CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 19 de setembre

Jean-Charles Valadier

Dissabte, 19.3.2016 03h00

Prospectiva lingüistica occitana (part 2)


Comentaris Pas cap de comentari    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (7 vòtes)
carregant En cargament


La França lingüistica
 
Per convencion, lo tèrme Estat designa lo govèrn d’un territòri reconegut internacionalament. La nacion es un ensem de personas amb de caracteristicas culturalas comunas mai o mens definidas subre un espaci geografic mai o mens delimitat. Atal un estat pòt èsser constituit de mantunas nacions coma la Soïssa o una nacion pòt èsser compartida entre mai d’un estat tal coma la nacion alemanda. En teoria, un estat nacion es un estat que s’identifica amb una nacion. Ça que la, fòrça estats se dison estat-nacion mentre que son en realitat multinacionals.
 
 
Diagnostic lingüistic de França
 
Lo francés es la lenga oficiala unica de l’estat francés. Al sègle XIX, l’estat francés utilizèt la lenga francesa coma un vector d’unitat nacionala subre las divèrsas nacions que compartissián lo territòri, Argeria compresa. L’educacion universala foguèt e es encara un espleit per impausar lo francés a tota la populacion de l’estat. Uèi, l’estat francés contunha d’utilizar sos espleits juridics, mediatics e economics per impausar lo francés coma lenga unica de tota la populacion e la nacionalitat francesa coma sentiment nacional unic.
 
Ara França se ditz estat-nacion amb un discors oficial ont lo territòri administratiu coincidiriá amb l’apertenença culturala e lingüistica. Atal, la majoritat dels franceses se sentirián d’una sola nacionalitat e parlarián sonque lo francés escolar.
 
Mas las realitats umanas son plan mai complèxas que los discors oficials. Se pòt compartir mai d’unas caracteristicas culturalas subre d’espacis geografics diferents. Atal en Val d’Aran, los Araneses convivon legalament dins 3 apertenenças lingüisticas occitana-aranesa, castilhana e catalana.
 
La majoritat dels franceses se sentisson de nacionalitat francesa amb un sentiment mai o mens fòrt de cultura regionala eretada de l’istòria del territòri ont vivon e una cultura europèa en bastison, e per d’unes d’autras nacionalitats degudas a un reire originari d’un autre país. Atal un sentiment de nacionalitat occitana, bretona, còrsa... perdura e un sentiment de nacionalitat europèa naisson al costat de la nacionalitat francesa.
 
Al nivèl juridic, França s’inscriu dins una dinamica de societat, e mai europèa e mondiala d’aprefondiment dels dreits individuals e collectius. Los dreits universals e subretot europèus intran en concurréncia amb lo dreit europèu al punt que lo conselh constitucional, lo parlament e lo senat batalhejan per impedir la ratificacion de la Carta Europèa de las Lengas Regionalas o Minoritàrias. Al nivèl individual, los dreits de cada persona subre sa sexualitat, son biais de viure, de se maridar o de morir s’afortisson fàcia al conservatisme de las leis francesas. Es al nom d’aqueles dreits individuals dels parents que las escòlas Calandreta pòdon practicar l’educacion en immersion.
 
Al nivèl economic, l’estat francés foguèt bastit coma un mercat unic integrat per la destruccion dels mercats economics regionals e imposicion d’una moneda d’estat unica, lo franc. Mas ara, l’estat francés centralizat pèrd lo contraròtle absolut de l’economia francesa al profièit d’Euròpa e de la mondializacion. E mai, lo franc non existís pas mai e França es integrada dins un mercat economic e financièr europèu e mai mondial. Malgrat l’article 2 de la constitucion francesa, l’anglés dels afars s’impausa dins las multinacionalas presentas en França.
 
Al nivèl administratiu, assistissèm al nivèl europèu e mondial a la pujada de la poténcia economica de las metropòlis talas coma Londres, Amsterdam, Milan, Barcelona... o de territòris dits regionals coma l’Euroregion Saar-Lor-Lux (Sarra-Lorena- Luxemborg e mai Wallonia), Bavièra, Lombardia, Escòcia , Catalonha... Lors capacitats financièras lor permeton de s’autonomizar fàcia als lors estats. A una escala mendre, las regions administrativas e las aglomeracions francesas començan de concebre de politicas pròprias que non sián planificadas per l’administracion centrala. Es atal, qu’en defòra de l’administracion centrala francesa, de politicas linguisticas se meton en plaça per d’autras lengas territorialas que lo francés.
 
Al nivèl demografic, los escambis intèrnes de populacion organizats per l’Estat francés son en concurréncia amb los escambis individuals a l’interior d’Euròpa e mai del monde. De mai en mai de franceses sabon parlar una autra lenga que lo francés e acaban per aver un sentiment d’apertenença nacionala mai complèxe que la sola nacionalitat francesa.
 
Al nivèl mediatic, l’informacion non s’arrèsta pas mai a la frontièra de l’estat francés. París non es pas mai lo referent unic.
 
Es dins aquelas condicions que los franceses començan de concebre una convivéncia multilingüistica e benlèu multinacionalas. Aquò permet mantuns scenaris possibles per la lenga occitana.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT

Perfil

Jean-Charles Valadier

Jean-Charles Valadier logo rss

Adjunt al cònsol de Tolosa en carga de la lenga e cultura occitana de 2008 a 2014, es membre de la comission Regions e Federalisme del partit Euròpa Ecologia Los Verds.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions