Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

 Russia confronta França a la diversitat linguïstica

Jean-Charles Valadier

Jean-Charles Valadier

Adjunt al cònsol de Tolosa en carga de la lenga e cultura occitana de 2008 a 2014, es membre de la comission Regions e Federalisme del partit Euròpa Ecologia Los Verds.

Mai d’informacions
Lo president dictator aguèt 20 ans per combatre la corrupcion e modernizar las administracions publicas de la Federacion de Russia. L’escomesa politica èra de transformar aquela federacion de pòbles desparièrs eissits de la colonizacion russa en una union democratica e respectuosa dels pòbles colonizats. L’escomesa economica èra de transformar una economia de renda del petròli e del gaz en una industria modèrna capabla d’exportar alara que dispausa de totes las matèrias primàrias sus plaça, fins a las tèrras raras e un ensenhament e de scientifics de qualitat. Per malastre, aviá tanben eiretat de l’espetament de l’Union sovietica d’un arsenal militar e nuclear subredimensionnat. Causiguèt de s’enriquir personalament e de bastir una dictatura policièra, nacionalista e religiosa. Se lancèt dins de guèrras imperialistas per assegurar sa dictatura personala.
 
Lo 24 de febrièr de 2022, trenta ans après l’esfondrament de l’empèri sovietic, Vladímir Pótin engatjèt la Federacion de Russia dins una invasion totala d’Ucraïna al motiu d’assimilar culturalament e lingüisticament los ucraïnians dins la cultura e la lenga russa. Amb la resisténcia ucraïniana e l’engatjament de l’Union Europèu e de l’OTAN al sieu costat, l’invasion se convertiguèt en una guèrra d’auta intensitat amb un bilanç uman e material tragic. La preséncia dels autocratas chinés, iranian e per part turc al costat de Vladímir Pótin, mòstra una mèna de solidaritat entre estats autoritaris, conservators e que repriman lors minoritats lingüisticas e culturalas (tant coma las femnas e las minoritats de genre).
 
Lo sosten financièr e militar dels USA a Ucraïna es decisiu e non pesa pas tròp financièrament, que la valor dels bens ofèrts son subre evaluats e finançan de compras al profèit de l’armada US e del complèx militaro-industrial american. De son costat, l’ajuda de l’Union europèa es assegurada per la crenta d’una invasion russa de l’Euròpa orientala. Las ajudas son de mai en mai fòrtas e concernisson ara de materials militars modèrnes.
 
Intram dins un conflicte d’usura que deuriá apaurir Ucraina mas secotir tanben bravament la federacion de Russia e l’aflaquir considerablament d’un punt de vista militar e geopolitic. De violéncias intèrnas son possiblas, fins a de revòltas d’una part de las 21 republicas e mai territòris de la Federacion de Russia, tal coma las republicas del Caucàs o los pòbles tatars (turcofònes) o mongòls (tal coma los boriats que mòron per milièrs en Ucraïna).
 
Aquelas republicas son compausadas de pòbles mesclats, autoctònes e descendents d’immigrats russes o assimilats als russes. Vladímir Pótin i contunha de politicas d’assimilacion culturala e lingüistica a la cultura e la lenga russa.
 
Per Euròpa, al delà de la victòria d’una Ucraïna democratica, l’avenir de la federacion de Russia es un enjòc democratic màger. Avèm l’exemple recent de l’anciana republica federala de Iogoslavia qu’espetèt dins una guèrra civila òrra en 1992 fins als crimes de guèrra e còntra l’Umanitat en Bòsnia. Avèm tanben l’exemple de las ancianas republicas d’Union sovietica que devenguèron de dictaturas duras: Azerbaitjan, Bielorussia, Cazacstan, Quirguizstan, Tatgiquistan, Ozbequistan, Turcmenistan.
 
En Federacion de Russia coma dins fòrça païses eissits d’un passat imperialista tal coma China, Turquia, Iran o d’un espetament colonial tal coma Africa, la question de la diversitat de las identitats culturalas e lingüisticas dels estats es màger per propausar de solucions democraticas e pacificas. La majoritat dels païses actuals d’Euròpa semblan prestes a sostenir de solucions federalas, democraticas e multiculturalas per una futura federacion de Russia pòst Vladímir Pótin o d’estats eissits de la federacion russa.
 
