comentaris 40 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (17 vòtes)
carregant En cargament





Àudios 2014, l’an 1 de la nòstra Catalonha (MP3, 5' 50'')

Escolta audio


Etiquetas
2014, catalonha, independéncia, lausa, païses catalans

L’annada 2014 serà l’annada de Catalonha. Los representants del mitan politic del Principat an decidit d’un biais comun la data e la question del referèndum sus l’Independéncia. Sonque los espanholistas del Partit Socialista e los neo-faissistas del Partido Popular an refusat de prene part a aquela decision istorica per Catalonha.
 
Lo 9 de novembre de 2014, la populacion catalana anarà votar per decidir del sieu futur collectiu.  L’estat espanhòl volriá entravar aqueste referèndum, inclós per la fòrça: òm abandona pas tant aisidament son empèri! Lèu Catalonha vendrà un estat plenipotenciari, obligatoriament, fatalament, aürosament. Catalonha s’independentizarà de l’estat espanhòl. Es un fait inevitable. Es una logica politica e istorica implacabla. Aquò se passarà. La libertat e la justícia triomfan totjorn. Los umans arreu lo planèta tenon lo dreit a l’autodeterminacion e son pas qualques Rajoy, Aznar, Camacho, Zapatero qu’o poiràn empachar. Los catalans e Catalonha, coma pòble e nacion, tenon lo dreit de se bastir un estat. L’actor catalan Sergi López (sabètz “le plus français des acteurs espagnols” segons la propaganda jornalistica francesa?), dins lo sieu discors a la constitucion de l’Assemblada Nacionala de Catalonha, o disiá atal: “Se demandam l’independéncia es tanben perqué sem convençuts que nos ajudarà a bastir una societat mai egalitària, mai autenticament democratica e mai justa. L’independéncia es pas lo final. Es lo començament”. Es aquò l’esséncia de l’independentisme catalan: metre en fasa un pòble amb el-meteis dins la siá set d’una societat melhora.
 
Coma se podiá preveire, l’aparelh d’estat francés ja ne susa d’angoissa de l’arribada d’aqueste nòu vesin. En tota logica, França ten la meteissa posicion anticatalanista que la de l’estat espanhòl. Aquò èra esperat. E esperada tanben la posicion d’una petita partida dels occitanistas, que se raligan a aquesta posicion. Aquesta minoritat, amb de frasas estereotipadas, s’esgotan a far creire que Catalonha e Occitània son doas causas completament diferentas e que la situacion al sud dels Pirenèus non se pòt transposar al nòrd. E quand òm lor demanda perqué, se plantan lo cap dins la sabla sens respondre. Perqué seriá pas transposabla? Al nom de quin principi seriá una fatalitat pels occitans de s’apuejar sus la linha dictada per París puslèu que de seguir liurament l’exemple balhat per Barcelona, sustot quand aqueste exemple fonciona? 

La realitat es que l’anti-independentisme catalan d’una petita partida dels occitanistas es una necessitat alimentària. Aquò lor permet de mostrar pata blanca: se declarar ostil al movement catalan permet de far mòstra de lor fiseltat cap a l’estat francés. Es un biais de dire: “Defendem la lenga occitana, mas anètz pas creire que sèm coma aqueles calucs que demandan l’independéncia”. Formatatge exagonal d’un costat e de l’autre cal dire que los avantatges son essenticialement corporatistas, electoralistas o mai generalament politics: las aliganças electoralas amb de partits exagonals se pòdon far sonque en mostrar somession al francorepublicanisme. Lo foncionament financièr de l’occitanisme se basa sus las magras subvencions (en moneda o de pòstes de trabalh). E per qu’arribe la moneda cal sortir un pedigrí de fisèl servidor de França. 

 
La perspectiva de l’independéncia catalana cambiarà completament la situacion geopolitica d’aquesta partida d’Euròpa. E Occitània campa dins aquesta region europèa. La nòva republica catalana serà tanben occitana. La Val d’Aran serà la primièra tèrra occitana liura al dintre del nòu estat. L’estat catalan, atal coma ja o a fait la Generalitat, declararà l’occitan lenga oficiala per tot lo territòri. E l’estatut d’autonomia d’Aran creisserà e serà afortit pel nòu estat. Al final i ganharà la democracia occitana.
 
Las simpatias occitanistas dels catalans, que tostemps an existit, son en plen desvolopament. Un catalanista vertadièr es tanben un occitanista. L’extrèma proximitat lingüistica e la meteissa civilizacion que partatjam an de retombadas pregondas e fòrtas suls movements occitans. E aquesta influéncia grossirà amb la construccion de la republica catalana. E nosautres occitans embarrats dins l’estat francés aurem tot a ganhar d’aver un amic coma l’estat catalan.

Dins la batèsta lingüistica que França nos mena dempuèi de sègles avèm besonh d’amics. Los nòstres amics son pas a París. Son a Barcelona. Lo futur d’Occitània passa per lo futur de Catalonha. Los occitanistas que viran l’esquena a l’independentisme catalan s’enganan greument. Occitània es pas un país imaginari. Es un país real e per far país los nòstres sentiments, la nòstra lenga, la nòstra istòria e cultura, lo nòstre pragmatisme nos menan cap a Catalonha. 2014 serà l’annada de Catalonha, la nòstra Catalonha.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

8 de genièr 11.36h

#38


Sembla qu'avètz pas remarcat qu'aqueste article es escrich dins l'encastre dels "Articles d'Opinion" e per definicion fan aparéisser l'opinions dels autors.


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 de genièr 03.42h

desenganya't occitania no sera un estat mentres estiguis viu


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

7 de genièr 19.45h

una occicitania independent ? dubto molt que aixo passi en els proxims cinc-cents anys al menys pero el vall d'aran com territori lliure associat sobira de catalunya potser pero fora els aranesos els unics que s'importem amb la causa occitanista son els d'aquest periodic que per cert hauria de ser mes serios imparcial i realista fa falta un mitja de qualitat en occita.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 10
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 de genièr 23.17h

L'estament politic de Catalonha balhat par T.Lausa m'a semblat de circonstància. Malastradament, au manco e l'epòca actuala, lu sentiments de la màger part dei Occitans son luènhs d'èstre aquelu dei Catalans enançats per la sieu fe en un avenidor que si fargarà dins un contèxte que li serà pròpri. L'ai afortit mai que d'un còup, lo pòble d'Occitània es anestesiat dins la sieu amira francò-francimanda. Ne caurà d'annadas, de decenis, per cascar tot aqueu monde e li faire intrar di... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 de genièr 12.03h

#35 Coneissi pas Mèste Ambroi de La Plana de La Crau (o puslèu lo que coneissiai moriguèt fa un briu... caldrà far un estudi suls escais causits sus internet) mas efectivament soi professor d'istoria e occitan. Aquo me fa pas sabent en istoria catalana nimai espanhola. Ma question es pas tendenciosa, demandi confirmacion de ço que sabi (maridadge Aragon/Castilha) e a èsser esclairat sul demai, que coma plan d'autres sabi pas tot. Ara, se trobètz que remembrar d'elements istorics es tende... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 de genièr 11.40h

#31

Coma siatz professor d'istòria e d'occitan, pense que conoissètz la responsa e que vòsta question es tendenciosa


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 de genièr 10.58h

#32 #33 mercés d'aquelas precisions. Coma o pensavi es pas tant simple qu'aquo.


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 de genièr 10.46h

#31 Despuei 1410, la corona d'Aragon avia passat a la familha castilhana e castilhanofona dels Trastamare, liaa a la dinastia de Castilha. E, oc, Felip V en 1714 a acabat lo trabalh.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 de genièr 22.34h

#31 Catalonha aviá servadas sas institucions pròprias (la Generalitat) mas en 1714 las perdèt a causa de la guèrra de succession d'Espanha. Lo rei victoriós, Felip V, un Borbon felen de Loís XIV, castiguèt los catalans d'aver sostengut Carles, un Habsborg, e establiguèt una monarquia centralista a la francesa.


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 de genièr 22.04h

Question als assabentats de l'istoria catalana e espanhola :
Espanha, seria pas estada "fondada" pel maridadge del rei d'Aragon (e donc comte de Barcelona) e de la reina de Castilha?
S'aquo es vertat, d'ont ven que lo poder aja escapat als catalans?
Seria una ironia de mai de l'istoria!
Mercés de m'esclairar.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2
-
3
-
4 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES

Perfil

Terric Lausa

Terric Lausa logo rss

Faguèt d'estudis d'occitan a l'Universitat de Montpelhièr. Militant occitanista e aimador de la frairança occitano-catalana.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions