Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Lo torrin (III)

Vicent Marqués · La bona taula

Vicent Marqués · La bona taula

Cosinièr e escrivan, presenta dins aquesta tribuna çò de melhor de la cosina populara occitana.

Mai d’informacions
Torrin blanc
 
Ingredients: 1 cabòça d’alh, 2 uòus, 1 culhierat ras de farina, de grais (segon las regions: lard, grais d’auca, òli d’oliva, òli de noses), pebre, sal, 150 g de pan secòt (de 3 o 4 jorns) e vinagre.
 
Preparacion: d’en primièr pelarem e chaplarem los alhs e, en acabant, botarem un pauc de grais dins una coquèla (pòt tanben èsser una caçòla de terrissa, o una padena) e la daissarem sul fuòc. Quand lo grais serà caud (mas pas tròp), i metrem los alhs e los saurengarem a fuòc fòrça doç, sens los daissar tròp rossir; i ajustarem alavetz la farina e i balharem qualque revirada amb lo culhièr de fusta. I metrem d’aiga, salarem e pebrarem e farem montar lo fuòc. Lo bolh pres, rebaissarem la flama e daissarem bolhir a fuòc doç. Mentretant, lescarem lo pan, lo torrarem leugièrament al forn e lo metrem dins la sopièra (o dins las escudèlas); aprèp batrem los mujòls dins un veire, amb un culhieironat de vinagre. Al cap d’aperaquí dètz minutas d’ebullicion vojarem las glairas dins la coquèla, las remenarem per las fragmentar e, al cap de tres o quatre minutas, o tirarem del fuòc, i apondrem los mujòls, i farem qualque vira-revira per que venga espés e escalcirem las sopas.
 
Coma per la rèsta de recèptas que vau donar aprèp, se pòt far chabròt; en aquel cas servirem las sopas dins d’escudèlas, per çò que dins de siètas se beu amb malas penas.
 
Variantas: i podèm ajustar d’èrbas nolentas: ferigola o serpol.
 
 
Variantas regionalas:
 
— Carcin: Podèm canviar lo vinagre contra d’aigràs.
 
— Lengadòc: Podèm perfumar amb de sàlvia o laurièr. I podèm ajustar de formatge raspat: parmesan, gruièra.
 
— Peiregòrd: las glairas se pòdon batre leugièrament abans de las vojar dins lo fricòt. Podèm far de vermicèlis en luòga de sopas. S’i pòt apondre de formatge raspat (parmesan, gruièra). Lo vinagre se pòt canviar contra d’aigràs.
 
 
Torrin blanc (de ceba)
 
Ingredients: 2 cebas, 2 grans d’alh, 2 uòus, 1 culhierat ras de farina, de grais (lard, grais d’auca, òli de noses), vinagre, 150 g de pan secòt (de 3 o 4 jorns), pebre e sal.
 
Preparacion: per començar pelarem las cebas e los alhs e o chaplarem tot. En acabant, botarem un pauc de grais dins una padena e, quand serà caud (mas pas tròp), i botarem alhs e cebas e o saurengarem, a fuòc fòrça doç. Quand serà leugièrament rossit, i apondrem la farina e la remenarem amb lo culhièr de fusta. Abans que prenga color i vojarem un veirat d’aiga, remenarem, tirarem del fuòc e o vojarem dins una ola. I apondrem un pauc mai d’aiga, salarem e pebrarem e o daissarem sul fuòc. Lo bolh pres, rebaissarem la flama e daissarem bolhir a fuòc doç pendent aperaquí 20 minutas. Mentretant, batrem los mujòls dins un veire, amb un culhieironat de vinagre. Tres o quatre minutas abans de tirar l’ola del fuòc, i vojarem las glairas e remenarem. Un còp qu’aurem tirat l’ola del fuòc i apondrem los mujòls, i farem qualque vira-revira perque venga espés e, finalament, o vojarem dins la sopièra (o dins las escudèlas), per dessús de lescas finas de pan (leugièrament torrat, s’es possible).
 
Variantas: i podèm apondre un culhieironat de sucre. O podèm perfumar d’èrbas nolentas: ferigola, laurièr, jolverd. O podèm far amb de bolhon de legums. Los alhs e la farina son pas prescriptius.
 
En Peiregòrd d’unes i apondon un pauc de formatge raspat: parmesan, edam, gruièra.
 
Dins qualques endreches de Peiregòrd e Carcin o fan amb d’aigràs en luòga de vinagre.
 
Dins las Landas d’unes an la costuma d’i apondre un pòrre.
 
 
Torrin de ceba
 
Ingredients: 2 cebas, 2 grans d’alh, 2 uòus, 1 culhierat ras de farina, de grais (lard, grais d’auca, òli de noses, òli d’oliva), vinagre, 150 g de pan secòt (de 3 o 4 jorns), pebre e sal.
 
Preparacion: abans tot pelarem e chaplarem los alhs e las cebas e, en acabant, botarem un pauc de grais dins una coquèla (o una padena) e la daissarem sul fuòc. Quand lo grais serà caud (mas pas tròp) i botarem alhs e cebas e o saurengarem, a fuòc doç. Remenarem qualque còp amb lo culhièr de fusta e, quand serà leugièrament rossit, i apondrem la farina. I balharem qualque bolegada e, abans que prenga color, i metrem d’aiga e farem montar lo fuòc. Salarem e pebrarem e, lo bolh pres, rebaissarem la flama e daissarem bolhir a fuòc doç. Al cap d’aperaquí 20 minutas o tirarem del fuòc e o vojarem dins la sopièra (o dins las escudèlas), per dessús de lescas finas de pan (leugièrament torrat, s’es possible).
 
Variantas: i podèm apondre qualques gotas de vinagre. O podèm perfumar d’èrbas nolentas: ferigola, jolverd, laurièr.
 
Dins las Landas d’unes i apondon un pecic de sucre o una grapadeta de gruièra raspat; d’autres càmbian l’aiga contra de bolhon de verdura o de legums.
 
En Roergue i meton, de còps, de formatge raspat.
 
 
Torrin de pòrres
 
Es coma lo torrin blanc de ceba mas amb de pòrres.
 
 
Torrin de tomata
 
S’agís d’un torrin blanc, o un torrin de ceba, mas i cal apondre tres o quatre tomatas maduras (raspadas o picadas menut), prèviament saurengadas. Abans d’escalcir, las sopas se passan tot per la passadoira.
 
I a una varianta fòrça usuala que s’aprèsta amb de vermicèlis en luòga de sopas. Los vermicèlis se meton a bolhir, generalament, après aver passat lo torrin per la passadoira, mas d’unes tanben trisson tot.
 
 
Variantas regionalas:
 
— Carcin: podèm cambiar lo vinagre contra d’aigràs.
 
— Landas: s’i pòt apondre un pecic de sucre. Se pòt far amb de bolhon de carn. Nos podèm esparnhar los uòus.
 
Lemosin: i podèm apondre una lesca de carnsalada (en dats pichons) e qualques fuèlhas de vineta chapladas.
 
— Lengadòc: s’i pòt apondre un pecic de sucre. Se pòt far amb de bolhon de carn. Nos podèm esparnhar los uòus.
 
— Peiregòrd: I podèm apondre de formatge raspat: parmesan, edam, gruièra. Se pòt far amb de bolhon de carn. 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article