CAPÇALERA: Conselh Generau d'Aran 728x90
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 24 de mai

Jean-Charles Valadier

Dissabte, 4.8.2012 03h00

Una iniciativa ecologica euroregionala


Comentaris Pas cap de comentari    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (3 vòtes)
carregant En cargament


Lo 23 de genièr 2011, los partits ecologistas e federalistas d’esquèrra dels dos costats dels Pirenèus se son amassats dins lo val d’Aran per trabalhar subre las perspectivas de l’Euroregion Pirenèus-Mediterranèa. Èran representats de delegacions d’Iniciativa per Catalunya Verds, d’Euròpa Ecologia - Los Verds, del Partit Occitan, de la Chunta Aragonesista e de Los Verdes de Aragón.

Las delegacions adoptèron un tèxte dit Declaracion d’Aran subre la necessitat de trabalhar amassa al nivèl del territòri de l’Euroregion Pirenèus Mediterranèa, tèxte que foguèt adoptat en seguida per los partits respectius. Despuèi, foguèrem rejunts per lo partit Verd d’Andòrra. Ara, contunham de trabalhar amassa e publicament per mostrar nòstra volontat politica de trabalhar al nivèl de l’euroregion.

 
L’euroregion politica Pirenèus-Mediterranèa

L’Euroregion nais del constat que los estats espanhòls e francés n’avián ni la volontat, ni la capacitat d’obrar per una coordinacion politica eficienta entre los territòris. En 1983, una primièra iniciativa permetèt de crear la Comunautat de Trabalh dels Pirenèus que regropa 3 regions del nord, 4 comunautats autonòmas del sud e Andòrra. Ara, aqueste comunautat gerís un programa europèu Interreg de cooperacion Espanha-França-Andòrra.

Puèi, los Govèrns d’Aragon, Catalonha, las Illas Balearas e dels Conselhs Regionals del Lengadòc-Rosselhon e Miègjorn-Pirenèus soscriguèron la declaracion constitutiva de l’Euroregion Pirenèus-Mediterranèa en octòbre de 2004 amb la volontat de coordenar politicament las cinc regions sòcias e d’obrir la cooperacion a las regions vesinas del País Valencian, d’Aquitània o del Principat d’Andòrra subre de projèctes concrèts a venir.
 

Los territòris euroregionals

Las regions Lengadòc-Rosselhon, Miègjorn-Pirenèus, Aragon, Catalonha e Illes Balears, son un espaci de 14 milions d’estatjants. Forman una de las euroregions mai pobladas d’Euròpa amb 13,2% de la populacion junta d’Espanha e França. Lo sieu PIB es de 12,7% del total dels dos païses. Geograficament, es tanben una de las mai espandidas d’Euròpa. Compta de grandas aglomeracions coma Barcelona, Tolosa, Montpelhièr, Saragossa, o Palma de Malhòrca, ciutats fòrça dinamicas dins de sectors coma la logistica, l’agroalimentària, l’aerospacial, lo torisme o l’industria farmaceutica amb una fòrta concentracion de centres de recèrca dins los domenis de la meteorologia, l’espaci, los satelits, l’aviacion, la logistica.

L’euroregion a una economia pauc integrada al nivèl de las petitas o mejanas entrepresas mas que trabalha ja en ret al nivèl d’entrepresas de nivèl europèu dins la branca tecnologica amb entrepresas coma Indra o Thales Espace o dins la branca de l’aviacion amb entrepresas coma Aritex Cading, Sener, ThyssenKrupp, Mazel, Rücker Lypsa o Airbus.

