Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Del reciclatge linguistic al reciclatge dels residus (II)

Jean-Charles Valadier

Jean-Charles Valadier

Adjunt al cònsol de Tolosa en carga de la lenga e cultura occitana de 2008 a 2014, es membre de la comission Regions e Federalisme del partit Euròpa Ecologia Los Verds.

Mai d’informacions
Per far intrar l’occitan dins la vida politica, economica e sociala modèrna, li caldrà a l’encòp un vocabulari adaptat e una sintaxi que respècte l’èime de la lenga occitana. Lo vocabulari, la politica lingüistica de França empediguèt son enriquiment al long del temps mentre que per la sintaxi occitana, la politica lingüistica de França empediguèt sa transmission tant dins las carrièras coma dins las familhas. Per la sintaxi, un brave trabalh se faguèt e lo cal encara formalizar. Per los presents articles subre la transicion ecologica, m’apuègi subre la produccion catalana en defugissent totes los ispanismes. Serà als actors occitans de la politica, dels mèdias e de l’economia de construir un vocabulari de referéncia. Per exemple, ai decidit d’utilizar, coma dins l’occitan aranés e de las valadas d’Itàlia, mèdi ambient e ambiental al lòc de l’occitan de França environament e environamental, e mai sián tant occitan los uns coma los autres.
 
Per continuar amb la transicion ecologica dins lo tractament dels residus, cal tanben una politica publica per evitar de degalhar las rèstas del manjar. Divèrsas accions de recolhida selectiva organica son mesas en plaça dins d’unas ciutats mentre que parallèlament e gràcias a la demanda dels consumidors, divèrsas iniciativas fan conéisser lo compostatge individual. Actualament lo mercat ofrís de modèls divèrses de compostadors urbans o de jardin e cada vegada mai de fogals los installan per tractar una part dels lors residus organics. Lo compostatge individual permet d’obtenir un recors (lo compòst) qu’apòrta de nutritius a las plantas del jardin e permet de redusir lo volum de residus que s’apòrtan als contenidors de las carrièras, atal coma los impactes ambientals associats al transpòrt e tractament dels residus.

Aperabans, lo mobiliari de l’ostal, los aparelhs electrodomestics tal coma las televisions duravan de desenas d’annadas. Actualament, se càmbian plan sovent, e genèran de residus plan voluminoses. Una caracteristica de la societat del benestar es que consumir non es solament aquerir un objècte mas es tanben un indicator de capitada sociala o un palliatiu a de sentiments d’insatisfaccion. Sentèm la necessitat de renovar d’aparelhs que encara foncionan per d’autres amb de dessenh nòu o de caracteristicas nòvas.

La compra compulsiva nos lèva a l’acumulacion d’objèctes, d’unes quasi inutils, e finalament a la produccion d’una granda quantitat de  residus.

Causissèm sovent de produits per lor prètz sens téner compte de la lor qualitat, durabilitat o eficacitat. Acaban per nos costar mai cars amb un còst fòrt per lo mèdi ambient. Per exemple, l’usatge de pilas recargablas o d’aparelhs que foncionan amb baterias enlòc de pilas es la melhora opcion per redusir los residus toxics de las pilas.

Los objèctes que non s’utilisan pas e mai sián encara utilizables, pòdon èsser apreciats per d’autres, dins lo nòstre cercle familhar o escolar (vestit en bon estat, joguets, libres...) o ben donats a d’entrepresas o entitats solidàrias de recolhida d’objèctes d’ocasion: mòbles, vestits, lunetas, bicicletas, aparelhs informatics... Los mercats de tròc permeton tanben d’intercambiar d’objèctes en bon estat que non s’utilizan pas mai per d’autres. Los mercats, fièras, antiquaris e botigas d’ocasion permeton la reutilizacion de tota mena d’objèctes, aparelhs, mòbles, vestits. Totes aquestes tipes d’intercambi son tanben organizats ara per de servici web.
 
E mai, tot simplament, cal reparar o restaurar los mòbles vièlhs, los aparelhs informatics o electronics.

Los sabons e cremas corporalas, los productes de netejament per lo fogal d’usatge jornalièr contenon de compausants quimics, majoritàriament sintetics (desinfectants, biocidas, conservants, colorants) qu’acaban per se dispersar pel nòstre entorn, l’aire, l’aiga e lo sol. E los èssers vius que son en lor contacte agisson coma bioacumulators. Se se coneis relativament pauc subre lo lor efèit subre l’entorn, se sap que d’autres coma lo DDT, lo PVC o los gases CFC son fòrça dangeiroses per la santat umana, en particular subre lo sistèma imunologic (allergia, asma), lo càncer, las alteracions de la fertilitat.
 
En conclusion, un modèl nòu de produccion es a se bastir sota lo concèpte de transicion ecologista ont lo produit deu èsser considerat dins sa globalitat, de son còst dirècte a son còst ambiental al long de sa produccion, de son utilizacion e de son reciclatge final. Aqueste modèl nòu se pòt construir sonque amb l’implicacion activa dels ciutadans concernits per la lor santat e la de la planeta, per los entrepreneires que cercan un modèl mai etic de produccion, per los poders legislatius e juridic que devon reglamentar la produccion dins l’encastre del desvolopament sostenible.
 
Sorças: www.ademe.fr, www.ecologia.cat

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

pessamessa siverga 84400
1.

lo sirtomt-sendicat de ramassatge dei residùs dau pais d'Ate (Vauclusa) ofrirà au mes de setembre un parèu dd galinas per aquelei que ne faràn la demanda e qu'an un pauc de natura pèr lei tenir, qu'aquelei bèstias son galavardas e fan dispareisser dins un virar duelh totei lei ratalhons e lei sobras de la cosina ambe quauquei trialhas. e en mai d'aquo, fan d'uous, excelenta idèa !

  • 1
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article