Dins aquela perspectiva, França seriá en contradiccion amb son modèl intèrne de negacion de las diferéncias culturalas, lingüisticas e economicas. La republica francesa deurà causir son camp:
 
lo camp de la democracia e d’una preséncia geopolitica fòrta amb la reconeissénça universala de las diversitats culturalas e linguïsticas,
 
lo camp dels autocratas e de la fragilitat geopolitica amb una reconeissénça limitada als pòbles capables d’impausar per la violéncia lors dreits culturals e linguïstics.
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Pèir
8.

"engatGèt"

AzerbaiJan?

CaSacstan

Quirguizistan

TaGiquistan

  • 0
  • 1
La vertat
7.

#5 Òc, lo "patriotisma Francés" es de meteissa natura que l'imperialisma assimilacionista rus, l'extrèma-drecha francesa a lo meriti d'èsser coerenta ambe aquò, mentre que las institucions republicanas (lo govèrn) sostenon ipocritament Ucraina, non pas contra 'lo dangièr de l'assimilacionisma rus', mas simplament pr'amor de la crenta d’una invasion russa de l’Euròpa orientala (Polonha de'n primièr). Se i aviá pas aquesta crenta, que Russia aja idèa en seguida d'anexar Polonha (ela, dins l'UE !), l'integralitat de la classa politica jacobina francesa, de Melenchon a Philippot en passant per Macron e Le Pen veiriá pas de problèma que Russia anexa l'integralitat d'Ucraïna.

Per d'unes, es legitim que la Granda Russia retròbe son integralitat territoriala (ambe Ucraïna), mentre que lo govèrn francés se mòstra mai prudent, a un pauc paur que Russia s'arrèste pas a Ucraïna e se contente pas de l'unificacion sonque de la "Granda Russia", mas envisaja la restauracion de l'URSS. Es pr'amor d'aquò lo sosten de França a Ucraïna, pas sus una question ideologica, mas puslèu sus una question geostrategica.

  • 3
  • 0
pierre lachaud
6.

#2 Qui a dich que los occitanistes devrian chausir coma slogan "libertat, egalitat , fraternitat"?
Quò es ben perque volam totjorn imitat França que l'occitanisme s'etiòla. Vivem dins una cultura francesa aprenguda a l'escòla sens jamai la tornar botar en question.
Avetz coneigut la filosòfia que se decomposa emben los mots que s'acaban en isme: lo materialisme, l'anarchisme, lo capitalisme, lo marxisme, lo comunisme, lo socialisme, lo liberalisme, l'umanisme, lo feminisme, l'ecologisme e tot aquò a pas reussir a nos liberar., a maridar la tecnologia e lo progres social.
Tot se passa coma si de mai produsiam, de mai poluavam e que sem totjorn a cerchar una tecnologia, daus medicaments per luchar contre la polucion e lo mau-esser. Benleu l'òm devria comprener que la vertardiera dictatura es pas l'ambicion d'òmes politiques que l'òm dich pus grand que son mas la d'una dictatura economico-financiera qu'a son siege social en Suisse emben las principalas banques e siegeas de societats que dominan lo monde.
E benleu que Russia e sos aliats son prestas a marchar trequ'en-z-a la Suisse. E lo rapòrt de fòrça es pas en favor de França que se tròba isolada.

  • 0
  • 1
Franc Bardòu
5.

#3 E puèi me damandi seriosament quin elegit francés non se declara "patriòt francés", a despart, benlèu dels elegits independentistas de l'Isla de Beutat…

  • 3
  • 1
Franc Bardòu
4.

#3 França seriá encontradiccion amb sa politica supremacista intèrna en sosténer, amb tota Euròpa, un projècte per "una autra Russia", vaklent a dire una Russia respecuosa de totes sos pòbles, sense lo dictator actual qu'assalhís Ucraina, e qu'es, el, tant supremacista coma França o es despuèis sègles. Cal tornar legir l'article menimosament, me sembla.

  • 1
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article