Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

La resisténcia nacionala occitana: 2. Un pòble occitan

Jean-Charles Valadier

Jean-Charles Valadier

Adjunt al cònsol de Tolosa en carga de la lenga e cultura occitana de 2008 a 2014, es membre de la comission Regions e Federalisme del partit Euròpa Ecologia Los Verds.

Mai d’informacions

Un pòble existís dins la mesura ont se tròba un grop d’òmes conscients de formar amassa un pòble definit e a condicion qu’aquela consciéncia se transmeta dins aquel grop tot lo long de las generacions.” Sola la consciéncia es creatritz del pòble. D’aquí enlà, se aquela consciéncia s’esfaça o desapareis, lo pòble es menaçat de disparicion.
 
Es l’analisi de Yeshayahou Leibowitz (1903 - 1994) istorian de la sciéncia e filosòf israelian, considerat coma un intellectual màger de la societat israeliana, e l’una de las personalitats mai controvertidas per sos avís sus la morala, l’etica, la politica, e la religion.
 
La reflexion de Leibowitz s’aplicava al pòble israelian, mas s’aplica sens problèma al pòble occitan (tal coma al pòble palestinian e tant d’autres).
 
S’aplica tanben a fòrça pòbles europèus que son discriminats per l’estat en carga de las regions ont demòran.
 
De còps, la majoritat de la populacion se sentís d’un pòble distint de l’estat dominant. Demèst fòrca, avèm los germanofòns de Belgica. En 1919, en seguida del tractat de Versalhas, Belgica anexèt çò que se disián los Cantons de l’Èst. Foguèt fòrta la discriminacion d’aqueles alemands dins lo reialme de Belgica. Fins a 1935, foguèron tractats en ciutadans de segonda zòna. En 1940, son reïntegrats al reich alemand. En 1945, tornan venir bèlgas. En 1963, Belgica creèt un regim lingüistic amb 3 comunautats, amb l’alemand coma lenga nacionala al meteis títol que lo neerlandés e lo francés. La comunautat allemanda de Belgica fa part de la region valona. A l’ora d’ara, 200 000 bèlgas son germanofòns. Gerisson lors afars en alemand tal coma l’educacion, l’espaci public o los mèdias locals.
 
De còps, dins un meteis territòris, la populacion se sentis de vàrias pòbles, amb tota una nuança d’apartenéncia. Amb la guèrra, la situacion de Donbàs en Ucraina es fòrça mediatizada. Çai jos, un exemple trait d’una situacion individuala, trapada sul web:
 
«La familha de ma companha es russa, e arribèron en Ucraïna, dins lo Donbàs, dins las annadas 70, per préner la direccion d’una usina locala, coma aparatchiks privilegiats del regim sovietic. Ma companha nasquèt dins las annadas 80, dins un mond comunista, e se remembra encara de la propaganda de sas annadas joves dins los pionièrs e autres organizacions paramilitaras sovieticas. Puèi venguèt l’independéncia d’Ucraïna, la marcha cap a l’obertura mondiala e la modernitat. Ma companha viatgèt, descobriguèt Euròpa, son mòde de vida e la democracia. Non parla pas ucraïnian, es una pura russofòna d’origina russa del Donbàs. Ça que la, es prò-europèa, prò-Maidan, anti-Putin. Après lo còp d’estat dels separatistas e l’invasion dels milicians russes de 2014, laissèt Donetzk. Sos parents, per contra, nascuts en Russia, e vièlhs de mai de 60 ans, son pròrusses.»
 
Aquela familha illustra la complexitat de la situacion dins Donbàs. Las familhas s’esquiçan a l’entorn d’aquel conflicte. Las istòrias personalas e familialas donan una presa de consciéncia que non s’explica, e que vària d’una persona a l’autra amb la meteissa origina e eissida del meteis mitan. Uèi, un conflicte dramatic ensagnosís Donbàs al nom de la volontat de suprimir la part de consciéncia ucrainesa de Donbàs.
 
La consciènça occitana, coma la d’autres pòbles minorizats, sembla fòrça a la complexitat del estatjants de Donbàs. Es plan la trajectòria personala de cadun influenciada per las originas familialas occitanas o non que balha o non una consciéncia occitana. L’ensemble de las personas qu’an aquela consciéncia e que la partisson a l’entorn d’elas mantenon l’existéncia del pòble occitan.
 
Per contra, la consciència d’apartenéncia al pòble francés (o espanhòl, o italian) es generala en Occitània, difusada per l’identitat unica que l’Estat central impausa a travers l’educacion nacionala e sas autras institucions, e transmesa ara dempuèi mantunas generacions.
 
Aital doas consciéncias nacionalas coabitan en Occitània, una consciéncia francesa (o espanhòla, o italiana) largament dominanta e portat per l’estat central, e una consciéncia occitana eretada de l’istòria dels territòris e portada pel trabalh de las associacions occitanistas.
 
E coma o diguèt lo filosòf Leibowitz, tant que i aurà un grop d’òmes e de femnas conscients de formar amassa un pòble, e a condicion de transmetre aquela consciéncia de generacion en generacion, i aurà un pòble occitan.
 
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 


 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Pèir
3.

Correccion: “Un pòble existís dins la mesura QUE/EN QUÉ/EN LA QUALA se tròba un grop d’òmes conscients de formar amassa un pòble definit"

  • 1
  • 0
Michon
2.

Nosautes tanben, en Gasconha, qu'ensajam d'arrevitar la consciéncia deu País, mes n'ei pas aisit!
Bon coratge a tots!

  • 8
  • 0
Occitània Liura
1.

Òc, es vertat, la consciència d’apartenéncia al pòble Francés es difusada per l’identitat unica que l’Estat central impausa a travers l’educacion nacionala en amagant l'istòria de l'annexion d'Occitània per l'emperi francés: https://youtu.be/tYMYdT3wiBQ

  • 4
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article