CAPÇALERA2: mot amagat

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 4 de julh

Jean-Charles Valadier

Divendres, 4.2.2022 03h00

Aprèp la vergonha, l’espèr


Comentaris 2 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (2 vòtes)
carregant En cargament





L’autoòdi[1], applicat en sociolingüistica, fa referéncia a l’òdi per se meteis, cap a sa cultura e/o sa lenga. Es un concèpte utilizat pels catalans e autres pòbles minorizats per descriure l’abandon de la lenga minorizada dins un procès de substitucion per la lenga de las classas dominantas. Lo sociològ occitan Pierre Bourdieu explica lo renonciament a la lenga —o quitament, a l’identitat— pròpria en favor de la “lenga legitima” par lo “mercat lingüistic”. Las classas dominantas exercirián una violéncia simbolica a travèrs las institucions en impausant una supausada “lenga legitima”. Es çò que se ditz la “vergonha”. Aquela imposicion acabariá per ésser percebuda coma un critèri objectiu de competéncia, en lòc d’una discriminacion de classa. Es alavètz qu’apareisseriá l’autoòdi quand los dominats venon de complices dels dominaires. Es aital coma s’explica que los occitans considerèron lo francés coma lenga nacionala, e considèran uèi l’accent franchimand coma l’accent usual.
 
Aquel procès lingüistic s’acompanhèt d’un procès economic e politic de despossession dels occitans, coma dels autres pòples dominats en favor del pòble dominant, çò que Robèrt Lafont designèt coma un procès de colonialisme interior per la França modèrna.
 
Uèi, aquel procès de substitucion de l’occitan per lo francés es en via d’acabament, e l’autoòdi es en via d’escafament amb la disparicion generala del sentiment d’occitanitat e de colonialisme economic e politic. Uèi, los occitans s’identifican amb las lutas politicas e economicas de Paris dins Euròpa e dins un monde globalizat. S’identifican amb las lutas socialas dels sindicats parisencs per defendre lo nivèl de vida de las classas dominadas de França.
 
Lo procès de dominacion generèt de resisténcias fòrtas que foguèron totas vencudas dins lo cas dels occitans coma per los autres pòbles dominats. Aquela dominacion sistematica favoriza l’acceptacion de la dominacion e explica qu’en general, los colonizats de l’interior devengan mai conservators, e de còps reaccionaris. Aital, Paris es mai obèrt a las innovacions que las ciutats occitanas. Es de Paris que se gasanhèron las batèstas de la libertat de culte, dels dreits sindicals, de la libertat de la premsa, del dreit de vòte dels òmes, puèi de las femnas, de l’avortament, dels genres sexuels. Las ciutats occitanas non s’engatgèron dins de politica ecologica d’energia renovelabla locala, de reconquista dels espacis publics subre l’automobila, de valorizacion massisa locala dels degalhs… Pas cap de region occitana refusèt las autorotas al profèit del tren, los camions al profèit del fret ferroviari, lo nucleari al profèit de l’eolian o del solar, l’agricultura industriala al profèit d’una agricultura bio locala...
 
Caliá esperar que Paris o l’estat engatjèssen de politica mai progressista per que las electrises e los electors occitans votèssen per de politica mai progressista. Pensi, que l’autoòdi explica en granda part aquel conservatisme occitan. Cal esperar que lo pòble dominant obrisca la via per que los dominats ausen seguir las inovacions.
 
Mas aquel procès de disparicion de l’autoòdi occitan es a l’encòp un senhal de succès per l’integracion complèta dels occitans coma de vertadièrs franchimands, mas tanben una oportunitat pels occitanistas. La fin de l’autoòdi autorizariá los occitans a sortir de la somission, a imaginar de politicas pensadas localament, per un desvolopament economic local, per d’innovacion ecologica o sociala locala, amb una oportunitat màger de tornar descobrir l’occitanitat del territòri ont vivan.
 
Es per aquò, que los occitanistas se devon mobilizar dins totas las inovacions socialas, economicas o politicas que grelhan en Occitània.
 
En junh de 2022, aurèm una oportunitat amb las eleccions legislativas en França. Aquela fin de l’autoòdi fa possible un vòte en favor de candidatas e candidats que defendrián un estatut legal per l’occitan. Es un enjòc màger per obténer que lo parlament vote de leis favorables a l’occitan e se confronte al conselh constitucional.
 
Fa tanben mens tabó lo vòte per de partits federalistas coma EELV o nacionalistas coma lo Partit Occitan o Bastir-Pais nòstre o lo PNO.
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 



publicitat
BANNER1 - comuna tolosa



Comentaris

4 de febrièr 07.59h

Quora lo ciutadan es a témer (crentar) lo govèrn es la tirania. Quora lo govèrn es a témer (crentar) sos ciutadans i a libertat.

Atal ça diguèc Thomas Jefferson


Que la nòstra divèssa granda Terra Maire, nos tenga traslonhat de las pastècas (roge endins, verd a defòra) e que nos para del Jadot (lo Jedi novèl) e de son ardada.

De quant nos van endeutar ? Per quantas annadas ? Son questions primièras de se pausar (deute en 2021 : 2834 Milhards segond lo biais de Maastricht, e... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 de febrièr 07.40h

Coma ausar parlar de developament economic, regional o local quand tota l'economia, l'ensenhament, lo social, la cultura, los medias, la sciença, son dins las mans d'una ponhada de miliardairis qu'a fach de l'estat frances un vaslet plan obeissent?
Coma pas parlar de la dictatura sanitaria e tecnologica completament sos la dominacion de la mesma ponhada de miliardairis?
Quò es pas solament nòstra fòrça de trabalh que volen mas qu'es tanben nòstra consciença per far de nos un esser e... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 6
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.

Perfil

Jean-Charles Valadier

Jean-Charles Valadier logo rss

Adjunt al cònsol de Tolosa en carga de la lenga e cultura occitana de 2008 a 2014, es membre de la comission Regions e Federalisme del partit Euròpa Ecologia Los Verds.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions