Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

L’ecofeminisme pòt sonque èsser occitanista

Jean-Charles Valadier

Jean-Charles Valadier

Adjunt al cònsol de Tolosa en carga de la lenga e cultura occitana de 2008 a 2014, es membre de la comission Regions e Federalisme del partit Euròpa Ecologia Los Verds.

Mai d’informacions
L’occitanisme non pòt pas mai assumir una posicion de minoritat territoriala dins l’estat francés coma los catalans, los basques, los escosseses o un còp èra los grècs, los finlandeses, los tunisians o los poloneses.... Uèi, cal assumir que l’estat francés a redusit l’occitan a una identitat minoritària dins son territòri, amb una minorizacion sociala similara a la de las femnas, dels omosexuals o dels immigrants... Cal partir d’aquel constat per donar un vam nòu a l’identitat occitana en Occitània
 
Ça que la, del clima al sexisme en passant per las violéncias policièras, lo racisme o las inegalitats, vesèm aparéisser una nova mobilizacion de joves dins fòrça paises. Amb l’intrusion del numeric, los joves an trobat un mejan nòu per sensibilizar l’opinion, a travèrs de formas narrativas nòvas pròprias al web. En particular, las mobilizacions a l’entorn del clima juntan fòrça preocupacions contra totas las discriminacions. A l’exemple de l’ecofeminisme que s’impausa dins las mobilizacions dels joves amb de protocòls per assegurar qu’òmes e femnas an tant de temps similars de paraula o de preséncia mediatica. O ben dins la primària ecologista per l’eleccion presidenciala 2022, ont l’ecofeminista Sandrine Rousseau perdèt de justesa la votacion fàcia a Yannick Jadot.
 
Segon Jeanne Burgart Goutal, que publiquèt “Èsser ecofeminista: teorias e practicas”, l’ecofeminisme s’apuèja subre las semblanças entre violéncias faitas a las femnas e violéncias faitas a la natura. Denóncia l’organizacion sexista de la societat e la destruccion de l’environament, que van amassa. Per l’ecofeminisme, lo capitalisme estatal al començament, puèi colonial e industrial repausa subre dos axes: l’explotacion sens limit de las ressorsas naturalas, que se ditz tanben extractivisme, e l’ierarquizacion demest los umans coma demest la natura. E al dintre dels umans, entre los òmes e las femnas. E al dintre de la natura, entre los animals de companhiá e los de neurissatge intensiu, someses a de condicions de vida òrras. Nòstre sistèma socioeconomic non repausariá pas sonque subre l’explotacion del trabalh pel capital, mas tanben subre la subrexplotation conjunta de las “colonias intèrnas” que son las femnas e la natura: sens lor trabalh gratuit, non reconegut, ocultat, lo sistèma capitalista non poiriá pas foncionar”. L’ecofeminisme se ditz distint del feminisme “materialista” que cerca sonque l’egalitat materiala entre òmes e femnas. Se vòl descolonial e interseccional.
 
Aital, existis per una part de la joventut, una vision englobanta de totas las minorizacions, que la luta contra lo cambiament climatic impausa de refusar los sistèmas de minorizacion tant coma l’explotacion sens limit de la natura.
 
Es una escomesa fòrta per los occitanistas d’inscriure l’egalitat de tractament entre lo francés e l’occitan dins aquel agenda. Qu’es anar contra un dels mites fondators de l’estat francés que rescond la realitat istorica de la cultura occitana a tots los estatjants d’Occitània, e mai a aqueles que dison aver un projècte de societat ecologista, feminista, non racista, non colonial, non xenofòb, non omofòb.
 
En Occitània, per refusar totas las “colonias intèrnas”, l’ecofeminisme pòt sonque èsser occitanista.
 
En sens contrari, per èsser audible, cal que l’occitanisme incluga lo feminisme dins sas practicas.
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Jean Charles Valadier La Selve de Segalar
17.

#14 justament, me sembla una oportunitat, de discutzar amb una ecofeminista marselhesa de la minorizacion de l'occitan en Provença, que la luta dels felibres i mòstra que la resisténcia a la francizacion i foguèt fòrta. Assumir l'occitanitat dins tots los mitans es important, sens acceptar cap de mespretz.

  • 5
  • 1
Jessie
16.

;P

  • 0
  • 1
Jessie
15.
  • 0
  • 1
Hubert Farnac
14.

Coneissi un pauc lo mond de l'ecofeminisme.
Son mai interessats per lo yoga que non per l'occitanisme. D'alhors, Burgart Goutal viu a Marselha,
l'avètz ausit dire quicòm sul provençal? ieu diriái que li agrada mai lo quinoa.
Mas enfin, benlèu se pòt lor prepausar de meditacions cataras en occitan, qual sap?

  • 10
  • 5

Escriu un comentari sus aqueste article