CAPÇALERA: CONGRÉS AMIC
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 17 d'octòbre

Jean-Charles Valadier

Dissabte, 19.11.2016 03h00

Analisi del modèl cultural còrs


Comentaris Pas cap de comentari    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (4 vòtes)
carregant En cargament


La victòria nacionalista en Corsega es una remesa en causa màger del modèl d’uniformizacion culturala e lingüistica que caracteriza França. Aquel eveniment politic es mediaticament amagat per la natura centralista de la França actuala. Vos prepausi d’extraits de l’introduccion d’un article d’André Santelli, expèrt al ministèri francés de la cultura e titolat “Le modèle culturel corse à l’épreuve du nationalisme”. I explica l’importància de quaranta ans de militantisme cultural popular dins la presa de poder ideologic del nacionalisme en Corsega.
 

“Aprèp la victòria nacionalista a l’eleccion territoriala, un temps politic nòu es avengut. Corsega coneis un basculament politic e cultural sense precedent. Per lo primièr còp, lo projècte de rompedura amb França, «aquel país amic» coma o ditz lo president nòu de l’assemblada còrsa es legitimat per los que govèrnan Corsega. La dramaturgia de la ceremonia d’investitura del poder nòu ne foguèt l’illustracion esclatanta. L’executiu e lo president de l’assemblada prestèron jurament subre un libre redigit en 1758 e que justificava la revòlta de Corsega contra Gènoa, qu’abotiguèt a l’establiment d’un estat independent. Per lo poder nòu, Corsega es mai que mai una nacion vencuda que deu tornar trobar sa sobeiranetat. Lo nacionalisme dit «moderat», pragmatic, devengut electoralament indispensable, non pareis pas mai poder se distinguir realament de las fòrmas mai radicalas d’aquel corrent de pensada dempuèi l’abandon de la luta armada pel FNLC. E çò que pareissiá coma una quimèra s’inscriu simbolicament subre l’escaquièr d’una transformacion possibla, e relèga coma una finalitat superada la conquista d’un estatut d’autonomia dins la republica.
 
Non oblidem pas qu’aquela ascension al poder demòra lo coronament d’una batalha culturala de mai de quaranta annadas de militantisme. Es una istòria faita de dramas, d’erraments, de fautas indelibilas, mas tanben d’engatjaments e de conviccions que respondon a d’espèras justas. Lo nacionalisme a capitalizat oportunament subre los camps essencials de la memòria e de l’imaginari per la reconeissença de la lenga còrsa en declin e per la respelida de la cultura insulara en via de folklorizacion. Lo marcador cultural demòra donc la linha de fòrça mai visibla e  mai compartida del nacionalisme. Al nom de l’istòria, de la lenga, de la tèrra e dels mòrts, e d’un dreit de creança que pareis inagotable subre l’estat, aquel nacionalisme promet un destin nacional a una joventut que lo sostenguèt amplament. E se l’immensa majoritat dels còrses non desiran pas encara l’independéncia, l’impacte d’aqueste mini-revolucion democratica non pòt pas èsser sos-estimada, al mens simbolicament, tant sas consequéncias culturalas pareisson prefondas e duradissas. Aquesta estapa nòva cava sempre mai lo valat afectiu amb un continent qu’aviá de mens en mens d’empatia e que s’alonha encara mai...
 
La victòria nacionalista a, en definitiva, transformada la natura e l’estatut de la revendicacion culturala que permetèt la conquista del poder...
 
La reabilitacion del mite paolista participan d’aquela glorificacion de l’identitat e apòrta una mena de garantida de seguritat a l’entorn de valors umanistas. Es atal que se cerca, dins aquel passat prestigiós una fòrma de nostalgia e de grandor per enfortir la cresença...”
 
Atal, André Santelli mòstra l’importància del militantisme cultural dins la represa de poder politic e lingüistic còrs, e mai se l’autor acaba son article per un sosten als mites culturals de las valors universalas de republica francesa... A l’ora ont la lenga occitana benefícia d’un començament de politica lingüistica, aquesta analisa mòstra l’importància de prepausar de simbòls culturals identitaris mas umanistas e universals per gasanhar lo sosten de la joventut. Una reflexion que deu ajudar a pensar la cultura occitana dins una amira politica per bastir un projècte occitanista que tòca l’ensemble de la populacion occitana.
 
 




Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se podètz sosténer en venent sòci dels Amics de Jornalet o de l’associacion ADÒC, contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT

Perfil

Jean-Charles Valadier

Jean-Charles Valadier logo rss

Adjunt al cònsol de Tolosa en carga de la lenga e cultura occitana de 2008 a 2014, es membre de la comission Regions e Federalisme del partit Euròpa Ecologia Los Verds.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions