Opinion
Lo sistema electoral francés e l’occitan – part 1
Segon los darrièrs sondatges, per las eleccions legislativas francesas del 12 e 19 de junh de 2022, lo taus de participacion deuriá èsser sonque a l’entorn de 50%. Al 1èr torn, l’esquèrra e los ecologistas jos l’etiqueta “NUPES” auriá 27,5% dels vòtes, lo camp presidencial LREM Modem Orizonts Agir auriá 27% dels vòtes, a dreita l’’aligança LR/UDI/DVD l auriá 10% e a l’extrèma dreita lo Rassemblament Nacional es a 21,5, e Reconquista a 5%.
Mas amb lo sistèma electoral per circonscripcion de la cinquena republica francesa, lo camp presidencial de Macron conservariá una mai que larga majoritat a l’Assemblada Nacionala e los deputats dels autres partits farián sonque de la figuracion.
Un tala representacion non proporcionala de las opinions politicas del pòble francés es un fait istoric especific del sistèma centralisat francés.
Pendant la primièra republica francesa, en 1793, los deputats federalistas de la primièra assemblada nacionala, que lor disian girondins (per non pas dire occitans), foguèron percaçats e mai assassinats. Aital, un an aprèp, lo deputat e abat Grégoire faguèt per aquela assemblada nacionala jacobina e centralista un rapòrt sus “la necessitat e los mejans d’avalir lo patés, e d’universalizar l’us de la lenga francesa”. En 1799, lo còp d’estat de Napoleon Bonaparte renversèt aquela republica centralista al servici de sa dictatura personala e de natura francesa subre Euròpa.
En 1852, un còp d’estat bonapartista al servici dels poders financièrs parisencs renversèt la tota jove seconda republica francesa.
Aprèp la repression de las comunas de 1871, la tresena republica francesa foguèt un sistèma parlamentari centralista al servici de l’universalizacion de la lenga francesa e de la repression de las autras lengas de la republica e de son empèri colonial. Lo sistèma republican parisenc impedissiá tota eleccion de deputats occitanistas, e mai dins la version felibrista de l’epòca.
Per amagar la collaboracion importanta de l’estat francés al finançament de las guèrras dels nazis e per justificar lo colonialisme, la quatrena republica impausèt un nacionalisme exasperat, amb l’aprobacion d’un partit comunista francés manipulat per Estalina e de partits de dreita e socialista finançats per los USA. Lo finançament d’eleccion de deputats occitanistas èra inconcebible.
Fàcia a una descolonizacion sanhosa, la cinquena republica francesa organizèt un renfortiment del poder executiu amb un president elegit al sufragi universal dirècte amb la reforma constitucionala de 1962. L’eleccion del president se voliá l’expression non equivòca d’una majoritat clara de l’opinion, majoritat que s’impausa tot al long del sieu mandat. Son fondator, lo General Charles De Gaulle pensava que los franceses formavan un pòble “elegit” amb una nacion en tension entre una unitat necessària e las fòrças centrifugas que constituissián l’estat francés. Per De Gaulle, l’estat francés èra una nocion quasi sagrada que garantissiá França contra “las divisions tradicionalas”. L’estat deu incarnar l’unitat de la nacion francesa, inspirar e conduire l’esfòrç nacional. Per aquò, l’Estat deu èsser solidament organizat e aver a son cap un president fòrt que faga l’unitat de la nacion a l’entorn de sa persona.
Nota:
Aux origines de la Ve République: Charles de Gaulle et la fonction présidentielle
Frédéric Turpin en Parlement[s], Revista d’istòria politica 2007
Mas amb lo sistèma electoral per circonscripcion de la cinquena republica francesa, lo camp presidencial de Macron conservariá una mai que larga majoritat a l’Assemblada Nacionala e los deputats dels autres partits farián sonque de la figuracion.
Un tala representacion non proporcionala de las opinions politicas del pòble francés es un fait istoric especific del sistèma centralisat francés.
Pendant la primièra republica francesa, en 1793, los deputats federalistas de la primièra assemblada nacionala, que lor disian girondins (per non pas dire occitans), foguèron percaçats e mai assassinats. Aital, un an aprèp, lo deputat e abat Grégoire faguèt per aquela assemblada nacionala jacobina e centralista un rapòrt sus “la necessitat e los mejans d’avalir lo patés, e d’universalizar l’us de la lenga francesa”. En 1799, lo còp d’estat de Napoleon Bonaparte renversèt aquela republica centralista al servici de sa dictatura personala e de natura francesa subre Euròpa.
En 1852, un còp d’estat bonapartista al servici dels poders financièrs parisencs renversèt la tota jove seconda republica francesa.
Aprèp la repression de las comunas de 1871, la tresena republica francesa foguèt un sistèma parlamentari centralista al servici de l’universalizacion de la lenga francesa e de la repression de las autras lengas de la republica e de son empèri colonial. Lo sistèma republican parisenc impedissiá tota eleccion de deputats occitanistas, e mai dins la version felibrista de l’epòca.
Per amagar la collaboracion importanta de l’estat francés al finançament de las guèrras dels nazis e per justificar lo colonialisme, la quatrena republica impausèt un nacionalisme exasperat, amb l’aprobacion d’un partit comunista francés manipulat per Estalina e de partits de dreita e socialista finançats per los USA. Lo finançament d’eleccion de deputats occitanistas èra inconcebible.
Fàcia a una descolonizacion sanhosa, la cinquena republica francesa organizèt un renfortiment del poder executiu amb un president elegit al sufragi universal dirècte amb la reforma constitucionala de 1962. L’eleccion del president se voliá l’expression non equivòca d’una majoritat clara de l’opinion, majoritat que s’impausa tot al long del sieu mandat. Son fondator, lo General Charles De Gaulle pensava que los franceses formavan un pòble “elegit” amb una nacion en tension entre una unitat necessària e las fòrças centrifugas que constituissián l’estat francés. Per De Gaulle, l’estat francés èra una nocion quasi sagrada que garantissiá França contra “las divisions tradicionalas”. L’estat deu incarnar l’unitat de la nacion francesa, inspirar e conduire l’esfòrç nacional. Per aquò, l’Estat deu èsser solidament organizat e aver a son cap un president fòrt que faga l’unitat de la nacion a l’entorn de sa persona.
Nota:
Aux origines de la Ve République: Charles de Gaulle et la fonction présidentielle
Frédéric Turpin en Parlement[s], Revista d’istòria politica 2007
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Oh Lachauda,
fa un moment que cliquejas sus Jornalet per desversar tos lums susnaturals...
e sas totjorn pas utilizar l'interfaci del comentari!?
Es un complot, macanicha!
Coma que, quò es la Finança internacionala que governa tots los partits. E aura, los medias son tots sos la tutela d'aquela mesma finança que siajan de dreicha o d'esquerra. Autre còp aquela finança avia crear una dualitat. Aura, tot per Macron.
Quand l'òm sap que tots los medias dependan financierament de la mesma finança, l'òm pòd pus parlar de democracia mas de dictatura. L'òm se damanda mesma s'i aura un sol deputat per tornar botar en causa aquel sistem o si coma de las auvelhas los eligits li obeiran.
Autre còp lo deputat votava en son amna e consciença per defendre los interets de sa circonscripcion. Uei, obeit au partit e lo partit obeit a la Finança.
Totas las associacions qu'an una aura internacionala obeissan a la mesma Finança.
Malor a qui li resista.
Coma que, quò es la Finança internacionala que governa tots los partits. E aura, los medias son tots sos la tutela d'aquela mesma finança que siajan de dreicha o d'esquerra. Autre còp aquela finança avia crear una dualitat. Aura, tot per Macron.
Quand l'òm sap que tots los medias dependan financierament de la mesma finança, l'òm pòd pus parlar de democracia mas de dictatura. L'òm se damanda mesma s'i aura un sol deputat per tornar botar en causa aquel sistem o si coma de las auvelhas los eligits li obeiran.
Autre còp lo deputat votava en son amna e consciença per defendre los interets de sa circonscripcion. Uei, obeit au partit e lo partit obeit a la Finança.
Totas las associacions qu'an una aura internacionala obeissan a la mesma Finança.
Malor a qui li resista.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari