Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Cronicas dei tèrras luenchas (18)

Theò Bajon

Theò Bajon

Estudiant, poèta, e musician. Passionat de literatura, d'istòria e de geopolitica e felibre

Mai d’informacions
Precedentament dins lei Cronicas dei tèrras luenchas:
 
Après mon lòng periple cap a la vila d’Aubèrt, ai cercat la traça de Clemença dins tota la vila. Sus lo cais dau Pòrt Oèst d’Aubèrt, un pescador m’a dich aver vist la femna que li descriviáu se far portar per de còrses a la fortalesa de Croy. Mentre que la flama de l’espèr se reviudava en ieu, dos dragons dau Comtat se son aprochats de ieu.

 
I a d’instants onte vòstre esperit se pèrd, onte lei paraulas se mesclan e çò qu’una persona a ben pogut dire se retrobarà dins la boca d’una autra. Es çò que diriáu lei contorns de l’esperit. Aquelei mesmei meandres vos fan doblidar de caras, d’instants e de situacions mai qu’importantas, sens tròp saber çò que ne pòu ben èstre la causa. Lei contorns de mon esperit avián encara picat, e es pron bruscament que la nèbla, qu’avián alora creat, s’es escafat sota lo còp d’un poderós vent. Dins aquela infinida dissipacion, lei caras dei dos dragons me son alara tornats e sabe pas perqué mon còrs s’èra pas arrestat davant aquelei conciutadans, deuriáu dire aquelei fraires d’armas que me disián pas res, mai de que l’unifòrme e l’umilitat de meis annadas de servicis m’aurián degut far saludar. Malaürosament, ne foguèt ren e deve dire que la pèrda de Clemença quauquei minutas avans aquela amassada i foguèt per fòrça.
 
Amb l’escafament d’aquelei contorns, me son vengudas d’autrei questions que lo simple oblit ò escafament d’instants ò de situacions. D’efiech, aquelei dos dragons avián egalament fach la rota d’Aeria fins a Aubèrt, çò qu’èra pas un prim afaire. Benlèu l’avián fach per la mar, benlèu, l’avián fach en manlevant lei camins de tèrra, o puslèu de nèu, coma l’aviáu fach ieu mesme acompanhat de mon mercadier-sauvaire. Çò qu’èra segur, es qu’aquelei dos m’avián seguit fins ara e qu’èra ben ieu que recercavan, e aquò, a l’entonacion mesma de sa votz e a la coneissença de mon patronim.
 
Lei dos òmes m’agachavan fixament, tot en avançant, dins seis unifòrmes quasi nòus de Dragons, dau roge e dau blanc sedós que se’n desgatjava.
 
L’un d’elei, lo qu’aviá de peus bruns se metèt a parlar distintament quand totei lei dos foguèron sufisentament pròches de ieu per se poder exprimir sensa cridar:
 
“Vos en prègui, Senhor, escotatz çò qu’avèm de vos dire”.
 
De mon regard distint que getave sus elei e per ma posicion estacionària dins sa direccion, indicave alora qu’ère tot a son escota. Quand foguèron en fàcia de ieu, poguère apreciar un pauc melhor son aparència. Èran totei lei dos fòrça joines, mai portavan sus seis espatletas lo riban blanc, çò que significava que sortián solament de l’escòla dei Dragons. Portavan totei lei dos un larg sabre sus lo costat senèstre e semblavan dissimular un revouvèr au costat drech. Lo segond òme, aquel dei peus blonds prenguèt la continuacion de son companh e me diguèt alora:
 
“Senhor Cavailhès, seguissèm vòstra traça despuei la vila d’Aeria, siam enviats per lo Legat, eu mesme nos a cargat d’una mission per lo Papa en persona.”
 
Lo joine marquèt una pausa e me laissèt perpensar un instant a l’importància que podiá aver una tala “mission”. Benlèu qu’anave èstre plaçat en preson encara, per mon pròpri país aqueu còp…
 
Lo joine dei peus blonds reprenguèt alara:
 
“Lo Legat dau Comtat, mandatat per lo Papa vos prepausa la requèsta seguenta.”.Lo joine sortèt una letra delicadament plaçada dins la dobladura de sa vèsta de Dragon, la desplegava e semblèt legir una dei parts de la letra a votz auta:
 
“Senhor Cristòu Cavailhès, au nom de vòstre coratge durant lei guèrras d’Itàlia, au servici de sa Santetat lo Papa; au nom de vòstre percors academic e militar; au nom de l’ensemble de vòstrei decoracions civilas e militaras; e au nom de vòstre grade d’oficièr, justament aquerit en periòde de guèrra, vos prepausam d’exercir lo pòste seguent, per lo compte dau Comtat Venaicin, mai egalament de sa Santetat lo Papa, a saber Capitani deis Armas dau Comtat sus lei tèrras luenchas.”
 
Sa declaracion aguèt sus ieu un efiech de suspresa, avans aqueu de l’incomprension. Cèrtas aviáu participat ai campanhas d’Itàlia au servici dau Comtat Venaicin e dau Papa, aviáu recebut la decoracion de Senhor dau Comtat, e per la meteissa ocasion lo grade d’oficièr, mai me semblava dificilament imaginable que me foguèsse prepausat lo pòste de Capitani deis Armas dau Comtat. Aqueu pòste èra lo mai aut de tota l’armada dau Comtat Venaicin, mai n’i a qu’un solet e la qualificacion “de tèrras luenchas” que seguissiá lo nom dau pòste citat laissava creire que ne podiá aver un segond, en l’ocurréncia la persona qu’ère.
 
Efectivament, lei dos Dragons m’expliquèron durant mai d’una minuta que lo Papa, per mejan dau Legat dau Comtat Venaicin, aviá per ambicion de s’establir sus lei tèrras luenchas, sens vertadièrament m’explicar quinei n’èran lei rasons. Mai aquestei venguèron a mon esperit pron rapidament, e en defòra de reprene la fe, causa qu’èra pus de mòda a l’auba dau sègle XX, e subretot que i aviá pas veritablament de natius a convertir, lei tèrras luenchas èran un endrech estrategic, e aquò per de fòrça nombrosei nacions. De mai, lei grands empèris europèus cessavan de rosigar lei pichòts Estats subsistents coma lo Comtat Venaicin, e lei tèrras luenchas podián èstre un socors, una solucion de replegament. Es al fieu d’aquela pensada que me tornèt en cap la guèrra a la quala èra confrontat lo Comtat en aqueu moment mesme segurament, amb França qu’aviá envasit lo Comtat e la vila d’Avinhon.
 
Me cauguèt alora pauc de temps per demandar de nòvas ai Dragons que me respondèron lo mai serenament que la guèrra èra acabada e que gràcia a l’ajuda dau Reiaume Unit, lei comtadins avián rebutat lei francés en defòra dau Comtat e mai avián recuperat l’enclavament de Grinhan que lo Comtat aviá perdut i a quasi 100 ans en 1791, amb d’autrei tèrras dau costat de Ventor.
 
Me cauguèt pereu li explicar ma situacion, çò que faguère sus lo còp, e sensa que me foguèsse obligat d’acceptar la demanda dau Legat tot d’un temps, acceptavan de m’ajudar a salvar aquela paura ciutadana comtadina que deviá èstre la persona que comptava lo mai per ieu après ma doça maire de quau aviáu encara ges de nòva.
 
Es ansin qu’acompanhave lei Dragons cap au pòrt per faire l’aquisicion d’un velier qu’un òme nos ofriguèt per l’equivalent de 1250 patards dau Comtat. Èra un grand velier, que podiá contenir una trentena de personas au maxim, mai semblava pas necessitar mai de dos òmes per lo manipular. Après aquò, e per se remetre de toteis aqueleis emocions, siam anats dins una vièlha aubèrga a costat dau Pòrt Nòrd, qu’èra la part mai anciana e primitiva de la vila. Enlà, aviam begut un pauc de ferigola, un alcòl tipic dau Comtat Venaicin, fach a basa de ferigola, e siam anats dormir per partir tre l’auba en direccion dau fòrt de Croy, dins l’espèr d’i trobar Clemença, de comprene çò que podiá faire enlà e de pagar son rescat se necessari.
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article