Parteja tanben una meteissa manca d’interconnexion deguda a las politicas centralistas de Madrid e París que connectèron los territòris amb lor capitala. Cal mens de temps per far en tren lo trajècte Barcelona-Madrid e Tolosa-París que lo Tolosa-Barcelona. Los escambis economics, de recerca, educatiu o cultural dels dos costats dels Pirenèus poirián encara èsser mai importants amb un territòri que dispausèsse d’infrastructuras de transpòrts publics mai racionals, eficients e sostenibles.
L’euroregion a tanben una estructura sociala similara amb una populacion en creissença fòrta e de mai en mai vièlha, amb l’integracion d’una immigracion recenta e un territòri socialament e demografica desequilibrat amb zònas ruralas entièras despobladas o en via d’abandon.
E mai, aqueles territòris partejan un meteis ecosistèma que patís una degradacion accelerada amb d’espacis naturals en perilh, una agricultura intensiva destructriva e una artificializacion dels sòls que s’espandís subre de territòris periurbans.
Los territòris de l’euroregion compartisson una meteissa cultura e una meteissa inquietud lingüistica: segon lo diccionari, “cultura” vòl dire “ensem de tradicions (literàrias, istoricas, socialas e scientificas) e de formas de vida (materialas e esperitalas) d’un pòble, d’una societat. En acòrdi amb aquela definicion, los territòris de part e autre dels Pirenèus partejan una meteissa cultura: una istòria partejada, una tradicion literària comuna, tradicions e mites partejats, estils de vida fòrça similars, e una meteissa preocupacion per la proteccion de los nòstres parlars istorics.
 

Una euroregion en dificultat

La frontièra franco-espanhòla representa encara una barrièra dins los escambis transeuropèus del territòri euroregional.

Lo nivèl bas d’autonomia politica de las regions de l’Estat francés sens capacitat legislativa, sens competéncias pròprias e amb finançaments insufisents permet pas un desvolopament sufisent de las politicas transfrontalièras, atal coma la manca de volontat e de collaboracion dels Estats espanhòls e francés.

Al nivèl politic, en 2006 Aragon decidiguèt de suspendre la siá participacion a l’Euroregion. Cal tanben notar lo pauc de volontat dels responsables politics regionals de construsir una euroregion fòrta, al despart del president Maragall en 2004 puèi dels elegits de l’esquèrra verda tant d’(ICV) del govèrn de Catalunya e los conselhièrs regionals d’Euròpa Ecologia al nòrd dels Pirenèus.
 

Declaracion d’Aran de l’esquèrra verda euroregionala

Lo nòstre objectiu es una Euròpa federala dels pòbles sens los blocatges actuals dels Estats, e amb d’euroregions fondadas subre de territòris qu’an una cultura de partejar. Aquelas entitats poirián menar un ensem important de politicas comunas qu’ajudarián a faire nàisser un sentiment  europèu dins la populacion nòstra.

Una euroregion Pirenèus-Mediterranèa activa e dinamica nos fariá mai autonòms respècte a Madrid e París amb d’estats qu’aurián de cedir d’unas competéncias. L’euroregion Pirenèus-Mediterranèa nos permetriá de dispausar d’una societat gerida a partir dels territòris e de la cooperacion dels territòris

E mai, aqueles territòris partejan un meteis ecosistèma que se poiriá preservar amb politicas conjuntas presas del dos costats del Pirenèus.

Es per tot aquò que los partits de l’esquèrra verda e federalista euroregionala an decidit de trabalhar amassa per constituir un espaci politic per dispausar de punts d’amassada e de debat dels dos costats dels Pirenèus e que servisca a trabalhar amassa subre d’estrategias e de politicas publicas dempuèi una vision euroregionala.
 



Jordi Guillot , Senator e cap de relacions políticas e Salvador Milà I Solsona, Deputat al Parlament de Catalunha  per Iniciativa per Catalunya Verds
Jean-Charles Valadier, adjunt cònsol de Tolosa per Euròpa Ecologia-Los Verds 
Guilhèm Latruvèrsa, conselhèr regional de Miegjorn-Pirenèus per Partit Occitan
Jael Pozo Lozano, Conselhera  del Comun de la Massana per Partit Verds d’Andorra
Miguel Martínez Tomey  secretari dels Afars Europèus per Chunta Aragonesista



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Perfil

Jean-Charles Valadier

Jean-Charles Valadier logo rss

Adjunt al cònsol de Tolosa en carga de la lenga e cultura occitana de 2008 a 2014, es membre de la comission Regions e Federalisme del partit Euròpa Ecologia Los Verds.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions